diumenge, 31 de juliol del 2011

La nostra 'democràcia'


La modificació de la llei electoral que es va realitzar el passat mes de gener introdueix una novetat que es convertirà en un maldecap per moltes formacions valencianes. El nou articulat obliga els partits o coalicions que no van obtenir representació en cap de les càmeres en l'anterior convocatòria (2008) a recollir la signatura d'almenys el 0,1% del cens electoral de la circumscripció per la qual vulguen presentar-se. I cap elector podrà prestar la seua signatura a més d'una candidatura (art. 169.3).

Això significa que la coalició Compromís, que no va aconseguir cap diputat el 2008, es veurà obligada a fer una campanya de recollida de signatures només per poder optar al Congrés el pròxim 20 de novembre. EU tampoc va obtenir diputats el 2008, però com el seu representant legal és Esquerra Unida, que sí que té representació, no ha de passar per aquest tràmit.

En el cas valencià, aquest 0,1% significa unes 3.500 firmes (el cens electoral està al voltant dels 3.500.000 de persones), repartits en unes 1.900 firmes per la circumscripció de València, una mica més de 400 en la de Castelló i unes 1.300 a Alacant.

La veritat és que aquesta mesura, que pretén aclarir el ventall electoral de partits minoritaris que només s'activen davant la cita electoral, podria convertir-se en un llistó insuperable per a moltíssimes formacions que van comparèixer en les últimes generals. Entre la marca Els Verds - Los  Verdes, que va ser la sisena més votada amb 7824 vots, i Comunió Tradicionalista Carlista, que va obtenir 70 sufragis, el 2008 van concórrer fins a 25 formacions, des de sigles de tall valencianista, passant per partits d'extrema dreta, o monotemàtics, com els antitaurins o els partidaris de la legalització del cànnabis. Encara existeix certa incertesa sobre la formalització d'aquesta presentació de firmes i s'ignora si es podran recollir abans o només una vegada es convoquen les eleccions al BOE el 28 de setembre, fet que seria tot un repte per als partits amb menys estructura.

Pel que fa als quatre grans partits valencians, Compromís és l'única formació que haurà de recollir signatures. En tot cas, més que un inconvenient veuen en aquesta situació una oportunitat per «començar ja» la campanya, poder «sortir als carrers i a les places per demanar el suport», aprofitant l'esperit del 15-M i l'efecte del passat 22 -M.
Escolta
Llegeix fonèticament

Alguns perills

Tenim (amb els seus defectes) una democràcia i tothom ha de tenir dret a presentar-se a les eleccions. No estem a l'Iran, on per presentar cal passar un filtre religiós. Ací intentem ser una democràcia i tothom ha de tenir dret a presentar-se.

Les opcions a les quals no es permet competir poden ser-te temptades de:
- (1) demanar el vot a un altre partit i apuntar els seus vots (per exemple, Espanya 2000 demana el vot al PP i després proclama la victòria de les seues tesis d’extrema dreta), o de
- (2) demanar l'abstenció i apuntar-se un 10 a 20% d’absents, difunts o abstencionistes per decisió pròpia però que no tenen res a veure amb el partit en qüestió, o pitjor encara
- (3) poden decidir que el sistema no els deixarà fer res i amb uns quilos d'amonal i metralla poden prendre una "" via alternativa "".

L'opció tres m'esborrona i em fa molta por. 

El més senzill és deixar a TOTHOM que es presente a les eleccions, si treuen sis vots, això és el que hi ha, i d'ací a quatre anys una altra cosa. Perquè crec que la gent dret a elegir i a ser elegit.
Escolta
Llegeix fonèticament

Sainet valencià

Article excepcional de Ferran Suay, que explica amb diàfana claredat la política del País Valencià.

