dimarts, 25 d’octubre del 2011
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Manifestació contra el retalls
Unes 100.000 persones reclamen una escola pública i de qualitat a Madrid i rebutgen les retallades en educació
Destaca l’alta participació valenciana. Les organitzacions sindicals adverteixen que les mobilitzacions continuaran també al País Valencià si no s’aturen les polítiques privatitzadores i les retallades a l’ensenyament.
Ahir de matí es va celebrar a Madrid una multitudinària marxa convocada pels sindicats educatius a nivell estatal i CEAPA contra les retallades i per la qualitat en l’educació.
Els sindicats STEPV, CCOO i UGT han organitzat 10 autobusos que han eixit des de diversos punts del País Valencià per acudir a la manifestació. De Castelló un, d’Alacant quatre (un d’Elx, un de Sant Vicent del Raspeig i dos d’Alacant) i de València cinc (un des de Gandia, i quatre des de València).
Destaca, per tant, l’alta participació del País Valencià en aquesta manifestació. Es preveu la convocatòria de mobilitzacions al País València si no s’aturen les polítiques de privatització de l’ensenyament -com la proposta de construcció de centres concertats (CIS) en solars públics- i la política de retallades que afecta el sistema educatiu públic valencià des del curs passat.
Així ha aparegut a la premsa:
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/10/20/espana/1319105448.html
dijous, 20 d’octubre del 2011
Festa de la Música, Dansa i Cançons Tradicionals
El proper dissabte dia 22 d'octubre se celebrarà el Festival de la Música, Dansa i Cançons Tradicionals de l País Valencià al Real de Gandia, organitzat per la Federació de Folklore de La C. V. i la Colla de Dolçainers i Tabaleters del Real de Gandia, amb la col·laboració de l'Ajuntament del Real de Gandia i l'Institut Valencià de la Música. Assistiran els grups Colla de tabal i dolçaina La Rosca de l'Alcúdia, Grup de Danses Font Santa de Teulada, Grup de Danses, Pensat i Fet de Canals, Grup Coros y Danzas Monte de la Sal del Pinós, l'Agrupació Folklórica El Cremaller de Benicàsim, el Grup de Danses La Senyera de València i, l'anfitrió, la Colla de Dolçainers i Tabaleters del Real de Gandia.
Els actes consistiran en la rebuda pel matí dels grups participants, desfilada pels carrers de la població fins a la Plaça Beat Carmelo on tindrà lloc la Gran Dansà, i a partir de les 17,00h. a l'Auditori de la Casa de Cultura, Festival a càrrec dels grups participants, amb aproximadament més de 200 persones.
A més a més, dintre dels actes del festival tindrà lloc la presentació del llibre "La Dansà del Real, Quatre-Cents Anys d'Història", treball d'investigació i recerca, encapçalat per Vicent Mahiques, i editat per l'editorial Bullent.
Exposició "Pobles abandonats, pobles en la memòria", a Beniarjó
L'exposició "Pobles abandonats, pobles en la memòria", produïda pel Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València, arriba a Beniarjó. S'inaugura el dia 21 d'octubre. Es tracta d'una mostra itinerant que ja s'ha pogut veure a distintes poblacions valencianes.
L’exposició explica diferents causes de l’abandonament rural dels pobles valencians, i rescata la memòria dels seus habitants, amb imatges d’arxiu i objectes relacionats amb l’activitat econòmica i de la vida quotidiana. A més compta amb un espai interactiu on es mostren entrevistes fetes als habitants dels antics pobles abandonats.
L’objectiu d’esta exposició és mostrar als ciutadans una part important del paisatge cultural del territori valencià. Analitzar les causes i conseqüències de l’abandó rural pròpiament dit durant el segle XX, així com aprofundir en el passat i present dels pobles que van ser negats per les aigües com a conseqüència de la construcció de pantans com Loriguilla o Benagéber.
dilluns, 17 d’octubre del 2011
El perill dels mòbils i el wi-fi a les escoles
El Consell d'Europa ha elaborat un informe en què alerta sobre l'ús de telèfons mòbils i xarxes sense fils (wi-fi) pels seus efectes perjudicials per a la salut dels nens. Un comité ha confeccionat un full de ruta que inclou la prohibició d'aquest tipus de tecnologies en col·legis i escoles d'Europa, entre altres propostes.
