dilluns, 28 de febrer del 2011

Programes plurilingües d'ensenyament en valencià d'ESCOLA VALENCIANA

Escola Valenciana va presentar aquest cap de setmana el document L'escola valenciana, un model d'educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià, un treball elaborat per la Unitat per l'Educació Multilingüe i que arriba després de mesos de contactes entre la mateixa Escola, la comunitat educativa i els agents socials, per tal d'aconseguir “un nou consens educatiu”.

Els responsables del document conclouen que els programes d'ensenyament “òptims” són els que corresponen a les anomenades línies en valencià: Programes Plurilingües d'Ensenyament en Valencià (PPEV) i els Programes Plurilingües d'Immersió Lingüística (PPIL).

Respecte a la línia en castellà, Escola creu que hauria d'incorporar-hi almenys un 50% d'ús vehicular de valencià.

Pel que fa a la incorporació “eficient” de l'anglés, l'entitat cívica proposa dues vies. En el cas “ideal”, el dels programes plurilingües d'ensenyament en valencià, s'aposta per consolidar el valencià i l'anglés des d'infantil i primer cicle de primària, tot introduint la llengua amb major presència social (el castellà) a partir dels 7 anys. 

En aquest cas l'anglés comptaria amb un 25% d'ús vehicular des dels tres anys.

“L'objectiu és proporcionar als alumnes una igual competència en valencià i castellà i el domini funcional de dues llengües estrangeres”, s'apunta en el treball.

A parer de Vicent Pascual, especialista d'educació plurilingüe, “el valencià no és un problema en els estudis de les xiquetes i xiquets valencians sinó més aviat la condició necessària per a l'excel·lència”.

A l'acte va assistir una àmplia representació de la comunitat educativa, agents socials, entitats i partits polítics: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Consell Valencià de Cultura, les cinc universitats públiques valencianes, la delegació del govern espanyol, Intersindical, CCOO, UGT, CSIF, Confederació Gonçal Anaya, Moviments de Renovació Pedagògica, Associació de Directors de Secundària, PSPV-PSOE, EUPV, Bloc, IPV, ERPV, diputats autonòmics i estatals, directors de centres educatius, les coordinadores comarcals d'Escola Valenciana, els cinc presidents que han dirigit Escola Valenciana i altres representants d'associacions i empreses.

dissabte, 26 de febrer del 2011

El govern espanyol es passa de frenada

 

Es rebaixarà el límit de 120 quilòmetres a 110 per estalviar un 15% de gasolina.

 

La norma és temporal a partir del 7 de març i queda condicionada a l'evolució del preu del petroli.




L'esclat de la guerra civil a Líbia va impulsar dijous el preu del petroli a màxims històrics de 120 dòlars i el govern espanyol va acabar per reaccionar accelerant un pla d'estalvi energètic. En la reunió d'ahir, però, el consell de ministres va fiar l'estalvi a una única mesura: la reducció de 120 a 110 quilòmetres per hora de velocitat màxima en autopistes i autovies. La limitació serà temporal a partir del 7 de març i serà abolida quan el preu del cru es relaxe, tot i que ahir el vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, no va voler dir a partir de quin preu del barril de Brent tornarien els 120. Sense anar més lluny, ahir ja costava 112 dòlars.

A partir del 7 de març, superar el nou límit de 110 implicarà una multa, però no la retirada de punts, segons precisava Rubalcaba, que continua partir de 120 en el carnet per punts. “Entenem que no té a veure amb seguretat vial, sinó amb el consum i l'estalvi energètic”, adduïa el vicepresident. En autopistes limitades a 120, la pèrdua si es viatja a una velocitat d'entre 151 i 170 per hora és de dos punts.


Canvi de senyals i radars

La limitació afectarà les autopistes i autovies “amb independència que siguen titularitat de l'Estat o de la Generalitat” i obligarà el Ministeri de Foment a canviar en una setmana la retolació dels senyals de trànsit amb adhesius. Foment també ajustarà els radars, que ara es disparen a partir dels 135 per hora, però no avança quin serà el nou límit en la normativa. El cost serà de 250.000 euros.

