dimecres, 28 de desembre del 2011

Ja fa 10 anys que perdem poder adquisitiu



L’euro no ha millorat el nostre nivell de vida.

Després de 10 anys de la implantació de la moneda única les xifres són per repensar-se si es va fer bé de convertir-se en membre de l’eurozona. Omplir la cistella de la compra és un 48% més car que fa 10 anys. Segons l’estudi realitzat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la cistella anual de la compra el 2001 pujava a 4.600 euros. El 2011 ja està en 6.800 euros.

Els salaris, però, només han pujat un 14%. Els salaris no han crescut en la mateixa proporció que els productes de primera necessitat i transports. Dels 19.802 euros bruts a l’any de mitjana han passat als 22.511 euros del 2009.

Productes com els ous s’han encarit un 114%, la llet un 48%, l’arròs un 45% o l’oli un 33% entre d’altres. Els sous no han mantingut la tendència a l’alça i s’han estancat amb una irrisòria pujada del 14%. Per la seua banda, l’IPC no ha passat del 32%. El transport ha augmentat entre un 45% i un 58% i es dispararà amb els propers increments del preu dels serveis. El tren és un 45% més car, l’autobús, un 48% i el preu dels carburants s’ha enfilat fins un increment del 82%. Només han baixat de preu la tecnologia, la premsa, els cotxes i la carn de porc.

L’habitatge no és aliè a la tendència a l’alça. Els habitatges de nova obra, segons els preus establerts a la Societat de Taxació, s’han apujat un 66%. Els de segona mà arriben fins el 74% de mitjana.

I, per desgràcia, no és cap innocentada.

divendres, 23 de desembre del 2011

Floquet de Neu

Floquet de Neu, l'únic goril·la albí del món, va morir el 24 de novembre de 2003, de bon matí. L'animal insígnia del Zoo de Barcelona, que atreia visitants joves i grans, feia tres anys que arrossegava un càncer de pell, i els veterinaris i especialistes que en tenien cura van aplicar-li l'eutanàsia per estalviar-li sofriments. Floquet de Neu comptava una quarantena d'anys, feia 1,63 metres d'alçada i pesava 180 quilos, però la seua especificitat radicava en el fet d'ésser albí, perquè no tenia melanina, el pigment responsable del color de la pell, dels ulls i del pèl. Això explica que tingués els ulls blaus i la pell rosada, a diferència dels animals de la seua espècie, que la tenen fosca. 


Vuit anys després de la seua mort, Floquet de Neu continua essent recordat. Ho demostra el film 'Floquet de Neu', que s'estrena el 23 de desembre. La producció de Filmax, dirigida per Andrés G. Schaer, retrata l'arribada del goril·la al Zoo de Barcelona el 1966, de la mà de l'investigador Jordi Sabater Pi, a través de la relació i rebuig que va experimentar amb els seus companys negres i dos nens que protagonitzen la història al costat de l'animal. Pere Ponce, Elsa Pataky, Rosa Boladeras i Fèlix Pons són alguns dels actors que participen en el film, on es combina la imatge real i l'animació en tres dimensions (vídeo promocional). El seguirà una sèrie de televisió al voltant del famós goril·la.

dimarts, 20 de desembre del 2011

21 de desembre: concentracions contra la cessió de sòl públic per a centres privats

La Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat concentracions demà dimecres, 21 de desembre, en protesta per les retallades en l'educació pública. Concretament, les concentracions se centren en reivindicar la no cessió de sòl públic per a la construcció de centres privats.

 

A més, la Plataforma proposa als ajuntaments l'aprovació de mocions que sol·liciten la supressió del CIS. Les concentracions estan convocades a les 19h a les ciutats de Castelló, València, Alacant, Dénia, Gandia i Elx.

diumenge, 18 de desembre del 2011

I Sant Silvestre a Montaverner


Organitzat pel Club Atletisme Montaverner, i amb el suport de l'ajuntament, el proper divendres 23 de desembre tindrà lloc la I Sant Silvestre Montaverner.

L'últim dia d'inscripció serà el 21 de desembre. En la prova, l'eixida i l'arribada seran a la Plaça Major.

A les 18:30h es farà l'eixida dels Infantils, i una hora més tard la dels Adults.


En aquest enllaç podeu vore el reglament de la cursa.

El recorregut són 6Km. Podeu vore el mapa en la imatge, son 2 voltes al circuit:


Com indica el cartell de la prova, les inscripcions es faran en la web de somesport. Per accedir podeu punxar en el següent enllaç: http://www.somesport.com/

dilluns, 12 de desembre del 2011

El Pou Clar, el paratge natural més valorat de les '7 meravelles naturals' valencianes



Els lectors de meteovision han triat el Pou Clar com al paratge natural més valorat de tot el País Valencià, dins de les '7 Meravelles Naturals' que el portal ha seleccionat a través d’una enquesta. Entre els altres enclavaments destaca també la Serra de Mariola. La llista la completen l’Illa del Portitxol de Xàbia, l’Albufera de València, les Illes Columbretes, la Serra Calderona i el Penyagolosa.

