Els guardons d'Escola Valenciana estan dissenyats per l'escultor valencià Andreu Alfaro i porten el nom d“Intentant la Llibertat”. Enguany el premi a l'Ús Social del Valencià: ha estat per als programes infantils Babaclub (TVV) i per al canal Súper 3, de CCRTV. Del guardó Extraordinari n'han sigut mereixedors el Betlem del Tirisiti i el periodista Francesc de Paula Burguera. I el Guardó a la Trajectòria Individual ha sigut Empar Granell, una de les fundadores de l'entitat.
Cap representant de RTVV va acudir a recollir el premi atorgat a Babaclub.
dissabte, 5 de març del 2011
Escola Valenciana fa una crida al consens per l'ensenyament plurilingüe
La federació subratlla que el valencià “no representa cap problema” per al plurilingüisme i presenta el lema de les Trobades: “El valor del valencià”
Més de quatre-centes persones es van aplegar ahir al teatre Calderón d'Alcoi en la Nit 2011 d'Escola Valenciana. L'entitat va lliurar en aquesta ocasió els seus premis al Betlem de Tirisiti –d'Alcoi–, les programacions infantils de TV3 –canal Súper 3– i de RTVV –BabaClub–, Empar Granell (foto de l'esquerra) i Francesc de Paula Burguera.El moment més reivindicatiu de la intensa jornada va produir-se durant el discurs de Vicent Moreno, que va viure la seua primera Nit d'Escola com a president de l'entitat. Moreno va convidar a tota la societat valenciana a “no amagar la llengua” i a dir ben fort “sí al valencià”
“Enguany, les Trobades han de ser un missatge d'afirmació col·lectiva, un missatge d'oportunitats, un missatge de futur”, va reclamar el president d'Escola.
L'entitat va informar que el lema de les Trobades de la pròxima primavera serà El valor del valencià.
A més, Moreno va defensar l'ensenyament en valencià com la millor via per assolir el plurilingüisme. “El valencià no és cap problema per a assolir el plurilingüisme, tot el contrari: l'ensenyament en valencià és l'únic que capacita en les dues llengües oficials i facilita l'aprenentatge de dues llengües estrangeres. L'ensenyament en valencià és el que evita excloure cap llengua en la competència final de l'alumnat”, va expressar Moreno.
Enric Valor
La gal·la, conduïda per la periodista alcoiana Reis Juan, també es va convertir en un homenatge a l'escriptor de Castalla, Enric Valor, en l'any que s'acompleix el centenari del seu naixement. Així, la companyia teatral La Dependent va presentar un espectacle exclusiu amb l'obra i la figura de Valor com a eix conductor.
Igualment hi va actuar el grup Arthur Caravan, que va sorprendre els assistents amb una adaptació musical de La Flexió Verbal d'Enric Valor, feta especialment per a l'ocasió. També hi va tocar Vol de núvol, que va versionar les rondalles Keixalets i Les velletes de la penya roja. A més, l'actor, Joan Gadea i la xiqueta Marina Rozalen van interpretar la rondalla “Joan Ratot”.
Canal 9 no recull el guardó
dijous, 3 de març del 2011
Per a tremolar...
Reproduisc, traduït, l'article d'anàlisi de Joaquín Ferrandis, aparegut al diari EL PAÍS el dia 3 de febrer:
"Els 400 de Camps"
"Aquí és on hi ha la gran batalla ideològica, en l'educació". La cita és del president de la Generalitat, Francesc Camps, que el passat divendres a la nit va exercir d'amfitrió d'un multitudinari sopar, la dels representants del sector educatiu del Partit Popular.
La trobada va ser tremendament didàctica perquè va servir per fer-se una idea del marc conceptual que presideix la política educativa del cap del Consell i del seu conseller, Alejandro Font de Mora, que van renunciar a utilitzar el valencià en els seus parlaments.
En una autonomia que té una taxa d'atur tres punts més que la mitjana estatal i un percentatge de fracàs escolar que demana a crits un gabinet de crisi, no hi va haver ni una paraula sobre els principals problemes que perjudica l'educació i el futur de la Comunitat Valenciana. Ni tan sols sobre la conveniència de recuperar el clima de diàleg amb els principals actors educatius -associacions de pares i mares i sindicats d'ensenyament-, trencat des de fa massa mesos.
