‘Evolvesociety’ : la xarxa social on els usuaris cobren

Es diu Evolvesociety. El funcionament és molt semblant a Facebook: tens un mur, la gent es demana l'amistat, existeix el botó 'm'agrada', el botó 'comenta', pots penjar fotos, vídeos i comentaris. Fins i tot l'aspecte és molt semblant. Evolvesociety, però, té quatre característiques que la converteixen en tot el contrari de Facebook.

 

A continuació les tres primeres característiques d'aquesta nova xarxa social:

1. A diferència de Facebook, aquí no cedeixes la propietat de tot el que publiques al mur. Tal i com s'afirma quan et dónes d'alta: "Tot el que penges a la pàgina és de la teua propietat. I punt". 

2. Esborren la teua IP, de manera que ningú pot saber des d'on penges els comentaris i les fotografies, ni en quina ciutat vius.

3. No accepten anuncis. I no només això. Tampoc es faran estudis de mercat. Això dels estudis de mercat és important. A Facebook és constant però a Evolvesociety no es faran.

I ara la quarta, i important característica: qui s'apunte a aquesta xarxa abans de l'1 de gener sempre hi accedirà gratis. Els que arriben després, hauran de pagar 99 cèntims mensuals (no arriba a 12 dòlars l'any).

Evolvesociety es defineix com una "iniciativa amb ànim de lucre comunitari". El 50% d'aquests 99 cèntims mensuals se'ls quedaran ells. L'altra 50%, però, el destinaran...als usuaris de la pròpia xarxa. La idea és que els diners no només se'ls queden els amos de la xarxa, com passa a Facebook, sinó que també es reparteixen entre els usuaris. Si Evolvesociety funciona, i milions de persones s'apunten, estem parlant de milions de dòlars a repartir.

Funcionarà de la següent manera: com més "m'agrada" reben els comentaris que penges al mur, com més persones comparteixen el que penges, com més comentaris provoques, més diners rebràs. El sistema funciona a base de punts (com més "m'agrada", més punts). I com més punts, més diners. Com més social sigues, millor.

Aquesta idea, poderosíssima, apareixia al llibre "Who Owns de Future", escrit per Jaron Lanier, un dels gurús de la informàtica. Ell és l'home que va inventar el concepte de 'realitat virtual'. El llibre explica el següent: si la nostra activitat a la xarxa provoca beneficis, és just que en rebem una part. Els usuaris de Facebook, per exemple, són de fet treballadors de Facebook, la seua activitat fa milionaris els amos, però no en reben res a canvi. Evolvesociety, com Jaron Lanier, va en la línia contrària: si els usuaris de la xarxa provoquen beneficis, doncs que també en reben una part.

Aquesta xarxa l'ha posat en funcionament David De Graw, membre d'Occupy Wall Street de Los Angeles.

Perquè us feu una idea de quin tipus de gent podeu trobar dins, aquí van els noms d'alguns dels grups de discussió que s'han creat: Monedes Alternatives, Corrupció Política, Deute Bancari. Hores d'ara, doncs, és una xarxa molt polititzada. Però no crec que siguen els únics que acaben fent-la servir. Hi ha una gran massa de la població que, tot i no estar gens polititzada, comparteix la idea bàsica d'aquesta xarxa social: volem conectar-nos sense que ens espien ni facen negoci amb nosaltres. De fet, si de cas, hem de repartir els beneficis generats entre tots, que a fi de comptes és entre tots que construïm les xarxes. Per això es diuen xarxes socials. Dit això, la versió en proves encara no permet cobrar. Estudien, en aquests moments, com convertir els punts que guanyaràs en diners.

Per últim, en l'apartat de contres, dir que hores d'ara l'anglès és la única opció de llengua. Però segur que, molt prompte, les altres acabaran entrant. A Facebook va passar igual.

 

Notícia apareguda a: http://www.vilaweb.cat/mailobert/4143836/facebook-usuaris-cobren.html

Diumenge 9 d'Octubre: manifestació

La comissió Nou d'Octubre, convoca la tradicional manifestació amb motiu de la diada del País Valencià. Enguany el lema és "Som País Valencià, volem decidir"

Manifest:

Aquest 9 d'octubre arriba en el marc de la més profunda crisi econòmica i política des de la transició, una crisi global del capitalisme financer que posa en evidència les contradiccions d'un sistema que es fonamenta en l'acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre que la immensa majoria de la gent veu deteriorades les seues condicions de vida.

