Prop de 5.000 persones van sortir ahir al carrer a València per mostrar la seua indignació per l'actual sistema econòmic i reclamar un canvi polític profund. La manifestació, organitzada pel moviment cívic Democràcia Reial Ja, es va celebrar de manera simultània en més de 50 ciutats de l'Estat, i, a jutjar per la nul·la mobilització que sol afectar a la societat valenciana, la massiva afluència a aquesta convocatòria "contra els abusos capitalistes" es pot considerar un èxit.
Malgrat que la concentració havia nascut del malestar col·lectiu, la veritat és que l'ambient durant l'acte era més bé de celebració, un cant a la resistència i la protesta pública, com més sorollosa i acolorida millor. Sota el lema "Democràcia Reial JA. No som mercaderia en mans de polítics i banquers", la marxa va començar cap a les 18.00 hores a la plaça de Sant Agustí i, després de recórrer el carrer Sant Vicent i la plaça de l'Ajuntament, va finalitzar davant de l'edifici del Tribunal Superior de Justícia. Va ser allà on, entre tambors, aplaudiments i ritmes de batukada, es va llegir un manifest que, clarament inspirat en el best-seller d’Stephane Hessel Indignaos, exigia un nou model financer i social i carregava contra les recents mesures econòmiques de tall neoliberal preses pels governs europeus.
El text, en què es reivindicava a la "gent corrent preocupada pel futur", reclamava la participació ciutadana en la política "mitjançant vies directes" i demanava als governs la recerca del "major benefici per al gruix de la societat, no la d'enriquir-se i créixer atenent només als dictats dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder a través d'una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE ".
"L'ànsia i acumulació de poder en uns pocs genera desigualtat, crispació i injustícia, la qual cosa condueix a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinària social en una espiral que es consumeix a si mateixa enriquint a uns pocs i sumint en la pobresa i l'escassetat a la resta. Fins al col·lapse", continuava l'escrit. Diversos minuts d'aplaudiments i un atronador "el poble unit mai serà vençut" donaven per acabada la concentració cap a les 20.30 hores.
Entre els assistents, joves, molts, però també jubilats, plataformes d'aturats i famílies amb nens al coll. Tots ells es van corejar amb ganes consignes com "les retallades feu-les en les corts", el ja clàssic "el president a Picassent", "no tenim pa per tant xoriço" i un "mans amunt que açò és un atracament" que es va xisclar amb ímpetu davant la seu bancària del carrer Barques.
Després dels milers de manifestants es podia veure a diversos equips de neteja municipals afanyant-se a netejar els carrers de octavilles i pamflets amb una rapidesa poc habitual a la ciutat i menys encara en diumenge. Algun malpensat podria suposar que l'ordre era no deixar ni rastre de la protesta ciutadana. Ara bé, a una setmana de les eleccions i després d'una manifestació que recull el clima de ràbia i descontent davant d'un sistema més que criticat, la pregunta inevitable és: es reflectirà aquesta indignació carrer a les urnes?