Amb la dimissió de Camps, en format d'opereta bufa, hem arribat a un entreacte d'aquest llarguíssim sainet valencià que començà en la (mal)anomenada transició. Els somriures desencaixats, les rialladetes nervioses i la supèrbia inesgotable del personatge, completament dissonants en un discurs que era —sense cap dubte— el més amarg de la seua carrera de mandarí professional, ens han abocat a una pausa per vacances, després del tràmit de nomenar formalment aquell que —a Madrid— han decidit que serà el president de la Generalitat valenciana.

Camps ha estat moltes coses, però és sobretot un personatge gris, sorgit de la tremenda mediocritat del panorama polític valencià, que és fidel reflex —en això també— del magma grisós de la política espanyola. Personatges foscos, d'escasses habilitats oratòries i dubtosa aptitud poblen les primeres línies d'uns partits polítics creats i criats al caliu d'una llei de partits de profunda inspiració medieval.

L'obscurantisme del finançament, la potència omnímoda dels aparells, el sistema de llistes tancades, una llei electoral feta a mida dels partits nacionalistes espanyols... Tot plegat ha conformat un sistema que sembla afavorir clarament els més mediocres, en detriment de les persones més brillants i capaces de pensar per elles mateixes, més enllà del corsé d'ambigüitats calculades que conforma l'ideari d'aquests partits. Individus que en un sistema democràtic normal no passarien mai d'ocupar càrrecs burocràtics de segona fila, s'engronsen en les canonades de l'aparell fins arribar a enfilar-se a la capçalera. I així, els partits ens infligeixen un succedani aigualit de líders polítics.

És així com els valencians vam anar —després del breu interludi esperançador d'Albinyana— de l'opacitat roma de Joan Lerma a la fatxenderia de Zaplana. I d'aquesta —passant per l'interí Olivas, de nul record— vam arribar al nacional-xoricisme beatot d'un Camps obsessionat per ser més faraó (encara) que el seu predecessor, i que ha arribat a perdre l'oremus, no sols en el terreny polític.

L'última gota, el detall de qualitat, ha estat l'ofrena de la seua dimissió, no al poble valencià ni a la dignitat de les institucions, sinó al seu senyoret de Madrid i al seu país madrileny. L'únic país que reconeix, l'únic país que li importa, aquell pel qual ha fet tant com ha pogut per destruir el patrimoni material i immaterial dels valencians.

Desitge que tots ells descansen en pau, per vacances, vull dir.

divendres, 29 de juliol del 2011

Els socialistes de Gandia contra la privatització de les escoletes

 

L'anterior regidora assegura que el seu partit estarà al costat dels pares i mares per tal de lluitar per mantenir aquest dret.

 

Demanaran que en cas que no siga Gandia qui gestione les escoletes, siga la Generalitat, però no empreses privades.

 

 

La regidora socialista i anterior responsable d'Educació, Liduvina Gil, ha assegurat que els socialistes evitaran que el govern del PP privatitze les escoletes municipals de Gandia. Unes paraules que arriben després que el PP anunciara aquesta mesura a la premsa i al Consell Escolar Municipal.

Gil ha assegurat que a partir d'ara, el seu partit estarà al costat de les mares i pares de la ciutat “defensant els seus interessos i els seus drets”, perquè per a la regidora socialista l'educació infantil de 0 a 3 anys “és un dret que ha costat molt d'aconseguir i pel qual s'ha treballat durant més de 20 anys”.

La regidora socialista ha recordat que Gandia té la major xarxa d'escoletes públiques del País Valencià, conformada per huit centres i un altre que està projectat a la zona de Sanxo Llop. Gil ha dit que l'aposta per l'educació pública de 0 a 3 anys va ser “un dels compromisos més valents de l'anterior govern i va suposar un avanç social sense precedents ni al territori valencià ni a la resta de l'Estat”.

La regidora també ha recordat que Gandia és en estos moments Ciutat Educadora, títol que va atorgar la RECE, un fet que es contradirà quan Gandia presente un model que privatitza els serveis públics, arribant a duplicar els preus per garantir la qualitat del servei.

