dimecres, 29 de febrer del 2012

El Consell retalla més de 27 milions del pressupost educatiu de 2011


En canvi, el president Fabra afirma que les retallades en educació només afecten el salari del professorat

El DOCV del dimarts 28 de febrer ha publicat un acord del Consell del 15 de juliol de 2011 pel qual es retallen més de 37 milions d’euros de diferents partides pressupostàries de 2011, de les quals més de 27 milions d’Educació, és a dir, el 72% de la retallada. Aquestes quantitats es transfereixen al capítol 2 del programa pressupostari 612.60 de Despeses Diverses, que correspon a la Compra de béns corrents i despeses de funcionament i, en concret, al pagament de “Treballs realitzats per altres empreses i professionals”, sense més detalls.

Una part de les partides educatives afectades es retallen en part, però d’altres se suprimeixen en la seua totalitat. Entre les que es retallen trobem algunes com les ajudes per al desenvolupament de recursos educatius digitals (8.000€); beques per a la formació de personal en tecnologies d’informació i comunicació (9.600€); ajudes als centres concertats per a educació compensatòria (2.486€) o la gratuïtat dels llibres de text (7.200.000€).

Entre les que se suprimeixen destaquen les subvencions al desenvolupament de processos d’acreditació de competències professionals de les famílies professionals (227.840€) o ajudes al valencià (85.000€ en total) o a projectes coeducatius (9.560€). També les ajudes al foment i suport a la investigació i creació en els ensenyaments artístics superiors pateixen una retallada de 1.365€.

Aquests són només alguns dels exemples de les partides pressupostàries en educació que es retallen i, evidentment, afecten a la qualitat educativa, al contrari del que ha afirmat avui mateix el president Fabra, en comparèixer després d’entrevistar-se amb Rajoy, ja que ha negat que les retallades en ensenyament vagen més enllà dels sexennis del professorat.

El que obvia deliberadament, tant Fabra com la consellera d’Educació, Maria José Català, és que portem dos cursos de retallades de grups, desdoblaments, programes d’atenció a la diversitat i, per tant, de professorat. I també de pressupostos, com la retallada publicada ahir en el DOCV, que se suma als quasi 4 milions d’euros de retallades pressupostàries de 2010.

D’aquesta manera intenten desacreditar davant la societat la mobilització de la comunitat educativa d’aquests darrers mesos, reduint el conflicte a un problema estrictament laboral i salarial (que ho és) però obviant la resta de retallades que afecten greument la qualitat educativa.

El govern valencià hauria de posar fi a la política de retallades en ensenyament, retirar el decret-llei de retallades salarials i abonar les ajudes al transport, menjador i llibres de text que encara deu, potenciant així l’ensenyament com a garantia de futur de la nostra societat.

Consulta el DOCV amb les noves retallades (pdf, 238KB)

divendres, 24 de febrer del 2012

Noves manifestacions contra les retallades al sector públic valencià


Amb el lema: “No a les retallades. Depuració de responsabilitats en el Consell” se celebren demà dissabte 25 de febrer les manifestacions unitàries convocades pels sindicats que representen les treballadores i els treballadors del sector públic.

La crisi i la mala gestió financera de la Generalitat no pot recaure, de cap manera, sobre les treballadores i treballadors del sector públic ni sobre la qualitat dels serveis públics.

Davant les contínues mobilitzacions, l’Administració ha convocat la Mesa General de Negociació de la Funció Pública Valenciana per al proper 1 de març, a les 12 hores, a la Ciutat de la Justícia. L’ordre del dia és: “Proposta de mesures en matèria de personal per al període 2012-2015”. Aquesta proposta consisteix, de forma resumida, en:

1.    Garantir l’ocupació del personal interí al llarg del període de validesa del Decret 1/2012, però sense suprimir ni les mesures de reducció de jornada i de salari per al personal interí de l’Administració del Consell, ni el no cobrament de l’estiu per a aquest col·lectiu.

