dissabte, 21 de maig del 2011

Els partits obtindran 0,64 euros per cada vot en les autonòmiques

Amb tot el que està passant, i en el dia anterior a les eleccions, unes dades per a "reflexionar":

La Comunitat Valenciana subvencionarà als partits polítics amb 0,64 euros per vot i 12.786 euros per diputat aconseguit en les pròximes eleccions autonòmiques d'aquest diumenge, 22 de maig.

Així es desprén de la confrontació de les ordres publicades en els diferents butlletins autonòmics, recollides per Europa Press, sobre les quanties de les subvencions per regidor i vot que les comunitats paguen els partits polítics com a compensació per les seues despeses electorals.

En les eleccions municipals, el Ministeri d'Economia és l'organisme encarregat de quantificar aquestes subvencions. En aquest cas, el Govern central subvencionarà amb 55 cèntims cada vot obtingut, sempre que es tradueixen en regidors, i amb 276,86 euros cada acta de regidor.

Però en el cas de les autonòmiques són les diferents comunitats les que ho determinen ja que són elles les convocants. Això fa que existeixa gran disparitat de xifres entre unes i altres comunitats, amb una forquilla que va dels 40 cèntims l'euro per vot i dels 10.000 fins als 20.000 euros per escó. En les últimes eleccions generals, l'Estat va pagar 21.167,64 euros per diputat i 79 cèntims per cada vot al Congrés.

Al maig, qui més abona per vot serà la Comunitat de Madrid (1,01 euros), seguida de Navarra (92 cèntims) i la Rioja (88 cèntims). A Madrid, la assemblea legislativa passarà a tenir 129 diputats després dels comicis de maig, també és una de les que més paga per escó aconseguit (19.981,18 euros), només superada per Canàries, que ha previst una compensació de 20.456,28 euros (3.000 més que fa quatre anys). En el costat contrari de la balança figura Castella i Lleó (10.205,62 euros per escó i 40 cèntims per vot).

Les protestes demostren que s'ha perdut la por

A la plaça de l'ajuntament de València hi ha hagut un creixement exponencial de l'acampada a nivell quantitatiu: si el primer dia eren un centenar, dimecres ja eren un miler, i dijous a la nit hi havia entre sis mil i vuit mil persones. En aquestes protestes hi ha un eix molt clar: el descontentament davant el capitalisme especulatiu i un sistema polític molt deficitari (llistes tancades, partits que es financen a través de la corrupció,…). A banda, hi ha tota una sèrie de propostes que van encaminades a aprofundir en la democràcia.

Les idees bàsiques de l'acampada de València van en sintonia amb allò que es reivindica a tot arreu: que s'incapaciten càrrecs públics corruptes; que se suprimisca el 5% per accedir a les Corts Valencianes; que s'aprofundisca en la participació ciutadana a través d'assemblees de barri i consultes populars; que es regenere el poder judicial; que les empreses que tinguen beneficis no puguen fer expedients de regulació d'ocupació; que el sistema d'incompatibilitats dels càrrecs públics siga molt més estricte; que el sistema fiscal siga progressiu, es grave les gran fortunes i es perseguisca el frau fiscal: I la proposta estrella i comuna: que els bancs cancel·len les hipoteques.

Es tracta d'un moviment clarament reformista, que reclama més democràcia. I si bé en un principi podia semblar que el moviment provenia de sectors anarquistes, aquest, si hi era, ha quedat totalment sobrepassat per la resposta de la gent. El sentiment general és d'anar a votar i de castigar els grans partits, que són els més responsables de la precarietat democràtica, econòmica i social.

Aquest és un moviment de rebuig a un sistema, contra les seues nafres més vergonyoses, i sobretot és un moviment proactiu, de propostes. Per tant, s'està gestant la possibilitat d'una renovació democràtica i una millora de la qualitat democràtica. Els partits haurien de prendre'n nota.

Un altre aspecte interessant d'aquest moviment és que està representat, sobretot, per les classes mitjanes. Per tota aquella gent que ha pagat els plats trencats alhora que ha pogut observar la realitat i s'ha adonat de tot el que han perdut en els últims anys. Són joves, de 25 a 35 anys, molt preparats, amb estudis i alts nivells de qualificació, que es troben a l'atur. No són els pàries de la terra. I això també explica que el moviment siga tan pacífic.

Finalment, cal destacar l'horitzontalitat d'aquest moviment, que no té lideratges. Un aspecte nou, que es deu sobretot al fenomen de les xarxes socials.

És cert que, passades les eleccions, pot desinflar-se la visibilitat del moviment. Però es desinflarà això i prou. Perquè les idees fonamentals han vingut per quedar-se. Aquestes protestes són la demostració que s'ha perdut la por. Ja no tenim por.

Rafa Xambó, músic i sociòleg
Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb

La Muixeranga