Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clima. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clima. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de novembre del 2012

L’orografia de la Safor i la Marina, causa de les altes precipitacions



En les comarques valencianes de la Safor i de la Marina Alta plou alguns anys més que a moltes zones de Galícia.

Així, els registres acumulats en l'últim any -del 16 de novembre de 2011 al 14 de novembre d'aquest any- en llocs com la Vall de la Gallinera o l’Atzúvia, són de 1.229 i 1.452 litres.

El factor geogràfic és essencial en el clima valencià: el relleu, l'exposició de les valls als vents humits del mar i la direcció d'aquests vents són les claus que marquen les acusades diferències espacials de la precipitació.

Estudiant les xifres es pot concloure que resulta determinant l’existència de muntanyes que facen de parapet i retinguen els núvols carregats d'humitat. Per exemple, la mitjana anual a València és de 454 l/m2. A Sueca, amb la serra de Corbera a l'esquena, la mitjana s'eleva a 601 l/m2 i més al sud, on hi ha elevacions de fins a 1.000 metres a escassos 15 quilòmetres de la costa (el circ de la Safor), la precipitació mitjana anual supera els 800 l/m2. Meteoròlegs i aficionats a aquesta ciència anomenen a la zona, sense ànim d'ofendre, com «l'orinal», el lloc on sempre descarrega la pluja.

dijous, 7 de juny del 2012

La Terra pot arribar a col·lapsar-se en deu anys, segons un estudi de 'Nature'


El gran augment de la població i el consum de combustibles fòssils, entre les grans causes apuntades

La Terra podria arribar d'aquí a una dècada a una situació de col·lapse, 'a un punt de no retorn', amb conseqüències en l'alimentació, el consum d'aigua potable i la supervivència d'espècies amenaçades. Així ho preveu l'estudi d'una vintena de científics europeus i nord-americans publicat a la revista Nature. Segons aquest estudi, el 'canvi en l'estat planetari' el causa l'augment del consum de recursos naturals i d'energia, la transformació i la fragmentació del paisatge, que altera les condicions atmosfèriques, oceàniques i terrestres i amenaça la supervivència de la biodiversitat actual.

La taxa de creixement anual de la població és d'uns 77 milions de persones, gairebé 1.000 vegades superior que l'experimentada fa entre 10.000 anys i 400 anys, quan era d'unes 67.000 persones. L'estudi destaca que l'increment de la població ha comportat la transformació del 43% de la superfície terrestre en àrees urbanes i agrícoles.

De la mateixa manera, els humans fan ús de fins al 40% de la producció de matèries primeres a tot el món, la qual cosa limita l'accés d'altres espècies a aquests recursos. A més, el consum de combustibles fòssils ha suposat un augment de la concentració de CO2 atmosfèric d'un 35% i ha provocat un descens del 0,05 en el pH oceànic.

A més, l'article apunta aspectes com la pèrdua en la productivitat de les terres de cultiu i una menor capacitat d'emmagatzematge del CO2 i el col·lapse de l'estoc pesquer.




'Un nou estat planetari'

Jordi Bascompte, investigador de l'estació biològica de Doñana, ha participat en aquest estudi. Explica que els humans causen uns canvis que 'podrien portar a un nou estat planetari', i que aquests canvis poden implicar 'alteracions en la química de l'atmosfera i els oceans, i grans trastorns en els fluxes d'energia des del començament fins al final de la cadena alimentària'

Els autors de l'estudi de Nature proposen de reduir la taxa de creixement anual de la població i el seu consum de recursos associat; substituir el major nivell energètic possible per fonts renovables; augmentar l'eficiència en la producció d'aliments i millorar la gestió de les zones de la Terra que encara no han estat controlades per humans.

dissabte, 26 de març del 2011

L'hora del planeta

WWF convoca una apagada de llum d'una hora a tot el planeta per conscienciar sobre les amenaces al medi
Poc abans del pas de l'horari d'hivern al d'estiu, avui es fa de 20.30 a 21.30 l'anomenada Hora del planeta, una iniciativa que es va estrenar el 2007 a Sydney (Austràlia) per conscienciar sobre el canvi climàtic i que, quatre anys després, s'ha estés a bona part del planeta. En concret, la campanya impulsada per World Wildlife Fund (WWF) insta els individus, les comunitats, les empreses i els governs a apagar els llums durant una hora per mostrar 'el compromís per un canvi global en benefici del medi planetari'.

El gest 'd'apagar el llum i encendre el planeta' pretén conscienciar sobre l'amenaça que representa per al nostre futur el canvi climàtic, la insostenibilitat en el consum de recursos i la contaminació deguda a l'ús d'energies contaminants. L'any passat s'hi van sumar més de cent vint països i monuments tan emblemàtics com el pont Golden Gate de San Francisco, el Colosseu de Roma i la Torre Eiffel de París es van deixar d'il·luminar. A casa nostra,  la basílica de la Sagrada Família de Barcelona s'apagarà durant una hora, com també les torres de Quart i de Serrans, a València.

Seguiment 2.0

L'Hora del planeta s'ha difós amb tota mena d'eines 2.0, des de la xarxa social Twitter fins a Facebook, passant per Flickr, YouTube i la plataforma participativa Beyond the Hour.



dissabte, 11 de desembre del 2010

La cimera del clima es tanca amb acords de mínims

Després del fracàs a Copenhaguen, els dos-cents estats participants han acordat a Cancún ajornar el protocol de Kioto i retallar les emissions
La cimera del canvi climàtic celebrada a Cancún (Mèxic) amb l'assistència de dos-cents països i organitzada per les Nacions Unides ha acordat ajornar el protocol de Kioto i retallar les emissions de gasos amb efecte hivernacle. La decisió, però, ha comptat amb l'oposició frontal de Bolívia, que s'ha quedat sola en la seua voluntat de bloquejar l'acord.   'Consens no significa unanimitat ni significa que una delegació vulga imposar el veto sobre la voluntat d'unes delegacions que tant han treballat', ha conclòs la presidenta de la cimera, la mexicana Patrícia Espinosa, després de dues setmanes de negociacions.   'És una nova era per la cooperació internacional en el canvi climàtic', ha dit satisfeta.

La Muixeranga