Arribats ací no volem que decidesquen per nosaltres: tenim identitat pròpia, llengua, territori, persones que viuen i moren en aquest País Valencià i, per tant, volem decidir.

Sí, volem decidir

-- Noves normes amb l'objectiu de garantir un ordre econòmic i social equitatiu. No és just que la pretesa solució a la crisi es plantege al dictat dels interessos del neoliberalisme més depredador i s'ataquen els fonaments dels drets laborals i socials més bàsics, amb les retallades de les pensions, l'ampliació de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la reducció dels salaris dels treballadors públics, la reforma laboral, el pla d'ajustament, les retallades en els serveis públics, la generalització de la contractació temporal...

-- Volem decidir sobre la dació de l'habitatge en pagament del deute hipotecari. A la legislació espanyola hi ha un buit legal que ho impossibilita. Aquesta és una situació profundament injusta que urgeix modificar; la legislació no hauria de sobreprotegir les entitats de crèdit i castigar les famílies.

-- Volem mesures de canvi real de la política econòmica que signifiquen un gir estratègic per a dinamitzar l'economia, fomentar polítiques d'ocupació estable i controlar els sectors especulatius, una dinamització clara per al nostre camp i els nostres autònoms. No pot ser que milions de persones estiguen a l'atur, que milers d'empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d'impediment.

-- Volem les nostres escoles i els nostres centres educatius com cal amb un sistema educatiu digne, laic, de qualitat, gratuït i en valencià; les nostres administracions públiques amb personal que complesca el requisit lingüístic; els nostres artistes, actors, actrius, gent de la cultura i les arts en els espais de major audiència dels mitjans valencians de comunicació i en les xarxes públiques de cultura. Fem realitat allò que deia Enric Valor, "el nostre valencià, el català de tots".

-- Volem un nou model energètic: ni el Govern central ni la Generalitat Valenciana tampoc no pensen forçar el tancament de la nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop sobrepassar la seua capacitat d'emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius), ni han fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l'eliminació dels perills tràgics de l'energia nuclear, malgrat l'accident nuclear de Fukushima que torna a deixar en evidència l'autèntic perill d'aquesta energia.

-- Posats a reformar la Constitució, considerem prioritària la reforma del sistema electoral per a garantir la proporcionalitat, la pluralitat, el tracte igual a totes les formacions i la democràcia participativa, amb llistes obertes, primàries i la possibilitat d'Iniciativa Legislativa Popular amb 100.000 signatures i sense temes restringits. Que no ens torne a passar com amb la ILP de la TV3.
 

-- Volem decidir sobre les inversions que els valencians necessitem: si tots els tributs que es generen al País Valencià es liquiden, recapten i gestionen des del País Valencià, podrem afrontar millor els problemes que ens escanyen ara mateix i podrem afrontar millor el futur que derive de les pròpies decisions.
 

Cal una nova economia i una nova política que prioritze el que és públic, amb polítics i polítiques capaços de reformar no solament l'actual política econòmica cap a una nova economia ecològica, sinó també el sistema electoral per a obrir-lo a la ciutadania, perquè s'acabe el bipartidisme neoliberal corrupte i perquè la política siga transparent, honesta i estiga realment controlada per una ciutadania activa i participativa.

És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix que ja n'hi ha prou d'aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense sacrificis però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just.

Som País Valencià, volem decidir!

Concentració "Sí a la Televisió Pública"

Dimecres 6 de juliol

19:30 - 20:30

Plaça Major de Gandia 

Gandia TV tancada 'temporalment'

El nou alcalde de Gandia, Arturo Torró (PP), estrena el càrrec amb un tancament que ja havia intentat la Generalitat, el de Gandia TV. La televisió pública local ha suspés 'temporalment' l'emissió per decisió del consell d'administració, controlat pel PP, que al·lega motius legals. El govern diu que cal esperar a tenir fets els nous estatuts del consorci comarcal amb la incorporació de representants dels ajuntaments de Tavernes de la Valldigna i Oliva.

Al marge d'aquests arguments 'legals', l'ajuntament ha dit que 'és inviable que Gandia puga pagar el cost d'aquesta televisió, que puja a 1,7 milions d'euros, especialment en temps de crisi'. El govern diu que 'ha decidit de prioritzar les polítiques socials'.