Després d’una primera fase de preselecció per elegir els paratges finalistes, els vots han escollit d’una manera destacada el Pou Clar com a element natural amb el 48% dels vots. La resta d’espais han quedat molt per darrere: l’illa del Portitxol (16% de vots), l'Albufera de València (9%), les Illes Columbretes (5%), la Serra de Mariola (4,8%), la Serra de la Calderona (4,6%) i el Penyagolosa (3,6%).

Un total de 6.000 persones, segons meteovision, han participat en aquest procés de selecció, engegat a partir de la campanya de New7Wonders per triar els 7 espais naturals més bells del món.

dijous, 8 de desembre del 2011

SENSE NOTÍCIES D'ISLÀNDIA



Si algú creu que no hi ha censura en l'actualitat, que em diga si així com s'ha sabut tot el que passa a Egipte, per què els diaris no han dit res de res sobre el que passa a Islàndia.

A Islàndia, el poble ha fet dimitir a un govern complet, es van nacionalitzar els principals bancs, es va decidir no pagar el deute que aquests van crear amb Gran Bretanya i Holanda a causa de la seua mala política financera i s'acaba de crear una assemblea popular per reescriure la seua Constitució.

I tot això de forma pacífica. Tota una revolució contra el poder que ha conduït fins a la crisi actual.

Què passaria si la resta de ciutadans europeus prengueren exemple? Heus aquí, per què no s'han donat a conèixer fets durant dos anys. Aquesta és, breument, la història dels fets:

2008. Es nacionalitza el principal banc del país. La moneda es desploma, la borsa suspén la seua activitat. El país està en fallida.

2009. Les protestes ciutadanes davant del parlament aconsegueixen que es convoquen eleccions anticipades i provoquen la dimissió del Primer Ministre, i de tot el seu govern en bloc.
Continua la pèssima situació econòmica del país.

Mitjançant una llei es proposa la devolució del deute a GB i Holanda mitjançant el pagament de 3.500 milions d'euros, suma que pagaran tots les famílies islandeses mensualment durant els pròxims 15 anys al 5,5% d'interés.

2010. La gent es torna a tirar al carrer i sol·licita sotmetre la llei a referèndum. El gener de 2010, el president es nega a ratificar i anuncia que hi haurà consulta popular.

Al març se celebra el referèndum i el NO al pagament del deute arrasa amb un 93% dels vots.

A tot això, el govern ha iniciat una investigació per dirimir jurídicament les responsabilitats de la crisi. Comencen les detencions de diversos banquers i alts executius. La Interpol dicta una ordre, i tots els banquers implicats, abandonen el país.

En aquest context de crisi, es tria una assemblea per redactar una nova Constitució que reculla les lliçons apreses de la crisi i que substitueixa l'actual, una còpia de la Constitució danesa.

Per a això, es recorre directament al poble sobirà. Es trien 25 ciutadans sense filiació política dels 522 que s'han presentat a les candidatures, per a això només era necessari ser major d'edat i tenir el suport de 30 persones.

L'assemblea constitucional comença el seu treball al febrer de 2011 per presentar un projecte de carta magna a partir de les recomanacions consensuades en diferents assemblees que se celebren arreu del país.

Ha de ser aprovada per l'actual Parlament i pel qual es constitueixa després de les pròximes eleccions legislatives.

Aquesta és la breu història de la Revolució Islandesa:
-         Dimissió de tot un govern en bloc,
-         Nacionalització de la banca, 
-    Referèndum perquè el poble decideixa sobre les decisions econòmiques transcendentals,
-         Empresonament de responsables de la crisi i
-         Reescriptura de la constitució pels ciutadans.

¿Se'ns ha parlat d'això en els mitjans de comunicació europeus?

¿S'ha comentat en les tertúlies polítiques radiofòniques?

¿S'han vist imatges dels fets per la TV?

És clar que no.

El poble islandés ha sabut donar una lliçó a tot Europa, plantant-li cara al sistema i donant una lliçó de democràcia a la resta del món.


dissabte, 3 de desembre del 2011

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat - 3 de desembre de 2011


Tema per al 2011: «Junts en pro d'un món millor per a tots, que comprenga la participació de les persones amb discapacitat en el desenvolupament».


Les persones amb discapacitat constitueixen un 15% de la població mundial. Pràcticament, una cinquena part del total mundial estimat de persones que viuen amb discapacitat, entre 110 i 190 milions, s'enfronten a considerables dificultats. A més, una quarta part de la població mundial es veu afectada directament per la discapacitat, com les persones que tenen cura d'elles o els familiars.

