dimecres, 28 de desembre del 2011

Ja fa 10 anys que perdem poder adquisitiu



L’euro no ha millorat el nostre nivell de vida.

Després de 10 anys de la implantació de la moneda única les xifres són per repensar-se si es va fer bé de convertir-se en membre de l’eurozona. Omplir la cistella de la compra és un 48% més car que fa 10 anys. Segons l’estudi realitzat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la cistella anual de la compra el 2001 pujava a 4.600 euros. El 2011 ja està en 6.800 euros.

Els salaris, però, només han pujat un 14%. Els salaris no han crescut en la mateixa proporció que els productes de primera necessitat i transports. Dels 19.802 euros bruts a l’any de mitjana han passat als 22.511 euros del 2009.

Productes com els ous s’han encarit un 114%, la llet un 48%, l’arròs un 45% o l’oli un 33% entre d’altres. Els sous no han mantingut la tendència a l’alça i s’han estancat amb una irrisòria pujada del 14%. Per la seua banda, l’IPC no ha passat del 32%. El transport ha augmentat entre un 45% i un 58% i es dispararà amb els propers increments del preu dels serveis. El tren és un 45% més car, l’autobús, un 48% i el preu dels carburants s’ha enfilat fins un increment del 82%. Només han baixat de preu la tecnologia, la premsa, els cotxes i la carn de porc.

L’habitatge no és aliè a la tendència a l’alça. Els habitatges de nova obra, segons els preus establerts a la Societat de Taxació, s’han apujat un 66%. Els de segona mà arriben fins el 74% de mitjana.

I, per desgràcia, no és cap innocentada.

divendres, 23 de desembre del 2011

Floquet de Neu

Floquet de Neu, l'únic goril·la albí del món, va morir el 24 de novembre de 2003, de bon matí. L'animal insígnia del Zoo de Barcelona, que atreia visitants joves i grans, feia tres anys que arrossegava un càncer de pell, i els veterinaris i especialistes que en tenien cura van aplicar-li l'eutanàsia per estalviar-li sofriments. Floquet de Neu comptava una quarantena d'anys, feia 1,63 metres d'alçada i pesava 180 quilos, però la seua especificitat radicava en el fet d'ésser albí, perquè no tenia melanina, el pigment responsable del color de la pell, dels ulls i del pèl. Això explica que tingués els ulls blaus i la pell rosada, a diferència dels animals de la seua espècie, que la tenen fosca. 


Vuit anys després de la seua mort, Floquet de Neu continua essent recordat. Ho demostra el film 'Floquet de Neu', que s'estrena el 23 de desembre. La producció de Filmax, dirigida per Andrés G. Schaer, retrata l'arribada del goril·la al Zoo de Barcelona el 1966, de la mà de l'investigador Jordi Sabater Pi, a través de la relació i rebuig que va experimentar amb els seus companys negres i dos nens que protagonitzen la història al costat de l'animal. Pere Ponce, Elsa Pataky, Rosa Boladeras i Fèlix Pons són alguns dels actors que participen en el film, on es combina la imatge real i l'animació en tres dimensions (vídeo promocional). El seguirà una sèrie de televisió al voltant del famós goril·la.

dimarts, 20 de desembre del 2011

21 de desembre: concentracions contra la cessió de sòl públic per a centres privats

La Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat concentracions demà dimecres, 21 de desembre, en protesta per les retallades en l'educació pública. Concretament, les concentracions se centren en reivindicar la no cessió de sòl públic per a la construcció de centres privats.

 

A més, la Plataforma proposa als ajuntaments l'aprovació de mocions que sol·liciten la supressió del CIS. Les concentracions estan convocades a les 19h a les ciutats de Castelló, València, Alacant, Dénia, Gandia i Elx.

diumenge, 18 de desembre del 2011

I Sant Silvestre a Montaverner


Organitzat pel Club Atletisme Montaverner, i amb el suport de l'ajuntament, el proper divendres 23 de desembre tindrà lloc la I Sant Silvestre Montaverner.