L'oposició ha reaccionat ràpidament al tancament. El representant socialista al consell d'administració de la televisió, Vicent Mascarell, diu que 'no hi ha arguments jurídics ni econòmics que justifiquen el tancament'. Mascarell diu que Gandia TV 'emet exercint el dret d'informar als ciutadans com a ens públic local i valencià, tal com marca la llei'.

A final de 2010, el Consell va provar de tancar Gandia TV amb una ordre de tancament enviada al govern d'aleshores, en mans del PSPV, perquè, segons la Generalitat, el canal no tenia llicència d'emissió per TDT. La Conselleria de Justícia i Administracions Públiques amenaçava l'ajuntament amb sancions de seixanta mil euros a un milió, en cas que continuara emetent.

L'emissió de Gandia TV va ser boicotada també a final de l'any passat per interferències d'un senyal 'pirata' que, segons el govern local, s'emetia des de Tele 7, la televisió dirigida per Pepe Codina, un home pròxim al dirigent del PP i actual batlle de Gandia, Arturo Torró.

L’èxode dels valencians

Article d’opinió de Josep Ramon Lluch, aparegut al periòdic GANDIA-EXPRESS (nº42) el 30 de juny de 2011.

Enfront de l’eufòria una miqueta forçada que mostren les autoritats autonòmiques i locals pel ressò que ha tingut el circ automobilístic de l’envellit Ecclestone la realitat de l’economia valenciana és implacablement magra. El pitjor, però, no és tant el moment que vivim –negre carboner- com el fet que les expectatives de futur no són millors i tot fa pensar que encara ens queden alguns anys en què ens tocarà patir i plorar. El resultat és que el nostre principal actiu, el capital humà, els milers de joves llicenciats que s’han format en les diferents universitats valencianes han d’anar-se’n a fora per a tindre una oportunitat laboral i personal.

En aquests dies, centenars de mestres i professors valencians fan les maletes i viatgen a Catalunya per a examinar-se i optar a alguna de les milers de places públiques de treball que els garantiran l’estabilitat d’un lloc de treball segur. Mentre que la Conselleria que fins fa quatre dies dirigia el conseller de les ocurrències i el xinés ha convocat un total de 110 places de mestre de Primària, Secundària i cicles formatius per a tots els centres educatius públics entre Vinaròs i Oriola, a l’altra banda de l’Ebre -i només per a ESO- la Generalitat de dalt oferta als opositors un total de 1.500 places.

El nou govern de Camps hauria de pensar-se molt bé quines seran les prioritats del seu mandat. A mi, després de conèixer aquesta realitat, tanta eufòria pel ressò mediàtic d’una festa esportiva que dura dos o vint dies m’inquieta. Què volen que els diga?. Em preocupa que invertim tan poc en educació, que siguem líders en fracàs escolar i que els nostres fills siguen els primers que abandonen el sistema educatiu.

Em dol que la societat valenciana siga tan poc exigent en aquest aspecte, que no es manifeste per a exigir un sistema eduacatiu al mateix nivell que la Fórmula 1 i que no es mobilitze perquè la prioritat número 1 del nou Consell siga l’Educació. Els seguidors d’Alonso omplin els carrers de la ciutat de València durant dos dies o una setmana, però els

nostres millors estudiants i professionals se’n van per molts anys o per a sempre, i això sí que és imperdonable.

3J: 5 anys de l'accident de metro.

L'Associació Víctimes del Metro 3 de Juliol (amb la que el President de la Generalitat Francisco Camps no vol reunir-se) es concentra cada dia 3 de cada mes al centre de València per a evitar que s'oblide la tragèdia i per a continuar exigint respostes. 

La propera concentració serà diumenge 3 de juliol de 2011 a les 19:00 hores, a la plaça de la Mare de Déu.

 

Proposta d'Al Tall

Estimats amics,

El grup AL TALL estem preparant una cançó -ROMANÇ CONTRA CAMPS- en la que expressem la visió crítica que compartim amb bona part de la població i estenem una recomanació: NO VOTEU CAMPS (#novoteucamps). Front a la manipulació informativa dels mitjans públics valencians, trobem necessari que es facen sentir les veus dels que trobem vergonyosa la candidatura de Camps per governar la Generalitat

El nostre propòsit és difondre este vídeo per internet tant com siga possible.