Arriba el Fes-Fira 2011 a Albaida

Baketà presenta la tercera edició del festival que es realitzarà al polígon industrial Pla del Comte d’Albaida


El festival de música en valencià compta enguany amb la participació de grups com Orxata Sound System o el cantautor Andreu Valor, a més del grup albaidí Neuròtics que presenta el seu nou CD, 'Incertesa'.


Tancant la programació de la Fira de Sant Jaume 2011, aquest cap de setmana a Albaida hi ha dos grans events musicals: divendres el Fes-Fira 2011, i dissabte el XXVIII Festival de Bandes 'Ciutat d’Albaida'.

El Fes-Fira arranca a les vuit de la vesprada amb l’actuació del cantautor contestà Andreu Valor. El concert és d’entrada lliure, i més tard ja, entrada la nit, actuaran els grups Orxata Sound System, Sva-ters, La Raíz i els albaidins Neuròtics. Aquest grup presentarà el seu últim disc 'Incertesa'.

El regidor de Fira i Festes de l’Ajuntament d’Albaida, Càndid Penalba i Peiró, ha qualificat el Fes-fira com una de les cites musicals més importants de l’estiu a la Vall d’Albaida, ja que 'en només tres anys s’ha guanyat un lloc fixe a la programació cultural de la Fira d’Albaida i ha contribuït a fer més conegudes les nostres festes de juliol'.

Després de tres anys d’èxit en la seua organització, i perquè la nova edició també ho siga, Baketà ha decidit no incloure’s al cartell, amb l’altra vessant del grup (Baketà Reggae Fusion), a fi 'd’estar al 100%, perquè el Fes-fira siga un festival reconegut als pobles i les comarques veïnes i done així a conèixer la Fira, el poble i la gent d’Albaida', ha manifestat el grup.

 Per a Lucia Company i Tormo, regidora de Joventut, Cultura i Educació, és important destacar el component humà del festival, 'perquè està organitzat per joves i destinat també als més joves de la ciutat i de la comarca', així com 'l’oportunitat que ofereix als grups valencians convidats de donar-se a conèixer'.

Les entrades estan a disposició dels interessats als establiments col·laboradors i al recinte del festival. La novetat d’enguany és que els assistents podran adquirir entrepans calents, que es posaran a la venda al recinte del concert, on, per acabar la festa de la música en valencià, hi haurà Dj’s.

dilluns, 25 de juliol del 2011

VII Volta a peu a Montaverner

 
El Club d’Atletisme Montaverner està preparant la pròxima Volta a Peu a Montaverner, que es farà el dissabte 30 de juliol i que serà la que inaugure el tercer Circuit de Carreres de la Vall d’Albaida. 

Trofeus

XIQUETS
Detallet per al tots els pre-benjamins.
Trofeus als 3 primers Alevins i Infantils.

ADULTS
Trofeus 3 primers clasificats de cada categoria.
Junior, Senior i Veterans
Primer classificat local de cada categoria.

Els 600 primers participants inscrits que arriben a Meta, rebran una samarreta conmemorativa.



El 4Lectric (concept de Renault) busca crear una "economia circular" a través d'un vehicle


Coneixem i utilitzem els vehicles com a mitjans de transport. El nou concept de Renault, el 4Lectric aspira a ser diferent. Renault 4Lectric no és només un altre vehicle elèctric, ja que es pot mantenir a tota una comunitat ecològica gràcies al subministrament que ofereixen aquests cotxes.

L'objectiu del dissenyador és crear una "economia circular" a través de l'ús d'un vehicle humil. Bé, no és tan humil, després de tot. El cotxe utilitza l'energia solar per generar electricitat per a si mateix, així com per a tota una comunitat de persones. El propòsit és crear un auto-sostenible, funcional, així com un model ambientalment responsable del vehicle, que atendrà totes les necessitats del seu amo.

