dijous, 8 de desembre de 2011

SENSE NOTÍCIES D'ISLÀNDIA



Si algú creu que no hi ha censura en l'actualitat, que em diga si així com s'ha sabut tot el que passa a Egipte, per què els diaris no han dit res de res sobre el que passa a Islàndia.

A Islàndia, el poble ha fet dimitir a un govern complet, es van nacionalitzar els principals bancs, es va decidir no pagar el deute que aquests van crear amb Gran Bretanya i Holanda a causa de la seua mala política financera i s'acaba de crear una assemblea popular per reescriure la seua Constitució.

I tot això de forma pacífica. Tota una revolució contra el poder que ha conduït fins a la crisi actual.

Què passaria si la resta de ciutadans europeus prengueren exemple? Heus aquí, per què no s'han donat a conèixer fets durant dos anys. Aquesta és, breument, la història dels fets:

2008. Es nacionalitza el principal banc del país. La moneda es desploma, la borsa suspén la seua activitat. El país està en fallida.

2009. Les protestes ciutadanes davant del parlament aconsegueixen que es convoquen eleccions anticipades i provoquen la dimissió del Primer Ministre, i de tot el seu govern en bloc.
Continua la pèssima situació econòmica del país.

Mitjançant una llei es proposa la devolució del deute a GB i Holanda mitjançant el pagament de 3.500 milions d'euros, suma que pagaran tots les famílies islandeses mensualment durant els pròxims 15 anys al 5,5% d'interés.

2010. La gent es torna a tirar al carrer i sol·licita sotmetre la llei a referèndum. El gener de 2010, el president es nega a ratificar i anuncia que hi haurà consulta popular.

Al març se celebra el referèndum i el NO al pagament del deute arrasa amb un 93% dels vots.

A tot això, el govern ha iniciat una investigació per dirimir jurídicament les responsabilitats de la crisi. Comencen les detencions de diversos banquers i alts executius. La Interpol dicta una ordre, i tots els banquers implicats, abandonen el país.

En aquest context de crisi, es tria una assemblea per redactar una nova Constitució que reculla les lliçons apreses de la crisi i que substitueixa l'actual, una còpia de la Constitució danesa.

Per a això, es recorre directament al poble sobirà. Es trien 25 ciutadans sense filiació política dels 522 que s'han presentat a les candidatures, per a això només era necessari ser major d'edat i tenir el suport de 30 persones.

L'assemblea constitucional comença el seu treball al febrer de 2011 per presentar un projecte de carta magna a partir de les recomanacions consensuades en diferents assemblees que se celebren arreu del país.

Ha de ser aprovada per l'actual Parlament i pel qual es constitueixa després de les pròximes eleccions legislatives.

Aquesta és la breu història de la Revolució Islandesa:
-         Dimissió de tot un govern en bloc,
-         Nacionalització de la banca, 
-    Referèndum perquè el poble decideixa sobre les decisions econòmiques transcendentals,
-         Empresonament de responsables de la crisi i
-         Reescriptura de la constitució pels ciutadans.

¿Se'ns ha parlat d'això en els mitjans de comunicació europeus?

¿S'ha comentat en les tertúlies polítiques radiofòniques?

¿S'han vist imatges dels fets per la TV?

És clar que no.

El poble islandés ha sabut donar una lliçó a tot Europa, plantant-li cara al sistema i donant una lliçó de democràcia a la resta del món.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La Muixeranga