Hem obert també un nou canal de comunicació a Twitter @Al_Tall. Volem crear un forum de conversa; nosaltres tenim més de divuit raons per #novoteucamps. Podeu cadascú aportar ací les vostres raons.

Demanem la vostra adhesió i que li doneu difusió per les vostres webs i correus electrònics.

Si ens voleu confirmar la vostra adhesió, feu-ho a través d’ este correu:
altallmusica@gmail.com

 

 

Lluís Llach ha d’actuar des d’un camió perquè l’Ajuntament no permet la instal·lació d’un entarimat

La Diputació de València tampoc no deixa la plaça de bous per a l’actuació de Llach

La manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a València ha reunit avui 100.000 persones, i ha estat la mobilització més multitudinària dels últims 25 d’abrils. Els valencians i valencians han respost així a la censura del Govern de Francisco Camps de TV3 i l’intent d’ofegament econòmic d’ACPV. La part negativa de la mobilització han estat els intents de les institucions governades pel PP de dificultar l’acte final, amb l’actuació de Lluís Llach: primer, l’organització havia demanat la plaça de bous per a l’actuació, però la Diputació va contestar negativament al·legant “problemes tècnics” i “la reforma de la plaça”; i després l’Ajuntament no ha permés la instal·lació d’un entarimat per a l’actuació, així que Llach s’ha vist obligat a actuar des d’un camió. Tot i això, la manifestació ha estat un èxit i ha millorat totes les expectatives, fins al punt que ha tingut dificultat per a iniciar el seu recorregut durant els primers 100 metres.

16-A. #sensesenyal ? Indigneu-vos: manifesteu-vos

Article extret del bloc de Feliu Ventura

Manifestar-se té alguna cosa de litúrgia.

Reconec que algunes vegades m’he manifestat per la inèrcia de l’entorn, o buscant la sensació de poder caminar per carrers destinats habitualment a cotxe, moto, bus i taxi. 

 

M’he manifestat moltes vegades algunes, fins i tot, abans de nàixer, d’altres sobre els muscles dels meus pares o en cotxet, altres amb companys, amb amics, amb la xicota...

M’he manifestat amb paraigües, embolicat amb una bandera o sostenint una pancarta...

M’he manifestat contra les guerres, per la tv3, pels drets laborals i lingüístics, per la igualtat de gèneres, contra el racisme i la corrupció, pel país, per denunciar, per commemorar, per celebrar...

M’he manifestat a Alacant, a Xàtiva, a València, a Gandia, a Castelló, a Barcelona, a Palma, a Girona, a Perpinyà...

M’he manifestat en primavera, estiu, tardor i hivern. En dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge. Pel matí, per la vesprada i per la nit.

M’he manifestat cridant, cantant, parlant o en silenci. Amb xiulets i casseroles. A peu i en bicicleta.

M’he manifestat amb permís i sense permís, amb cartells o per twitter.

M’he manifestat enfadat, content i trist, refredat, amb els cabells curts i llargs.

M’he manifestat amb un megàfon, amb un micròfon o a viva veu.

Però si aquesta vegada em costa menys agafar el cotxe, el bus, el tren o el metro per anar a València, és perquè aquesta manifestació no és com les altres:

És totes les altres juntes.

València, 16 d’abril de 2011

16-A. Falta 1 dia

La manifestació que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) farà enguany amb motiu del 25 d'abril, dia en el qual es recorda la Batalla d'Almansa i la pèrdua dels furs valencians, serà un acte "per la democràcia i per la llibertat" que s'ha convocat "exclusivament" per Internet.

"Esta és una manifestació per la llibertat d'expressió, també contra la degradació de l'estat del benestar, de la cultura i del medi ambient, contra el futur més que dubtós de la llengua i davant de la degradació de la salut democràtica dels valencians", en paraules d’Eliseu Climent. La manifestació es farà baix el lema 'Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!' i servirà per a culminar les mobilitzacions que ACPV ha realitzat des que en febrer van cessar les emissions de TV3 al País Valencià.

La marxa començarà en les Torres de Quart a les 18.00 hores i acabarà amb la lectura d'un manifest a càrrec de l'actriu Pepa López i amb les actuacions dels cantants Feliu Ventura i Lluís Llach. Climent ha destacat que Llach va decidir retirar-se de la música fa quatre anys i ha explicat que estarà a València recolzant les reivindicacions d'ACPV com una "excepció" i com una "manera de militar a favor del dret a la llibertat d'expressió, en solidaritat amb ACPV i davant del govern del PP" en la Generalitat.