2.   Fomentar la formació de les persones afectades per les reduccions de jornada.

3.      Introducció de programes de salut laboral.

4.    Supressió de la congelació de les noves incorporacions i reconeixements de grau de carrera professional o de sexennis; però amb efectes retributius a partir de l’1 de gener de 2014. A més, proposa recuperar l’1 de gener de 2013 el 25% de carrera/desenvolupament i sexennis i la resta en 2014.

5.   Reducció de la taxa de temporalitat en tots els sectors en un mínim d’un 5% abans de 2015, a través de la convocatòria de les ofertes públiques d’ocupació.

6.      Recuperar el pla de pensions.

7.  Posar en funcionament la carrera professional en l’administració del Consell en 2014.

Aquestes propostes són un maquillatge del Decret Llei 1/2012, però no suposa la seua retirada. Per això, cal continuar les mobilitzacions fins a aconseguir-la.

Font de la informació:  http://networkedblogs.com/umvSE

diumenge, 12 de febrer del 2012

Ricardo Abad completa 500 maratons en 500 dies

L’ultrafondista navarrés i rècord Guiness Ricardo Abad ha assolit avui a Barcelona la marca de 500 maratons en 500 dies, en què ha recorregut prop de 21.100 quilòmetres al llarg de les 50 capitals de província espanyoles.

"Semblava com una cosa impossible i això és el més bonic, quan tens alguna cosa en contra i ho aconsegueixes salvant les adversitats. No és fàcil", ha explicat Abad en un acte amb el seu patrocinador Pronokal al port olímpic de la capital catalana, just després de completar la seua última marató en aquesta odissea particular.

Candidat en 2009 al Premi Príncep d'Astúries dels Esports, el passat octubre va entrar en el llibre Guiness dels rècords en sumar 366 maratons consecutius, superant el belga Stefan Engel. "Si amb alguna cosa em quede -ha relatat Abad- és d'animar la gent a superar els entrebancs del dia a dia. Això m'ha ajudat molt. Hi ha moments de soledat, moments físicament molt durs, amb grip, amb febre i el pensament de quedar-se al llit. Molts dies et fas preguntes i no trobes respostes".

Aquest navarrés de 41 anys ha recorregut en 500 dies un total de 21.097,5 quilòmetres en més de 2.000 hores, visitant les cinquanta capitals de província espanyoles i participant en tretze maratons oficials. Vint parells de sabatilles destrossades ho testifiquen.

Tot això sense deixar el seu treball habitual de vuit hores en una fosa, de manera que després d'acabar el seu torn es vestia de curt i, amb dos aparells GPS per validar les hores recorregudes, es llançava a córrer quatre hores de mitjana al dia. En total, els seus quilòmetres ascendits suposarien haver escalat gairebé 25 vegades l'Everest.

"Són dades que no són fàcils i dóna molt de vertigen mirar enrere. No només cal estar preparat físicament, sinó també mentalment convençut d’allò que fas. Tens crisi i dies en què es passa malament. Però avui és un dia que difícilment oblidaré", ha reconegut Abad.

No només corre aquest navarrés, casat i amb una filla de sis anys, amb l'objectiu de superar els seus propis límits, sinó que la seua intenció és també solidària, ja que ha recaptat 12.600 euros que donarà a l'Associació Navarra en favor de Persones amb Discapacitat Intel•lectual (ANFAS).

"Què ve després?", S'ha preguntat Abad. "No ho sé. Em fa por, esperaré uns dies i després ja veurem. No és fàcil estar cada dia corrent, però em sent un privilegiat". Perquè, ha dit, no es considera "una cosa rara, sinó un amant de l'esport a qui li agrada marcar-se reptes i viure al límit". I ha conclòs: "A vegades no saps d'on et ve aquesta força de voluntat. Però cada vegada em sent millor i sóc més feliç. És una cosa que es porta dins".

El repte de Ricardo Abad, que compta amb una pàgina web on explica les seues experiències, va començar el passat 1 d'octubre del 2010.


El tabac, primera causa de mort al món.

Es calcula que mata a 10 milions cada any.

Els maies fumaven tabac embolicat en fulles de dacsa almenys en el segle I abans de Crist. Van ser els indis Arawaks els que li’n van oferir a Colom. Fins a finals del segle XIX el costum de fumar estava poc estés. Llavors el tabac es mastegava o aspirava. Era molt difícil embolicar un cigarret, a més, el full es guaria d'una manera que al cremar produïa un fum insuportable. Tot va començar a canviar amb la tecnologia.