Les persones amb discapacitat troben nombrosos obstacles en la societat i amb freqüència són objecte d'estigma i discriminació. Segueixen sent en gran part marginats, desproporcionadament més pobres, sovint desocupats i tenen majors taxes de mortalitat. A més, són excloses en gran mesura dels processos civils i polítics i majoritàriament no tenen veu en els assumptes que els afecten a ells i la seua societat.

L'experiència demostra que quan les persones amb discapacitat estan habilitades per participar i liderar el procés de desenvolupament, tota la comunitat es beneficia, ja que la seua participació crea oportunitats per a tothom, amb o sense discapacitat. La inclusió de les persones amb discapacitat i les seues comunitats en les activitats de desenvolupament és important per promoure el programa de desenvolupament.

Per tant, és imperatiu que els esforços de desenvolupament al voltant del món incloguen les qüestions relatives a la discapacitat per determinar les polítiques, els programes, així com l'assignació de fons per als programes i els projectes de desenvolupament. La incorporació de la perspectiva de la discapacitat en el programa de desenvolupament és una estratègia per aconseguir la igualtat de les persones amb discapacitat.

La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, que és alhora un tractat de drets humans i un instrument de desenvolupament, proporciona una oportunitat per enfortir les polítiques relacionades amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i el compliment d'aquests, contribuint d’aquesta manera a la realització d'una «societat per a tothom» al segle XXI.

L'Assemblea General en la seua resolució 65/186, busca convocar, al sí del 67 període de sessions, una reunió d'alt nivell sobre l'enfortiment de les iniciatives per assegurar a les persones amb discapacitat l'accessibilitat i la inclusió en tots els aspectes dels esforços de desenvolupament.


Missatge del secretari general en ocasió del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat:

«Junts en pro d'un món millor per a tots, que comprenga la participació de les persones amb discapacitat en el desenvolupament» - 3 desembre 2011

Han passat trenta anys des que les Nacions Unides van observar per primera vegada l'Any Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es va centrar llavors en el tema de la "Plena participació i igualtat". Durant aquest lapse s'han aconseguit avanços notables en la tasca de donar a conèixer els drets de les persones amb discapacitat i enfortir el marc normatiu internacional per a la realització d'aquests drets, des del Programa d'Acció Mundial (1982) fins a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (2006).

Cada vegada més països es comprometen a protegir i promoure els drets de les persones amb discapacitat. No obstant això, encara queden moltes tasques pendents. Les persones amb discapacitat presenten taxes més altes de pobresa i privacions i la probabilitat que no tinguin atenció mèdica és dues vegades més gran. Les taxes d'ocupació de les persones amb discapacitat en alguns països amb prou feines arriben a un terç de les de la població en general. En els països en desenvolupament, la diferència entre les taxes d'assistència a l'escola primària dels nens amb discapacitat i les d'altres nens fluctua entre el 10% i el 60%.

Aquesta exclusió multidimensional representa un altíssim cost, no només per les persones amb discapacitat sinó per a tota la societat. Aquest any, la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat ens recorda que el desenvolupament només pot ser durador quan és equitatiu, incloent i accessible a tots. És doncs necessari que les persones amb discapacitat estiguen incloses en totes les etapes dels processos de desenvolupament, des de l'inici fins a les etapes de supervisió i avaluació.

Corregir les actituds negatives, la manca de serveis i l'escàs accés a ells, i superar altres obstacles socials, econòmics i culturals, redundarà en benefici de tota la societat.

En aquest Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, faig una crida als governs, a la societat civil i a la comunitat mundial perquè treballen en benefici de les persones amb discapacitat, i col·laboren amb elles, costat a costat, per assolir el desenvolupament incloent, sostenible i equitatiu a tot el món.

Quant cobra un diputat?


T'has plantejat alguna vegada la carrera de polític? El passat diumenge 20 de novembre, van ser les eleccions generals de les que van sortir 350 diputats. Aquests començaran a cobrar el seu sou des del dilluns 21, encara que no l'han de percebre fins al desembre, quan es constitueixen les noves Corts. Des de la agència Europa Press, ens revelen el que cobra un diputat. Vegem-ho:

La seua assignació bàsica serà de 2.813,87 € al mes, un salari que és 312 euros inferior al que van començar cobrant els qui van ser elegits diputats el 2008, pel fet que la retribució parlamentària es va congelar el 2009 i el maig de 2010 es va rebaixar un 10% amb caràcter general després de les retallades aplicats llavors als funcionaris.

A més, els que ocupen un lloc de més responsabilitat, cobraran uns "extres", que també seran menors als de 2008:

El president del Congrés que resulte elegit el 13 de desembre, el dia que es constituirà el Parlament, complementarà el seu sou base amb altres 9.121 € per la seua condició de membre de la Mesa de la Cambra Baixa, de despeses de representació i de despeses de lliure disposició.

Els dos vicepresidents sumaran a l'assignació general de 2813, 87 € que reben tots els diputats, altres 1209,60 € per ser membre de la Mesa del Congrés, 1.010,83 € per les despeses de representació i 707,10 € per a la seua lliure disposició.