El
4Lectric ve equipat amb dos bateries que actuen com a font d'alimentació principal del vehicle. Posseeix pel·lícules de cèl·lules solars a les finestres i al sostre del vehicle que obtenen l'energia solar per a la bateria. A part d'això, el cotxe també serà equipat amb nombrosos sensors tèrmics. El propòsit de tenir dues bateries és que una bateria acumula energia quan l'altra es dedica a l'alimentació del vehicle, que només rep la quantitat necessària per carregar la bateria per primera vegada com ja era l'acumulació d'energia durant el seu període de descans.

Les bateries també es poden carregar a casa. I gràcies al seu circuit de doble sentit també l'energia solar de la bateria pot ser utilitzada amb fins domèstics per cobrir totes les necessitats dels seus propietaris.
En cap moment, el cotxe és passiu. Fins i tot quan està aparcat, el cotxe està actiu, ja que constantment genera la seua pròpia energia. Com que està dissenyat per al consum col·lectiu,  ajuda en la reorientació de l'energia acumulada en un centre d'emmagatzematge. D'aquesta manera, el cotxe pot ser molt útil en àrees remotes on es limitada la disponibilitat d'electricitat.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Morera anuncia que es presentarà com a candidat a la Presidència de la Generalitat


El portaveu de Compromís, Enric Morera, ha anunciat aquest dissabte que es presentarà dimarts que ve com a candidat a la Presidència de la Generalitat enfront del 'popular' Alberto Fabra perquè la coalició no admet "el dedazo del PP de Madrid" que proposa a un candidat que "no es va presentar a les eleccions".


Així ho ha decidit el Consell Polític de la formació reunit a València, que ha apostat per proposar durant el ple d'investidura "una alternativa progressista per a fer front a les polítiques de dreta del PP" que han portat al País Valencià a una "gravíssima crisi institucional".

"Compromís és una organització democràtica i hem consultat a les nostres bases i l'òrgan de direció ha decidit presentar-se", ha apuntat Morera, que ha insistit que estan legitimats per a fer-ho, atès que Fabra "no es va presentar a les eleccions" mentre "Compromís i Enric Morera sí".

Al seu judici, Fabra és "corresponsable" de "tot el que ha fet el fins ara president, Francisco Camps, i les seues polítiques "de dreta pura i dura i antivalencianes que han portat a un desastre econòmic, social, ambiental i democràtic" al País Valencià.

Per açò, Morera ha apuntat que el seu grup votarà en contra de la investidura del 'popular', perquè "democràticament no s'ha presentat a unes eleccions i allò lògic seria que els candidats que es presenten a ser investits s'hagen presentat davant l'electorat".


 En opinió d'Enric Morera, "fa falta una gran explicació", així com "màxima transparència" i, en este sentit, ha indicat que "no estem per facilitar que s'amaguin coses a la ciutadania, sinó per facilitar el normal funcionament de les institucions, no perquè es canvie un rei per un altre". 

 "Açò no és una monarquia, açò és una democràcia parlamentària", ha destacat, i ha posat l'accent que els ciutadans "tenen dret a conèixer què ha passat, la veritat, les causes per la qual Camps ha dimitit i per les quals hem arribat a aquesta situació". Sobre este tema, ha assenyalat que fa falta una "gran regeneració democràtica" i, per a això, "les presses no són bones conselleres".

 Així mateix, el portaveu parlamentari ha incidit que des de Compromís van a ser "molt escrupolosos" amb el reglament de les Corts, atès que, al seu judici, la càmera valenciana "està acostumada al fet que es vulnere" el reglament. 

 Enric Morera s'ha compromès a treballar "perquè les institucions recuperen el seu prestigi i la seua dignitat, per superar esta crisi gravíssima institucional com a pas previ a solucionar la crisi econòmica". 