Els estudis sobre l'efecte de l'exposició a senyals electromagnètics es contradiuen els uns als altres. L'Organització Mundial de la Salut ha assegurat que no suposen un risc per a les persones, però el Consell d'Europa ha impulsat una investigació en la qual assegura que sí que hi ha perill i apunta als menors com el segment de població més vulnerable.
Les dades que han fet saltar l'alarma han estat obtinguts per l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), que assegura que sí que existeix un risc per a la salut per l'exposició a camps electromagnètics. El Consell d'Europa ha citat els estudis d'aquesta agència per justificar els seus temors en un informe anomenat 'Els perills potencials dels camps electromagnètics i els seus efectes en l'entorn'.
"Segons la AEMA, hi ha indicis suficients o nivells d'evidència científica d'efectes biològics nocius, suficients per invocar l'aplicació del principi de precaució i de mesures eficaces, preventives urgents", explica el Comité del Medi Ambient, Agricultura i assumptes Locals i Regionals.
L'organisme europeu assegura que "hi ha prou proves dels efectes potencialment nocius dels camps electromagnètics sobre la fauna, la flora i la salut humana". Per aquest motiu, el Consell d'Europa considera necessari "reaccionar i protegir-se contra els riscos ambientals i de salut potencialment greus".
En aquest sentit, el Consell cita diversos estudis que indiquen que els senyals poden provocar càncer i podrien afectar els cervells en desenvolupament dels menors. Per això, proposarà als estats membres que prenguen mesures en relació a l'ús de telèfons mòbils i xarxes sense fil. Entre les mesures proposades hi ha la prohibició de l'ús de mòbils i xarxes sense fils en escoles infantils i col·legis. El Consell considera aquesta mesura un acte de prevenció i protecció per als més menuts.
A més de la prohibició d'aquestes tecnologies a les escoles, s'ha recomanat que es fixen nous límits en els nivells d'exposició a les ones que emeten els equips mòbils. El Consell també ha inclòs entre les seues propostes un sistema d'etiquetatge per als dispositius en els quals s’alerte sobre l'existència de l'emissió electromagnètica.
Per a més informació també es proposen "campanyes d'informació específiques dirigides als professors, pares i nens per alertar sobre els riscos específics de l'ús d'hora, imprudent i prolongat dels telèfons mòbils i altres dispositius que emeten microones".
Nous plans d'informació per a la població i noves investigacions sobre les conseqüències d'aquestes tecnologies són altres de les propostes de l'organisme continental, que pretén conscienciar sobre les conseqüències de l'exposició a aquest tipus de senyals.
El Consell d'Europa no pot obligar als estats membres a acatar aquestes mesures, però les seues propostes solen ser ben rebudes i se solen seguir els seus consells.
diumenge, 16 d’octubre del 2011
Dia Mundial de l'ALIMENTACIÓ
El diumenge 16 d’octubre de 2011 se celebra el Dia Mundial de l’Alimentació. Aquest any el tema escollit per la FAO és “Preus dels aliments: de la crisi a l'estabilitat” amb l’objectiu de trobar mesures que es puguen adoptar per mitigar els seus efectes sobre la població més vulnerable.
Les variacions dràstiques dels preus, especialment a l’alça, constitueixen una greu amenaça per la seguretat alimentària dels països en desenvolupament, sent la població pobre la més greument afectada. D’acord amb el Banc Mundial, al 2010-11 l’augment dels costos dels aliments va portar a prop de 70 milions de persones a la pobresa extrema.
En el Dia Mundial de l’Alimentació 2011 cal que analitzem en profunditat les causes de la variació dels preus dels aliments i que prenguem les mesures necessàries per reduir la seua repercussió en els membres més dèbils de la societat mundial.
Podeu descarregar-vos més informació com ara el Programa del Dia, nota informativa, fullet, vídeos, etc. des de la pàgina de la FAO.
dijous, 13 d’octubre del 2011
15 d'octubre
El 15 d'octubre persones de tot el món prendran els carrers i les places. Des Amèrica a Àsia, des d'Àfrica a Europa, la gent s'està aixecant per reclamar els seus drets i demanar una autèntica democràcia. Ara ha arribat el moment d'unir-nos tots en una protesta no violenta a escala global.
Els poders establerts actuen en benefici d'uns pocs, desoint la voluntat de la gran majoria, sense importar-los els costos humans o ecològics que haguem de pagar. Cal posar fi a aquesta intolerable situació.