Els secretaris de la taula, els portaveus i els portaveus adjunts tindran uns complements addicionals per valor de 2.440,3 €, 2667,5 € i 2.087.07 € respectivament.

Els integrants de les diferents comissions que es constitueixen, també tindran un "extra" que variarà en funció del grau de responsabilitat del lloc que siga ocupat. Així, el complement dels presidents de les comissions se situarà en els 1434,31 €, el dels vicepresidents i portaveus dels diferents grups, en 1.046,48 €, el dels secretaris en 697,65 € i el dels portaveus adjunts en 697,65 €.

Els diputats que vinguen d'una circumscripció diferent a Madrid rebran una quantia mensual de 1823,86 €, i de 870,56 € dels electes per Madrid per afrontar les despeses d'allotjament i manutenció que origina l'activitat de la Cambra. Aquestes xifres són idèntiques a les aplicades durant tota l'anterior legislatura.

Així mateix, el Congrés cobrirà les despeses de transport dels diputats abonant directament el preu del bitllet a l'empresa transportista, si no és que els diputats utilitzen el seu propi vehicle, per al que se'ls abonaran 0,25 € per quilòmetre sempre que el desplaçament estiga degudament justificat.

Els que no tinguen cotxe oficial tindran a la seua disposició, com ve ocorrent des de 2006, una targeta per als seus desplaçaments en taxi per Madrid amb un límit de 3.000 € anuals. A més, si viatgen en missió oficial, rebran 150 € diaris en concepte de dietes, si surten a l'estranger, i 120 € si el viatge és en territori nacional.

A més d'import en diners, també hi ha el import en "espècie", així com a novetat dels diputats de la X Legislatura serà que comptaran, per primera vegada, amb una tauleta, tipus iPad, dins del kit tecnològic que se'ls lliuraran quan s’acrediten com a membres del Congrés.
Aquesta nova eina substituirà l'ordinador portàtil amb què comptaven en les dues últimes legislatures. Però, a més, seguiran tenint un telèfon mòbil d'última generació, concretament l'últim model Iphone, l'ordinador de l'escó, el del despatx i una línia ADSL al seu domicili.

Però no augmenten totes les retribucions en espècie, al contrari: allò que variarà respecte als diputats que van prendre possessió dels seus escons el 2008 és que els nous ja no tindran dret al complement de pensió de què gaudien els parlamentaris que hagen sumat més de set anys en exercici.

Aquestes ajudes només es mantenen per als que ja les percebien o els que hagen meritat el dret a les mateixes el 13 de desembre, dia de constitució de les noves cambres, però no les podran rebre els que hagen estat elegits ara per primera vegada o ja tinguen escó però no compleixen els requisits establerts per beneficiar-se'n.

De la mateixa manera, els diputats de la X Legislatura que cessen després de passar un mínim de dos anys en l'escó tindran dret a la indemnització per cessament que ja regia per als seus antecessors, però no podran compatibilitzar-la amb qualsevol altre sou, retribució, salari, pensió o dieta de caràcter públic o privat. Abans aquesta indemnització només era incompatible amb altres sous públics.

Et semblen unes retribucions d'acord amb el lloc que ocupen? I a més, d’acord amb les circumstàncies econòmiques que estem vivint?


divendres, 2 de desembre del 2011

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya no nomenarà substituts ni a Primària ni a Secundària fins al dia 14

Els centres amb baixes hauran d'esperar una setmana i mitja perquè els assignen un docent.


Les escoles i els instituts catalans amb algun docent de baixa des d'ahir hauran d'esperar fins al 14 de desembre perquè el Departament d'Educació els assigne un substitut. Fins aquesta data, segons informa el web dels diferents Serveis Territorials, no se celebrarà cap acte de nomenament telemàtic.

La situació afecta tant els centres d'educació Infantil i Primària com els de Secundària, ja que ahir Educació fixava el dimecres 14 de desembre com la propera data per nomenar substituts a tots dos nivells educatius. Habitualment, les substitucions es fan efectives l'endemà, de manera que moltes baixes estaran pendents de cobrir fins el dijous 15.

La propera serà una setmana peculiar ja que dimarts i dijous són festius en el calendari laboral -el dia 6 es commemora l'aprovació de la Constitució i el 8 la Puríssima-, un fet que molts centres educatius han aprofitat per programar alguna de les jornades festives de les quals disposen i fer pont. Per tant, la setmana vinent conviuran diferents possibilitats organitzatives. Un cop superats aquests 5 dies, les escoles i els instituts que tinguen baixes docents des d'ahir encara hauran d'esperar 3 o 4 dies més per comptar amb un professor substitut.