A l'inrevés, per al PP i els seus dirigents el principal problema rau en què el control polític que tenen en les institucions no té translació en un sector que s'ha mostrat rebel i poc permeable a una política d'ocurrències i imposicions. Una política que ha tingut en l'aplicació de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i en el foment del xinès mandarí alguns dels seus capítols més vergonyosos.
"No pot ser que un sindicat nacionalista i d'esquerres [el STEPV] siga el majoritari en el sector educatiu quan ni tan sols té representació política", va dir Font de Mora, que va acusar a l'esquerra de "aprofitar l'atonia social per infiltrar". I després Camps va reblar la idea: "Mentre alguns han fet de l'educació un camp de batalla al Parlament i als carrers, el PP el que ha fet és invertir", va afegir.
Amb aquest diagnòstic, Font de Mora va instar els seus a mobilitzar-se per ocupar els llocs de representació del sector educatiu i els va anunciar que combatrà les crítiques amb les dades d'inversió. "En els plats", va dir Font de Mora als comensals, "teniu informació institucional, que es durà a tot arreu perquè és informació real, que diu on s'ha gastat els diners de la Generalitat", ha prosseguit, "són 400 centres, els 400 de Camps ", va afirmar Font de Mora en referència a la pel lícula 300, que recrea la batalla de les Termòpiles.
Massa testosterona per a tan poca política.
O mobilitzem a tot el col·lectiu de mestres de cara a les pròximes eleccions o el PP va a carregar-se el sistema educatiu.
Allò que va dir Rus (president de la Diputació de València) "a estos hi ha que rematar-los" ho estan complint i cada vegada ho disimulen menys perque veuen que per més agressions que facen al col·lectiu de mestres, no hi ha cap resposta contundent per part nostra.
dimecres, 2 de març del 2011
Dissabte concentració per TV3 a Gandia
Per la llibertat d'expressió, per la unitat de la nostra llengua, per poder expressar públicament les nostres opinions, pel respecte a la pluralitat i a la llibertat d'informació.... Sí a la TV3 al País Valencià. Plantem cara.
DISSABTE 5 DE MARÇ A LES 18:30 h.
CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT DE GANDIA
"Coordinadora d'entitats de la Safor-Valldigna: Sí a la TV3"
Nova desgràcia a una instal·lació esportiva.
Ha tornat a passar: un menor va morir en un camp de futbol del municipi de la Mojonera (Almeria) al desplomar-se sobre ell una porteria, segons ha informat un portaveu de la Comandància.
L'accident, sobre el qual manté oberta una investigació la Policia Judicial de Roquetas de Mar, va tenir lloc a les 15,50 hores d'aquest dilluns en una instal·lació esportiva situada a la barriada de El Viso.
Segons les primeres dades, que seran remesos al Jutjat d'Instrucció número 3 d'El Ejido, l'adolescent, menor de 15 anys i de nacionalitat marroquina, s'estava gronxant del travesser de la porteria quan aquesta es va desplomar i li va caure damunt.
Fins al lloc s'ha desplaçat una UVI mòbil del servei d'emergències sanitàries del 061, que va evacuar la víctima fins a l'Hospital de Poniente, on va morir a causa de la gravetat de les lesions.
Corruptes fora!
En aquests moments, els partits polítics estan tancant les seues candidatures per a les eleccions municipals i autonòmiques de maig, però aquestes llistes podrien incloure centenars de polítics corruptes.
En lloc de presentar candidats amb una trajectòria responsable de servei públic, els líders d'alguns partits estan utilitzant buits legals i ambigüitats per incloure imputats per delictes associats amb la corrupció. Hi ha poderosos interessos econòmics que permeten que aquests polítics segueixen al poder, però si deixem clar que només els votarem si netegen les seues llistes i impulsen mesures contundents contra la corrupció, podríem forçar a combatre aquesta plaga i els seus desastrosos efectes sobre la vida pública, la economia i el medi ambient.
No tenim molt de temps. Enviem un missatge clar i atronador als partits polítics: no volem candidats corruptes en les llistes electorals. Signa avall per unir-te a aquesta urgent petició per unes eleccions netes i una acció eficaç contra la corrupció, i anima a fer-ho a tots els teus coneguts. Divendres, abans de la presentació de les seues candidatures, es lliuraran les signatures directament als principals partits, i a través dels mitjans de comunicació durant tota la campanya electoral.