 Sobre l’opinió que li mereix el candidat del PP a la Presidència de la Generalitat Alberto Fabra, Morera ha dit que a nivell polític el considera "corresponsable de les polítiques del PP, que ens han portat a la pitjor crisi institucional, econòmica i social que sofreix el poble valencià", i que han provocat "minvament de la democràcia, atur, balafiament i casos de corrupció" 

 En quant a la imatge que ofereix el País Valencià després de la dimissió de Camps, el síndic de Compromís ha ressaltat que "el poble valencià és un poble magnífic", que ha "patit uns governants que no estan a l'altura". 



divendres, 22 de juliol del 2011

La Universitat de València defensa les línies en valencià

El Claustre de la Universitat de València ha aprovat una moció, presentada per 81 claustrals, de defensa de les línies en valencià i d’immersió lingüística en l’ensenyament primari i secundari. La iniciativa ha estat aplaudida per diferents membres claustrals i per la vicerectora d’Estudis i Política Lingüística, Isabel Vázquez.

El document, que ha estat defensat en el Claustre per part de la professora Maria Conca, assenyala:

“Davant de l’anunci fet per la Generalitat Valenciana d’un nou ordenament educatiu que afectara la pervivència i la continuïtat de les línies escolars en valencià, el Claustre de la Universitat de Valencia vol manifestar el següent:

1) Que les línies en valencià són el resultat democràtic de la reivindicació per mares i pares, mestres i alumnes del dret a un ensenyament i un aprenentatge en la nostra llengua, després de segles d’opressió lingüística escolar i de dècades d’una dictadura que va prohibir absolutament la llengua catalana a l’escola i, per tant, l’escola en valencià.
 
2) Que les línies en valencià s’han demostrat la seua efectivitat com a instruments al servei de la integració lingüística i social de gent nouvinguda al nostre país, parlants d’altres llengües, de manera que moltes mares i pares que no tenen el valencià com a llengua pròpia han volgut que els seus fills i filles s’inscrigueren en les línies escolars valencianes.
 
Per aquestes raons, el Claustre de la Universitat de València considera que el que cal fer es potenciar les línies en valencià i no decretar-ne l’anul·lació”.

La proposta ha estat aprovada per 72 vots favorables, dos en contra i dos abstencions.

dimecres, 20 de juliol del 2011

Prepotent i esperpèntic discurs de dimissió de Camps


L'oposició ha reaccionat ràpidament a l'anunci de la dimissió de Camps. La portaveu de Compromís, Mònica Oltra, ha volgut deixar ben clar que amb la dimissió de Camps no s'acaben els problemes de corrupció del PP valencià. Per la seua banda, el primer secretari del PSPV, Jorge Alarte, ha considerat esperpèntic el que ha passat avui i ha aprofitat l'ocasió per atacar el silenci de Mariano Rajoy.

Mònica Oltra ha dit que 'del nord al sud del País Valencià hi ha problemes de corrupció' i ha fet referència al cas Fabra i al cas Brugal, passant per la visita del Papa a València. Oltra diu que el discurs de dimissió de Camps ha estat 'prepotent i delirant amb insults als tribunals'.

Jorge Alarte ha dit que 'l'esperpent més gran és el del senyor Rajoy que amb el seu silenci ha ofert un autèntic espectacle vergonyós per a la democràcia'. A més, Alarte s'ha ofert per ajudar en allò que es puga perquè al País Valencià 'tenim molts problemes per resoldre mentre no hi ha govern'.

La coordinadora d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Marga Sanz, ha celebrat la dimissió de Camps, -'el pitjor president dels valencians', ha dit- però ha criticat que 'lamentablement arriba tard i mal'. Per Sanz, 'hauria d'haver-se produït en el mateix moment en el que es conegué la implicació del senyor Camps en la trama Gürtel'. 'Camps se'n va deixant una imatge lamentable, havent mentit als valencians i valencianes, havent anat a unes eleccions amb una gran mentida a les seues esquenes que hui ja no ha pogut suportar més', ha manifestat Sanz.

divendres, 15 de juliol del 2011

Camps hauria de dimitir

No meresquem que una persona amb ombres tan fortes sobre la seua honorabilitat use el títol de Molt Honorable (Article d'opinió de Vicent Partal).



