Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Idees. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Idees. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de juliol del 2011

El 4Lectric (concept de Renault) busca crear una "economia circular" a través d'un vehicle


Coneixem i utilitzem els vehicles com a mitjans de transport. El nou concept de Renault, el 4Lectric aspira a ser diferent. Renault 4Lectric no és només un altre vehicle elèctric, ja que es pot mantenir a tota una comunitat ecològica gràcies al subministrament que ofereixen aquests cotxes.

L'objectiu del dissenyador és crear una "economia circular" a través de l'ús d'un vehicle humil. Bé, no és tan humil, després de tot. El cotxe utilitza l'energia solar per generar electricitat per a si mateix, així com per a tota una comunitat de persones. El propòsit és crear un auto-sostenible, funcional, així com un model ambientalment responsable del vehicle, que atendrà totes les necessitats del seu amo.

El
4Lectric ve equipat amb dos bateries que actuen com a font d'alimentació principal del vehicle. Posseeix pel·lícules de cèl·lules solars a les finestres i al sostre del vehicle que obtenen l'energia solar per a la bateria. A part d'això, el cotxe també serà equipat amb nombrosos sensors tèrmics. El propòsit de tenir dues bateries és que una bateria acumula energia quan l'altra es dedica a l'alimentació del vehicle, que només rep la quantitat necessària per carregar la bateria per primera vegada com ja era l'acumulació d'energia durant el seu període de descans.

Les bateries també es poden carregar a casa. I gràcies al seu circuit de doble sentit també l'energia solar de la bateria pot ser utilitzada amb fins domèstics per cobrir totes les necessitats dels seus propietaris.
En cap moment, el cotxe és passiu. Fins i tot quan està aparcat, el cotxe està actiu, ja que constantment genera la seua pròpia energia. Com que està dissenyat per al consum col·lectiu,  ajuda en la reorientació de l'energia acumulada en un centre d'emmagatzematge. D'aquesta manera, el cotxe pot ser molt útil en àrees remotes on es limitada la disponibilitat d'electricitat.

divendres, 1 d’abril del 2011

La U.P.V. troba el moderador de velocitat perfecte

Superar amb el cotxe l'obstacle artificial que es posa de través a la calçada per limitar la velocitat dels vehicles, encara que s'alce el peu de l'accelerador provoca danys al vehicle, sobresalts al conductor i a la resta de passatgers i fins i tot sorolls molestos al veïnat del vial. Aquesta problemàtica té els seus dies comptats amb el revolucionari "moderador de velocitat" en forma de ronyó que ha inventat la Universitat Politècnica de València (UPV) i per al qual ja tramita la corresponent patent.
 
El "pare" d'aquest "ronyó de la velocitat"  -això significa "Speed ​​Kidney", el nom en anglès que ha rebut- és el Grup de Recerca en Enginyeria de Carreteres (GIIC) de la UPV que dirigeix ​​el catedràtic Alfredo García. Aquest moderador del trànsit consta d'un ressalt corb com un ronyó, d'aquí la seva denominació, i una altra elevació disposada de manera que la trajectòria òptima per passar-ho és seguint la curvatura del "ronyó".
 
El canal entre els dos ressalts obliga, si es vol evitar el gual, a descriure una ziga-zaga suau, de manera que s'ha de "reduir la velocitat a 40 km / h", apunta García. A velocitats més altes no queda més opció que seguir en línia recta i, per tant, remuntar els ressalts, de manera que es pateixen els mateixos inconvenients que amb un gual clàssic.
 
El GIIC ha perfeccionat el nou moderador en l'antic peatge de l'A-7 a Puçol, on ha instal lat 18 variants del "Speed ​​Kidney", modificant l'amplada, l'alçada i el radi del ressalt per tal de trobar el model perfecte. Per això els ha sotmès a 4.200 passades de cotxes, camions i motos. García assegura que aquest moderador "és funcional i segur, ja que no causa danys al vehicle, ni incomoditat als seus ocupants, ni tampoc sorolls per al veïnat".

dijous, 13 de gener del 2011

Un símbol accessible.

Alguns pensen que el corredor mediterrani és una qüestió de diners. No, mai ho va ser. Ni ho serà tampoc en el futur, no almenys de forma exclusiva. El corredor mediterrani és una qüestió d'idees, de geopolítica. El corredor mediterrani necessita diners, és evident. Però fins i tot abans que els euros, com a condició prèvia, necessita ser plasmat en un mapa, entrar al privilegiat camp de la cartografia de l'Europa supervivent a aquesta gran crisi. Actualment, el corredor s'enfronta a un problema més gran que el del seu finançament: el no trobar-se encara en cap mapa.

Fa set anys, el corredor mediterrani no va entrar en el reduït cercle d'infraestructures que combinaven una certa inversió europea i, sobretot, una visualització social i política, un consens públic. Ni estava ni se l'esperava, més enllà de l'esforç d'alguns, pocs, per publicitar els seus beneficis. Siguem sincers. Q
uan començava la dècada i amb ella el segle XXI, podien comptar amb els dits d'una mà els que defensàvem la seua necessitat. Un ex ministre de Foment, de gran actualitat per cert, Álvarez Cascos, no ho va permetre. Avui sabem, gràcies a un informe del Tribunal de Comptes Europeu (desembre de 2010), que quan es va prendre la decisió d'establir les infraestructures de transport transeuropeu, van prevaler criteris polítics derivats d'una visió radial d'Espanya sobre els fluxos d'aquell moment i futurs de trànsit. Ara, quan Álvarez Cascos vol tornar, hauríem de recordar-li que no va ser un bon ministre per als valencians (tampoc ho va ser en aquest sentit la seua successora, d'idèntic cognom però diferent color polític, que mai va entendre la potencialitat d'aquest eix).

El gener de 2011, la pilota torna a Europa. Hem perdut una dècada, però aquest temps perdut no és decisiu. La idea d'un ferrocarril d'ample europeu que poguera fer oblidar als Pirineus i permetre exportar a les economies valencianes (i murcianes i catalanes) es pot rastrejar des dels anys vint del segle passat: fa gairebé cent anys. I no obstant això, aquí estem.

El corredor mediterrani que avui es discuteix a Europa és crucial perquè és més que una infraestructura essencial per a la nostra economia exportadora, és un símbol. Per als valencians, els Pirineus encara existeixen, encara que la seua frontera s'haja desplaçat desenes de quilòmetres al sud, al tram Castelló-Tarragona. Totes les societats necessiten símbols de progrés i esperança. Quan
el ferrocarril arribava a les ciutats, quan els canals s'inauguraven, quan les autopistes s'obrien i els nous vaixells arribaven, tothom entenia que començava també un temps nou. Però el simbolisme s'estén a altres camps: aliances socials i polítiques amb comunitats autònomes veïnes per aconseguir un bé comú (oblidant velles querelles amb Catalunya), realpolitik d'empresaris i governants en planificar les necessitats d'una empresa i d'un país, obra pública al servei de l'economia productiva, visualització del mapa en funció dels interessos propis dels valencians ...

El corredor mediterrani ho té tot: fins el consens polític, cosa bastant poc freqüent en aquesta comunitat. Fem força tots per aconseguir-ho.

La Muixeranga