Aquesta circumstància es dóna perquè, des de la setmana passada, el Departament d'Ensenyament ha suprimit els actes de nomenament dels dilluns per limitar-los als dimecres i els divendres, tal com es feia fa un any -el sistema de nomenaments telemàtics es va implantar l'agost del 2009. Ara bé, aquesta setmana tampoc en celebra avui, tal com seria l'habitual, sense que s'haja donat cap explicació respecte a això.

La reducció de tres a dos dies setmanals de nomenaments de substituts va provocar les crítiques dels principals sindicats educatius, que reclamen al Departament que les baixes es cobreixein diàriament.

dimecres, 30 de novembre del 2011

'La política lingüística al País Valencià', de Susanna Pardines i Nathalie Torres

Aquest treball aborda la qüestió lingüística valenciana des d’una perspectiva crítica amb les polítiques lingüístiques dutes a terme pels successius governs autonòmics, i insisteix en la necessitat de posar en pràctica noves polítiques lingüístiques que deixen enrere l’enfrontament i cerquen el benestar dels valencianoparlants.

Susanna Pardines és llicenciada en Filologia Hispànica-Secció de Filologia Valenciana per la Universitat de València-Estudi General. Treballa com a tècnica lingüística en l’administració autonòmica. És sòcia de l’ACV Tirant lo Blanc i patrona de la Fundació Nexe.

Nathalie Torres és llicenciada en Filologia Hispànica-Secció de Filologia Valenciana per la Universitat de València-Estudi General. Treballa com a tècnica lingüística en l’administració local. És sòcia fundadora de l’ACV Tirant lo Blanc i patrona de la Fundació Nexe.

Descarrega el llibre en versió pdf.

Demos, fulls de recerca i de divulgació és una col·lecció de documents de treball científics o tècnics que volen obrir debats i oferir propostes i respostes als reptes que té la societat valenciana. La col·lecció és dirigida per Vicent Flor, sociòleg i patró de la Fundació Nexe. 

El primer número, ja disponible en versió de paper i en pdf, està dedicat a La política lingüística al País Valencià, un treball de Susanna Pardines i Nathalie Torres. El segon número, que apareixerà pròximament, estarà dedicat al finançament autònomic.

http://www.fundacionexe.org/web/article/164

El documental 'Una llengua que camina' es presenta a Albaida



Coproduït per VilaWeb i TV3, fa balanç de vint-i-cinc anys d'ensenyament en català al País Valencià a partir de la història de cinc personatges


Aquest divendres es presenta a Albaida el documental ‘Una llengua que camina’, un balanç d'un quart de segle d'ensenyament en la nostra llengua al País Valencià, en un moment de greus atacs al català. El punt de partença és la Festa pel Valencià, celebrada el 9 d'octubre de 2010 a València, que cloïa les celebracions dels vint-i-cinc anys de Trobades d'Escoles en Valencià que porten a terme, des de fa un quart de segle, Escola Valenciana.

Organitzada per l’Ajuntament de la ciutat i per la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i l’Ús del Valencià, es farà a les 19.30 h al Cinema Odeon. A més de la presentació, es farà una tertúlia què participaran Lucia Company, Regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Albaida; Maria Josep Garcia, presidenta de l'Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida; Diego Gómez, expresident d’Escola Valenciana; i Josep M. Andrés, president de la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i l’Ús del Valencià.

El documental es preestrenà l’octubre passat (primers minuts) a València, i posteriorment se’n va fer l’estrena al Canal 33. A la pre-estrena que es va fer també a Barcelona, hi assistiren la directora del documental, Amanda Gascó i Xavi Sarrià, un dels protagonistes del film, a més del president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, i de representants de les empreses coproductores, VilaWeb i TV3 (vídeo). En la producció hi han participat també l'ICIC, Escola Valenciana, Edicions 96 i Bromera.

'Un País Valencià sovint invisible'

'Era molt important fer el dibuix d'aquest País Valencià que és sovint invisible en alguns punts del País Valencià mateix i en alguns territoris de la mateixa parla com Catalunya', va explicar en l'acte de pre-estrena Gascó. I també: 'Els moviments cívics de defensa de la llengua i en concret d'Escola Valenciana necessitaven una dignificació.'
Per Sarrià, 'un documental com aquest era necessari per a fer veure que hi ha una generació de milers de valencians que s'han educat en la nostra llengua i que són els que ara transformen el País Valencià des de baix i hi aporten normalitat'.

El documental ensenya que la normalització lingüística al País Valencià avança des del naixement de l'ensenyament en català, fa més de vint-i-cinc anys, i de la perseverança dels moviments cívics. I fa veure que no hi una implantació òptima dels programes d’ensenyament en català a tot el territori perquè el govern autonòmic ho entrebanca contínuament. Això no obstant, el prestigi de l'ensenyament en català és indubtable i, malgrat tots els obstacles que hi posa el govern valencià, la societat el valora i el defensa.