L'últim dia d'inscripció serà el 21 de desembre. En la prova, l'eixida i l'arribada seran a la Plaça Major.

A les 18:30h es farà l'eixida dels Infantils, i una hora més tard la dels Adults.


En aquest enllaç podeu vore el reglament de la cursa.

El recorregut són 6Km. Podeu vore el mapa en la imatge, son 2 voltes al circuit:


Com indica el cartell de la prova, les inscripcions es faran en la web de somesport. Per accedir podeu punxar en el següent enllaç: http://www.somesport.com/

dilluns, 12 de desembre del 2011

El Pou Clar, el paratge natural més valorat de les '7 meravelles naturals' valencianes



Els lectors de meteovision han triat el Pou Clar com al paratge natural més valorat de tot el País Valencià, dins de les '7 Meravelles Naturals' que el portal ha seleccionat a través d’una enquesta. Entre els altres enclavaments destaca també la Serra de Mariola. La llista la completen l’Illa del Portitxol de Xàbia, l’Albufera de València, les Illes Columbretes, la Serra Calderona i el Penyagolosa.

Després d’una primera fase de preselecció per elegir els paratges finalistes, els vots han escollit d’una manera destacada el Pou Clar com a element natural amb el 48% dels vots. La resta d’espais han quedat molt per darrere: l’illa del Portitxol (16% de vots), l'Albufera de València (9%), les Illes Columbretes (5%), la Serra de Mariola (4,8%), la Serra de la Calderona (4,6%) i el Penyagolosa (3,6%).

Un total de 6.000 persones, segons meteovision, han participat en aquest procés de selecció, engegat a partir de la campanya de New7Wonders per triar els 7 espais naturals més bells del món.

dijous, 8 de desembre del 2011

SENSE NOTÍCIES D'ISLÀNDIA



Si algú creu que no hi ha censura en l'actualitat, que em diga si així com s'ha sabut tot el que passa a Egipte, per què els diaris no han dit res de res sobre el que passa a Islàndia.

A Islàndia, el poble ha fet dimitir a un govern complet, es van nacionalitzar els principals bancs, es va decidir no pagar el deute que aquests van crear amb Gran Bretanya i Holanda a causa de la seua mala política financera i s'acaba de crear una assemblea popular per reescriure la seua Constitució.

I tot això de forma pacífica. Tota una revolució contra el poder que ha conduït fins a la crisi actual.

Què passaria si la resta de ciutadans europeus prengueren exemple? Heus aquí, per què no s'han donat a conèixer fets durant dos anys. Aquesta és, breument, la història dels fets:

2008. Es nacionalitza el principal banc del país. La moneda es desploma, la borsa suspén la seua activitat. El país està en fallida.

2009. Les protestes ciutadanes davant del parlament aconsegueixen que es convoquen eleccions anticipades i provoquen la dimissió del Primer Ministre, i de tot el seu govern en bloc.
Continua la pèssima situació econòmica del país.

Mitjançant una llei es proposa la devolució del deute a GB i Holanda mitjançant el pagament de 3.500 milions d'euros, suma que pagaran tots les famílies islandeses mensualment durant els pròxims 15 anys al 5,5% d'interés.

2010. La gent es torna a tirar al carrer i sol·licita sotmetre la llei a referèndum. El gener de 2010, el president es nega a ratificar i anuncia que hi haurà consulta popular.

Al març se celebra el referèndum i el NO al pagament del deute arrasa amb un 93% dels vots.

A tot això, el govern ha iniciat una investigació per dirimir jurídicament les responsabilitats de la crisi. Comencen les detencions de diversos banquers i alts executius. La Interpol dicta una ordre, i tots els banquers implicats, abandonen el país.

En aquest context de crisi, es tria una assemblea per redactar una nova Constitució que reculla les lliçons apreses de la crisi i que substitueixa l'actual, una còpia de la Constitució danesa.

Per a això, es recorre directament al poble sobirà. Es trien 25 ciutadans sense filiació política dels 522 que s'han presentat a les candidatures, per a això només era necessari ser major d'edat i tenir el suport de 30 persones.