Denuncien el mal estat de les aigües de l'embassament de Bellús

La CEVA alerta d'un procés de degradació

Reclama actuacions per invertir-lo

La Coordinadora Ecologista de la Vall d'Albaida (CEVA) ha fet una crida a controlar els abocaments d'aigües residuals en les conques dels rius i barrancs de la Vall d'Albaida, i a ampliar i millorar les estacions depuradores d'aquestes aigües per tal de detindre el procés de degradació de l'estat ecològic de l'embassament de Bellús, que l'entitat ja considera dolent.


Des de la CEVA alerten dels processos d'eutrofització que pateix l'embassanent com a conseqüència de la contaminació del seu sistema aquàtic. Segons han explicat en una nota de premsa 'amb l'arribada de la calor, l'excés de nitrogen i fòsfor continguts en l'aigua serveixen de nutrients per al fitoplàncton, algues i microorganismes, poblacions que experimenten creixements que empitjoren la qualitat del sistema aquàtic, la qual cosa es manifesta visualment en el color verd de l'aigua. També, la descomposició dels sediments acumulats en el fons del pantà en condicions de poc oxigen provoca l'alliberament de gas metà i sulfhídric causants del mal olor que desprèn el desaigüe de la presa al riu Albaida'.
Un altre dels efectes d'aquesta situació és la mortaldat de peixos, 'fenomen que hem pogut observar estos dies amb l'aparició de carpes a les vores del pantà'.

 
Per tal de millorar la situació, la coordinadora demana a la ciutadania i a les administracions que es prenguen mesures. Així, demana a la Generalitat que amplie i millore les estacions depuradores d'aigües residuals de Benigànim, la Pobla del Duc i Alfarrasí, i al Ministeri de Medi Ambient espanyol que en controle els abocaments a les conques dels rius i barrancs. Alhora, reclama als ajuntaments riberencs de l'embassament que posen fi a la proliferació d'abocadors de residus sòlids incontrolats, i demana als pescadors que no ho fan que recullen les deixalles quan hi van a practicar l'esport.
 
 
 
 
 

dimecres, 13 de juliol del 2011

José Bono: “Estic fins als ous! Estic trastornat!”


El president del Congrés dels Diputats expressa el seu cansament al final de la sessió plenària d’ahir dimarts després de confondre CiU amb un “grup català d'esquerres”.

 

El micròfon obert fa que tota la cambra baixa puga escoltar una afirmació políticament incorrecta.

 

“Estic ja fins als ous...estic trastornat!”. Aquesta frase se li va escapar aquest dimarts a la nit al president del Congrés dels Diputats, José Bono, al final d'un llarg ple de la cambra baixa i sense adonar-se que tenia el micròfon obert. Bono es va equivocar dues vegades en l'enunciat d'una moció presentada pel PP que incloïa una esmena de CiU, a qui el president del Congrés va confondre amb un “grup català d'esquerres”.

L'expressió de Bono s'ha pogut escoltar nítidament gràcies als micròfons situats a la Presidència i a molts els ha recordat el Manda huevos! amb que l'abril del 1997 Federico Trillo va expressar per la complexa redacció d'una esmena parlamentària que s'havia de votar.

L'anècdota de Bono, va passar quan llegia el títol d'una moció del PP sobre morositat que anava a votar la cambra amb la incorporació d'una esmena de CiU. El president del Congrés es va equivocar en presentar-la com una iniciativa ja votada anteriorment, però se 'n va adonar de l'error, va demanar perdó i va rectificar. De nou va llegir l'enunciat, equivocant-se una altra vegada en confondre CiU amb un inexistent “grup català d'esquerres”. 

Tot ha passat mentre els diputats, i ell mateix, votaven i les càmeres recollien una panoràmica de l'hemicicle, s'ha escoltat com deia de forma clara però amb veu baixa: “Estic fins als ous! Estic trastornat”.



