dilluns, 24 de gener del 2011
diumenge, 23 de gener del 2011
La nova Ordre sobre sexennis s' ha publicat al DOCV
La nova Ordre de sexennis ja s' ha publicat al DOCV després de més de sis mesos desprès d' haver-ne passat per la mesa de negociació.
Cal llegir atentament l' estructuració del nou sistema de formació que sen's demana per tal d' acreditar un nou sexenni.
Mol important: tots aquells i aquelles docents que es troben en els tres últims anys abans de demanar el sexenni corresponent PODRAN acreditar-ho mitjançant l' ordre del 91 (això apareix a la Disposició Transitòria segona de la nova Ordre).
Cal llegir atentament l' estructuració del nou sistema de formació que sen's demana per tal d' acreditar un nou sexenni.
Mol important: tots aquells i aquelles docents que es troben en els tres últims anys abans de demanar el sexenni corresponent PODRAN acreditar-ho mitjançant l' ordre del 91 (això apareix a la Disposició Transitòria segona de la nova Ordre).
Així funciona un laboratori antidopatge
El dopatge s'ha convertit en una de les grans xacres de l'esport. Dins de la política de tolerància zero contra les males pràctiques esportives, resulta fonamental el paper dels laboratoris. Espanya és un dels tres països del món que compta amb dos centres homologats per l'Agència Mundial Antidopatge.
"Els laboratoris tenen un paper clau en l'àmbit del control i de la protecció de la salut de l'esportista i són una peça imprescindible en la política de tolerància zero", explica Francisco Javier Martín del Burgo, director de l'Agència Estatal Antidopatge. "El seu treball i els seus resultats ens permeten estar a l'avantguarda de la lluita contra aquesta xacra", afegeix.
De fet, Espanya és un dels tres països del món (al costat de EUA i Alemanya) que compta amb dos centres homologats per l'Agència Mundial Antidopatge (WADA-AMA): el Laboratori de Control Antidopatge de l'Institut de Recerca Hospital Mar (IMIM), a Barcelona, i el Laboratori de Control del Dopatge, situat a Madrid, que depèn de l'Agència Estatal Antidopatge.
El 2009, els dos laboratoris espanyols van realitzar més de 11.000 controls de sang i orina. Segons dades de l'Agència Estatal Antidopatge, el percentatge mitjà de resultats adversos va arribar al 1,12%, d'acord amb la mitjana dels resultats adversos detectats pels 35 laboratoris acreditats per l'Agència Mundial Antidopatge, que va ser del 1,11%.
"En el cas d'Espanya estem dins de la mitjana internacional i amb un percentatge molt baix", subratlla Francisco Javier Martín del Burgo. "En l'actualitat, la gran majoria dels esportistes competeixen netament, però hi ha alguns casos aïllats que busquen dreceres i posen en perill la seua salut i l'ètica esportiva", es lamenta.
Un procés confidencial
"El laboratori desconeix la identitat i nacionalitat dels esportistes les mostres dels quals analitzem ja que aquestes arriben només amb precinte i número, sense identificació". Amb aquesta confidencialitat treballa Jordi Segura, director del Laboratori de Control Antidopatge de l'IMIM, i el seu equip.
El procediment que segueixen, una vegada que els arriben les mostres, és senzill. En primer lloc, verifiquen la seua integritat. Després, una de les submostres en què es troba dividida la mostra s'emmagatzema per a un possible contra-anàlisi i amb l'altra, dividida en diverses parts proporcionals, s'inicien els procediments d'assaig.
Però, què passa si troben una substància prohibida? "Es realitza una nova anàlisi confirmatori", explica Segura. Si aquesta anàlisi confirma els resultats de l'examen anterior, el laboratori informa a l'autoritat competent del resultat advers de la mostra. "En cas de sol·licitud de contra-anàlisi, aquest es fa davant de testimonis, incloent al propi esportista si així ho desitja", afegeix.
El laboratori analitza mostres de diferents tipus d'esportistes, entre els quals es troben els ciclistes. De fet, l'equip de l'IMIM va participar en l'anàlisi de les mostres vinculades a l'Operació Puerto. Quant a la recent Operació Galgo, "fins ara", no han rebut cap petició per col·laborar.
