divendres, 1 de juliol del 2011

L’èxode dels valencians


Article d’opinió de Josep Ramon Lluch, aparegut al periòdic GANDIA-EXPRESS (nº42) el 30 de juny de 2011.

Enfront de l’eufòria una miqueta forçada que mostren les autoritats autonòmiques i locals pel ressò que ha tingut el circ automobilístic de l’envellit Ecclestone la realitat de l’economia valenciana és implacablement magra. El pitjor, però, no és tant el moment que vivim –negre carboner- com el fet que les expectatives de futur no són millors i tot fa pensar que encara ens queden alguns anys en què ens tocarà patir i plorar. El resultat és que el nostre principal actiu, el capital humà, els milers de joves llicenciats que s’han format en les diferents universitats valencianes han d’anar-se’n a fora per a tindre una oportunitat laboral i personal.

En aquests dies, centenars de mestres i professors valencians fan les maletes i viatgen a Catalunya per a examinar-se i optar a alguna de les milers de places públiques de treball que els garantiran l’estabilitat d’un lloc de treball segur. Mentre que la Conselleria que fins fa quatre dies dirigia el conseller de les ocurrències i el xinés ha convocat un total de 110 places de mestre de Primària, Secundària i cicles formatius per a tots els centres educatius públics entre Vinaròs i Oriola, a l’altra banda de l’Ebre -i només per a ESO- la Generalitat de dalt oferta als opositors un total de 1.500 places.

El nou govern de Camps hauria de pensar-se molt bé quines seran les prioritats del seu mandat. A mi, després de conèixer aquesta realitat, tanta eufòria pel ressò mediàtic d’una festa esportiva que dura dos o vint dies m’inquieta. Què volen que els diga?. Em preocupa que invertim tan poc en educació, que siguem líders en fracàs escolar i que els nostres fills siguen els primers que abandonen el sistema educatiu.

Em dol que la societat valenciana siga tan poc exigent en aquest aspecte, que no es manifeste per a exigir un sistema eduacatiu al mateix nivell que la Fórmula 1 i que no es mobilitze perquè la prioritat número 1 del nou Consell siga l’Educació. Els seguidors d’Alonso omplin els carrers de la ciutat de València durant dos dies o una setmana, però els
nostres millors estudiants i professionals se’n van per molts anys o per a sempre, i això sí que és imperdonable.

La Muixeranga