L'executiu abraça els 110 després de calcular que per cada 10 euros que s'encareix el barril de Brent (referent a Europa), l'economia espanyola té un sobrecost de 6.000 milions. Amb el nou límit confia que els usuaris estalvien un 15% en gasolina i un 11% en gasoil. “Anirem més a poc a poc, consumirem menys combustible i anirem pagant menys diners”, resumia l'equació Rubalcaba. A la sala l'escoltava el director de la DGT, Pere Navarro, que recentment ha proposat reduir de 50 a 30 quilòmetres el límit de velocitat a ciutats per seguretat i no per estalvi. El paquet d'estalvi energètic es completa amb l'alça del 5,8% al 7% del pes del biodièsel en el gasoil per “consumir menys productes petrolífers”.

L'anunci sorpresa d'ahir arriba quan la gasolina ha escalat a màxims històrics i es paga a 1,285 per litre després d'encarir-se un 1,2% en una setmana. El gasoil, alhora, es paga a 1,247 euros. Si bé l'alça ha coincidit amb la tensió a Líbia i el possible contagi a Algèria i Iran, en teoria el preu de la gasolina no està estrictament lligat a la cotització del barril de Brent sinó al preu dels mercats majoristes i als impostos, que són el 50% del rebut. Precisament, el govern va apujar l'impost d'hidrocarburs el juliol del 2009 en 2,9 cèntims per litre.

Que la mesura comence el 7 de març, a més, deixa en l'aire l'èxit, perquè potser el preu ja serà més barat que en el moment de la decisió i perquè fia la continuïtat a un escenari volàtil com la situació al nord d'Àfrica.

L'executiu va patir el juliol del 2008 el sostre del barril de Brent (146 dòlars) i no va actuar.



Els precedents de les grans crisis del petroli

 

El límit de velocitat com a mesura d'estalvi d'energia té dos precedents a l'Estat espanyol. L'octubre del 1973, els països àrabs integrats a l'OPEP van imposar un embargament de petroli als aliats d'Israel, el preu del petroli va pujar ràpidament i, pocs mesos després, l'Estat espanyol va posar en pràctica el primer límit general de velocitat: 130 km/h en autopistes i 110 km/h en autovies. El 1976, la segona crisi del petroli va obligar a imposar un límit de velocitat general de 100 km/h. L'any 1980 es va adoptar el límit de velocitat vigent fins aquesta setmana, 120 km/h en autopistes i 110 km/h en autovies.

 

dimecres, 23 de febrer del 2011

Videojocs contra l'obesitat

L'activitat física dels nous videojocs contrasta amb la imatge sedentària del comandament i el sofà.


Els videojocs actius poden ser útils per a fer programes d'exercici físic personalitzats i aconseguir una major adherència al tractament en els nens obesos, ja que són "més feliços" i se senten "més motivats" que amb l'exercici tradicional.

Aquesta és una de les conclusions d'un estudi sobre l'eficàcia en la població infantil i adolescents de les anomenades "plataformes exergaming" per a realitzar exercici i millorar la seua salut i forma física.

L'estudi està sent desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de València, la Jaume I de Castelló, la Universitat de València, l'Hospital General de València i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBERobn).

Segons Juli Valero, pediatra de l'Hospital General de València, encara que la despesa energètica amb l'exercici físic convencional és el doble que amb un videojoc actiu, la sensació d'esforç del nen és menor amb els escenaris virtuals.

"Si li dius a un nen que correga cinc quilòmetres, als cinc minuts ja està esgotat, mentre que amb els videojocs actius poden estar vint minuts sense sentir-se cansat, i fins i tot et demanen repetir", ha indicat Valero.

Per això, segons assenyala, és interessant desenvolupar una estratègia que combinieexercicis més tradicionals amb les noves tecnologies per estimular el nen obés a aconseguir els objectius diaris.

En l'estudi han participat fins ara setanta nens, trenta obesos atesos en les consultes d'Obesitat i Risc Cardiovascular del servei de Pediatria de l'Hospital General i altres 40 amb pes normal.

A la presentació de l'estudi ha assistit John Mario, de 12 anys, que pesava 75 quilos quan va començar el programa i en deu mesos ha perdut vuit quilos.

Els investigadors han desenvolupat un pla de treball en el qual es comparen activitats de tipus més aeròbic en plataformes 'exergaming' com ballar en una catifa especial, jugar al tennis i al boxa virtualment, davant d'una activitat aeròbica comuna com és passejar, que realitzen en una cinta de córrer i caminar.

