divendres, 2 de setembre del 2011

Els impostos i els rics.


Article de Neus Vidal.

Sembla que l’exemple de les grans fortunes franceses i que havia començat el multimilionari Warren Bufett, ha sensibilitzat també les grans fortunes alemanyes, segons publica Die Zeit.

La idea sembla prou raonable: si no ens hi posem tots, potser acabarem trencant la gallina dels ous d’or, la mà que ens dona de menjar. Si els mercats es moren, si no hi ha diners per moure, si la situació empitjora, potser tots sortirem perdent. I pagar una part de les seues immenses fortunes no sembla un preu molt gran per contribuir a que la situació millore.

Era la lògica de Bufett i d’altres fortunes americanes. Va ser la lògica de les grans fortunes franceses que es van posicionar en aquella carta. I sembla ser la lògica de les fortunes alemanyes.

“Jo no tindria cap problema si augmentara el tipus impositiu màxim” diu al setmanari alemany Michael Otto, president del grup alemany Otto Group, líder en la venda per correu.
El fet que la pujada de retencions a les grans fortunes siga temporal, facilita la seua posada en escena. A França, es deixarà d’aplicar quan el dèficit francés torne a estar sota el límit del 3% del PIB.

Mentre, a Portugal s’ha aprovat una pujada també temporal del 2’5% dels impostos a les rendes anuals superiors als 153.300€, així com la fiscalitat de les empreses amb guanys superiors a 1,5 milions d’euros. Aquestes dues mesures formen part d’un conjunt de mesures per acomplir l’objectiu de reduir el dèficit, i entre les que també s’inclou la congelació del sou dels funcionaris.

A Espanya, per la seua banda, en veiem de tots colors. La Generalitat de Catalunya va tenir com una de les seues primeres mesures en arribar al govern l’abolició de l’impost de successions per a les grans fortunes, quan du en ma la tisora en sanitat, educació, cultura, benestar...

El PP no vol sentir-ne ni parlar. González Pons va dir que si es fera una pujada d’impostos acabarien pagant les classes mitjanes: “suposaria una pujada d’impostos a aquells que tenen una nòmina i una hipoteca, perquè els que de veritat són rics, ni paguen patrimonis ni impostos”, La frase té la seua profunditat...

La Muixeranga