Seguint la petjada de les transfusions
Les mostres que arriben al laboratori barceloní procedeixen de 60 països dels cinc continents. La majoria d'elles són enviades per les principals federacions internacionals, que realitzen programes de control antidopatge tant en moments de competició com per sorpresa.
"La planificació anual dels controls que es realitzen a Espanya, tant en competició com fora d'ella, correspon a la Comissió de Control i Seguiment de la Salut en l'Esport, òrgan dependent del Consell Superior d'Esports (CSD)", explica Francisco Javier Martín del Burgo.
A més de realitzar l'anàlisi diari de mostres, els laboratoris també es bolquen en tasques de recerca. Un dels seus últims projectes consisteix en desenvolupar mètodes que revelen l'ús de transfusions de sang. Així, el laboratori de l'IMIM es proposa detectar en l'orina substàncies plastificants que són alliberades des de les bosses de sang on s'emmagatzemen.
"Els laboratoris tenen un paper clau en l'àmbit del control i de la protecció de la salut de l'esportista i són una peça imprescindible en la política de tolerància zero", explica Francisco Javier Martín del Burgo, director de l'Agència Estatal Antidopatge. "El seu treball i els seus resultats ens permeten estar a l'avantguarda de la lluita contra aquesta xacra", afegeix.
De fet, Espanya és un dels tres països del món (al costat de EUA i Alemanya) que compta amb dos centres homologats per l'Agència Mundial Antidopatge (WADA-AMA): el Laboratori de Control Antidopatge de l'Institut de Recerca Hospital Mar (IMIM), a Barcelona, i el Laboratori de Control del Dopatge, situat a Madrid, que depèn de l'Agència Estatal Antidopatge.
El 2009, els dos laboratoris espanyols van realitzar més de 11.000 controls de sang i orina. Segons dades de l'Agència Estatal Antidopatge, el percentatge mitjà de resultats adversos va arribar al 1,12%, d'acord amb la mitjana dels resultats adversos detectats pels 35 laboratoris acreditats per l'Agència Mundial Antidopatge, que va ser del 1,11%.
"En el cas d'Espanya estem dins de la mitjana internacional i amb un percentatge molt baix", subratlla Francisco Javier Martín del Burgo. "En l'actualitat, la gran majoria dels esportistes competeixen netament, però hi ha alguns casos aïllats que busquen dreceres i posen en perill la seua salut i l'ètica esportiva", es lamenta.
Un procés confidencial
"El laboratori desconeix la identitat i nacionalitat dels esportistes les mostres dels quals analitzem ja que aquestes arriben només amb precinte i número, sense identificació". Amb aquesta confidencialitat treballa Jordi Segura, director del Laboratori de Control Antidopatge de l'IMIM, i el seu equip.
El procediment que segueixen, una vegada que els arriben les mostres, és senzill. En primer lloc, verifiquen la seua integritat. Després, una de les submostres en què es troba dividida la mostra s'emmagatzema per a un possible contra-anàlisi i amb l'altra, dividida en diverses parts proporcionals, s'inicien els procediments d'assaig.
Però, què passa si troben una substància prohibida? "Es realitza una nova anàlisi confirmatori", explica Segura. Si aquesta anàlisi confirma els resultats de l'examen anterior, el laboratori informa a l'autoritat competent del resultat advers de la mostra. "En cas de sol·licitud de contra-anàlisi, aquest es fa davant de testimonis, incloent al propi esportista si així ho desitja", afegeix.
El laboratori analitza mostres de diferents tipus d'esportistes, entre els quals es troben els ciclistes. De fet, l'equip de l'IMIM va participar en l'anàlisi de les mostres vinculades a l'Operació Puerto. Quant a la recent Operació Galgo, "fins ara", no han rebut cap petició per col·laborar.
Seguint la petjada de les transfusions
Les mostres que arriben al laboratori barceloní procedeixen de 60 països dels cinc continents. La majoria d'elles són enviades per les principals federacions internacionals, que realitzen programes de control antidopatge tant en moments de competició com per sorpresa.
