dilluns, 23 de maig del 2011

Mor Xavier Tondo en quedar atrapat per la porta d'un garatge

El ciclista català Xavier Tondo, de 32 anys, ha mort avui en quedar atrapat entre el seu cotxe i la porta automàtic d'un edifici d'apartaments de la urbanització de Pradollano, a Sierra Nevada, on estava entrenant, han informat fonts de la Guàrdia civil.

Els fets han tingut lloc poc després de les 10.00 hores, quan, segons sembla, el ciclista de l'equip Movistar, que es preparava per al Tour de França, intentava treure del garatge de l'edifici el seu cotxe, del que es va baixar al veure que la porta s'estava tancant.

Una vegada fora del vehicle, segons la Guàrdia Civil, aquest s'ha desplaçat ja que era automàtic i tenia posada la marxa enrere, cosa que ha causat l'atropellament al ciclista, que hauria quedat atrapat entre el cotxe i la porta de l'aparcament.

Tondo, que en aquest moment estava acompanyat per un altre company, segons la Guàrdia Civil, preparava el Tour de França a Sierra Nevada i havia quedat amb el ciclista Alejandro Valverde per entrenar.

Un particular va alertar de l'accident al voltant de les 10.15 hores al centre de coordinació d'emergències 112, que va mobilitzar efectius sanitaris, de la Guàrdia Civil, la Policia Local i Protecció Civil de Monachil.

El cadàver de Tondo ha estat traslladat a l'Institut de Medicina Legal de Granada capital, on se li practicarà l'autòpsia.

Necessita millorar

Un article de MIREIA C. MAIQUES a www.linformatiu.com

Si ara mateix haguérem d’examinar-nos sobre l’estat de les consciències de molts valencians i valencianes, un nombre més alt del que seria desitjable suspendria. Després d’una jornada electoral, és el moment d’analitzar-nos. Més enllà hauríem d’anar. Un examen de consciència profund és altament recomanable per a dos col·lectius, en concret. Els impulsors i defensors de la figura de Jorge Alarte com a persona apta per liderar una alternativa davant la força arrasadora del Partit Popular a terres valencianes, per una banda. I per altra els professionals de la comunicació, signataris d’un codi ètic, que exerceixen la seua professió en Ràdio Televisió Valenciana i que han de trobar la manera, per la seua salut i per la de molts valencians, d’enfrontar-se al joc que, des de fa massa emissions, té el concepte de responsabilitat segrestat.

Els socialistes valencians han sigut els grans perdedors al País Valencià. La diferència respecte a la resta de l’Estat és que ací se sabia des de feia molt i no s’ha fet res. Els militants socialistes ni s’han indignat ni han reaccionat. A més, sumem-li que en cap moment han sabut visibilitzar cap alternativa a la realitat que el Partit Popular ens ha sabut vendre amb una destresa sensacional. Els professionals de la comunicació, sense afegir-hi res més, hauríem de trobar també una alternativa al que ara mateix fem. 

Les multitudinàries manifestacions contra la corrupció, el moviment Quinze de Maig, l’estat efectiu de la sanitat i educació pública valenciana que hem de patir al dia a dia i tantes altres coses, no s’han traslladat a les urnes. Tindrem un president de la Generalitat que serà el més votat de la història i el primer a asseure’s a la banqueta dels acusats. Encara que és el que hem decidit, haurem de confiar que seguim indignats i que el que acabem de començar a veure siga el principi d’un vertader trencament amb tota aquesta política contraproduent, casposa i tramposa.

La Muixeranga