diumenge, 31 de juliol del 2011

La nostra 'democràcia'


La modificació de la llei electoral que es va realitzar el passat mes de gener introdueix una novetat que es convertirà en un maldecap per moltes formacions valencianes. El nou articulat obliga els partits o coalicions que no van obtenir representació en cap de les càmeres en l'anterior convocatòria (2008) a recollir la signatura d'almenys el 0,1% del cens electoral de la circumscripció per la qual vulguen presentar-se. I cap elector podrà prestar la seua signatura a més d'una candidatura (art. 169.3).

Això significa que la coalició Compromís, que no va aconseguir cap diputat el 2008, es veurà obligada a fer una campanya de recollida de signatures només per poder optar al Congrés el pròxim 20 de novembre. EU tampoc va obtenir diputats el 2008, però com el seu representant legal és Esquerra Unida, que sí que té representació, no ha de passar per aquest tràmit.

En el cas valencià, aquest 0,1% significa unes 3.500 firmes (el cens electoral està al voltant dels 3.500.000 de persones), repartits en unes 1.900 firmes per la circumscripció de València, una mica més de 400 en la de Castelló i unes 1.300 a Alacant.

La veritat és que aquesta mesura, que pretén aclarir el ventall electoral de partits minoritaris que només s'activen davant la cita electoral, podria convertir-se en un llistó insuperable per a moltíssimes formacions que van comparèixer en les últimes generals. Entre la marca Els Verds - Los  Verdes, que va ser la sisena més votada amb 7824 vots, i Comunió Tradicionalista Carlista, que va obtenir 70 sufragis, el 2008 van concórrer fins a 25 formacions, des de sigles de tall valencianista, passant per partits d'extrema dreta, o monotemàtics, com els antitaurins o els partidaris de la legalització del cànnabis. Encara existeix certa incertesa sobre la formalització d'aquesta presentació de firmes i s'ignora si es podran recollir abans o només una vegada es convoquen les eleccions al BOE el 28 de setembre, fet que seria tot un repte per als partits amb menys estructura.

Pel que fa als quatre grans partits valencians, Compromís és l'única formació que haurà de recollir signatures. En tot cas, més que un inconvenient veuen en aquesta situació una oportunitat per «començar ja» la campanya, poder «sortir als carrers i a les places per demanar el suport», aprofitant l'esperit del 15-M i l'efecte del passat 22 -M.
Escolta
Llegeix fonèticament

Alguns perills

Tenim (amb els seus defectes) una democràcia i tothom ha de tenir dret a presentar-se a les eleccions. No estem a l'Iran, on per presentar cal passar un filtre religiós. Ací intentem ser una democràcia i tothom ha de tenir dret a presentar-se.

Les opcions a les quals no es permet competir poden ser-te temptades de:
- (1) demanar el vot a un altre partit i apuntar els seus vots (per exemple, Espanya 2000 demana el vot al PP i després proclama la victòria de les seues tesis d’extrema dreta), o de
- (2) demanar l'abstenció i apuntar-se un 10 a 20% d’absents, difunts o abstencionistes per decisió pròpia però que no tenen res a veure amb el partit en qüestió, o pitjor encara
- (3) poden decidir que el sistema no els deixarà fer res i amb uns quilos d'amonal i metralla poden prendre una "" via alternativa "".

L'opció tres m'esborrona i em fa molta por. 

El més senzill és deixar a TOTHOM que es presente a les eleccions, si treuen sis vots, això és el que hi ha, i d'ací a quatre anys una altra cosa. Perquè crec que la gent dret a elegir i a ser elegit.
Escolta
Llegeix fonèticament

Sainet valencià

Article excepcional de Ferran Suay, que explica amb diàfana claredat la política del País Valencià.

Amb la dimissió de Camps, en format d'opereta bufa, hem arribat a un entreacte d'aquest llarguíssim sainet valencià que començà en la (mal)anomenada transició. Els somriures desencaixats, les rialladetes nervioses i la supèrbia inesgotable del personatge, completament dissonants en un discurs que era —sense cap dubte— el més amarg de la seua carrera de mandarí professional, ens han abocat a una pausa per vacances, després del tràmit de nomenar formalment aquell que —a Madrid— han decidit que serà el president de la Generalitat valenciana.

Camps ha estat moltes coses, però és sobretot un personatge gris, sorgit de la tremenda mediocritat del panorama polític valencià, que és fidel reflex —en això també— del magma grisós de la política espanyola. Personatges foscos, d'escasses habilitats oratòries i dubtosa aptitud poblen les primeres línies d'uns partits polítics creats i criats al caliu d'una llei de partits de profunda inspiració medieval.

L'obscurantisme del finançament, la potència omnímoda dels aparells, el sistema de llistes tancades, una llei electoral feta a mida dels partits nacionalistes espanyols... Tot plegat ha conformat un sistema que sembla afavorir clarament els més mediocres, en detriment de les persones més brillants i capaces de pensar per elles mateixes, més enllà del corsé d'ambigüitats calculades que conforma l'ideari d'aquests partits. Individus que en un sistema democràtic normal no passarien mai d'ocupar càrrecs burocràtics de segona fila, s'engronsen en les canonades de l'aparell fins arribar a enfilar-se a la capçalera. I així, els partits ens infligeixen un succedani aigualit de líders polítics.

És així com els valencians vam anar —després del breu interludi esperançador d'Albinyana— de l'opacitat roma de Joan Lerma a la fatxenderia de Zaplana. I d'aquesta —passant per l'interí Olivas, de nul record— vam arribar al nacional-xoricisme beatot d'un Camps obsessionat per ser més faraó (encara) que el seu predecessor, i que ha arribat a perdre l'oremus, no sols en el terreny polític.

L'última gota, el detall de qualitat, ha estat l'ofrena de la seua dimissió, no al poble valencià ni a la dignitat de les institucions, sinó al seu senyoret de Madrid i al seu país madrileny. L'únic país que reconeix, l'únic país que li importa, aquell pel qual ha fet tant com ha pogut per destruir el patrimoni material i immaterial dels valencians.

Desitge que tots ells descansen en pau, per vacances, vull dir.

La Muixeranga