dilluns, 12 de setembre del 2011

Eixida a la crisi valenciana


El temps o l’esforç que requerisca no pot ser mai més una excusa, perquè la remodelació del sector públic valencià ja arriba, com a mínim, tres anys tard. És urgent racionalitzar-ne el seu pes perquè siga més eficient i complisca amb les necessitats de la societat valenciana. Llevar recursos d’Ensenyament i Sanitat és “un error” que es pagarà car. “El nou model econòmic que sorgirà després d’aquesta crisi ha de basar-se en el coneixement i, si no tenim gent preparada, no ens n'eixirem”, segons Vicent Soler, catedràtic d’Economia Aplicada de la UV. 

Per reduir el dèficit valencià -que a 30 de juny es va situar en el 1,92% davant al 1,3% previst per tot l’any- cal mirar “partida per partida” els pressupostos i “no excusar-se més en el fet que dóna molta feina o que es perd molt de temps”, perquè, segons Vicente Pallardó, director del Observatori de Conjuntura Econòmica Internacional de la Universitat de València, “ja n’hem perdut prou”. La Generalitat —amb un deute públic que representa 17,4% del PIB, el major de l’Estat en relació amb la riquesa que genera- està amb l’aigua al coll, perquè ni té diners per pagar els seus proveïdors ni pot endeutar-se més. Actuar ja és urgent. “Si és necessari, que es posen tots els tècnics a treballar en això”, reclama Pallardó.

Per a Andrés García Reche, professor d’Economia Aplicada de la UV i exconseller d'Indústria y Turisme en l'últim govern de Joan Lerma, “s’ha malbaratat sense cap criteri”. Una gestió “desastrosa” en l’administració de recursos, que es tradueix en “gran quantitat de despeses supèrflues” que s’han d’eliminar. I en posa dos exemples: “S’han creat infraestructures, com la Ciutat de les Ciències o el fiasco de Terra Mítica, sense planificar que caldria una despesa de manteniment associada amb un flux d’ingressos permanent. On estan eixos diners? Ningú havia pensat en això”, rebla García Reche. 

“Retallar el 20% de la Generalitat de manera general –com va anunciar el president Fabra fa dues setmanes- és un disbarat; no es poden tocar Sanitat i Ensenyament, perquè en són partides estratègiques”, explica Pallardó. En efecte, el Consell ha tret la tisora començant per les nòmines dels funcionaris, ha eliminat places d’ocupació pública i no descarta tocar el personal a Sanitat o Ensenyament. “Reduir els salaris dels funcionaris és el més fàcil de fer, però no allò prioritari”, diu García Reche. 

Tots els comptes públics, a les Corts

Abans que tocar els peons, caldria actuar sobre els capatassos -alts càrrecs, càrrecs intermedis, assessors- que o són innecessaris o ineficaços i sobre l’estructura que, per ser insostenible econòmicament, fa trontollar els fonaments del sistema. “No és lògic que es parle ja de retallades estructurals, quan no s’està abordant a fons l’eficiència del sector públic”, explica García Reche. Un problema que s’estén a totes les administracions públiques, però que és encara “més greu” en el cas de les autonomies i els ajuntaments. Hi ha un marge “extraordinari” per no minvar la despesa pública abans de racionalitzar l’estructura de la Generalitat i fer-la més eficient. Començant per fundacions i empreses “clarament prescindibles”.
 
Tots coincideixen a dir que és necessari reorganitzar les empreses públiques, perquè és un dels llocs on es poden produir estalvis “significatius”. Una racionalització de l’administració que, segons Soler, seria “exemplaritzant” de cara als ciutadans. Precisament, el Consell prepara un pla per centralitzar les institucions públiques lligades a la Generalitat. Tanmateix, Soler alerta que aquest organisme centralitzador “no servirà de res” si les Corts no en poden tindre el control. “Si no és transparent, tindrem el mateix problema que ara: tots els comptes públics han de passar pel parlament”, reclama. 

Més impostos i menys deduccions fiscals

Per a equilibrar la balança pressupostària, però, no basta amb actuar només sobre un dels seus platerets. Com augmentar els ingressos? Apujant els impostos indirectes sobre els quals la Generalitat té competència exclusiva o compartida. Que paguen més els que més tenen? “Sí, cal gravar segons el nivell de renda”, explica Víctor Fuentes, professor jubilat d’Economia Aplicada de la UV. Aquest mestre de molts economistes valencians, apunta també a “l’agilització” i millora del sistema de recaptació d’impostos així com a la supressió de certes deduccions fiscals autonòmiques. “Som l’autonomia que menys impostos recapta”, declara. Una qüestió a la qual també se sumen Soler i García Reche: a la Comunitat, diuen, “s’han llevat impostos amb una alegria que frega l’escàndol”.


La Muixeranga