"La planificació anual dels controls que es realitzen a Espanya, tant en competició com fora d'ella, correspon a la Comissió de Control i Seguiment de la Salut en l'Esport, òrgan dependent del Consell Superior d'Esports (CSD)", explica Francisco Javier Martín del Burgo.
A més de realitzar l'anàlisi diari de mostres, els laboratoris també es bolquen en tasques de recerca. Un dels seus últims projectes consisteix en desenvolupar mètodes que revelen l'ús de transfusions de sang. Així, el laboratori de l'IMIM es proposa detectar en l'orina substàncies plastificants que són alliberades des de les bosses de sang on s'emmagatzemen.
dimecres, 19 de gener del 2011
Siguem responsables, aprimem l'estat .
A continuació reproduisc un article d'opinió de Ferran Suay amb el que m'identifique plenament:
Amb sorprenent sincronia, les dos ales del PPSOE s'han manifestat en favor de retallar l'anomenat estat de les autonomies. D'una banda el hooligan Aznar, amb la seua retòrica casposa i d'inconfusible ferum falangista. De l'altra el discapacitat expressiu Zapatero amb el seu parlar sincopat i escàs d'idees. Tots dos sembla que estan ben d'acord que cal carregar contra les autonomies, aprofitant aquesta oportuna crisi, provocada —amb el seu beneplàcit— pels depredadors socials més salvatges, que han crescut durant els seus respectius mandats.
L'estat de les autonomies ja va ser un invent improvisat per tal d'aigualir les aspiracions legítimes de les anomenades nacions històriques. A més de concedir autonomia a qui ni la volia ni l'havia demanada, l'invent va servir per esquarterar territoris històrics i blindar la possibilitat que s'associaren entre ells. I tot això es va fer sense aprimar l'estat. En comptes d'això, varen duplicar o fins i tot triplicar administracions. Ni tan sols van eliminar les institucions netament colonials que són les diputacions provincials (no oblidem que província, en llatí, vol dir terra vençuda). Ara mateix, ministeris com el de cultura o el d'agricultura i pesca tenen totes les competències transferides i, tanmateix, continuen comptant amb molts milers de funcionaris, que cobren els seus sous i amb un pressupost propi, que inclou el sou dels corresponents ministres i una generosa partida de despeses de representació.
Si és veritat que estem en crisi i cal retallar depeses, retallem-ne. Com en una família, en un estat se n'haurien de retallar primer les més prescindibles. Les despeses supèrflues que no proporcionen cap benefici evident, i que poden abandonar-se sense necessitat de grans esforços ni privacions. Eliminem les diputacions, eliminem ministeris, aprimem l'estat i racionalitzem la distribució del poder. Tot poder que ja s'exerceix des d'un lloc, no s'ha d'exercir des de cap altre. Tota competència que ja té una autoritat assignada (és per això que se'n diu 'autoritat competent') no ha de caure en mans de cap altra institució.
En temps de crisi s'ha de prescindir dels luxes. I és evident que l'estat central és un luxe. Un luxe innecessari i inútil, si més no, per a una bona part de la població, que el mantenim econòmicament per tal que —després— actue descaradament en contra nostra en una pila de qüestions importants com ara les balances fiscals, la defensa dels nostres drets lingüístics o la nostra protecció front al terrorisme feixista. Estem en crisi: siguem responsables, aprimem l'estat.
dimarts, 18 de gener del 2011
Montaverner a Fitur 2011.
Vídeo de promoció turística de Montaverner.
L'estand de la Mancomunitat es troba en el pavelló 5 de Fitur, on reproduirà de forma contínua DVD turístics de la Vall d'Albaida, com les rutes temàtiques o les rutes de senderisme. Hi haurà actuacions i presentacions, com les del Palomar o Montaverner, que faran presentacions turístiques amb degustacions gastronòmiques dijous. Bocairent presenta la guia de senderisme el mateix dia, i Ontinyent donarà a conéixer les festes de Moros i Cristians, declarades d'interès turístic estaal. Dissabte a les 12 h es farà el ball de la Bandera de Montaverner.