'És paradoxal que un documental com aquest no es puga veure al País Valencià a través d'una televisió pública com és TV3, que entenem perfectament i que desitgem veure', va dir Gascó. Per això, a banda la pre-estrena d'avui a València, el documental es presentarà a més llocs de les terres valencianes. De moment, ja hi ha programat de presentar-lo a Vilamarxant (Camp de Túria), el 14 d'octubre, i a Alzira (Ribera Alta), el 2 de novembre, en el marc dels premis Ciutat d'Alzira de l'Editorial Bromera.

La quotidianitat de cinc personatges

'Una llengua que camina' narra les vivències de cinc personatges: Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas i que féu els estudis en català; Diego Gómez, mestre i ex-president d'Escola Valenciana; Mar Iglesias, professora de periodisme de la Universitat d'Alacant; Dariana Groza, romanesa catalanoparlant; i Gerard Pitarch, dermatòleg que estudià en català a la Plana Alta i que porta les filles a les línies d'ensenyament en català.

Tots, residents a punts diversos del territori valencià, relaten la seva experiència i diuen com veuen la salut de la llengua tant en l'àmbit professional, com en la vida quotidiana, a casa i al carrer.

dilluns, 28 de novembre del 2011

La UNESCO declara la Muixeranga patrimoni de la Humanitat



A les 3.30 hores d'avui, la UNESCO ha fet públic des de la cimera que s'està celebrant a Bali l'aprovació d'aquesta candidatura.



Algemesí està d'enhorabona perquè finalment, la seua festa de la Mare de Déu de la Salut ja és Patrimoni de la Humanitat. A les 3.30 hores del dilluns 28 de novembre la UNESCO ha fet públic des de la cimera que s'està celebrant a Bali l'aprovació d'aquesta candidatura. Ha sigut a través, de la sisena conferència que el comité intergovernamental celebra a Bali.

Una llista de 49 propostes mundials ha portat als membres del comité de la UNESCO a departir durant la vesprada del dissabte, el diumenge i el dilluns (en horari de Bali) quals d'elles haurien de ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A primeres hores del dilluns 28 de novembre li ha arribat el torn a la festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i després de les votacions ha arribat l'aprovació i per tant l'anhelat títol de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Després d'això, una telefonada anunciava a l'alcalde de la localitat que el màxim reconeixement internacional a la seua festa ja és una realitat.

Així, el dilluns 28 de novembre passarà a la història dels algemesinencs.

“El treball que s'ha dut a terme per part de tota una ciutat durant segles ha tingut la seua recompensa. Major implicació en la consecució d'aquesta fita ha estat impossible. Totes les persones que formen part del Patronat de la Festa, els balls i persones què participen en la Processó; l'Arquebisbat, l'Ajuntament, la Generalitat Valenciana, el Ministeri de Cultura, la Diputació; tots han col·laborat per a fer possible un premi en una ciutat que ho mereix perquè ha sabut conservar, mantenir i potenciar les manifestacions culturals i de fe més antigues dels valencians” ha explicat l'alcalde d'Algemesí, qui també ha agraït enormement als integrants de la UNESCO aquest reconeixement

Al País Valencià tenen ja aquest reconeixement el Misteri d'Elx i el Tribunal de les Aigües. Ara se suma a la llista la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.

El pròxim dia 8 de desembre del 2011, festivitat de la Immaculada Concepció, tindrà lloc una representació extraordinària de la Festa en els escenaris de la plaça Major i la Basílica de Sant Jaume que comptarà amb la participació de tots els balls que caracteritzen les processons dels dies 7 i 8 de setembre.

Font: web de l’Ajuntament d’Algemesí


diumenge, 27 de novembre del 2011

La taxa de fracàs escolar es manté en els instituts durant els últims cinc anys


Quatre de cada deu joves valencians de 16 anys surten del sistema educatiu sense finalitzar els seus estudis. Així ho il·lustren les últimes dades sobre fracàs escolar publicats pel Ministeri d'Educació, que situen al País Valencià, amb una taxa del 38,1%, com la segona Comunitat Autònoma amb registre més alt; només ens superen les Balears (39%).

La dinàmica s'agreuja en comparar els índexs d'exercicis anteriors, ja que la taxa de joves valencians que no finalitzen els seus estudis ha disminuït un 0,3 en els últims cinc anys, el que ens col·loca a la cua d'Espanya en la lluita contra la manca de formació dels seus menors de 16 anys.

19.000 adolescents el 2011

L'últim baròmetre demogràfic de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va ser confeccionat el passat dia 1 d'octubre i situa a la població adolescent del País Valencià en 46.470 joves. Creuant l'índex amb els registres d'Educació, obtenim que prop de 19.000 valencians menors de 16 anys s'adheriran al mercat laboral al final de curs sense aconseguir cap titulació. "Les lleis estatals són les mateixes, el que ens diferencia és la gestió de les comunitats". Així es va expressar ahir Francisco Javier González Zurita (responsable de Relacions Institucionals de FETE-UGT). El portaveu sindical va recordar que "el nou conseller d'Educació ha dit diverses vegades que posarà en marxa mesures per lluitar contra el fracàs escolar, les dades exigeixen que actue ja i per ara només tenim paraules i anuncis".