Durant les proves, els nens van equipats amb una samarreta biomèdica, desenvolupada mitjançant la cooperació empresarial i universitària, que permet mesurar en temps real l'activitat cardíaca i el moviment que realitzen.

La cap del Servei de Pediatria de l'Hospital General de València,  Empar Lurbe, ha destacat que un trenta per cent dels nens d'entre tres i deu anys pateixen algun tipus de sobrepés, i amb això, un major risc de ser un adolescent i adult obés.

A més, ha advertit de les malalties que comporta l'obesitat, com diabetis, dislipèmia o trastorns del son, i ha afirmat que si no es reverteix aquesta tendència "serà una generació amb una expectativa més curta de vida que els seus pares".

Campanya de cinema en valencià a Gandia

Comença dijous 24 de febrer.

Dijous 24 de febrer comença la Campanya de Cinema en Valencià a Gandia. Les projeccions es realitzaran a les sales ABC de la Vital a les 20.00h. L'entrada és gratuïta amb el carnet de la  UV i de la UPV.

Enguany la programació compta amb pel·lícules d'estrena recent molt guardonades com és el cas de Pa Negre i El discurs del Rei, i d'altres films interessants que mai deceben com Woody Allen.
 
Més informació al fullet adjunt.


dilluns, 21 de febrer del 2011

diumenge, 20 de febrer del 2011

Un MVP a l'horitzó?

Pau Gasol juga a LosAngeles el seu quart partit de les estrelles.

 

El català, com en les anteriors ocasions, ha estat escollit pels tècnics.

 

Disputar-lo a casa podria portar-lo a ser reconegut com el jugador més valuós.

 

Ja no és notícia que Pau Gasol siga seleccionat per a l'All-Star. El català, instal·lat per mèrits propis i profusament reconeguts, jugarà avui el seu quart partit de les estrelles, sempre seleccionat pels tècnics. Haurà de deixar per un altre any fer el salt inicial –Popovic ha triat Tim Duncan per substituir el lesionat i popularment titular Iao Ming– però el que faria créixer més la seua llegenda seria ser triat MVP. Per què no? La història recent, amb el protagonisme que agafen els jugadors que disputen el partit a la seua ciutat, així ho permet imaginar, i també és lògica la tria de Duncan –no s'entendria que el millor equip del moment no tingués representació en el cinc inicial.
 
Acaparar el joc.
 
Hi ha ítems que il·lustren la teoria. Sense anar més lluny, les anteriors hores del pati que ha jugat el català. A Houston, el 2006, quan no va anotar cap punt però va agafar 12 rebots en 14 minuts, l'aleshores jugador dels Rockets Tracy McGrady va acabar amb 36 punts (15/26 tirs), i només el triomf de l'est (122-120) va privar-lo del guardó en favor de LeBron. Fa dos anys, a Phoenix, l'MVP va ser compartit per a Kobe Bryant i Shaquille O'Neal, aleshores pivot dels Suns. I la temporada passada, a Dallas, Nowitzki ho va intentar –22 punts (8/15) en 28 minuts–, si bé el triomf de l'est (139-141) va erigir Wade en el més valuós. A tot plegat, cal afegir-hi que Kobe, que avui també jugarà a casa, no va necessitat perquè ja en té tres, d'MVP del partit de les estrelles –un a Filadèlfia, la seua ciutat natal–, i que Griffin, l'altre ciutadà de Los Angeles, és un jugador de primer any que tant divendres com dissabte ja haurà estat el centre d'atenció. Per tant, prèviament parlat i amb ganes, acaparant joc, Pau podria estar en disposició de fer-la, a partir de les 02.00 h (Canal Plus / Cuatro), encara una mica més grossa en el que serà el 60è All-Star.
  


L'est, favorit?
 
Apuntar en una direcció o una altra per buscar un favorit fa de mal dir. En tot cas, el fet que en la conferència oest hi haja fins a tres debutants –Love, Westbrook i l'esmentat Griffin, primer rookie des de Iao Ming que juga el partit–, dóna un lleuger avantatge a l'est, que al poderós cinc inicial –Rose, Wade, LeBron, Amar'e i Howard– hi afegeix una banqueta amb quatre homes dels Celtics.

