dilluns, 30 de maig del 2011

Un greu atac a la nostra llengua

Alejandro Font de Mora ha anunciat avui que pretén imposar en l'ensenyament públic una sola línia que integre el valencià, el castellà i una altra llengua, prioritàriament l'anglés, de tal manera que el valencià i el castellà tinguen un mínim del 33% de presència en les classes i l'altra llengua un màxim del 33%. Font de Mora ha dit que aquest model es podria començar a aplicar el curs 2012-2013 i que la implantació hauria de ser progressiva.

La conselleria prepara un esborrany, el qual preveu una sola línia d'ensenyament i, per tant, eliminar els programes lingüístics existents. Ho ha dit en la inauguració de les segones Jornades de Plurilingüisme al País Valencià, en què ha defensat: “És el model que hem defensat aquests anys, el model que vam proposar durant la campanya electoral i el model que, majoritàriament, entenem que ha estat ratificat per l'electoral valencià”.

El conseller ja va dir, el mes de novembre passat, que el govern treballava per implantar un model lingüístic semblant al que ha promogut el govern gallec, també del PP. El model gallec, que va motivar grans protestes i manifestacions contràries l'any passat, propugna una sola oferta per a tot el sistema educatiu i estableix percentualment el grau d'ús de gallec, espanyol i anglés. D'aquesta manera, elimina la possibilitat de fer totes les assignatures en gallec.

La proposta és il·legal, tenint en compte el marc normatiu actual, però tot apunta que a les Corts es faran els canvis legislatius necessaris en els pròxims mesos per a poder aplicar-la. Un canvi de model en aquesta línia equivaldria, a la pràctica, a derogar la llei d'ús i d'ensenyament i seria una clara violació dels drets lingüístics dels ciutadans.

És una estratègia dissenyada pel Partit Popular a nivell espanyol per liquidar les llengües minoritzades i les llengües pròpies i per anar minant la visió nacionalista. I açò ho fan a Galícia, ho volen fer al País Valencià, ho faran a les Illes i forcen el tema a Catalunya. És la política dissenyada pel senyor Aznar i per la FAES.

El conseller ja havia fet unes declaracions anteriorment dient que no eren rentables econòmicament les línies en valencià i que s'havia de revisar el model, introduint models d'incorporació trilingües i plurilingües, enfrontant el tema de l'anglés amb el del coneixement en valencià, ha anat tancant les subvencions per a l'escola en valencià i la normalització i ara ha arribat el moment de rematar.

L'escola en valencià és de tots i el model que venim desenvolupant des de fa més de vint-i-cinc anys ha donat uns resultats excel·lents, va fer minvar el conflicte lingüístic i ha donat suport a que hi haja una realitat de normalització de la llengua que els valencians hem estat patint des de fa més de tres-cents anys. El model que hi ha actualment és el que fa complir la llei i que els xiquets i xiquetes tinguen un domini de les dues llengües. I s'haurà de reforçar el model.

La mesura suposarà un deteriorament brutal del sistema d'ensenyament públic que causarà més fracàs escolar i, per tant, contribueix a la buscada degradació de l'escola pública per part d'uns polítics que privilegien l'escola privada”. Cal reivindicar el model d'escola valenciana com a model d'èxit, avalat per tot el món. És segur que la gent es mobilitzarà contra el decret.

La coalició Compromís ha emés un comunicat amb declaracions de Morera, que considera que “Font de Mora i Camps es confirmen com uns traïdors a la identitat valenciana”.

diumenge, 29 de maig del 2011

EBA: Tot per resoldre per als partits de tornada

Els partits d'anada dels quarts de final de Lliga EBA han deixat marcadors apretats que manté obertes les eliminatòries. El proper cap de setmana es resoldrà la incògnita dels quatre equips que pugen a la lliga LEB Plata.

MARIN PEIXEGALEGO - PLATJA DE PALMA 84 - 82
FESTIVAL DE CINE L´ALFÀS - AURTENECHE MAQUINARIA 67 - 61
ABP - ENINTER-C.B. SANTFELIUENC 64 - 60

GANDIA BÀSQUET - UNIVERSITAT DE VIC 66 - 61

Amb tots els seus problemes, gran victòria gandiana en el primer partit de l’eliminatòria per pujar de categoria. 

