diumenge, 1 de maig del 2011

S'han acabat les mones de Pasqua

Extracte de l'article del mateix nom, publicant a  www.elpunt.cat

Pràcticament s'han acabat les cinc mones de Pasqua, les dels tres dies grossos més les d'avui i demà, dia de Sant Vicent. El dimarts, els xiquets hauran de tornar a escola; i fins l'any que ve. Nosaltres tenim més pasqües que ningú del món, segurament perquè ens va millor celebrar les alegries, que no les processons penitencials, com prefereixen de fer els castellans i adjacents, especialment els andalusos. Ara bé, com durant el franquisme sofrírem la primera globalització, la de l'España una grande y libre, i intentaren arrabassar-nos les nostres coses (ja se sap, la llengua, costums, cultura... les claus de la casa, en definitiva, que canta Al Tall), i encolomant-nos les d'ells, ara tenim ració doble: primer, la setmana de natzarens, capirots, tabals i ciris, i dones envelades com les mores; tot seguit, la nostra setmana pasqüera, amb els catxerulos i les mones...

S'han acabat les mones de Pasqua, és veritat, però queda la gent que fa la mona, o siga el ridícul. I els que agafen una mona i la dormen. I sempre podrem jugar amb les cartes a la mona i si perdem ens quedarà la cara d'això, de mona. Derivat de mona són les monades que són els gests, el posat de qui vol ser graciós i no ho és. Ara que estem en període electoral en veurem, de polítics fent la mona i fent monades, fins que ens cansarem; però, com hi ha qui troba gust, a les mones i les sueus monades, finalment també veurem com les votaran. Total, que anem perduts entre tanta mona!

Com sabem, moltes de les nostres mones polítiques són de molt dubtosa moral o de dubtosa qualitat intel·lectual, la qual cosa significa que han de fer moltes monades perquè els voten. Hi haurà qui els vote, malgrat tot el que sabem que fan, que semblen mafiosos sicilians?

Cada polític té la seua especialitat, o siga que fa la mona a la seua manera: hi ha qui té la mà massa llarga; qui es deixa subornar; qui va regalant-ho tot, a càrrec de l'erari públic; els qui fan factures falses i cobren fortunes del tresor públic; els comissionistes; els qui “col·loquen” els familiars; els qui somien obres faraòniques i empenyoren el País de per vida; els malversadors... I els hi ha a tots els nivells, a nivell de l'Estat, a nivell autonòmic, a nivell provincial, a nivell municipal. I també fora de la política, en ONGs... Estem perduts!

No direu que no és fer la mona que Alfonso Rus reconega que té el doble d'assessors del que calen i tots cobrant sous de torero: per què els tenia, doncs, si no feien falta? I no direu que no és fer la mona reconèixer ara que la gent està farta d'obres i romanços; o siga que les obres i romanços que han estat fent, per què les feien? I diu que ara gestionarà bé i com vol la gent: i com ha gestionat fins ara?

A mi, aquestes monades, aquesta manera d'actuar, perquè venen les eleccions, em sembla ridícula, injusta i molt burra. Però. molts valencians i valencianes, pel que es veu, no pensen el mateix, i si s'acompleixen els pronòstics i malgrat tot, els votaran, sense tindre en compte que molts d'ells són uns possibles delinqüents, com demostrarà la Justícia, si arriba fins el final. De tota manera i, per si fa falta, ja van dient que les urnes els exoneraran! I és que, per si faltava poc, aquesta gent té el concepte de justícia a l'altura de l'engonal, possiblement com les mones de la selva.

Josep L. Pitarch Tortajada

Lipdub de l'escola de Montaverner

Dia de la mare



Les primeres celebracions del Dia de la Mare es remunten a l'antiga Grècia, on se li rendien honors a Reva, la mare dels déus Zeus, Posidó i Hades. Igualment els romans van anomenar aquesta celebració La Hilaria quan la van adquirir dels grecs i se celebrava el 15 de març en el temple de Cibeles. Durant tres dies es feien oferiments. Els primers cristians van transformar aquestes celebracions en honor a la Mare de Déu.

En el santoral catòlic, el 8 de desembre, se celebra la festa de la Immaculada Concepció, data que es manté en la celebració del Dia de la Mare en alguns països com Panamà.

A Anglaterra, cap al segle XVII, tenia lloc un esdeveniment similar, també a la Verge, que es denominava Diumenge de les Mares. Els nens concorrien a missa i tornaven a les seues llars amb regals per a les seues progenitores.

Als Estats Units, en canvi, la celebració té els seus orígens cap a 1870, quan Julia Ward Howe, autora de l'Himne de batalla de la República, va suggerir que aquesta data fora dedicada a honrar la pau, i va començar celebrant cada any trobades a la ciutat de Boston, Massachusetts en celebració del Dia de la Mare.

La nord-americana Ana Jarvis de Philadelphia, després de la mort de la seua mare en 1905, decideix escriure, a mestres, religiosos, polítics, advocats i altres personalitats, perquè la recolzen en el seu projecte de celebrar el "Dia de la Mare" en l'aniversari de la mort de la seua mare, el 2n diumenge de maig. Va tenir moltes respostes i pel 1910 ja se celebrava en molts estats de la Unió. Veient la jove Jarvis, la gran acollida a la seua iniciativa, va assolir que el Congrés dels Estats Units presentés un projecte de llei a favor de la celebració del Dia de la Mare. Finalment, en 1914, el Congrés dels Estats Units va aprovar la data com el Dia de la Mare i la va declarar festa nacional, la qual cosa va tenir el suport del president Woodrow Wilson. Més tard altres països es van adherir a aquesta iniciativa i aviat Ana va poder veure que més de 40 països del món celebraven el Dia de la mare en dates similars. No obstant això, la festivitat impulsada per Ana Jarvis va començar a mercantilitzar-se, de manera tal que es desvirtuava l'origen sentimental de la celebració. Això va motivar que Ana presentés una demanda, en 1923, perquè s'eliminara la data del calendari de festivitats oficials. El seu reclam, de gran abast, va provocar que fos arrestada per disturbis durant una reunió de mares de soldats en lluita, que venien clavells blancs, el símbol que Jarvis havia impulsat per a identificar la data. Ana va lluitar amb insistència contra la idea que ella mateixa havia impulsat, perdent tot el suport d'aquells que l'acompanyaren inicialment.


Moltes felicitats a totes les mares, especialment per a la meua dona, i un record per a ma mare.

La Muixeranga