L'assemblea constitucional comença el seu treball al febrer de 2011 per presentar un projecte de carta magna a partir de les recomanacions consensuades en diferents assemblees que se celebren arreu del país.

Ha de ser aprovada per l'actual Parlament i pel qual es constitueixa després de les pròximes eleccions legislatives.

Aquesta és la breu història de la Revolució Islandesa:
-         Dimissió de tot un govern en bloc,
-         Nacionalització de la banca, 
-    Referèndum perquè el poble decideixa sobre les decisions econòmiques transcendentals,
-         Empresonament de responsables de la crisi i
-         Reescriptura de la constitució pels ciutadans.

¿Se'ns ha parlat d'això en els mitjans de comunicació europeus?

¿S'ha comentat en les tertúlies polítiques radiofòniques?

¿S'han vist imatges dels fets per la TV?

És clar que no.

El poble islandés ha sabut donar una lliçó a tot Europa, plantant-li cara al sistema i donant una lliçó de democràcia a la resta del món.


dissabte, 3 de desembre del 2011

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat - 3 de desembre de 2011


Tema per al 2011: «Junts en pro d'un món millor per a tots, que comprenga la participació de les persones amb discapacitat en el desenvolupament».


Les persones amb discapacitat constitueixen un 15% de la població mundial. Pràcticament, una cinquena part del total mundial estimat de persones que viuen amb discapacitat, entre 110 i 190 milions, s'enfronten a considerables dificultats. A més, una quarta part de la població mundial es veu afectada directament per la discapacitat, com les persones que tenen cura d'elles o els familiars.

Les persones amb discapacitat troben nombrosos obstacles en la societat i amb freqüència són objecte d'estigma i discriminació. Segueixen sent en gran part marginats, desproporcionadament més pobres, sovint desocupats i tenen majors taxes de mortalitat. A més, són excloses en gran mesura dels processos civils i polítics i majoritàriament no tenen veu en els assumptes que els afecten a ells i la seua societat.

L'experiència demostra que quan les persones amb discapacitat estan habilitades per participar i liderar el procés de desenvolupament, tota la comunitat es beneficia, ja que la seua participació crea oportunitats per a tothom, amb o sense discapacitat. La inclusió de les persones amb discapacitat i les seues comunitats en les activitats de desenvolupament és important per promoure el programa de desenvolupament.

Per tant, és imperatiu que els esforços de desenvolupament al voltant del món incloguen les qüestions relatives a la discapacitat per determinar les polítiques, els programes, així com l'assignació de fons per als programes i els projectes de desenvolupament. La incorporació de la perspectiva de la discapacitat en el programa de desenvolupament és una estratègia per aconseguir la igualtat de les persones amb discapacitat.

La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, que és alhora un tractat de drets humans i un instrument de desenvolupament, proporciona una oportunitat per enfortir les polítiques relacionades amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i el compliment d'aquests, contribuint d’aquesta manera a la realització d'una «societat per a tothom» al segle XXI.

L'Assemblea General en la seua resolució 65/186, busca convocar, al sí del 67 període de sessions, una reunió d'alt nivell sobre l'enfortiment de les iniciatives per assegurar a les persones amb discapacitat l'accessibilitat i la inclusió en tots els aspectes dels esforços de desenvolupament.


Missatge del secretari general en ocasió del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat:

«Junts en pro d'un món millor per a tots, que comprenga la participació de les persones amb discapacitat en el desenvolupament» - 3 desembre 2011

Han passat trenta anys des que les Nacions Unides van observar per primera vegada l'Any Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es va centrar llavors en el tema de la "Plena participació i igualtat". Durant aquest lapse s'han aconseguit avanços notables en la tasca de donar a conèixer els drets de les persones amb discapacitat i enfortir el marc normatiu internacional per a la realització d'aquests drets, des del Programa d'Acció Mundial (1982) fins a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (2006).