Segons el coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, "en qualsevol ciutat governada per un equip de govern amb com a mínim sentit de la cultura s'haguera destacat l'actuació de Llach després d'estar quatre anys retirat". Ha indicat que esta serà una actuació a l'aire lliure i "fàcil" des del punt de vista de la infraestructura.

La manifestació prevista per a demà té el suport de CCOO-PV, UGT-PV, Intersindical Valenciana, Escola Valenciana, Xúquer Viu, Ca Revolta, Societat Coral El Micalet, la plataforma No a la Corrupció i la de Defensa de la Llei de Dependència, l'associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians, Salvem El Cabanyal, la Unió de Llaurados i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. 

Esta última entitat col·laborarà en la marxa amb la presència d'algunes entitats que actuaran durant el recorregut.

16-A. Falten 2 dies

Acció Cultural vol també posar aquesta manifestació en la perspectiva dels més de 4 anys que dura la persecució econòmica i política del Govern de Francisco Camps contra la nostra entitat, des de que el gener del 2007 ens va obrir el primer expedient administratiu per les emissions de TV3. En aquest temps, hem aconseguit una mobilització ciutadana importantíssima que no només no s’ha reduït, sinó que ha augmentat, provocant esquerdes en el propi partit del Sr. Camps (només cal recordar els pronunciaments favorables a TV3 i a la ILP d’institucions valencianes governades pel PP tan importants com la Diputació de Castelló) i en el TSJ (sentència 170/2011 de 8 de febrer sobre els repetidors de Llosa de Ranes i Alginet que va provocar per primera vegada la divisió de la sala per la meitat), i de fet s’espera una assistència massiva a la mobilització del proper dissabte 16, així com la presència de personalitats del món de la cultura i de la política.

16-A. Falten 3 dies

El mateix dissabte 16 pel matí tindrà lloc també un acte a Xàtiva, de commemoració del 25 d’Abril, davant el monument als maulets, que servirà també per convocar la manifestació de la vesprada. L’acte, convocat per la Comissió 25 d’Abril, integrada pel PSOE, EUPV i BLOC de la ciutat, comptarà amb el parlament d’un representant d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

D’altra banda, en passar la manifestació Acció Cultural haurà de continuar impulsant la campanya de recollida de diners per a fer front a la multa de 800.000 euros imposada pel Govern del Sr. Camps per les emissions de TV3, multa que de no pagar-se significaria l’embargament dels comptes i dels béns immobles i mobles de l’entitat, posant en perill el seu futur. És per això que l’entitat ha obert una campanya de recollida de diners amb bons d’ajut i comptes corrents on fer donacions. En el mateix sentit, els pintors Antoni Tàpies i Miquel Barceló i l’escultor Andreu Alfaro han fet una crida pública als artistes perquè donen obres d’art per a poder ser venudes amb l’objectiu d’ajudar a recollir fons per fer front a les multes.

16-A. Falten 4 dies

La manifestació del proper dissabte 16 d’abril culmina la sèrie de mobilitzacions que han tingut lloc des de que el passat 17 de febrer ACPV es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià sota l’amenaça de noves multes per part del Govern valencià. En els dos mesos que han transcorregut, hem comptabilitzat 66 concentracions i manifestacions en tota la geografia valenciana, de manera que les principals ciutats del País han protagonitzat mobilitzacions per TV3, totes elles multitudinàries i amb un espectre social i polític molt ample i divers. 

 

Però la manifestació del proper 16 d’abril també recull totes les inquietuds expressades per les mobilitzacions de les darreres setmanes per la situació econòmica, contra la corrupció, per l’ensenyament públic o pel territori, fet que s’ha traduït en l’adhesió a la convocatòria dels sindicats i les principals entitats cíviques (a més d’Acció Cultural, la manifestació és convocada pels sindicats CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana, i les entitats Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Plataforma per la Llei de la Dependència, Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians, Salvem el Cabanyal, Xúquer Viu, Ca Revolta, Societat Coral El Micalet i Col·lectiu contra la Corrupció.

16-A. Falten 5 dies

Lluís Llach cantarà en la manifestació del 16 d’abril a València per la llibertat d’expressió i en solidaritat amb Acció Cultural. Carles Santos obrirà la manifestació.