Estadístiques

Jornada d'intercanvi d'experiències de mestres d'E.F. en centres d'E.E.

Durant tota la jornada del divendres 27 de maig vaig tindre la satisfacció de participar en una trobada de mestres d'Educació Física al Col·legi Públic d'Educació Especial "Sant Cristòfol" de Sagunt.


Els objectius que pretenia aquesta jornada eren:
  • Divulgar experiències educatives sobre propostes d'intervenció a l'aula.
  • Presentació de materials per a treballar a l'aula.
  • Donar a conèixer el treball del mestre d'EF en centres d'EE.
  • Mostrar un exemple d'organització de l'àrea: "CEE Sant Cristòfol".
  • Intercanviar projectes i models de treball.
  • Tombar idees preconcebudes, mites i pors per treballar amb xiquets amb necesitats educatives especials.
  • Avaluar aquesta jornada perquè gradualment tinga una continuïtat.

Cal agrair la possibilitat de la realització de la jornada a Juanjo Bendicho, assessor d'E.F. del Cefire de Sagunt i, molt especialment, a Xavier Martínez, mestre d'E.F. i Cap d'Estudis del centre amfitrió, el qual ens ha mostrat obertament com és el seu treball diari i la gran tasca que realitza.

Vam traure molt de profit de tota la jornada, ens van presentar molt de material i vam debatre al voltant de la nostra feina. Molt d'aquest material estarà al nostre abast quan ens el passem en suport informàtic. Quan així siga, el penjaré en el bloc.

També cal assenyalar la "cabuderia" de Xavi Martínez, el qual es va empenyar en realitzar aquesta jornada en horari lectiu. Segurament molts docents desconeixen la possibilitat de realitzar cursos de formació en horari lectiu. Segons el Decret 7/2008, de 25 de gener, del Consell, pel que es regulen els permisos i llicències del personal Docent no universitari dependent de la Conselleria d'Educació. Al capítol III regula les LLICÈNCIES. Concretament, l'article 17 diu "L’administració podrà concedir, amb un màxim de sis dies a l’any, llicència per a l’assistència a conferències, seminaris, congressos, jornades o semblants, organitzades per institucions nacionals o internacionals, els continguts dels quals estiguen directament relacionats ambl’activitat docent del peticionari..."

Sols resta demanar a les entitats organitzadores d'activitats de formació que estudien la possibilitat d'ofertar-ne més en horari lectiu.

Aquesta llicència es demana telemàticament, corresponent-li la seua resolució al director general de Personal de la Conselleria d'Educació. 

Per demanar la llicència per a l'assistència a conferències, seminaris, congressos i jornades cal entrar en la següent adreça:

i, cap al final, trobareu la  Sol.licitud telemàtica del permís.

dijous, 26 de maig del 2011

Presentació del llibre "Història de Montaverner"

Els autors del llibre "Història de Montaverner", Abel Soler i Antonio Calzado, presentaran l'obra que recull la història del nostre poble. A l'acte també intervindrà Mª Josep Garcia, presidenta de l'IEVA (Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida).

Serà el divendres 27 de maig a les 19.00 hores a l'Agència de Lectura de Montaverner.
 
 

dimecres, 25 de maig del 2011

El Gandia Bàsquet guanya per majoria absoluta

El Gandia Bàsquet va guanyar contra tot pronòstic davant 1.700 persones que abarrotaven el Palau d'Esports de Santa Cruz de Tenerife davant un dels equips que en totes les travesses figurava entre els favorits a ascendir a LEB Plata. Però no comptaven amb que el Gandia Bàsquet els anava a guanyar en tots els aspectes del joc per majoria absoluta. Si la sorpresa en el primer partit va ser la zona 3-2, en aquest va ser l'absència d'aquesta la que va sorprendre el rival. Víctor Rubio tenia una lectura clara de partit, en què comptava amb que la pressió ambiental i d'objectius es tornaria en contra dels illencs en un final ajustat. I així va ser. I una altra vegada aquest equip d'aguerrits lluitadors, de jugadors que han accedit a jugar per defensar el nom de la ciutat de Gandia i d'aquest club que els menysprea constantment, ho ha tornat a fer. I tot això transmés pel seu entrenador, un guanyador nat, que no tem rival per ferotge que siga.