Units en una sola veu, farem saber als polítics, i a les elits financeres a les que serveixen, que ara som nosaltres, la gent, els que decidirem el nostre futur. No som mercaderia en mans de polítics i banquers que no ens representen.
El 15 d'octubre ens trobarem als carrers per posar en marxa el canvi global que volem. Ens manifestarem pacíficament, debatrem i ens organitzarem fins aconseguir-ho.
És hora que ens unim. És hora que ens escolten.
¡Prenguem els carrers del món el 15 d'octubre!
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Pendents d'una possible tempesta de meteors
La Terra travessa aquesta nit el rastre deixat pel cometa 21P/Giacobini-Zinner en la seua òrbita al voltant del sol fa alguns segles. Per això, si els núvols i la lluna no ho impedeixen, és possible que avui molts puguen assistir a una gran tempesta de meteors, la pluja d'estels Dracònids. De pluja d'estels dels Dracònids n'hi ha sovint els primers dies d'octubre, però només es té constància que hi hagués una autèntica tempesta de milers de meteors els anys 1933 i el 1946. Segons diversos especialistes, avui es podria reviure una altra nit màgica com aquelles.
A la web Recerca en Acció, han obert un projecte sobre aquesta tempesta de meteors i fan un seguiment on expliquen tot allò que cal saber sobre els cometes i els meteors. A més a més, han convocat un concurs fotogràfic perquè hi participe qui vulga. És molt fàcil fotografiar els Dracònids, n'hi ha prou amb una càmera i un bon trípode i tenir l'objectiu obert durant un temps, encarat cap al nord-oest.
dijous, 6 d’octubre del 2011
Diumenge 9 d'Octubre: manifestació
La comissió Nou d'Octubre, convoca la tradicional manifestació amb motiu de la diada del País Valencià. Enguany el lema és "Som País Valencià, volem decidir"
Manifest:
Aquest 9 d'octubre arriba en el marc de la més profunda crisi econòmica i política des de la transició, una crisi global del capitalisme financer que posa en evidència les contradiccions d'un sistema que es fonamenta en l'acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre que la immensa majoria de la gent veu deteriorades les seues condicions de vida.
Arribats ací no volem que decidesquen per nosaltres: tenim identitat pròpia, llengua, territori, persones que viuen i moren en aquest País Valencià i, per tant, volem decidir.
Sí, volem decidir
-- Noves normes amb l'objectiu de garantir un ordre econòmic i social equitatiu. No és just que la pretesa solució a la crisi es plantege al dictat dels interessos del neoliberalisme més depredador i s'ataquen els fonaments dels drets laborals i socials més bàsics, amb les retallades de les pensions, l'ampliació de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la reducció dels salaris dels treballadors públics, la reforma laboral, el pla d'ajustament, les retallades en els serveis públics, la generalització de la contractació temporal...
-- Volem decidir sobre la dació de l'habitatge en pagament del deute hipotecari. A la legislació espanyola hi ha un buit legal que ho impossibilita. Aquesta és una situació profundament injusta que urgeix modificar; la legislació no hauria de sobreprotegir les entitats de crèdit i castigar les famílies.
-- Volem mesures de canvi real de la política econòmica que signifiquen un gir estratègic per a dinamitzar l'economia, fomentar polítiques d'ocupació estable i controlar els sectors especulatius, una dinamització clara per al nostre camp i els nostres autònoms. No pot ser que milions de persones estiguen a l'atur, que milers d'empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d'impediment.
-- Volem les nostres escoles i els nostres centres educatius com cal amb un sistema educatiu digne, laic, de qualitat, gratuït i en valencià; les nostres administracions públiques amb personal que complesca el requisit lingüístic; els nostres artistes, actors, actrius, gent de la cultura i les arts en els espais de major audiència dels mitjans valencians de comunicació i en les xarxes públiques de cultura. Fem realitat allò que deia Enric Valor, "el nostre valencià, el català de tots".
-- Volem un nou model energètic: ni el Govern central ni la Generalitat Valenciana tampoc no pensen forçar el tancament de la nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop sobrepassar la seua capacitat d'emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius), ni han fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l'eliminació dels perills tràgics de l'energia nuclear, malgrat l'accident nuclear de Fukushima que torna a deixar en evidència l'autèntic perill d'aquesta energia.