Zurita va exposar que "el panorama de crisi i de retallades no és gens encoratjador, no es preveu un futur favorable per als nostres joves".

Per avaluar la situació de primera mà, FETE-UGT ha coordinat un estudi -en el qual ha enviat enquestes a més de 8.000 pares i professors- sobre la dinàmica real de l'educació del País Valencià. Zurita va declarar que "la nostra intenció és radiografiar un sector angoixat pels problemes". Els resultats es faran públics en breu.

dijous, 24 de novembre del 2011

Durban 2011, o com fer front al canvi climàtic


Article d’opinió de JOAN RIBÓ CANUT aparegut a http://www.linformatiu.com



El proper 28 de novembre s'inaugura la Convenció Mundial del Clima, COP 17, en Durban, Sud-àfrica. Després del fracàs absolut de la COP 15, Copenhague 2009, l’any passat s'arribà en Cancún, COP 16, a un principi d'acord de tots els països respecte a la necessitat d'assolir enguany acords vinculants i justos que suposen unes fortes retallades en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEI). Durban es converteix, per tant, en una de les últimes oportunitats per aconseguir aturar el canvi climàtic a uns nivells que encara siguen controlables i que no suposen un col·lapse civilitzatori. En estos moments ja són milions de persones les que pateixen les conseqüències del canvi climàtic manifestat com a tifons, huracans, inundacions o sequeres extremes. I cada dia que passa sense posar solucions, el control  del canvi climàtic es torna més difícil i costós. 

La poca publicitat que s'està donant a aquesta Convenció, malgrat la distància geogràfica d'on va a produir-se, ens fa pensar el pitjor: La crisi econòmica actual i les seues urgències deixen en un pla secundari al COP 17, dibuixant un final semblant a Copenhague on tot acabà en bones paraules. Seria una pèssima solució pròpia dels que no veuen més que al curt termini i no tenen cap perspectiva de futur. L'actual crisi econòmica també és una crisi mediambiental on la creixent escassesa de petroli i de matèries primes juga un paper determinant en la seua generació i en la trobada d'eixides exitoses.

És l'hora d'impulsar una veritable Economia verda dirigint i impulsant les inversions productives cap a noves tecnologies d'energies renovables i d'eficiència energètica que contribuïsquen a la creació de milions de llocs de treball i, a la vegada, mitiguen el canvi climàtic i, per què no dir-ho, l'exagerada dependència econòmica i energètica de l'estranger. Cal augmentar el reciclatge i la reutilització de materials com a viver de generació de llocs de treball com ja han experimentat en molts països del món. Alemanya, el país més potent econòmicament d'Europa, acaba de superar ja el 20% d'energia renovable, un objectiu marcat en Europa per al 2020. També gaudeix d'unes taxes envejables de reutilització de materials i la seua producció i consum d'aliments ecològics es troba entre els millors de tota Europa. No és una casualitat ni una coincidència. Ambdós factors: potència econòmica i avanç cap a la sostenibilitat estan estretament lligats. 

Les crisis com la que estem patint són també moments per a reorientar-nos. Hem de saber aprofitar l'actual crisi per a generar una forma de pensar i de viure menys malbaratadora de recursos, amb un nivell de major austeritat i consciència de què la felicitat de les persones no va lligada al fet de tenir més o gastar més. 

Però avui tenim una amenaça que fins i tot el cosí del senyor Rajoy ja haurà detectat: el canvi climàtic és un fet. Només l'egoista política de l'estruç (ficar el cap a sota terra i no voler veure el que se'ns ve damunt) pot deixar que l'oportunitat de la Convenció de Durban passe una altra vegada sense pena ni gloria. Els sers humans vam saber fer front al problema de la capa d'ozó mitjançant el Protocol de Montreal i avui estem començant a veure ja els resultats de recuperació de la capa d'ozó vital per a la supervivència dels sers vius en el planeta. Ara necessitem un altre acord, sens dubte més complicat que el de Montreal, per a fer front al canvi climàtic. Ens hi va la supervivència com a civilització i com espècie.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Conselleria pretén modificar l’acord de professorat interí per a empitjorar les seues condicions laborals


La Conselleria d’Educació acaba de convocar una Mesa Sectorial el proper dimecres 23 de novembre a les 17:30h per a denunciar parcialment l’acord de professorat interí, firmat precisament el 23 de novembre de fa un any, per la pròpia Conselleria i les organitzacions sindicals de la Mesa Sectorial d’Educació.