Cada vegada més països es comprometen a protegir i promoure els drets de les persones amb discapacitat. No obstant això, encara queden moltes tasques pendents. Les persones amb discapacitat presenten taxes més altes de pobresa i privacions i la probabilitat que no tinguin atenció mèdica és dues vegades més gran. Les taxes d'ocupació de les persones amb discapacitat en alguns països amb prou feines arriben a un terç de les de la població en general. En els països en desenvolupament, la diferència entre les taxes d'assistència a l'escola primària dels nens amb discapacitat i les d'altres nens fluctua entre el 10% i el 60%.

Aquesta exclusió multidimensional representa un altíssim cost, no només per les persones amb discapacitat sinó per a tota la societat. Aquest any, la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat ens recorda que el desenvolupament només pot ser durador quan és equitatiu, incloent i accessible a tots. És doncs necessari que les persones amb discapacitat estiguen incloses en totes les etapes dels processos de desenvolupament, des de l'inici fins a les etapes de supervisió i avaluació.

Corregir les actituds negatives, la manca de serveis i l'escàs accés a ells, i superar altres obstacles socials, econòmics i culturals, redundarà en benefici de tota la societat.

En aquest Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, faig una crida als governs, a la societat civil i a la comunitat mundial perquè treballen en benefici de les persones amb discapacitat, i col·laboren amb elles, costat a costat, per assolir el desenvolupament incloent, sostenible i equitatiu a tot el món.

Quant cobra un diputat?


T'has plantejat alguna vegada la carrera de polític? El passat diumenge 20 de novembre, van ser les eleccions generals de les que van sortir 350 diputats. Aquests començaran a cobrar el seu sou des del dilluns 21, encara que no l'han de percebre fins al desembre, quan es constitueixen les noves Corts. Des de la agència Europa Press, ens revelen el que cobra un diputat. Vegem-ho:

La seua assignació bàsica serà de 2.813,87 € al mes, un salari que és 312 euros inferior al que van començar cobrant els qui van ser elegits diputats el 2008, pel fet que la retribució parlamentària es va congelar el 2009 i el maig de 2010 es va rebaixar un 10% amb caràcter general després de les retallades aplicats llavors als funcionaris.

A més, els que ocupen un lloc de més responsabilitat, cobraran uns "extres", que també seran menors als de 2008:

El president del Congrés que resulte elegit el 13 de desembre, el dia que es constituirà el Parlament, complementarà el seu sou base amb altres 9.121 € per la seua condició de membre de la Mesa de la Cambra Baixa, de despeses de representació i de despeses de lliure disposició.

Els dos vicepresidents sumaran a l'assignació general de 2813, 87 € que reben tots els diputats, altres 1209,60 € per ser membre de la Mesa del Congrés, 1.010,83 € per les despeses de representació i 707,10 € per a la seua lliure disposició.

Els secretaris de la taula, els portaveus i els portaveus adjunts tindran uns complements addicionals per valor de 2.440,3 €, 2667,5 € i 2.087.07 € respectivament.

Els integrants de les diferents comissions que es constitueixen, també tindran un "extra" que variarà en funció del grau de responsabilitat del lloc que siga ocupat. Així, el complement dels presidents de les comissions se situarà en els 1434,31 €, el dels vicepresidents i portaveus dels diferents grups, en 1.046,48 €, el dels secretaris en 697,65 € i el dels portaveus adjunts en 697,65 €.

Els diputats que vinguen d'una circumscripció diferent a Madrid rebran una quantia mensual de 1823,86 €, i de 870,56 € dels electes per Madrid per afrontar les despeses d'allotjament i manutenció que origina l'activitat de la Cambra. Aquestes xifres són idèntiques a les aplicades durant tota l'anterior legislatura.

Així mateix, el Congrés cobrirà les despeses de transport dels diputats abonant directament el preu del bitllet a l'empresa transportista, si no és que els diputats utilitzen el seu propi vehicle, per al que se'ls abonaran 0,25 € per quilòmetre sempre que el desplaçament estiga degudament justificat.