-- Posats a reformar la Constitució, considerem prioritària la reforma del sistema electoral per a garantir la proporcionalitat, la pluralitat, el tracte igual a totes les formacions i la democràcia participativa, amb llistes obertes, primàries i la possibilitat d'Iniciativa Legislativa Popular amb 100.000 signatures i sense temes restringits. Que no ens torne a passar com amb la ILP de la TV3.
-- Volem decidir sobre les inversions que els valencians necessitem: si tots els tributs que es generen al País Valencià es liquiden, recapten i gestionen des del País Valencià, podrem afrontar millor els problemes que ens escanyen ara mateix i podrem afrontar millor el futur que derive de les pròpies decisions.
Cal una nova economia i una nova política que prioritze el que és públic, amb polítics i polítiques capaços de reformar no solament l'actual política econòmica cap a una nova economia ecològica, sinó també el sistema electoral per a obrir-lo a la ciutadania, perquè s'acabe el bipartidisme neoliberal corrupte i perquè la política siga transparent, honesta i estiga realment controlada per una ciutadania activa i participativa.
És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix que ja n'hi ha prou d'aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense sacrificis però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just.
Som País Valencià, volem decidir!
dissabte, 1 d’octubre del 2011
Caixa Ontinyent i Caixa Pollença, les úniques supervivents
Ahir va culminar el procés de restructuració del sistema financer que va dinamitar el sistema de caixes d'estalvis tal com el coneixíem.
Són les més petites, no s'han fusionat, no han demanat diners al FROB, i no han esdevingut cap banc. Caixa Ontinyent i Caixa Pollença són les úniques supervivents del polèmic i frenètic procés de restructuració del sistema financer imposat pel govern espanyol. La clau: un volum de negoci reduït i concentrat al territori propi, una morositat baixa i taxes de solvència superiors a la mitjana. La fórmula, segons el director general de Caixa Pollença, Biel Bauzà, 'no té res de màgica; l'únic truc és el sentit comú'.
Totes dues caixes han resistit, aquests darrers dos anys, tot d'envits: del Banc d'Espanya, del govern espanyol i dels governs valencià i balear, respectivament. Uns i altres volien empènyer-les a fusionar-se amb unes entitats més grans. Però tant a Ontinyent com a Pollença, per més que hi han raonat, mai no han sortit de la conclusió que desaparèixer, amb totes les coses que implicava, com la d'esdevenir un banc, o diluir-se en una gran entitat tan sols per a ajudar a millorar una mica els balanços, no era gens convenient.
Amb pràcticament tota l'administració contra han aguantat i s'han convertit en els últims vestigis de l'històric model de caixes del nostre país, amb els centres de decisió financera al territori i amb el control de l'obra social. I l'horitzó, per a totes dues, és el de mantenir-se fermes en aquest camí, avalades, a més, per unes xifres de solvència envejables. Totes dues superen amb comoditat l'exigència del govern espanyol d'acreditar un coeficient de capital superior al 8%.
'Han passat dos anys parlant-nos de la magnitud de les entitats, de la necessitat de ser grossos per a poder resistir, i han aconseguit que hi raonàrem molt, però el temps ha demostrat, paradoxalment, que la magnitud hi té poc a veure, o que, en tot cas, som els més petits els que tenim uns comptes més sòlids i els únics que hem pogut resistir', explica Bauzà. Fonts de la direcció de Caixa Ontinyent indiquen que l'obsessió de créixer ràpidament i d'estendre's a uns altres territoris és el que ha acabat atacant la solvència de les altres entitats. Una obsessió que, segons les mateixes fonts, revela una ambició pel benefici impròpia d'una caixa i que va contra de l'essència de tota caixa.
Efectivament, les taxes de morositat de Caixa Ontinyent (5,1%) i de Caixa Pollença (3,51%) són les més baixes de totes, molt per sota de la mitjana del sector a l'estat espanyol, que supera el 7%. Això és degut, bàsicament, a la no-assumpció de riscos. 'No invertim més doblers dels que ens aporten els clients, no anem a cercar diners a fora i no tenim un interès especial en el mercat immobiliari', explica Bauzà.
