dimarts, 28 de desembre del 2010
Festa dels folls
Els folls al poder! Camp de Mirra (l’Alt Vinalopó)
Cada any pels volts dels Sants Innocents, un grup de persones del Camp de Mirra, agrupades en l’anomenada Germandat dels Folls, pren simbòlicament el poder del poble i imposa les seues lleis per uns dies. Que tremole el recte pensament i la moral del políticament correcte: el temps dels folls ha arribat!
La Festa dels Folls de Camp de Mirra és una modalitat de celebració festiva pròpia de l'hivern. També conegudes per Festes dels Boigs, dels Orats o dels Folls aquestes celebracions de tipus carnavalesc i que practiquen la inversió de rols socials són molt freqüents al País Valencià i tenen una arrel medieval.
Al Camp de Mirra la festa es va recuperar l'any 1995 però es té constància que havia estat una tradició molt arrelada al poble.
La Festa dels Folls del Camp de Mirra és un Ajuntament de Farsa. Per uns dies, la corporació municipal en ple dimiteix i és substituïda per l’alcalde, el secretari, el jutge, l’agutzil i també el Mossèn Rector de la Germandat dels Folls.
L’acte de presa del poder municipal d’aquesta corporació de farsa té lloc a les dependències municipals i compta amb la presència de tots els càrrecs electes que participen còmplices d’aquest joc, dimitint en ple i atorgant els poders simbòlicament als nous dirigents. Aquest traspàs de poders és contemplat per bona part dels ciutadans del Camp de Mirra, que escolten atents les noves disposicions que proclamen els titulars del nou règim establert des del balcó de l'ajuntament. Aquest Pregó Satíric fa referència als esdeveniments succeïts durant l’any.
Durant els dies que dura la festa tots ells manaran al poble, imposant la seva llei. D’aquesta manera l’endemà es passejaran pels carrers imposaran ridícules sancions als seus conciutadans, que inclouen multes pels que vagen pel sol i pels que vagen caminant per l’ombra, pels que travessen amb el semàfor en verd, pels que surten al carrer o als que es queden a casa mirant la tele, i d'altres per l'estil.
Tothom pot ser víctima de les seues bromes i tothom pot ser increpat pels membres d’aquesta peculiar corporació per tal que pague aquest impost revolucionari i festiu. L’objectiu és recaptar diners que, una vegada acabada la festa, serà destinat a fins benèfics.
La Festa dels Folls de Camp de Mirra és una modalitat de celebració festiva pròpia de l'hivern. També conegudes per Festes dels Boigs, dels Orats o dels Folls aquestes celebracions de tipus carnavalesc i que practiquen la inversió de rols socials són molt freqüents al País Valencià i tenen una arrel medieval.
Al Camp de Mirra la festa es va recuperar l'any 1995 però es té constància que havia estat una tradició molt arrelada al poble.
La Festa dels Folls del Camp de Mirra és un Ajuntament de Farsa. Per uns dies, la corporació municipal en ple dimiteix i és substituïda per l’alcalde, el secretari, el jutge, l’agutzil i també el Mossèn Rector de la Germandat dels Folls.
L’acte de presa del poder municipal d’aquesta corporació de farsa té lloc a les dependències municipals i compta amb la presència de tots els càrrecs electes que participen còmplices d’aquest joc, dimitint en ple i atorgant els poders simbòlicament als nous dirigents. Aquest traspàs de poders és contemplat per bona part dels ciutadans del Camp de Mirra, que escolten atents les noves disposicions que proclamen els titulars del nou règim establert des del balcó de l'ajuntament. Aquest Pregó Satíric fa referència als esdeveniments succeïts durant l’any.
Durant els dies que dura la festa tots ells manaran al poble, imposant la seva llei. D’aquesta manera l’endemà es passejaran pels carrers imposaran ridícules sancions als seus conciutadans, que inclouen multes pels que vagen pel sol i pels que vagen caminant per l’ombra, pels que travessen amb el semàfor en verd, pels que surten al carrer o als que es queden a casa mirant la tele, i d'altres per l'estil.
Tothom pot ser víctima de les seues bromes i tothom pot ser increpat pels membres d’aquesta peculiar corporació per tal que pague aquest impost revolucionari i festiu. L’objectiu és recaptar diners que, una vegada acabada la festa, serà destinat a fins benèfics.
2011
1. La vergonyosa pretensió del Consell de cedir sòl de tots a escoles i col·legis privats per consolidar més l’actual i lamentable situació de l'educació pública a València. Les societats civilitzades i avançades són aquelles en què els ciutadans tenen un alt grau d'orgull i compromís amb una educació pública de qualitat per a tots.
2. Un país de cambrers, de recepcionistes, de gent amb ocupacions precàries i mal pagats ... dedicada a atendre turistes i confiada que les economies europees funcionen perquè puguen venir ací a gastar. De debò és aquest el model econòmic que volem, entre tots, seguir fomentant i finançant amb els nostres impostos?
3. Ens baixaran el sou i, si més no als que som més o menys joves, també (i de forma substancial) les pensions. S'uneix a això una reforma laboral que fa que l'acomiadament no siga només lliure (que ja ho era) sinó, a més, molt barat. Crida l'atenció l'absència de solidaritat intergeneracional que totes aquestes mesures reflecteixen.
4. Després de les destrosses generades per l'última dècada i el tsunami ciment que va portar amb si, es pot aprofitar l'actual conjuntura per avaluar danys i, idealment, definir barreres perquè alguna cosa així no torne a passar. L'experiència mostra els escassos beneficis que, a l'hora de la veritat, deixen aquestes coses i les hipoteques enormes que comporten.
5. És hora de manifestar una major preocupació per com es gasta els diners dels ciutadans i potser hauria de ser el moment de començar a analitzar quin tipus d'activitats, empreses, ocupacions, persones, col·lectius ... (i exactament per quines raons) estan sent generosament regades amb fons públics.
6. Al maig hi ha eleccions. Estaria bé que, atès que l'Estatut d'Autonomia que obligava a canviar la llei electoral data ja de 2006, poguérem votar amb una llei ja adaptada. Si, a més, aquesta norma prevalguera la representativitat del que votem els valencians, millor encara.
7. Estem massa acostumats a justificar violacions de drets humans perquè, a canvi, algú obté un benefici. Prou de complaença social (i municipal!) amb qui es lucra a costa dels drets fonamentals dels altres.
8. La idea d'enviar requereix posar-se de perfil per no enfadar a ningú i després, sense que es note molt, repartir prebendes públiques i ajudes a certes activitats privades és patètica. L'oposició que, a l'hora de la veritat, copia el model, no sé el que és. Però sí que sembla clar que una societat que ho consent té un problema.
9. Si el Govern central no sap establir prioritats de despesa que beneficien els valencians haurem de començar a lluitar per tenir els diners nosaltres i gastar de manera més assenyada i propera als nostres interessos. Potser així tindríem trens de rodalies i regionals decents, per exemple, donant servei a diverses desenes de milers de persones al dia, en lloc d'un tren de luxe per als que vénen de Madrid (sí, també per als que van per feina a Madrid).
10. Tenim un problema si els canals de representació política es bloquegen i som incapaços de portar a algunes de les millors persones i de les millors idees a l'esfera pública.
11. Els ciutadans d'una societat madura no fan cartes a reis o bisbes demanant coses per Nadal. S'articulen per lluitar per elles i s'impliquen per aconseguir-les.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)