Així el partit va començar amb lleugeres avantatges per al Gandia Bàsquet, conscient que la sortida del Tenerife podia ser un huracà difícil de parar. Però l'equip estava concentrat i va començar amb avantatges de fins a 5 punts a les primeres de canvi. Tot i això, l'entrada de Javier Alvarado, va revolucionar el Tenerife quan més tocat estava, donant-li la volta al partit en un final del primer quart frenètic, amb un parcial de 9 a 0, deixant el marcador al final del primer quart en 22-16 favorable als locals.

En el segon quart, el Gandia no es va deixar acovardir i va anar retallant les diferències per igualar el partit, i fins i tot per posar-se per davant de 3 a falta d' 1:49 per al descans, amb un Antonio Segòvia, que després d'un inici titubejant, liderava l'equip en atac. Tot i així, una empenta tenerifenca deixava el marcador al descans en un 36-34 favorable al Tenerife.

Després del descans va venir el millor bàsquet per part del Gandia Bàsquet. Amb una concentració impressionant en defensa, que obligava al Tenerife a buscar les seves opcions en mitja pista, el que li creava enormes dificultats, i amb un desplegament ofensiu en què col.laboraven tots els jugadors, ficava terra pel mig (47-57 a falta de 1:49 per al final del quart). Només un parcial de 4 a 1 en aquests escassos dos minuts, deixava al final de quart en 51 a 58.

El principi de l'últim quart va ser determinant per l'esdevenir del partit. En 37 segons i mitjançant un triple els valencians es posaven a 10 punts i els nervis començaven a aflorar en els locals, tot i l'expulsió de Zhauniarovich en els primers minuts del quart. Dani González i sobretot Nicky Moore, es tiraren l'equip a l'esquena i començaren a anotar des de l'exterior fins a tres triples. El que no s'esperaven és que cada triple fóra contrarestat amb un altre del Gandia. Guia, Fabio i Miller amb sengles triples neutralitzaven als locals amb gran solvència, mentre que l'infern Tenerife s'anava congelant davant l'exhibició dels de Rubio. Només l'expulsió per faltes de Javi Rodríguez a falta de 3 minuts amb 5 personals i 5 punts de diferència per al Gandia posava una mica d'inquietud a la nau visitant. Però una altra vegada la lectura de partit va encarrilar els últims segons a favor del Gandia Bàsquet, que va guanyar el xoc per 78 a 84.

Així doncs, hi haurà un últim partit al Pavelló dels Esports de Gandia. Serà el proper dissabte, encara davant d'una hora per determinar, contra l'equip de la Universitat de Vic. A Tenerife hi havia entrada gratuïta, samarretes per als primers 400 espectadors, congregació de diferents col·lectius per ficar a gairebé 2.000 persones al Pavelló. Anem a veure les mesures que pren la directiva per fomentar un ple històric contra un altre equipàs, Universitat de Vic, segon classificat del grup més fort de la EBA i que ve de derrotar amb solvència (més de 20 punts de mitjana cada un dels dos partits) als càntabres l'Estela. Els de Víctor Rubio són un dels tres equips (entre 81) que han aconseguit estar durant dos anys consecutius en l'última ronda d'ascens a LEB Plata. Només per això ja es mereixerien un respecte. Si a això li sumem les circumstàncies tant esportives com extraesportives a les quals s'ha hagut d'enfrontar aquest equip en els últims 15 mesos, la gesta ja es mereix com figurar en el llibre d'or de l'esport d'aquesta Ciutat. A veure si la ciutat els dóna l'homenatge que es mereixen en l'últim partit de la temporada a casa.

dilluns, 23 de maig del 2011

Mor Xavier Tondo en quedar atrapat per la porta d'un garatge

El ciclista català Xavier Tondo, de 32 anys, ha mort avui en quedar atrapat entre el seu cotxe i la porta automàtic d'un edifici d'apartaments de la urbanització de Pradollano, a Sierra Nevada, on estava entrenant, han informat fonts de la Guàrdia civil.

Els fets han tingut lloc poc després de les 10.00 hores, quan, segons sembla, el ciclista de l'equip Movistar, que es preparava per al Tour de França, intentava treure del garatge de l'edifici el seu cotxe, del que es va baixar al veure que la porta s'estava tancant.