Mendieta al FIB




Gaizka Mendieta és ara notícia també fora dels terrenys de joc. Allunyat del futbol, ha decidit dedicar-se a una altra de les seues grans passions: la música.

Fan de la música electrònica, aquesta setmana actuarà com discjòquei al FIB, el Festival Internacional de Benicàssim, punxant amb el seu grup, Gasteiz Gang, format al costat de Juan Vitòria i Arizona Dylan.

L'exjugador del Castelló, València, Barça, Lazio i Middlesbrough ja va manifestar la seua passió per la música quan portava el braçalet valencianista, on 'animava' el vestuari posant la seua música. "La música arriba a tothom, com ho fa el futbol", va arribar a dir.

dissabte, 9 de juliol del 2011

Comença la 18a edició del Voluntariat Ecològic


La Regidoria de Joventut i Esports de l'Ajuntament de Gandia, que dirigeix ​​Víctor Soler, ha posat en marxa la 18 edició del Voluntariat Ecològic. El seu objectiu és la conservació, protecció i promoció de boscos i terrenys forestals, així com lluitar contra la desertització. Es pretén promoure la solidaritat juvenil i conscienciar dels problemes del medi ambient i com solucionar-los.

El Consell dels Joves de Gandia serà l'encarregat de captar els voluntaris, els quals hauran de vigilar i prevenir situacions de risc o perill mediambiental així com coordinar les tasques de vigilància amb altres grups de voluntaris de la Safor. A més, el Voluntariat Ecològic facilitarà la integració de joves marginals o amb minusvalideses, perquè tothom puga formar-se i col·laborar amb la protecció mediambiental.

El Portaveu i Coordinador de Govern, Regidor de Joventut i Esports, Víctor Soler ha manifestat que "aquesta col·laboració demostra que som un govern compromés amb el medi ambient, anem a realitzar un esforç perquè els nostres joves es formen en els valors mediambientals, un dels compromisos que adquirirem en campanya i que ara posem en valor".

Soler ha volgut agrair "el compromís dels voluntaris amb el medi ambient" es tracta de joves compromesos amb la nostra societat, el seu progrés i els seus valors, trencant els tòpics que els joves van "desconnectats" dels problemes del dia a dia. Per Soler "estem davant la generació de joves més preparats de la història, el seu compromís amb el futur de la societat i la seua implicació són palpables".

dilluns, 4 de juliol del 2011

Gandia TV tancada 'temporalment'

El nou alcalde de Gandia, Arturo Torró (PP), estrena el càrrec amb un tancament que ja havia intentat la Generalitat, el de Gandia TV. La televisió pública local ha suspés 'temporalment' l'emissió per decisió del consell d'administració, controlat pel PP, que al·lega motius legals. El govern diu que cal esperar a tenir fets els nous estatuts del consorci comarcal amb la incorporació de representants dels ajuntaments de Tavernes de la Valldigna i Oliva.

Al marge d'aquests arguments 'legals', l'ajuntament ha dit que 'és inviable que Gandia puga pagar el cost d'aquesta televisió, que puja a 1,7 milions d'euros, especialment en temps de crisi'. El govern diu que 'ha decidit de prioritzar les polítiques socials'.

L'oposició ha reaccionat ràpidament al tancament. El representant socialista al consell d'administració de la televisió, Vicent Mascarell, diu que 'no hi ha arguments jurídics ni econòmics que justifiquen el tancament'. Mascarell diu que Gandia TV 'emet exercint el dret d'informar als ciutadans com a ens públic local i valencià, tal com marca la llei'.


A final de 2010, el Consell va provar de tancar Gandia TV amb una ordre de tancament enviada al govern d'aleshores, en mans del PSPV, perquè, segons la Generalitat, el canal no tenia llicència d'emissió per TDT. La Conselleria de Justícia i Administracions Públiques amenaçava l'ajuntament amb sancions de seixanta mil euros a un milió, en cas que continuara emetent.