Els que no tinguen cotxe oficial tindran a la seua disposició, com ve ocorrent des de 2006, una targeta per als seus desplaçaments en taxi per Madrid amb un límit de 3.000 € anuals. A més, si viatgen en missió oficial, rebran 150 € diaris en concepte de dietes, si surten a l'estranger, i 120 € si el viatge és en territori nacional.

A més d'import en diners, també hi ha el import en "espècie", així com a novetat dels diputats de la X Legislatura serà que comptaran, per primera vegada, amb una tauleta, tipus iPad, dins del kit tecnològic que se'ls lliuraran quan s’acrediten com a membres del Congrés.
Aquesta nova eina substituirà l'ordinador portàtil amb què comptaven en les dues últimes legislatures. Però, a més, seguiran tenint un telèfon mòbil d'última generació, concretament l'últim model Iphone, l'ordinador de l'escó, el del despatx i una línia ADSL al seu domicili.

Però no augmenten totes les retribucions en espècie, al contrari: allò que variarà respecte als diputats que van prendre possessió dels seus escons el 2008 és que els nous ja no tindran dret al complement de pensió de què gaudien els parlamentaris que hagen sumat més de set anys en exercici.

Aquestes ajudes només es mantenen per als que ja les percebien o els que hagen meritat el dret a les mateixes el 13 de desembre, dia de constitució de les noves cambres, però no les podran rebre els que hagen estat elegits ara per primera vegada o ja tinguen escó però no compleixen els requisits establerts per beneficiar-se'n.

De la mateixa manera, els diputats de la X Legislatura que cessen després de passar un mínim de dos anys en l'escó tindran dret a la indemnització per cessament que ja regia per als seus antecessors, però no podran compatibilitzar-la amb qualsevol altre sou, retribució, salari, pensió o dieta de caràcter públic o privat. Abans aquesta indemnització només era incompatible amb altres sous públics.

Et semblen unes retribucions d'acord amb el lloc que ocupen? I a més, d’acord amb les circumstàncies econòmiques que estem vivint?


divendres, 2 de desembre del 2011

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya no nomenarà substituts ni a Primària ni a Secundària fins al dia 14

Els centres amb baixes hauran d'esperar una setmana i mitja perquè els assignen un docent.


Les escoles i els instituts catalans amb algun docent de baixa des d'ahir hauran d'esperar fins al 14 de desembre perquè el Departament d'Educació els assigne un substitut. Fins aquesta data, segons informa el web dels diferents Serveis Territorials, no se celebrarà cap acte de nomenament telemàtic.

La situació afecta tant els centres d'educació Infantil i Primària com els de Secundària, ja que ahir Educació fixava el dimecres 14 de desembre com la propera data per nomenar substituts a tots dos nivells educatius. Habitualment, les substitucions es fan efectives l'endemà, de manera que moltes baixes estaran pendents de cobrir fins el dijous 15.

La propera serà una setmana peculiar ja que dimarts i dijous són festius en el calendari laboral -el dia 6 es commemora l'aprovació de la Constitució i el 8 la Puríssima-, un fet que molts centres educatius han aprofitat per programar alguna de les jornades festives de les quals disposen i fer pont. Per tant, la setmana vinent conviuran diferents possibilitats organitzatives. Un cop superats aquests 5 dies, les escoles i els instituts que tinguen baixes docents des d'ahir encara hauran d'esperar 3 o 4 dies més per comptar amb un professor substitut.

Aquesta circumstància es dóna perquè, des de la setmana passada, el Departament d'Ensenyament ha suprimit els actes de nomenament dels dilluns per limitar-los als dimecres i els divendres, tal com es feia fa un any -el sistema de nomenaments telemàtics es va implantar l'agost del 2009. Ara bé, aquesta setmana tampoc en celebra avui, tal com seria l'habitual, sense que s'haja donat cap explicació respecte a això.

La reducció de tres a dos dies setmanals de nomenaments de substituts va provocar les crítiques dels principals sindicats educatius, que reclamen al Departament que les baixes es cobreixein diàriament.

La Muixeranga