Una vegada fora del vehicle, segons la Guàrdia Civil, aquest s'ha desplaçat ja que era automàtic i tenia posada la marxa enrere, cosa que ha causat l'atropellament al ciclista, que hauria quedat atrapat entre el cotxe i la porta de l'aparcament.

Tondo, que en aquest moment estava acompanyat per un altre company, segons la Guàrdia Civil, preparava el Tour de França a Sierra Nevada i havia quedat amb el ciclista Alejandro Valverde per entrenar.

Un particular va alertar de l'accident al voltant de les 10.15 hores al centre de coordinació d'emergències 112, que va mobilitzar efectius sanitaris, de la Guàrdia Civil, la Policia Local i Protecció Civil de Monachil.

El cadàver de Tondo ha estat traslladat a l'Institut de Medicina Legal de Granada capital, on se li practicarà l'autòpsia.

Necessita millorar

Un article de MIREIA C. MAIQUES a www.linformatiu.com

Si ara mateix haguérem d’examinar-nos sobre l’estat de les consciències de molts valencians i valencianes, un nombre més alt del que seria desitjable suspendria. Després d’una jornada electoral, és el moment d’analitzar-nos. Més enllà hauríem d’anar. Un examen de consciència profund és altament recomanable per a dos col·lectius, en concret. Els impulsors i defensors de la figura de Jorge Alarte com a persona apta per liderar una alternativa davant la força arrasadora del Partit Popular a terres valencianes, per una banda. I per altra els professionals de la comunicació, signataris d’un codi ètic, que exerceixen la seua professió en Ràdio Televisió Valenciana i que han de trobar la manera, per la seua salut i per la de molts valencians, d’enfrontar-se al joc que, des de fa massa emissions, té el concepte de responsabilitat segrestat.

Els socialistes valencians han sigut els grans perdedors al País Valencià. La diferència respecte a la resta de l’Estat és que ací se sabia des de feia molt i no s’ha fet res. Els militants socialistes ni s’han indignat ni han reaccionat. A més, sumem-li que en cap moment han sabut visibilitzar cap alternativa a la realitat que el Partit Popular ens ha sabut vendre amb una destresa sensacional. Els professionals de la comunicació, sense afegir-hi res més, hauríem de trobar també una alternativa al que ara mateix fem. 

Les multitudinàries manifestacions contra la corrupció, el moviment Quinze de Maig, l’estat efectiu de la sanitat i educació pública valenciana que hem de patir al dia a dia i tantes altres coses, no s’han traslladat a les urnes. Tindrem un president de la Generalitat que serà el més votat de la història i el primer a asseure’s a la banqueta dels acusats. Encara que és el que hem decidit, haurem de confiar que seguim indignats i que el que acabem de començar a veure siga el principi d’un vertader trencament amb tota aquesta política contraproduent, casposa i tramposa.

diumenge, 22 de maig del 2011

Llistes obertes, per què no?

Avui anem a votar –perquè s'ha d'anar, que després no val a queixar-nos sortint al carrer–, però jo tornaré a tenir el mateix problema de sempre. M'agrada molt una de les candidatures que es presenten però, sincerament, me l'he de tragar tota. Dels candidats que jo i totes les enquestes diuen que sorgiran elegits d'aquesta llista, n'hi ha alguns que no m'acaben de convèncer. No em trameten confiança. Però me'ls he de tragar tots. 
 
Imagineu-vos per un moment que vote el PP (que ja és posar imaginació). He d'assumir tots els candidats que estan imputats en causes judicials sense poder dir res? Per què no puc assenyalar un per un els noms de la candidatura que a mi em satisfan? Que és complicat? Sí, és clar, tant com al Senat, quan dipositem a l'urna aquella immensa papereta havent-hi marcat uns quants noms, siguen del color que siguen. I si ho fem al Senat, on els candidats no és que ens siguen precisament propers, per què carai no podem fer-ho en aquestes eleccions municipals, en les quals tenim moltes més possibilitats de conèixer els candidats i saber, o intuir, qui ens genera confiança i qui no? 
 
La classe política s'ha omplert la boca aquests dies parlant del distanciament entre els electors i els partits, i proclamant a tort i a dret que cal un acostament. Tenen raó. Però són els mateixos que fins ara han estat incapaços d'aprovar una llei electoral pròpia. Només per poder-nos colar enmig de les llistes candidats a qui els aparells dels partits deuen favors. No ho han entès. L'empresa som nosaltres, els administrats; i ells, els treballadors. I volem afinar la selecció del personal.

dissabte, 21 de maig del 2011

Els partits obtindran 0,64 euros per cada vot en les autonòmiques

Amb tot el que està passant, i en el dia anterior a les eleccions, unes dades per a "reflexionar":

La Comunitat Valenciana subvencionarà als partits polítics amb 0,64 euros per vot i 12.786 euros per diputat aconseguit en les pròximes eleccions autonòmiques d'aquest diumenge, 22 de maig.

Així es desprén de la confrontació de les ordres publicades en els diferents butlletins autonòmics, recollides per Europa Press, sobre les quanties de les subvencions per regidor i vot que les comunitats paguen els partits polítics com a compensació per les seues despeses electorals.

En les eleccions municipals, el Ministeri d'Economia és l'organisme encarregat de quantificar aquestes subvencions. En aquest cas, el Govern central subvencionarà amb 55 cèntims cada vot obtingut, sempre que es tradueixen en regidors, i amb 276,86 euros cada acta de regidor.

Però en el cas de les autonòmiques són les diferents comunitats les que ho determinen ja que són elles les convocants. Això fa que existeixa gran disparitat de xifres entre unes i altres comunitats, amb una forquilla que va dels 40 cèntims l'euro per vot i dels 10.000 fins als 20.000 euros per escó. En les últimes eleccions generals, l'Estat va pagar 21.167,64 euros per diputat i 79 cèntims per cada vot al Congrés.

Al maig, qui més abona per vot serà la Comunitat de Madrid (1,01 euros), seguida de Navarra (92 cèntims) i la Rioja (88 cèntims). A Madrid, la assemblea legislativa passarà a tenir 129 diputats després dels comicis de maig, també és una de les que més paga per escó aconseguit (19.981,18 euros), només superada per Canàries, que ha previst una compensació de 20.456,28 euros (3.000 més que fa quatre anys). En el costat contrari de la balança figura Castella i Lleó (10.205,62 euros per escó i 40 cèntims per vot).

Les protestes demostren que s'ha perdut la por

A la plaça de l'ajuntament de València hi ha hagut un creixement exponencial de l'acampada a nivell quantitatiu: si el primer dia eren un centenar, dimecres ja eren un miler, i dijous a la nit hi havia entre sis mil i vuit mil persones. En aquestes protestes hi ha un eix molt clar: el descontentament davant el capitalisme especulatiu i un sistema polític molt deficitari (llistes tancades, partits que es financen a través de la corrupció,…). A banda, hi ha tota una sèrie de propostes que van encaminades a aprofundir en la democràcia.

Les idees bàsiques de l'acampada de València van en sintonia amb allò que es reivindica a tot arreu: que s'incapaciten càrrecs públics corruptes; que se suprimisca el 5% per accedir a les Corts Valencianes; que s'aprofundisca en la participació ciutadana a través d'assemblees de barri i consultes populars; que es regenere el poder judicial; que les empreses que tinguen beneficis no puguen fer expedients de regulació d'ocupació; que el sistema d'incompatibilitats dels càrrecs públics siga molt més estricte; que el sistema fiscal siga progressiu, es grave les gran fortunes i es perseguisca el frau fiscal: I la proposta estrella i comuna: que els bancs cancel·len les hipoteques.

Es tracta d'un moviment clarament reformista, que reclama més democràcia. I si bé en un principi podia semblar que el moviment provenia de sectors anarquistes, aquest, si hi era, ha quedat totalment sobrepassat per la resposta de la gent. El sentiment general és d'anar a votar i de castigar els grans partits, que són els més responsables de la precarietat democràtica, econòmica i social.

Aquest és un moviment de rebuig a un sistema, contra les seues nafres més vergonyoses, i sobretot és un moviment proactiu, de propostes. Per tant, s'està gestant la possibilitat d'una renovació democràtica i una millora de la qualitat democràtica. Els partits haurien de prendre'n nota.

Un altre aspecte interessant d'aquest moviment és que està representat, sobretot, per les classes mitjanes. Per tota aquella gent que ha pagat els plats trencats alhora que ha pogut observar la realitat i s'ha adonat de tot el que han perdut en els últims anys. Són joves, de 25 a 35 anys, molt preparats, amb estudis i alts nivells de qualificació, que es troben a l'atur. No són els pàries de la terra. I això també explica que el moviment siga tan pacífic.

Finalment, cal destacar l'horitzontalitat d'aquest moviment, que no té lideratges. Un aspecte nou, que es deu sobretot al fenomen de les xarxes socials.

És cert que, passades les eleccions, pot desinflar-se la visibilitat del moviment. Però es desinflarà això i prou. Perquè les idees fonamentals han vingut per quedar-se. Aquestes protestes són la demostració que s'ha perdut la por. Ja no tenim por.

Rafa Xambó, músic i sociòleg
Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb

dijous, 19 de maig del 2011

El vot del dia 22 és important i ÚTIL.


Llegint les cròniques sobre el Moviment 15-M, pense que tenen molta raó. I me n'alegre. Me n'alegre, sobretot, que, per fi, una gran part de la població descontenta surta al carrer a dir que estan farts i que la situació ha de canviar. El perill rau en equivocar-se de finestreta, en protestar contra el sistema democràtic, no contra els que viuen a costa del sistema democràtic i l’estan destruint.

Tots els que surten al carrer perquè pensen que el sistema està podrit i que els partits no els representen han de votar massivament als partits d'esquerra i, a més, afiliar-se a ells per a, una vegada dins, provocar el canvi que reclamen promovent mesures com: una llei electoral proporcional que acabe amb el bipartidisme establert, la limitació de mandats, de manera que cap responsable polític estiga més de dues legislatures en el càrrec, les llistes obertes en totes les eleccions perquè no siga el partit sinó l'elector qui decideixa a qui cal triar, l’obligatorietat que qualsevol que siga elegit per a qualsevol lloc, una vegada que l'abandona al terme del termini establert, torne al lloc de treball que va deixar, que tota persona triada per a qualsevol lloc estiga obligada a declarar els seus ingressos i patrimoni, tant en incorporar com a l'abandonar el mateix, i que se'ls exigeixa als polítics que si durant l'exercici del càrrec són imputats per qualsevol delicte, han d’abandonar immediatament i, si són condemnats, se'ls impedirà presentar-se mai més.

És des de dins com pot aconseguir-se, però només si som multitud. I que la indignació es converteixa en acció transformadora. No permetem que s'apropien de la democràcia els que consideren que tot és seu: el sistema, les institucions, els diners...

Ahir vaig rebre la propaganda electoral dels principals partits i, sense obrir els sobres, els vaig trencar i els vaig tirar. Tinc clar que no els vaig a votar, ni ara ni en les generals de l'any que ve. Crec que no representen els meus interessos ni els de la població. Van als seus negocis. El problema és a qui votar.

A la nostra terra, sembla que tots els descontents i desencantats amb els socialistes poden decantar-se per Esquerra Unida o per la coalició Compromís. Donar el vot a Compromís pot resultar realment decisiu, cada vot compta. És el que podríem anomenar un veritable vot útil. Segons Enric Morera “de la nostra presència depén que les coses es facen d'una altra manera”. També diu que "Compromís fa por als poderosos i corruptes perquè saben que no ens poden tapar la boca".
Escolta
Llegeix fonèticament

PER A LA JORNADA DE REFLEXIÓ

 
El brillant Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa.

Shaw és l'única persona que ha guanyat un Premi Nobel (literatura, 1925) i també un Oscar (en la categoria de millor guió), per "My Fair Lady", basada en la seua obra Pigmalió.

"Els polítics i els bolquers 
s'han de canviar sovint ...
i pels mateixos motius. "


Quina capacitat de síntesi!


Indigna't i VOTA

Hui s'obri la inscripció a la Universitat d'Estiu de Gandia

Hui dijous, 19 de maig, s’obri el termini per a realitzar la inscripció de la XXVIII edició de la Universitat d’Estiu de Gandia. El lema sota el qual s’agrupen els cursos, tallers, seminaris i activitats obertes és ‘Gandia, estiu, excel·lència’. Les activitats començaran el dia 11 de juliol i la cloenda està prevista per al 22 del mateix mes.


