Seria convenient tancar la central nuclear de Cofrents?

El director general de l'Agència Federal Nuclear belga (AFNB), Willy De Roovere, ha demanat el tancament de les vint central nuclears que hi ha a tot el món fetes per l'empresa neerlandesa Rotterdam Droogdok Maatschappij. 

Una d'aquestes centrals és la de Cofrents. De Roovere ha exposat els greus defectes trobats a la central de Doel III, amb més de vuit mil fissures al dipòsit, i ha demanat una revisió urgent de les centrals amb dipòsits  construïts per la mateixa empresa.

El govern espanyol encara no ha dit res, però ahir Esquerra Unida del País Valencià ja va demanar que s'aturara la central de Cofrents.

De Roovere va dir també que Doel III es tancaria, més que probablement, al setembre, perquè no se'n podia garantir la seguretat, per la condició de les fissures, ni se'n podia canviar el dipòsit.

El comissari d'Energia de la Unió Europea, Gunther Oettinger, ha recomanat que es revisaren les centrals afectades 'amb el màxim rigor'. Però la decisió correspon als estats afectats. La vintena de reactors afectats per l'avís del regulador belga estan repartits per tot el món, malgrat que la majoria són als EUA (deu) i a Europa (nou).

 

La diputada d'Esquerra Unida del País Valencià al parlament espanyol, Marina Albiol, ha reclamat el tancament de la central nuclear de Cofrents després dels advertiments realitzats del director general de l'Agència Federal Nuclear belga, Willy de Roovere, i ha ressaltat que el reactor suposa un risc 'real i latent' per a la població.

Per a Albiol, la decisió del govern espanyol de mantenir la central nuclear en funcionament és una 'actitud irresponsable i perillosa' i ha recordat que el govern de l'estat va afirmar en una resposta al diputat d'EUPV-Els Verds en el Congrés, Ricardo Sixto, que mantindria oberta Cofrents a pesar dels nombrosos incidents. 

'Les recomanacions de Bèlgica mostren clarament que cal tancar Cofrents i cal fer-ho prompte', ha insistit la diputada, qui ha contraposat la 'passivitat' del govern espanyol amb les mesures preses per l'executiu belga, el qual ha revisat totes les centrals nuclears que tenien l'empresa holandesa Rotterdam Droogdok Maatschappij com a proveïdora.

'Sorprèn la inactivitat del Govern espanyol i el poc interès en un assumpte tan greu per a la seguretat de la població", ha conclòs Albiol.

Més informació:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4035114/20120820/lagencia-nuclear-belga-recomana-tancar-central-cofrents.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/4035029/20120819/eupv-reclama-tancament-cofrents-perill-real.html

http://tanquemcofrents.blogspot.com.es/2012/08/davant-del-descobriment-desquerdes-i.html

ESTAT D’ALARMA!

No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia.

En primer lloc cal deixar clar que la vaga salvatge dels controladors és totalment inacceptable. No poden deixar el país aturat de colp i de repent i és especialment greu que juguen amb el benestar de tants centenars de milers de persones que han de viatjar en un pont com aquest. No hi ha cap excusa per a la seua actuació.

Però dit això la reacció del govern espanyol és intolerable.

No hi ha cap raó ni una que justifique que un civil siga posat sota la jurisdicció militar. Això posa de relleu un dels pecats originals de la nostra democràcia, que és haver nascut d'una dictadura. Perquè va i resulta que en el cas d'excepcionalitat és el poder civil el que se sotmet al poder militar. Això estava sobre el paper en la constitució i era greu. Però ens havíem acostumat a que sonara retòric. Però ara, amb un govern socialista al poder, de sobte el malson es fa real.

Jo no tinc cap simpatia ni mitja per un controlador. Però no és una qüestió de si em cau malament o bé. La cosa és molt més greu. Perquè decretat l'estat d'alarma els militars, no només la policia, poden anar a per ell a sa casa, traure’l a la força, obligar-lo a treballar i si no vol treballar, jutjar-lo usant la jurisdicció militar en lloc de la civil. Jurisdicció que, encara accepta la pena de mort en casos molt excepcionals. De fet, i així ho deixa clar el decret, els controladors passen a ser personal militar a la força.

Cal aclarir que, en altres països d'Europa, l'exèrcit s'usa en situacions excepcionals per a garantir l'abastiment, per exemple. Però no es fa posant civils sota jurisdicció militar. Els militars són un instrument per a ajudar el poder civil, però el poder civil no cedeix els seus atributs al poder militar. Aquesta és la diferència amb el que ha passat hui a l'estat espanyol.

El decret diu, a més, que l'estat d'alarma només s'aplica al conflicte dels controladors. Això és molt dubtós jurídicament però, en qualsevol cas, els seus límits són impossibles de determinar. Si algú es manifesta a favor dels controladors, per exemple, també se li aplicarà el delicte de sedició militar?

Afirmar com fa algú que el decret només s'aplica contra un col·lectiu i que no hi ha una suspensió de garanties constitucionals generalitzada no és de rebut. Suspendre les garanties constitucionals a un sol ciutadà ja és massa. O on posem els límits sinó? Fins a quants no passa res? Si se suspenen les garanties constitucionals a mil és tolerable? I a deu mil? I a cent-mil? On posem el límit?

De la mateixa manera fer la distinció entre estat d'alarma i d'excepció, tot i que és important, no justifica l'actuació del govern. L'estat d'alarma s'ha decretat per primer vegada des que hi ha democràcia. No és prou excepcional això? El problema és haver donat el pas de militaritzar la societat civil. D'acord amb la constitució, sí. Però això només posa de relleu que cal canviar-la.

I tot aquest enrenou, a més, pera tapar la incompetència d'un ministre nefast.

Cal recordar que aquest no és un problema que apareix de la nit al matí, cosa que potser justificaria mesures excepcionals. Però no és el cas. Quants anys fa que els controladors provoquen situacions com aquesta? Quants mesos fa que venen avisant què prendrien posicions de força com aquesta? I el govern què ha fet per a preparar-se davant l'eventualitat que es complicara? És d'una incompetència total no haver previst el que podria passar i no haver previst, sobretot, alternatives viables de solució. Fa anys que el ministre Blanco sap que aquest problema li esclatarà a la cara i no ha previst com resoldre'l. Pitjor i tot: ha improvisat.

Quan aquesta matinada el govern espanyol ha enviat els militars a les torres de control no sabia que no podien controlar el tràfic aeri? No en són prou, no tenen la qualificació per a fer el control civil ni poden assumir la coordinació amb Europa. Què es pensava? Que portant els militars a les torres els controladors s'espantarien i tornarien a la feina? En els anys que dura el conflicte podia haver optat per moltes solucions, es podrien haver contractat controladors estrangers, es podia haver canviat l'estructura de treball dels controladors, es podria haver modificat l'empresa a la qual estan adscrits, es podria...

Això però, en ser greu, no és res al costat de la decisió brutal i desmesurada de decretar l'estat d'alarma. Decretar l'estat d'alarma és d'una gravetat històrica que pesarà sempre sobre la consciència de Zapatero.