Mitja hora més tard, a les 18 hores del mateix 23 de novembre, se celebrarà una Mesa Tècnica per a negociar els articles que s’han denunciat prèviament i, com la Conselleria ja preveu que no s’arribarà a un acord, ha afegit un segon punt: la nova ordre que substituirà l’acord, i que regularà “determinats aspectes de les condicions laborals del professorat interí”.

L’esborrany modifica greument les condicions laborals del professorat, perquè només les vacants adjudicades en les adjudicacions de juliol s’abonaran fins al 31 d’agost del curs següent, quan l’acord d’interins ho amplia al 31 de desembre. És a dir, un docent interí que obtinga una vacant en novembre, per exemple, cobra fins el 31 d’agost segons l’actual acord.
Amb la nova ordre només cobraran fins el 30 juny.
  • Desapareix el compromís d’adjudicar durant el curs setmanalment. Segons la nova ordre, les adjudicacions seran “periòdiques”, no “setmanals” com diu l’actual acord.
  • La nova ordre afegeix un nou apartat en què cessa a tot el professorat interí que abans de l’1 de juny finalitze la docència (tot i que tinga altres tasques a fer). En el cas que finalitze parcialment la docència, també es modificaran el tipus de contracte de jornada completa a parcial i, per tant, veurà reduïdes les seues retribucions.
Aquest últim apartat afecta als ensenyaments no obligatoris (FP, Batxillerat, escoles oficials d’idiomes, etc) que deixen de fer docència en el mes de juny per realitzar altres tasques: proves de certificació, preparació proves d’accés a la universitat, cursos preparatoris per a les proves d’accés a cicles, pràctiques de Formació en Centres de Treball (FCT), etc

http://www.intersindical.org/stepv/ensenya/notespremsa1.htm#211111b

Un problema tècnic deixa en suspens els nomenaments de substituts a personal docent de la Generalitat de Catalunya

Els sindicats alerten que CiU suspèn les substitucions l'endemà de guanyar les eleccions, però el departament d'Ensenyament assegura que és un "problema tècnic".

Els nomenaments telemàtics per a cobrir substitucions entre el personal docent de la Generalitat de Catalunya no s'han realitzat aquest dilluns, com és habitual. Els sindicats d'Ensenyament han alertat d'aquesta suspensió "després de guanyar CiU les eleccions generals a Catalunya", però des del Departament d'Ensenyament s'atribueix l'episodi a "un problema tècnic" i no a una decisió política.

El personal docent sense plaça assignada als centres públics i adscrits a la borsa de treball de la Generalitat poden ser nomenats per a cobrir substitucions, en un procés que es fa per via telemàtica cada dilluns, dimecres i divendres. Aquest dilluns, però, el web del Departament d'Ensenyament que fa les assignacions indica per primera vegada que no hi ha nomenaments. 

El sindicat CCOO, que assegura que ha contactat amb la Conselleria i no ha obtingut cap explicació al respecte, assenyala en un comunicat que l'any 2001 es va signar un acord "on s'assegurava la cobertura de les substitucions des del primer dia a primària i a primer cicle d'ESO" i exigeix una reunió de la mesa sectorial per aclarir l'assumpte.

http://www.ara.cat/societat/problema-nomenaments-substituts-personal-Generalitat_0_595140641.html

diumenge, 20 de novembre del 2011

El Tirant Políglota a la Setmana Literària de Gandia

Ahir, es va inaugurar la Setmana Literària de Gandia amb un homenatge dedicat a Teodor Llorente, del qual Josep Piera va oferir un recital de poesia, acompanyat per Jesús Debón i Remigi Morant. El certàmen literari s'allargarà fins el 30 de novembre i serà el recer de diferents activitats entre les quals destaca la presentació de 'El Tirant Poliglota. 500 anys de traduccions del Tirant 1511-2011', a càrrec de Vicent Martines, director de l'institut Virtual Internacional de Traducció de la Universitat d'Alacant ( IVITRA). També es farà una lectura del 'Tirant lo Blanc' en diverses llengües: alemany, anglés, àrab, castellà, finés, francés, grec, italià, japonés, neerlandés, polonés, rus, xinés i en braille com a mostra del projecte ' Tirant multinlingüe'

Una exposició d'Ausiàs March

Fins el 4 de desembre es podrà veure l’exposició itinerant 'Ausiàs March, cor salvatge' dirigida per Eduard Mira i Robert Archer, adaptada per Àlvar Garcia. Aquesta mostra ha estat cedida per la Conselleria de Cultura que la va crear en 2009 pel 550 aniversari de la mort del poeta. L’exposició es pot veure a la sala Coll Alas de Gandia.

Els Premis Ciutat de Gandia

Un dels actes més esperats és el lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia, que tindrà lloc el divendres 25 de novembre, al Palau Ducal.  Enguany s’han presentat un total de 53 obres al premi de poesia Ausiàs March i 28 al premi de narrativa Joanot Martorell.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3952139/20111120/tirant-poliglota-setmana-literaria-gandia.html

La Muixeranga