L'oferta de cursos d’aquesta edició abraça tots els camps del coneixement, en consonància amb la diversitat d’estudis que ofereix la Universitat de València. Des de la salut fins la història. Des de la potència econòmica i cultural de Xina fins la protecció dels drets dels autors. L’admissió es realitzarà respectant estrictament l’ordre de recepció dels impresos de matrícula junt amb el resguard bancari acreditatiu d’haver fet efectiu el pagament corresponent.


A més dels cursos, la UEG ha programat diversos tallers i seminaris que es realitzaran en horari de vesprada (de 17:30 a 19:30 hores). El nombre de participants en alguns tallers (Taller de disseny gràfic: el cartell publicitari) és molt restringit i el nombre de places és d’un de màxim vint, així com els altres tallers que serà d’un màxim de vint-i-cinc alumnes. El sistema de selecció és idèntic al descrit en relació amb els cursos. La matrícula es fa a través de la pàgina web de la Universitat de València: www.uv.es/cig i/o www.fguv.org/cursos. També aquelles persones que ho vulguen podran matricular-se a la seu del CIG a València (c/Amadeu de Savoia, 4-planta 5ª) o a Gandia (c/Fundació Vicent Ferrer, 6).


Tota la informació sobre els diferents cursos, seminaris, tallers... es pot consultar en el NOU DISE electrònic.

dimecres, 18 de maig del 2011

Què passa si no votes?

L'exemple de les bicis a Ferrara

Article d'opinió de Xavi Blasco, aparegut al diari Micro.
Fa unes setmanes en un “Abierto” es debatia sobre el projecte de la bici en Gandia. Una de les contertúlies, a la qual li profese una gran admiració, Agustina Pérez, va defensar l’ús de les bicicletes en la ciutat com a mitjà alternatiu i posà com exemple la ciutat de Ferrara. Amb la passió que sempre defensa els seus arguments, Agustina recomanà visitar esta ciutat italiana, coneguda com la ciutat de la bicicleta, perquè amagava molts altres encants a banda d’un passat borgià comú.

Com que qualsevol excusa pot ser bona per a encetar un nou projecte em vaig proposar conéixer Ferrara.

I ara que ja ho he fet he de dir que, una vegada més, Agustina tenia raó. La ciutat es meravellosa i molt recomanable de visitar, però sense dubte la gran sorpresa va ser el vore centenars o milers de bicicletes circulant pels carrers, sense escoltar ni cotxes ni motos... S’ho imaginen? Jo fins que ho vaig vore en directe tampoc m’ho podia imaginar.

Em sume a la recomanació d’Agustina... i m’encantaria que algun dia la meua ciutat, Gandia, es semblara un poquet en questió de la bici a Ferrara. I per arribar ahi, el primer que hem de fer és creure-nos-ho.

Ah! i si algun dia ho aconseguim que no es preocupe Begonya Boluda, perquè arguments per als seus “abiertos” no li’n faltaran... per exemple allà en Ferrara el problema el tenen en com aparcar les bicicletes i que no molesten.

dimarts, 17 de maig del 2011

Avui se celebra el dia internacional d'Internet

 
El Dia d'Internet (abreviatura del Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació) és una festa que commemora la utilització d'Internet i les noves tecnologies en la vida quotidiana de les persones. Es tracta d'una iniciativa espanyola de l'Associació d'Usuaris d'Internet, que l'Organització de Nacions Unides va reconèixer en 2006, fixant el 17 de maig com la data de la seua celebració.

Aquesta commemoració compta amb la seua pròpia pàgina web, en la qual s'explica que el Dia d'Internet és "una efemèride que pretén donar a conèixer les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per millorar el nivell de vida dels pobles i dels seus ciutadans". L'esdeveniment celebra els avanços tecnològics i reconèixer els canvis produïts amb l'arribada d'Internet.

La celebració d'aquest dia està promoguda per l'Associació d'usuaris d'Internet i compta amb comités d'impuls repartits per diversos països, a través dels quals es coordinen les activitats per commemorar la importància d'Internet i les noves tecnologies en la societat.