En les tres participacions prèvies, el pivot de Sant Boi ha jugat una mitjana de 17 minuts en els quals ha fet 9 punts i 8,7 rebots

Tondo destapa una xarxa de dopatge que operava a Catalunya


El ciclista va denunciar als Mossos d’Esquadra l’oferiment de substàncies dopants.

El resultat ha estat la detenció de set membres que venien substàncies il·legals.

El ciclista Xavi Tondo ha estat el protagonista d’una gesta sense precedents en el món del ciclisme al nostre país. El passat mes de desembre, Tondo va alertar la policia autonòmica d'un correu electrònic anònim en què se li oferien productes il·legals, i a partir d'aquí es va posar l'operació en marxa. El brillant acte d’esportivitat del ciclista ha estat clau per destapar la xarxa de venda de substàncies dopants a esportistes aficionats desarticulada pels Mossos d'Esquadra, la qual operava per tot Catalunya.

Entre els implicats es troba presumptament l’exciclista Jordi Riera, que va competir al Giro d’Itàlia l’any 2003 amb l’equip Kelme, i que suposadament podria haver aconsellat l’ús de substàncies prohibides a un menor.

El fruit de la denuncia del ciclista ha estat denominat pel titular del Jutjat d'Instrucció número 1 d'Olot (Garrotxa) Operació Cursa, la qual s’ha saldat amb la detenció de set membres, dels quals cinc han quedat posats en llibertat amb càrrecs, i la incautació de 12.000 dosis de substàncies dopants (entre les quals hi havia anabolitzants, clembuterol, hormones del creixement, EPO, estimulants (el conegut cocktail ECA) i hemoderivats.

dijous, 17 de febrer del 2011

TV3 ja no es pot veure al País Valencià

El senyal ha deixat de rebre's a les 21,45 h en acabar el Telenotícies

La decisió ha estat presa per la junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià

TV3 i el paquet 3/24, Super 3-3XL i el 33 han deixat de veure's en les televisions dels valencians. El senyal tot just ha desaparegut a les 21.45h, després de l'espai Telenotícies i la informació meteorològica. La decisió ha estat presa aquesta nit després d'una reunió d'emergència de la junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià, l'entitat propietària dels repetidors.
El termini per evitar les sancions exorbitants amb què havia amenaçat la Generalitat Valenciana ACPV expirava avui mateix.
Les emissions semblaven blindades després de 25 anys en marxa, un període ple de dificultats a què ACPV sempre havia fent front amb alguna enginyosa solució. Però ara, la última reacció del govern de Camps en forma de noves multes, ha ofegat les esperances. Un doble requeriment de tancament de la direcció general de Promoció Institucional amenaça l'entitat amb una sanció de 60.000 euros per cada més que mantinga obertes les emissions, a partir de demà.

 Sempre està Internet...

http://www.tv3.cat/directes



dilluns, 14 de febrer del 2011

FAPA demana que no es concerte amb els privats

La Federació de Pares sol·licita que la partida pressupostada per a dotar de concerts als centres privats siga destinada als centres públics.

 

Acusa Font de Mora de no ajustar-se a la legalitat.


La Federació d'Associacions de Pares i Mares de València, FAPA-València, ha sol·licitat en la comissió de concerts educatius de la Conselleria d'Educació, que no es concerte cap centre privat amb diners públics. La presidenta de FAPA-València, Mª José Navarro, ha destacat que molts dels centres que s'han presentat a la comissió de concerts no reunixen la prioritat que marca la llei de ser centres amb condicions econòmiques desfavorables i, que per tant, l'Administració pública no s'ajusta a la legalitat vigent.

Emparant-se en la LODE, llei que regula la programació general de l'ensenyament, i la Llei Orgànica d'Educació (LOE), que garanteix l'escola pública, i sent sabedors de les necessitats que aquesta pateix, la Federació exigeix a Educació que complisca la legalitat vigent i que es destinen els diners públics a la inversió en creació i millora dels centres públics. Així, sol·licita que la partida pressupostada per a dotar de concerts als centres privats siga destinada als centres públics.

 

Rita Barberà no firma per una educació pública per a xiquets de 0 a 3 anys


Sense comentaris... "si volem escoletes, que les paguem nosaltres"

La Muixeranga