La segona fase del Circuit Bancaixa visitarà 14 trinquets del País Valencià
La Lliga Professional d'escala i corda es decideix a partir d'aquest divendres al Genovés
El títol es decidirà en la Ciutat de la Pilota
La segona fase de la XX Lliga Professional d'escala i corda – Circuit Bancaixa 2010-2011, arranca el divendres 21 de gener en el trinquet del Genovés amb el xoc entre les formacions de Dénia (Álvaro i Félix) i Vila-real (Núñez, Tato i Santi). D'aquesta manera s'obri la fase més decisiva de la competició, que ha de donar com a resultat els quatre equips semifinalistes.
En la segona fase, els sis equips supervivents s'enfrontaran tots contra tots, i es disputaran un total de 15 partides en 14 trinquets diferents (Genovés, Pelayo, Benissa, Massamagrell, Guadassuar, Bellreguard, Pedreguer, Alcàsser, Dénia, Murla, Vila-real, Llíria, Xàbia i Carcaixent), situats en ben diversos punts de la geografia valenciana.
La final, a Moncada.
La final del Circuit Bancaixa mantindrà el format dels últims anys, amb una sèrie al millor de tres partides. La primera d'elles tindrà lloc en el trinquet Pelayo el 3 de març, mentre que les dues següents es disputaran en la Ciutat de la Pilota de Montcada, inaugurada al setembre de 2010, i que ja va acollir la final de l'Individual Bancaixa.
Abans d'aquesta cita, la competició viurà les semifinals, que es decidiran pel mateix format que la gran final, i que se celebraran entre el 19 i el 26 de febrer als trinquets de Pelayo, Massamagrell, Sueca, Bellreguard, Guadassuar i Pedreguer.
diumenge, 16 de gener del 2011
Contra els excessos nadalencs.
Després de les diferents celebracions nadalenques en què els ciutadans posen sobre la taula el millor que tenen i es produeixen excessos alimentaris, molts busquem la manera de reconduir la nostra dieta i compensar el que s'ha menjat de més. No obstant això, els nutricionistes recomanen no eliminar menjars ja que pot tenir l'efecte contrari al desitjat.
En plena campanya de rebaixes tenim en ment rebaixar també les calories que hem incrementat durant el Nadal. La gent diu que es dóna capricis i després suprimeixen menjades. Això és un error, una distribució calòrica dels menjars ideal al llarg del dia és aquella en la que fem cinc menjades.
En plena campanya de rebaixes tenim en ment rebaixar també les calories que hem incrementat durant el Nadal. La gent diu que es dóna capricis i després suprimeixen menjades. Això és un error, una distribució calòrica dels menjars ideal al llarg del dia és aquella en la que fem cinc menjades.
Un esmorzar hauria d'aportar el 25% del que necessitem, que poques vegades es fa, alguna cosa a mig matí, el dinar, que hauria d'aportar el 35% i per acabar un petit berenar i un sopar que ha d'aportar el 30 % aproximadament de la ingesta calòrica que falta.
Si ens saltem alguna d’aquestes menjades, el problema que tenim és que arribem i devorem. Al final fem una ingesta més gran que si haguérem anat menjant moderadament al llarg del dia. El consell és seguir fent les menjades recomanades només que disminuint la ingesta calòrica. Si evitem algunes, es desestabilitza la dieta.
Si ens saltem alguna d’aquestes menjades, el problema que tenim és que arribem i devorem. Al final fem una ingesta més gran que si haguérem anat menjant moderadament al llarg del dia. El consell és seguir fent les menjades recomanades només que disminuint la ingesta calòrica. Si evitem algunes, es desestabilitza la dieta.
En general les dones adultes consumeixen al voltant de 2.500 quilocalories, els homes una mica més, al voltant de 3.000 Kcal. En funció de l'activitat física que es realitza i de l'edat.