Els organitzadors d'aquest dia animen als usuaris i internautes a col·laborar amb el dia d'Internet i a participar del mateix. A més d'acudir als actes oficials per celebrar aquest dia, els usuaris poden participar mitjançant la difusió i participació de les activitats desenvolupades per a aquest dia.

Entre aquestes activitats que homenatgen al dia d'Internet hi ha un acte en el Senat en el qual es lliuraran els Premis d'Internet 2011. Aquests premis han estat promoguts pel Comité d'Impuls del Dia d'Internet a Espanya. En l'edició d'aquest any, Eduard Punset rebrà el premi d'Internet 2011 per la seua trajectòria professional i la seua contribució a la difusió de la ciència i la tecnologia.

A més d'aquests premis, en el dia d'Internet es realitzen tallers sobre xarxes socials i Internet, concurs per a totes les edats i conferències relacionades amb el món tecnològic. En total hi ha programats més de 400 esdeveniments a tot el món. 
 
Tota la informació sobre aquests actes es pot consultar a la pàgina oficial del dia d'Internet: www.diadeinternet.org
 

dilluns, 16 de maig del 2011

La indignació s'apodera de València


Prop de 5.000 persones van sortir ahir al carrer a València per mostrar la seua indignació per l'actual sistema econòmic i reclamar un canvi polític profund. La manifestació, organitzada pel moviment cívic Democràcia Reial Ja, es va celebrar de manera simultània en més de 50 ciutats de l'Estat, i, a jutjar per la nul·la mobilització que sol afectar a la societat valenciana, la massiva afluència a aquesta convocatòria "contra els abusos capitalistes" es pot considerar un èxit.

Malgrat que la concentració havia nascut del malestar col·lectiu, la veritat és que l'ambient durant l'acte era més de celebració, un cant a la resistència i la protesta pública, com més sorollosa i acolorida millor. Sota el lema "Democràcia Reial JA. No som mercaderia en mans de polítics i banquers", la marxa va començar cap a les 18.00 hores a la plaça de Sant Agustí i, després de recórrer el carrer Sant Vicent i la plaça de l'Ajuntament, va finalitzar davant de l'edifici del Tribunal Superior de Justícia. Va ser allà on, entre tambors, aplaudiments i ritmes de batukada, es va llegir un manifest que, clarament inspirat en el best-seller d’Stephane Hessel Indignaos, exigia un nou model financer i social i carregava contra les recents mesures econòmiques de tall neoliberal preses pels governs europeus.

El text, en què es reivindicava a la "gent corrent preocupada pel futur", reclamava la participació ciutadana en la política "mitjançant vies directes" i demanava als governs la recerca del "major benefici per al gruix de la societat, no la d'enriquir-se i créixer atenent només als dictats dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder a través d'una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE ".

"L'ànsia i acumulació de poder en uns pocs genera desigualtat, crispació i injustícia, la qual cosa condueix a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinària social en una espiral que es consumeix a si mateixa enriquint a uns pocs i sumint en la pobresa i l'escassetat a la resta. Fins al col·lapse"
, continuava l'escrit. Diversos minuts d'aplaudiments i un atronador "el poble unit mai serà vençut" donaven per acabada la concentració cap a les 20.30 hores.

Entre els assistents, joves, molts, però també jubilats, plataformes d'aturats i famílies amb nens al coll. Tots ells es van corejar amb ganes consignes com "les retallades feu-les en les corts", el ja clàssic "el president a Picassent", "no tenim pa per tant xoriço" i un "mans amunt que açò és un atracament" que es va xisclar amb ímpetu davant la seu bancària del carrer Barques.

Després dels milers de manifestants es podia veure a diversos equips de neteja municipals afanyant-se a netejar els carrers de octavilles i pamflets amb una rapidesa poc habitual a la ciutat i menys encara en diumenge. Algun malpensat podria suposar que l'ordre era no deixar ni rastre de la protesta ciutadana. Ara , a una setmana de les eleccions i després d'una manifestació que recull el clima de ràbia i descontent davant d'un sistema més que criticat, la pregunta inevitable és: es reflectirà aquesta indignació carrer a les urnes?



La Muixeranga