Aquesta no serà una batalla fàcil. La corrupció està ben arrelada en el nostre sistema polític. Així, 8 de cada 10 ciutadans pensen que les nostres institucions i representants polítics són corruptes, o molt corruptes. Però la magnitud del problema està assolint nivells alarmants. Així, l'any 2010 va tancar amb més de 700 investigacions obertes per casos de corrupció, com ara el suborn, la malversació de fons públics i el finançament il·legal de partits, que afecten a milers de funcionaris i càrrecs electes.
Desgraciadament, la resposta dels dirigents dels partits continua sent la de fer pinya, ignorant sovint les imputacions, i donant la culpa de tot als rivals. La confirmació de les candidatures de Francisco Camps a València i de l'actual alcaldessa de Grazalema són exemples recents de la manca de compromís polític en la lluita contra la corrupció.
L'any passat, membres de Avaaz al Brasil van aconseguir impulsar una llei que prohibira als candidats corruptes a presentar-se a les eleccions. Al principi, gairebé tots van dir que seria impossible però, gràcies a l'esforç de molts, es va convertir en la campanya per Internet més gran de la història brasilera, aconseguint arrabassar el poder polític de les mans de lobbistes i interessos privats i retornar-se'l a la ciutadania.
Construïm un moviment anti-corrupció sense precedents. Junts podem convéncer els dirigents dels partits que tenen molt més a perdre si trien a candidats corruptes que si els exclouen de les seues llistes. Ha arribat el moment de donar-li un tomb a la corrupció al nostre país. Signa la petició urgent i corre la veu. Aquesta setmana Avaaz i Actuable la lliuraran directament als principals dirigents dels partits.
Les recents mobilitzacions ciutadanes en el Mig Orient i el Magrib són un clar recordatori que quan ens unim i reclamem els nostres drets, podem aconseguir el que a primera vista sembla inabastable.
dimarts, 1 de març del 2011
David Villa
Villa es retrobarà demà amb Mestalla, on es va consagrar a l'elit europea.
L'asturià, que tornarà per a la final de copa, acumula unes xifres similars a les del seu millor any al València.
Cinc anys donen per a molt. És el temps que David Villa va passar a València. Pel que fa a títols, l'asturià només va guanyar una copa del Rei, però en l'aspecte individual, la seua progressió va ser espectacular. Demà tornarà a l'estadi que el va rebre com una promesa i que el va veure créixer fins a convertir-se en un crack mundial, i es retrobarà amb una afició que el va considerar un ídol. Les seues actuacions amb el València li van valer un lloc en la selecció espanyola i, finalment, el salt al Barça. Ara aterra a la que va ser casa seua en plena ratxa golejadora i amb el mèrit d'haver-se acoblat sense molts problemes a un dels millors equips del món. Ha marcat en els quatre últims partits –contra l'Sporting, l'Athletic i el Mallorca en la lliga i contra l'Arsenal en la Champions– i ja ha fet 17 gols en la lliga. Unes estadístiques golejadores perfectament comparables a les que va obtenir en les seues millors temporades al València. El seu rècord personal és el de la lliga 2008/09, en què va marcar un total de 28 gols.
A València, la sensació és que a Villa se li poden retreure poques coses. Esportivament, va donar un gran rendiment. I, econòmicament, va ser una de les grans operacions que s'han fet en la lliga espanyola. Una part important del mèrit és per a Javier Subirats, que des de la direcció esportiva del València va apostar fermament pel fitxatge de l'asturià. «El vaig portar per 12 milions d'euros, quan molta gent no hi creia, i al cap d'uns anys el club el va acabar venent per més de 40.» Una operació beneficiosa tant per al València, que va aprofitar el seu traspàs per reconduir una situació financera dramàtica, com també per al Barcelona, que ha trobat en ell el davanter que buscava. «A l'estiu aquells 40 milions podien semblar molt, però si es comparen amb els 58 que al cap de pocs mesos ha pagat el Chelsea per un davanter similar com és Fernando Torres...», afirma Subirats.
Ara, al València li toca patir amb el que va ser el seu jugador franquícia. En la primera volta, al Camp Nou, no va tenir un dia inspirat, però el Barça va aconseguir els tres punts (2-1): demà intentarà encadenar el cinqué partit marcant. Serà un partit especial i un fins aviat a Mestalla, ja que el 20 d'abril tornarà per disputar la final de la copa del Rei.
dilluns, 28 de febrer del 2011
Programes plurilingües d'ensenyament en valencià d'ESCOLA VALENCIANA
Escola Valenciana va presentar aquest cap de setmana el document L'escola valenciana, un model d'educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià, un treball elaborat per la Unitat per l'Educació Multilingüe i que arriba després de mesos de contactes entre la mateixa Escola, la comunitat educativa i els agents socials, per tal d'aconseguir “un nou consens educatiu”.
Els responsables del document conclouen que els programes d'ensenyament “òptims” són els que corresponen a les anomenades línies en valencià: Programes Plurilingües d'Ensenyament en Valencià (PPEV) i els Programes Plurilingües d'Immersió Lingüística (PPIL).
Respecte a la línia en castellà, Escola creu que hauria d'incorporar-hi almenys un 50% d'ús vehicular de valencià.
Pel que fa a la incorporació “eficient” de l'anglés, l'entitat cívica proposa dues vies. En el cas “ideal”, el dels programes plurilingües d'ensenyament en valencià, s'aposta per consolidar el valencià i l'anglés des d'infantil i primer cicle de primària, tot introduint la llengua amb major presència social (el castellà) a partir dels 7 anys.
En aquest cas l'anglés comptaria amb un 25% d'ús vehicular des dels tres anys.
“L'objectiu és proporcionar als alumnes una igual competència en valencià i castellà i el domini funcional de dues llengües estrangeres”, s'apunta en el treball.
A parer de Vicent Pascual, especialista d'educació plurilingüe, “el valencià no és un problema en els estudis de les xiquetes i xiquets valencians sinó més aviat la condició necessària per a l'excel·lència”.
A l'acte va assistir una àmplia representació de la comunitat educativa, agents socials, entitats i partits polítics: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Consell Valencià de Cultura, les cinc universitats públiques valencianes, la delegació del govern espanyol, Intersindical, CCOO, UGT, CSIF, Confederació Gonçal Anaya, Moviments de Renovació Pedagògica, Associació de Directors de Secundària, PSPV-PSOE, EUPV, Bloc, IPV, ERPV, diputats autonòmics i estatals, directors de centres educatius, les coordinadores comarcals d'Escola Valenciana, els cinc presidents que han dirigit Escola Valenciana i altres representants d'associacions i empreses.
dissabte, 26 de febrer del 2011
El govern espanyol es passa de frenada
Es rebaixarà el límit de 120 quilòmetres a 110 per estalviar un 15% de gasolina.
La norma és temporal a partir del 7 de març i queda condicionada a l'evolució del preu del petroli.
L'esclat de la guerra civil a Líbia va impulsar dijous el preu del petroli a màxims històrics de 120 dòlars i el govern espanyol va acabar per reaccionar accelerant un pla d'estalvi energètic. En la reunió d'ahir, però, el consell de ministres va fiar l'estalvi a una única mesura: la reducció de 120 a 110 quilòmetres per hora de velocitat màxima en autopistes i autovies. La limitació serà temporal a partir del 7 de març i serà abolida quan el preu del cru es relaxe, tot i que ahir el vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, no va voler dir a partir de quin preu del barril de Brent tornarien els 120. Sense anar més lluny, ahir ja costava 112 dòlars.
A partir del 7 de març, superar el nou límit de 110 implicarà una multa, però no la retirada de punts, segons precisava Rubalcaba, que continua partir de 120 en el carnet per punts. “Entenem que no té a veure amb seguretat vial, sinó amb el consum i l'estalvi energètic”, adduïa el vicepresident. En autopistes limitades a 120, la pèrdua si es viatja a una velocitat d'entre 151 i 170 per hora és de dos punts.
Canvi de senyals i radars
La limitació afectarà les autopistes i autovies “amb independència que siguen titularitat de l'Estat o de la Generalitat” i obligarà el Ministeri de Foment a canviar en una setmana la retolació dels senyals de trànsit amb adhesius. Foment també ajustarà els radars, que ara es disparen a partir dels 135 per hora, però no avança quin serà el nou límit en la normativa. El cost serà de 250.000 euros.
L'executiu abraça els 110 després de calcular que per cada 10 euros que s'encareix el barril de Brent (referent a Europa), l'economia espanyola té un sobrecost de 6.000 milions. Amb el nou límit confia que els usuaris estalvien un 15% en gasolina i un 11% en gasoil. “Anirem més a poc a poc, consumirem menys combustible i anirem pagant menys diners”, resumia l'equació Rubalcaba. A la sala l'escoltava el director de la DGT, Pere Navarro, que recentment ha proposat reduir de 50 a 30 quilòmetres el límit de velocitat a ciutats per seguretat i no per estalvi. El paquet d'estalvi energètic es completa amb l'alça del 5,8% al 7% del pes del biodièsel en el gasoil per “consumir menys productes petrolífers”.
L'anunci sorpresa d'ahir arriba quan la gasolina ha escalat a màxims històrics i es paga a 1,285 per litre després d'encarir-se un 1,2% en una setmana. El gasoil, alhora, es paga a 1,247 euros. Si bé l'alça ha coincidit amb la tensió a Líbia i el possible contagi a Algèria i Iran, en teoria el preu de la gasolina no està estrictament lligat a la cotització del barril de Brent sinó al preu dels mercats majoristes i als impostos, que són el 50% del rebut. Precisament, el govern va apujar l'impost d'hidrocarburs el juliol del 2009 en 2,9 cèntims per litre.
Que la mesura comence el 7 de març, a més, deixa en l'aire l'èxit, perquè potser el preu ja serà més barat que en el moment de la decisió i perquè fia la continuïtat a un escenari volàtil com la situació al nord d'Àfrica.
L'executiu va patir el juliol del 2008 el sostre del barril de Brent (146 dòlars) i no va actuar.
L'executiu abraça els 110 després de calcular que per cada 10 euros que s'encareix el barril de Brent (referent a Europa), l'economia espanyola té un sobrecost de 6.000 milions. Amb el nou límit confia que els usuaris estalvien un 15% en gasolina i un 11% en gasoil. “Anirem més a poc a poc, consumirem menys combustible i anirem pagant menys diners”, resumia l'equació Rubalcaba. A la sala l'escoltava el director de la DGT, Pere Navarro, que recentment ha proposat reduir de 50 a 30 quilòmetres el límit de velocitat a ciutats per seguretat i no per estalvi. El paquet d'estalvi energètic es completa amb l'alça del 5,8% al 7% del pes del biodièsel en el gasoil per “consumir menys productes petrolífers”.
L'anunci sorpresa d'ahir arriba quan la gasolina ha escalat a màxims històrics i es paga a 1,285 per litre després d'encarir-se un 1,2% en una setmana. El gasoil, alhora, es paga a 1,247 euros. Si bé l'alça ha coincidit amb la tensió a Líbia i el possible contagi a Algèria i Iran, en teoria el preu de la gasolina no està estrictament lligat a la cotització del barril de Brent sinó al preu dels mercats majoristes i als impostos, que són el 50% del rebut. Precisament, el govern va apujar l'impost d'hidrocarburs el juliol del 2009 en 2,9 cèntims per litre.
Que la mesura comence el 7 de març, a més, deixa en l'aire l'èxit, perquè potser el preu ja serà més barat que en el moment de la decisió i perquè fia la continuïtat a un escenari volàtil com la situació al nord d'Àfrica.
L'executiu va patir el juliol del 2008 el sostre del barril de Brent (146 dòlars) i no va actuar.
Els precedents de les grans crisis del petroli
El límit de velocitat com a mesura d'estalvi d'energia té dos precedents a l'Estat espanyol. L'octubre del 1973, els països àrabs integrats a l'OPEP van imposar un embargament de petroli als aliats d'Israel, el preu del petroli va pujar ràpidament i, pocs mesos després, l'Estat espanyol va posar en pràctica el primer límit general de velocitat: 130 km/h en autopistes i 110 km/h en autovies. El 1976, la segona crisi del petroli va obligar a imposar un límit de velocitat general de 100 km/h. L'any 1980 es va adoptar el límit de velocitat vigent fins aquesta setmana, 120 km/h en autopistes i 110 km/h en autovies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)