El març de 2007 Lluís Llach va fer el seu darrer concert. Quatre anys més tard, però, tornarà a cantar: la situació excepcional que pateix la llibertat d’expressió, la llengua catalana i Acció Cultural del País Valencià, a causa de la política antivalenciana del Govern de Francisco Camps és el motiu.

L’actuació de Llach tindrà lloc en la manifestació del proper dissabte 16 d’abril a València i, per tant, a l’aire lliure, i serà una oportunitat única de sentir al cantant de Verges, que no té previst de fer cap altra actuació musical més.

El músic de Vinaròs Carles Santos obrirà l’esmentada manifestació, dirigint una banda de música, també com a mostra de suport a la llibertat d’expressió i a Acció Cultural. La participació de Santos pretén donar-li un caràcter festiu a la convocatòria, malgrat la gravetat dels motius que la provoquen, i animar així als valencians i valencianes a participar-hi.

D’aquesta manera, amb aquesta doble adhesió dels dos coneguts artistes, la manifestació del 16 d’abril esdevé una mobilització de caràcter excepcional, donada la creixent degradació de la situació política que pateix el País Valencià i la preocupació que aquesta crea entre sectors creixents de la societat valenciana, i vol ser un crit d’alerta a favor de TV3, la llengua, l’ensenyament i el treball, així com a favor d’un projecte de País Valencià favorable als interessos de la majoria dels valencians.

'L'escola és un privilegi'

Entrevista amb Enaiatol·lah Akbari, un afaganès que va fugir dels talibans als deu anys 

El llibre 'En el mar hi ha cocodril' (Galera), de Fabio Geda, narra la seva odissea


Es pot veure l'entrevista al següent enllaç amb la notícia publicada a Vilaweb.

Enaiatol·lah Akbari és un noi afganès de vint-i-dos anys que, quan en tenia deu, es va trobar, d'un dia per altre, tot sol en un altre país, lluny de la família. L'odissea que va haver de viure es narra al llibre 'En el mar hi ha cocodrils', que l'editorial la Galera acaba de publicar en català. En aquest vídeo, Enaiatol·lah i l'autor del llibre, Fabio Geda, expliquen el periple, els sentiments viscuts i la situació de l'Afganistan.

L'Enaiat és de Nava, un llogaret de la província de Ghazni (Afganistan central), habitada pels hazara, poble de religió xiïta (branca minoritària de l'islam), històricament perseguit. Devia tenir deu anys quan la mare el va dur al Paquistan per salvar-lo dels talibans, que el volien esclavitzar. Ella va haver de tornar a Nava, on havia deixat dos fills, més petits.

Dels deu anys als quinze l'Enaiat va haver d'espavilar-se tot sol. Va fer de venedor ambulant al Paquistan i va treballar en una pedrera de l'Iran, en condicions duríssimes. Va passar a peu les muntanyes que separen l'Iran de Turquia, i d'aquí va anar a Grècia, a bord d'una barca. Finalment va fer cap a Itàlia, on va obtenir-hi el permís de residència.

La lluita per la supervivència el va portar a recórrer mig món. Ara s'està a Torí (Piemont, Itàlia), en una família d'acollida, i parla un cop la setmana per telèfon amb sa mare. De matí treballa a la Universitat de Biotecnologia i, de vespre, estudia batxillerat, amb la intenció d'anar a la universitat. 'L'escola és un privilegi', diu, i avisa que una bona part del jovent europeu actual no la valora prou; que, malgrat tenir de tot, 'no sap ser feliç'. Li agradaria de tornar a l'Afganistan, però no pas en les condicions actuals: la inestabilitat del país no li permet de ser gaire optimista.

I recorda que hi ha molts immigrats que no han tingut tanta sort com ell. N'és conscient, i per això tenia el deute moral d'explicar la seva història, una història íntima i commovedora.

Dissabte concentració per TV3 a Gandia

Per la llibertat d'expressió, per la unitat de la nostra llengua, per poder expressar públicament les nostres opinions, pel respecte a la pluralitat i a la llibertat d'informació.... Sí a la TV3 al País Valencià. Plantem cara.

DISSABTE 5 DE MARÇ A LES 18:30 h.

CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT DE GANDIA

 

"Coordinadora d'entitats de la Safor-Valldigna: Sí a la TV3"