Pel Nadal, "és difícil resistir" a la temptació que suposa el tenir molts dels aliments que habitualment es consumeixen durant l'any però també altres típics de Nadal com són els dolços, peixos i mariscs. No obstant això, cal destacar l'alcohol com un dels elements que més calories aporten. Normalment, aquestes menjades les reguem amb bons vins, caves i escumosos. Parlant de quilocalories un gram de greix són 9 quilocalories, un d'hidrats de carboni o proteïnes són 4 però un gram d'alcohol suposen 7 quilocalories.
Pel Nadal, "és difícil resistir" a la temptació que suposa el tenir molts dels aliments que habitualment es consumeixen durant l'any però també altres típics de Nadal com són els dolços, peixos i mariscs. No obstant això, cal destacar l'alcohol com un dels elements que més calories aporten. Normalment, aquestes menjades les reguem amb bons vins, caves i escumosos. Parlant de quilocalories un gram de greix són 9 quilocalories, un d'hidrats de carboni o proteïnes són 4 però un gram d'alcohol suposen 7 quilocalories.
divendres, 14 de gener del 2011
dijous, 13 de gener del 2011
Un símbol accessible.
Alguns pensen que el corredor mediterrani és una qüestió de diners. No, mai ho va ser. Ni ho serà tampoc en el futur, no almenys de forma exclusiva. El corredor mediterrani és una qüestió d'idees, de geopolítica. El corredor mediterrani necessita diners, és evident. Però fins i tot abans que els euros, com a condició prèvia, necessita ser plasmat en un mapa, entrar al privilegiat camp de la cartografia de l'Europa supervivent a aquesta gran crisi. Actualment, el corredor s'enfronta a un problema més gran que el del seu finançament: el no trobar-se encara en cap mapa.
Fa set anys, el corredor mediterrani no va entrar en el reduït cercle d'infraestructures que combinaven una certa inversió europea i, sobretot, una visualització social i política, un consens públic. Ni estava ni se l'esperava, més enllà de l'esforç d'alguns, pocs, per publicitar els seus beneficis. Siguem sincers. Quan començava la dècada i amb ella el segle XXI, podien comptar amb els dits d'una mà els que defensàvem la seua necessitat. Un ex ministre de Foment, de gran actualitat per cert, Álvarez Cascos, no ho va permetre. Avui sabem, gràcies a un informe del Tribunal de Comptes Europeu (desembre de 2010), que quan es va prendre la decisió d'establir les infraestructures de transport transeuropeu, van prevaler criteris polítics derivats d'una visió radial d'Espanya sobre els fluxos d'aquell moment i futurs de trànsit. Ara, quan Álvarez Cascos vol tornar, hauríem de recordar-li que no va ser un bon ministre per als valencians (tampoc ho va ser en aquest sentit la seua successora, d'idèntic cognom però diferent color polític, que mai va entendre la potencialitat d'aquest eix).
El gener de 2011, la pilota torna a Europa. Hem perdut una dècada, però aquest temps perdut no és decisiu. La idea d'un ferrocarril d'ample europeu que poguera fer oblidar als Pirineus i permetre exportar a les economies valencianes (i murcianes i catalanes) es pot rastrejar des dels anys vint del segle passat: fa gairebé cent anys. I no obstant això, aquí estem.
El corredor mediterrani que avui es discuteix a Europa és crucial perquè és més que una infraestructura essencial per a la nostra economia exportadora, és un símbol. Per als valencians, els Pirineus encara existeixen, encara que la seua frontera s'haja desplaçat desenes de quilòmetres al sud, al tram Castelló-Tarragona. Totes les societats necessiten símbols de progrés i esperança. Quan el ferrocarril arribava a les ciutats, quan els canals s'inauguraven, quan les autopistes s'obrien i els nous vaixells arribaven, tothom entenia que començava també un temps nou. Però el simbolisme s'estén a altres camps: aliances socials i polítiques amb comunitats autònomes veïnes per aconseguir un bé comú (oblidant velles querelles amb Catalunya), realpolitik d'empresaris i governants en planificar les necessitats d'una empresa i d'un país, obra pública al servei de l'economia productiva, visualització del mapa en funció dels interessos propis dels valencians ...
El corredor mediterrani ho té tot: fins el consens polític, cosa bastant poc freqüent en aquesta comunitat. Fem força tots per aconseguir-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)