dimecres, 25 de maig de 2011

El Gandia Bàsquet guanya per majoria absoluta

El Gandia Bàsquet va guanyar contra tot pronòstic davant 1.700 persones que abarrotaven el Palau d'Esports de Santa Cruz de Tenerife davant un dels equips que en totes les travesses figurava entre els favorits a ascendir a LEB Plata. Però no comptaven amb que el Gandia Bàsquet els anava a guanyar en tots els aspectes del joc per majoria absoluta. Si la sorpresa en el primer partit va ser la zona 3-2, en aquest va ser l'absència d'aquesta la que va sorprendre el rival. Víctor Rubio tenia una lectura clara de partit, en què comptava amb que la pressió ambiental i d'objectius es tornaria en contra dels illencs en un final ajustat. I així va ser. I una altra vegada aquest equip d'aguerrits lluitadors, de jugadors que han accedit a jugar per defensar el nom de la ciutat de Gandia i d'aquest club que els menysprea constantment, ho ha tornat a fer. I tot això transmés pel seu entrenador, un guanyador nat, que no tem rival per ferotge que siga.

Així el partit va començar amb lleugeres avantatges per al Gandia Bàsquet, conscient que la sortida del Tenerife podia ser un huracà difícil de parar. Però l'equip estava concentrat i va començar amb avantatges de fins a 5 punts a les primeres de canvi. Tot i això, l'entrada de Javier Alvarado, va revolucionar el Tenerife quan més tocat estava, donant-li la volta al partit en un final del primer quart frenètic, amb un parcial de 9 a 0, deixant el marcador al final del primer quart en 22-16 favorable als locals.

En el segon quart, el Gandia no es va deixar acovardir i va anar retallant les diferències per igualar el partit, i fins i tot per posar-se per davant de 3 a falta d' 1:49 per al descans, amb un Antonio Segòvia, que després d'un inici titubejant, liderava l'equip en atac. Tot i així, una empenta tenerifenca deixava el marcador al descans en un 36-34 favorable al Tenerife.

Després del descans va venir el millor bàsquet per part del Gandia Bàsquet. Amb una concentració impressionant en defensa, que obligava al Tenerife a buscar les seves opcions en mitja pista, el que li creava enormes dificultats, i amb un desplegament ofensiu en què col.laboraven tots els jugadors, ficava terra pel mig (47-57 a falta de 1:49 per al final del quart). Només un parcial de 4 a 1 en aquests escassos dos minuts, deixava al final de quart en 51 a 58.

El principi de l'últim quart va ser determinant per l'esdevenir del partit. En 37 segons i mitjançant un triple els valencians es posaven a 10 punts i els nervis començaven a aflorar en els locals, tot i l'expulsió de Zhauniarovich en els primers minuts del quart. Dani González i sobretot Nicky Moore, es tiraren l'equip a l'esquena i començaren a anotar des de l'exterior fins a tres triples. El que no s'esperaven és que cada triple fóra contrarestat amb un altre del Gandia. Guia, Fabio i Miller amb sengles triples neutralitzaven als locals amb gran solvència, mentre que l'infern Tenerife s'anava congelant davant l'exhibició dels de Rubio. Només l'expulsió per faltes de Javi Rodríguez a falta de 3 minuts amb 5 personals i 5 punts de diferència per al Gandia posava una mica d'inquietud a la nau visitant. Però una altra vegada la lectura de partit va encarrilar els últims segons a favor del Gandia Bàsquet, que va guanyar el xoc per 78 a 84.

Així doncs, hi haurà un últim partit al Pavelló dels Esports de Gandia. Serà el proper dissabte, encara davant d'una hora per determinar, contra l'equip de la Universitat de Vic. A Tenerife hi havia entrada gratuïta, samarretes per als primers 400 espectadors, congregació de diferents col·lectius per ficar a gairebé 2.000 persones al Pavelló. Anem a veure les mesures que pren la directiva per fomentar un ple històric contra un altre equipàs, Universitat de Vic, segon classificat del grup més fort de la EBA i que ve de derrotar amb solvència (més de 20 punts de mitjana cada un dels dos partits) als càntabres l'Estela. Els de Víctor Rubio són un dels tres equips (entre 81) que han aconseguit estar durant dos anys consecutius en l'última ronda d'ascens a LEB Plata. Només per això ja es mereixerien un respecte. Si a això li sumem les circumstàncies tant esportives com extraesportives a les quals s'ha hagut d'enfrontar aquest equip en els últims 15 mesos, la gesta ja es mereix com figurar en el llibre d'or de l'esport d'aquesta Ciutat. A veure si la ciutat els dóna l'homenatge que es mereixen en l'últim partit de la temporada a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La Muixeranga