Mentre els nens i dones a les fàbriques de tabac embolicaven només 300 cigarrets al dia, amb la màquina que va inventar Bonsack el 1880 es podien produir més de 100.000 al dia. La signatura Duke i fills va instal•lar el 1884 dues màquines a Carolina del Nord amb el que van poder produir 744 milions de cigarrets a l'any. En 1885 es van inventar els mistos de seguretat. Però encara a finals del XIX es fumava menys d'un paquet per persona i any. Feia falta alguna cosa més i aquesta vegada sí que va ser la guerra.

Com les companyies tabaqueres van convèncer als governs perquè inclogueren en la ració diària de menjar dels soldats un paquet de tabac, no ho sabem. El cas és que els supervivents d’aquesta guerra van tornar penjats del cigarret. Trenta anys més tard va explotar l'epidèmia. Molts dels que havien sobreviscut a les bombes, trets, accidents i malalties, van morir víctimes del tabac.

Però hi havia moltes generacions que encara no eren addictes. Les companyies havien de fer alguna cosa més, i una guerra cada 10 anys seria una forma exagerada de captar clients. Ací van tenir dos aliats.

La publicitat, que havia aconseguit una maduresa extraordinària en pocs anys, i els governs. Els ingressos per impostos al tabac van augmentar des d'uns 13 milions de dòlars el 1910 a prop de 5 mil milions en 1970. I en la difícil dècada dels 30 a Alemanya, el tabac era el 8% de tots els ingressos estatals. A la Xina d'avui, els ingressos per impostos al tabac constitueixen el 10% del total.

A més la companyia tabaquera més important és propietat de l'Estat, com passava a Espanya fins no fa molts anys. La nicotina el que fa fonamentalment és ajustar el temperament i millorar l'alerta. Un és capaç de tolerar millor les vicissituds, potser per això es van aficionar tant al tabac els soldats a les trinxeres.

Ja al segle XVIII alguns metges van percebre els seus efectes malignes: el càncer de nas en els que usaven rap que va notar l'anglés Hill o el de llavi en fumadors de pipa apreciat per l'alemany Sommering. Al XIX un francés, Boussin, va observar que de 68 casos de càncer de llavi, 63 fumaven. Fixeu-vos que tots eren càncers de cavitat oral perquè s’inhalava poc el fum i perquè eren més visibles.

En aquell moment, el càncer de pulmó era estrany i no s'havia inventat la radiografia per explorar els òrgans interns.

La bomba va explotar en la dècada dels 50, després del llarg període d'incubació que necessita el fum de tabac per causar càncer de pulmó. Diversos estudis en diferents parts del món van demostrar una associació estadística entre fumar i càncer. La crítica científica deia: com és possible que hi haja tants fumadors sense càncer de pulmó i que alguns que el pateixen no fumen.

No és el que passava amb els agents infecciosos, la referència inexcusable per la causalitat. Això va obligar a la ciència mèdica a modificar la forma de pensar. Avui es parla d'associacions estadístiques i de factors de risc perquè no sempre la seua presència és necessària ni suficient.

El tabac és avui la primera causa de malaltia i mort al món. Evitaríem molt dolor i mort si no es fumara.


http://www.levante-emv.com/vida-y-estilo/salud/2012/02/07/tabaco-doloroso-placer/880775.html

dissabte, 11 de febrer del 2012

50 anys de la primera edició de "Nosaltres, els valencians"

Enguany fa cinquanta anys de la primera edició de "Nosaltres, els valencians". També es compleixen els vint anys de la mort de l’escriptor de Sueca i els noranta del seu naixement.

La Universitat de València i la Càtedra Joan Fuster han organitzat tot un seguit d'activitats que inclouen una exposició i una primera Taula Redona en què participaran Joaquim Molas, Francesc de Paula Burguera, Vicent Pitarch i Antoni Furió. Podeu conèixer el programa complet a través del seu web:

http://www.uv.es/catedra/


La Muixeranga