L'emissió de Gandia TV va ser boicotada també a final de l'any passat per interferències d'un senyal 'pirata' que, segons el govern local, s'emetia des de Tele 7, la televisió dirigida per Pepe Codina, un home pròxim al dirigent del PP i actual batlle de Gandia, Arturo Torró.


dissabte, 2 de juliol del 2011

Manifestació contra l'alta tensió a Ontinyent


La Plataforma contra l'Alta Tensió ha convocat una manifestació a Ontinyent per a dissabte 2 de juliol. La marxa començarà a les 19 h al parc de Vicent Andrés Estellés, i anirà fins la plaça de la Concepció. La convocatòria es va decidir en una assemblea urgent després que el passat 13 de juny s’iniciaren les obres de construcció de la línia d’Alta Tensió. La plataforma, davant el començament de la construcció de la xarxa eléctrica, ha realitzat diverses protestes a les obres com la de dijous passat.

Les protestes mostren el descontent i el rebuig a la construcció. Des de la plataforma denuncien que els terrenys afectats per les obres corresponen en bona part als que van patir l'incendi del setembre passat. Amb la construcció en aquests terrenys s’incomplirien les normatives vigents en no revisar-se l'informe d'impacte ambiental. A més, consideren que en el projecte es van ignorar sistemàticament els informes desfavorables elaborats pels serveis mediambientals dels ajuntaments afectats, així com del servei forestal de conselleria. Per últim, recorden que no s’ha tingut en compte l’opinió de la població dels pobles afectats.

divendres, 1 de juliol del 2011

L’èxode dels valencians


Article d’opinió de Josep Ramon Lluch, aparegut al periòdic GANDIA-EXPRESS (nº42) el 30 de juny de 2011.

Enfront de l’eufòria una miqueta forçada que mostren les autoritats autonòmiques i locals pel ressò que ha tingut el circ automobilístic de l’envellit Ecclestone la realitat de l’economia valenciana és implacablement magra. El pitjor, però, no és tant el moment que vivim –negre carboner- com el fet que les expectatives de futur no són millors i tot fa pensar que encara ens queden alguns anys en què ens tocarà patir i plorar. El resultat és que el nostre principal actiu, el capital humà, els milers de joves llicenciats que s’han format en les diferents universitats valencianes han d’anar-se’n a fora per a tindre una oportunitat laboral i personal.

En aquests dies, centenars de mestres i professors valencians fan les maletes i viatgen a Catalunya per a examinar-se i optar a alguna de les milers de places públiques de treball que els garantiran l’estabilitat d’un lloc de treball segur. Mentre que la Conselleria que fins fa quatre dies dirigia el conseller de les ocurrències i el xinés ha convocat un total de 110 places de mestre de Primària, Secundària i cicles formatius per a tots els centres educatius públics entre Vinaròs i Oriola, a l’altra banda de l’Ebre -i només per a ESO- la Generalitat de dalt oferta als opositors un total de 1.500 places.

El nou govern de Camps hauria de pensar-se molt bé quines seran les prioritats del seu mandat. A mi, després de conèixer aquesta realitat, tanta eufòria pel ressò mediàtic d’una festa esportiva que dura dos o vint dies m’inquieta. Què volen que els diga?. Em preocupa que invertim tan poc en educació, que siguem líders en fracàs escolar i que els nostres fills siguen els primers que abandonen el sistema educatiu.

Em dol que la societat valenciana siga tan poc exigent en aquest aspecte, que no es manifeste per a exigir un sistema eduacatiu al mateix nivell que la Fórmula 1 i que no es mobilitze perquè la prioritat número 1 del nou Consell siga l’Educació. Els seguidors d’Alonso omplin els carrers de la ciutat de València durant dos dies o una setmana, però els
nostres millors estudiants i professionals se’n van per molts anys o per a sempre, i això sí que és imperdonable.

La Muixeranga