Tot amb tot, admeten que la crisi també les ha afectades i que s'han vist obligades a fer ajustaments. De fet, Caixa d'Ontinyent tenia el 2009 una taxa de morositat del 3,29% (aleshores la mitjana espanyola era del 5%). La pujada, la consideren normal i no gens preocupant i l'atribueixen a l'esclat de la bombolla immobiliària, que poc o molt ha afectat totes les entitats.
Fidelitat del territori
La quota de mercat de totes dues entitats és molt reduïda, es basa sobretot en clients minoristes, i representa un percentatge petit del volum financer de tot l'estat espanyol. Potser per això, expliquen fonts de totes dues caixes, la pressió del Banc d'Espanya, que havia arribat a ser molt forta, es va aturar en un determinat moment, fa uns quants mesos. Tot i que va persistir en l'intent de convèncer-les dels possibles perills de no créixer i de no ampliar la quota de mercat. Ells tenien una resposta clara: la fidelitat al seu territori, amb una obra social arrelada i molt valorada, i la fidelitat dels clients. 'Si la comarca va bé, nosaltres anem bé', deia fa pocs mesos un directiu de Caixa Ontinyent, recordant que la caixa és la màxima interessada a potenciar l'activitat econòmica a la Vall d'Albaida.
Fonts de la direcció de la caixa valenciana destaquen una dada per a il·lustrar allò que l'entitat anomena 'creixement sostenible i responsable': fa deu anys Bancaixa era 40 vegades més gran que no Caixa Ontinyent; just abans de fusionar-se amb Caja Madrid, Bancaixa ja era 95 vegades més gran que no Caixa Ontinyent, que tampoc no havia parat de créixer.
Aquesta manera de créixer contingudament i tenint una cura molt especial en la gestió de l'obra social formen part de l'esperit fundacional de les caixes. I tant Caixa Ontinyent com Caixa Pollença, que tenen 127 i 131 anys d'història respectivament, poden continuar existint com a caixes mercès a la fidelitat a aquest model. 'El fet que ara puguem mantenir el nostre model és producte de la feina de molts d'anys i d'haver demostrat una gran fidelitat i proximitat al nostre territori, sense aventures estranyes', comenta Bauzà.
El darrer atac, des d'Europa
Tot i haver resistit amb força, els atacs no sembla pas que s'aturin. El darrer ha vingut de la Unió Europea, que, per sorpresa, va posar Caixa d'Ontinyent dins el sac d'entitats europees que podien necessitar recapitalitzar-se durant els mesos vinents. La notícia va ser rebuda amb desconcert i indignació per la direcció de la caixa, que no preveu cap mena d'injecció de diners argüint que no li fa cap falta.
A més, la declaració de la Unió Europea, basada en les proves d'estrès (resultats, pdf) fetes al mes de juliol, ha estat posada en dubte per algunes fonts, que l'han atribuïda a pressions del govern francès per mirar d'esvair els dubtes sobre la solvència d'algunes entitats franceses com Société Générale i PNB Paribas.
Aquestes proves van situar al juliol la caixa valenciana en una bona posició: la prova li va adjudicar un 5,6% de capital estimat de qualitat, una xifra superior a l'aprovat fixat per Europa (5%). Però ara la inesperada amenaça, ambigua i poc concreta, s'ha fet per a totes aquelles entitats que no van arribar al 6%. Aquestes proves d'estrès no van comptabilitzar el fons de provisió de les entitats, que és un coixí de diners constituït per totes les entitats de l'estat espanyol com a reserva en cas de dificultats. I, en el cas particular de Caixa Ontinyent, és un fons significatiu, més que no el d'algunes altres entitats, i que Ontinyent no ha necessitat mai, de tal manera que roman intacte. Si s'haguera tingut en compte, el resultat de la prova d'Ontinyent hauria estat d'un 7,2%, prou lluny del 5 i del 6%.
Dues caixes històriques
Caixa Pollença i Caixa Ontinyent són dues caixes històriques d'un gran caràcter local. La de Pollença va ser fundada l'any 1880 per Guillem Cifre de Colonya. Fins el 1960 només va tenir una sola oficina i no va ser fins el 1974 que va sortir de Pollença i va obrir una sucursal a Alcúdia. Els anys vuitanta va obrir les primeres oficines a Palma i aquesta darrera dècada n'ha obertes a Menorca i a Eivissa. Ara en té dinou, totes a les Illes.
http://www.vilaweb.cat/ontinyent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)