Si ara mateix haguérem d’examinar-nos sobre l’estat de les consciències de molts valencians i valencianes, un nombre més alt del que seria desitjable suspendria. Després d’una jornada electoral, és el moment d’analitzar-nos. Més enllà hauríem d’anar. Un examen de consciència profund és altament recomanable per a dos col·lectius, en concret. Els impulsors i defensors de la figura de Jorge Alarte com a persona apta per liderar una alternativa davant la força arrasadora del Partit Popular a terres valencianes, per una banda. I per altra els professionals de la comunicació, signataris d’un codi ètic, que exerceixen la seua professió en Ràdio Televisió Valenciana i que han de trobar la manera, per la seua salut i per la de molts valencians, d’enfrontar-se al joc que, des de fa massa emissions, té el concepte de responsabilitat segrestat.
Els socialistes valencians han sigut els grans perdedors al País Valencià. La diferència respecte a la resta de l’Estat és que ací se sabia des de feia molt i no s’ha fet res. Els militants socialistes ni s’han indignat ni han reaccionat. A més, sumem-li que en cap moment han sabut visibilitzar cap alternativa a la realitat que el Partit Popular ens ha sabut vendre amb una destresa sensacional. Els professionals de la comunicació, sense afegir-hi res més, hauríem de trobar també una alternativa al que ara mateix fem.
Les multitudinàries manifestacions contra la corrupció, el moviment Quinze de Maig, l’estat efectiu de la sanitat i educació pública valenciana que hem de patir al dia a dia i tantes altres coses, no s’han traslladat a les urnes. Tindrem un president de la Generalitat que serà el més votat de la història i el primer a asseure’s a la banqueta dels acusats. Encara que és el que hem decidit, haurem de confiar que seguim indignats i que el que acabem de començar a veure siga el principi d’un vertader trencament amb tota aquesta política contraproduent, casposa i tramposa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada