dimarts, 1 de març de 2011

David Villa

Villa es retrobarà demà amb Mestalla, on es va consagrar a l'elit europea.

 

L'asturià, que tornarà per a la final de copa, acumula unes xifres similars a les del seu millor any al València.

 

 

Cinc anys donen per a molt. És el temps que David Villa va passar a València. Pel que fa a títols, l'asturià només va guanyar una copa del Rei, però en l'aspecte individual, la seua progressió va ser espectacular. Demà tornarà a l'estadi que el va rebre com una promesa i que el va veure créixer fins a convertir-se en un crack mundial, i es retrobarà amb una afició que el va considerar un ídol. Les seues actuacions amb el València li van valer un lloc en la selecció espanyola i, finalment, el salt al Barça. Ara aterra a la que va ser casa seua en plena ratxa golejadora i amb el mèrit d'haver-se acoblat sense molts problemes a un dels millors equips del món. Ha marcat en els quatre últims partits –contra l'Sporting, l'Athletic i el Mallorca en la lliga i contra l'Arsenal en la Champions– i ja ha fet 17 gols en la lliga. Unes estadístiques golejadores perfectament comparables a les que va obtenir en les seues millors temporades al València. El seu rècord personal és el de la lliga 2008/09, en què va marcar un total de 28 gols.

A València, la sensació és que a Villa se li poden retreure poques coses. Esportivament, va donar un gran rendiment. I, econòmicament, va ser una de les grans operacions que s'han fet en la lliga espanyola. Una part important del mèrit és per a Javier Subirats, que des de la direcció esportiva del València va apostar fermament pel fitxatge de l'asturià. «El vaig portar per 12 milions d'euros, quan molta gent no hi creia, i al cap d'uns anys el club el va acabar venent per més de 40.» Una operació beneficiosa tant per al València, que va aprofitar el seu traspàs per reconduir una situació financera dramàtica, com també per al Barcelona, que ha trobat en ell el davanter que buscava. «A l'estiu aquells 40 milions podien semblar molt, però si es comparen amb els 58 que al cap de pocs mesos ha pagat el Chelsea per un davanter similar com és Fernando Torres...», afirma Subirats. 

En l'aspecte estrictament esportiu, a més, l'entorn valencianista també valora el fet que Villa no marxara l'estiu del 2009 –el jugador ja s'havia reunit amb Txiki Begiristain i havia pactat les bases del nou contracte– i que s'esperara a fer-ho un any més tard, com recorda l'exdirector esportiu: «Ningú pot dubtar del seu compromís en tots els clubs en què ha estat. Al València el va ajudar molt durant el seu últim any. Va deixar l'equip en la Champions, que era fonamental per a l'economia del club i per a l'estabilitat de la plantilla.»

Ara, al València li toca patir amb el que va ser el seu jugador franquícia. En la primera volta, al Camp Nou, no va tenir un dia inspirat, però el Barça va aconseguir els tres punts (2-1): demà intentarà encadenar el cinqué partit marcant. Serà un partit especial i un fins aviat a Mestalla, ja que el 20 d'abril tornarà per disputar la final de la copa del Rei.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La Muixeranga