Els terminis curts pel que es caracteritza el món del futbol fa que un tècnic com José Mourinho puga caure en conductes que freguen la hipocresia si es mira enrere. Mou va aprofitar la roda de premsa d'ahir per posar en dubte la neteja de la Lliga de Campions que va conquistar el Barcelona.
No obstant això i sense anar més lluny, el Porto i l'Inter de Milà dirigits pel propi Mourinho van rebre la col·laboració dels col·legiats en el seu camí cap a les dues Lligues de Campions conquerides pel tècnic lusità.
"A mi em faria vergonya guanyar així una Champions", etzibava Mou en roda de premsa oblidant el dany causat el Deportivo de la Corunya en les semifinals de 2004. Aquell Porto va gaudir de dues expulsions, totes dues dubtoses, i un penal a O Dragao xiulat més per la pilleria de Deco que per una acció punible. Les ajudes de Markus Merk, en l'anada, i de Pierluigi Collina, a la tornada, acabarien sent decisives en la classificació per a la final davant el Mònaco de Morientes.
La història es va repetir entrenant a l'Inter de Milà la passada campanya. En el partit d'anada dels vuitens contra el Chelsea, els italians van guanyar a Itàlia 2-1 i van comptar per a l'ocasió amb la col·laboració de Mejuto González, que no va assenyalar dues penes màximes a favor dels anglesos. Una d'elles sobre Salomon Kalou clamorosa.
També en quarts, davant el CSKA de Moscou, Mou va poder gaudir d'un rival amb deu futbolistes, ja que l'àrbitre francés Stephane Lannoy va expulsar Odiah per doble groga quan més estava apretant l'equip moscovita. En la següent ronda, en semifinals davant el Barça, els de Guardiola van reclamar dos penals en el 3-1 favorable als de Mourinho del Giuseppe Meazza.
Fets tots aquests que posen en evidència la memòria selectiva de Mou quan s'enfronta a una roda de premsa.
