El dopatge s'ha convertit en una de les grans xacres de l'esport. Dins de la política de tolerància zero contra les males pràctiques esportives, resulta fonamental el paper dels laboratoris. Espanya és un dels tres països del món que compta amb dos centres homologats per l'Agència Mundial Antidopatge.
"Els laboratoris tenen un paper clau en l'àmbit del control i de la protecció de la salut de l'esportista i són una peça imprescindible en la política de tolerància zero", explica Francisco Javier Martín del Burgo, director de l'Agència Estatal Antidopatge. "El seu treball i els seus resultats ens permeten estar a l'avantguarda de la lluita contra aquesta xacra", afegeix.
De fet, Espanya és un dels tres països del món (al costat de EUA i Alemanya) que compta amb dos centres homologats per l'Agència Mundial Antidopatge (WADA-AMA): el Laboratori de Control Antidopatge de l'Institut de Recerca Hospital Mar (IMIM), a Barcelona, i el Laboratori de Control del Dopatge, situat a Madrid, que depèn de l'Agència Estatal Antidopatge.
El 2009, els dos laboratoris espanyols van realitzar més de 11.000 controls de sang i orina. Segons dades de l'Agència Estatal Antidopatge, el percentatge mitjà de resultats adversos va arribar al 1,12%, d'acord amb la mitjana dels resultats adversos detectats pels 35 laboratoris acreditats per l'Agència Mundial Antidopatge, que va ser del 1,11%.
"En el cas d'Espanya estem dins de la mitjana internacional i amb un percentatge molt baix", subratlla Francisco Javier Martín del Burgo. "En l'actualitat, la gran majoria dels esportistes competeixen netament, però hi ha alguns casos aïllats que busquen dreceres i posen en perill la seua salut i l'ètica esportiva", es lamenta.
Un procés confidencial
"El laboratori desconeix la identitat i nacionalitat dels esportistes les mostres dels quals analitzem ja que aquestes arriben només amb precinte i número, sense identificació". Amb aquesta confidencialitat treballa Jordi Segura, director del Laboratori de Control Antidopatge de l'IMIM, i el seu equip.
El procediment que segueixen, una vegada que els arriben les mostres, és senzill. En primer lloc, verifiquen la seua integritat. Després, una de les submostres en què es troba dividida la mostra s'emmagatzema per a un possible contra-anàlisi i amb l'altra, dividida en diverses parts proporcionals, s'inicien els procediments d'assaig.
Però, què passa si troben una substància prohibida? "Es realitza una nova anàlisi confirmatori", explica Segura. Si aquesta anàlisi confirma els resultats de l'examen anterior, el laboratori informa a l'autoritat competent del resultat advers de la mostra. "En cas de sol·licitud de contra-anàlisi, aquest es fa davant de testimonis, incloent al propi esportista si així ho desitja", afegeix.
El laboratori analitza mostres de diferents tipus d'esportistes, entre els quals es troben els ciclistes. De fet, l'equip de l'IMIM va participar en l'anàlisi de les mostres vinculades a l'Operació Puerto. Quant a la recent Operació Galgo, "fins ara", no han rebut cap petició per col·laborar.
Seguint la petjada de les transfusions
Les mostres que arriben al laboratori barceloní procedeixen de 60 països dels cinc continents. La majoria d'elles són enviades per les principals federacions internacionals, que realitzen programes de control antidopatge tant en moments de competició com per sorpresa.
"La planificació anual dels controls que es realitzen a Espanya, tant en competició com fora d'ella, correspon a la Comissió de Control i Seguiment de la Salut en l'Esport, òrgan dependent del Consell Superior d'Esports (CSD)", explica Francisco Javier Martín del Burgo.
A més de realitzar l'anàlisi diari de mostres, els laboratoris també es bolquen en tasques de recerca. Un dels seus últims projectes consisteix en desenvolupar mètodes que revelen l'ús de transfusions de sang. Així, el laboratori de l'IMIM es proposa detectar en l'orina substàncies plastificants que són alliberades des de les bosses de sang on s'emmagatzemen.
"Els laboratoris tenen un paper clau en l'àmbit del control i de la protecció de la salut de l'esportista i són una peça imprescindible en la política de tolerància zero", explica Francisco Javier Martín del Burgo, director de l'Agència Estatal Antidopatge. "El seu treball i els seus resultats ens permeten estar a l'avantguarda de la lluita contra aquesta xacra", afegeix.
De fet, Espanya és un dels tres països del món (al costat de EUA i Alemanya) que compta amb dos centres homologats per l'Agència Mundial Antidopatge (WADA-AMA): el Laboratori de Control Antidopatge de l'Institut de Recerca Hospital Mar (IMIM), a Barcelona, i el Laboratori de Control del Dopatge, situat a Madrid, que depèn de l'Agència Estatal Antidopatge.
El 2009, els dos laboratoris espanyols van realitzar més de 11.000 controls de sang i orina. Segons dades de l'Agència Estatal Antidopatge, el percentatge mitjà de resultats adversos va arribar al 1,12%, d'acord amb la mitjana dels resultats adversos detectats pels 35 laboratoris acreditats per l'Agència Mundial Antidopatge, que va ser del 1,11%.
"En el cas d'Espanya estem dins de la mitjana internacional i amb un percentatge molt baix", subratlla Francisco Javier Martín del Burgo. "En l'actualitat, la gran majoria dels esportistes competeixen netament, però hi ha alguns casos aïllats que busquen dreceres i posen en perill la seua salut i l'ètica esportiva", es lamenta.
Un procés confidencial
"El laboratori desconeix la identitat i nacionalitat dels esportistes les mostres dels quals analitzem ja que aquestes arriben només amb precinte i número, sense identificació". Amb aquesta confidencialitat treballa Jordi Segura, director del Laboratori de Control Antidopatge de l'IMIM, i el seu equip.
El procediment que segueixen, una vegada que els arriben les mostres, és senzill. En primer lloc, verifiquen la seua integritat. Després, una de les submostres en què es troba dividida la mostra s'emmagatzema per a un possible contra-anàlisi i amb l'altra, dividida en diverses parts proporcionals, s'inicien els procediments d'assaig.
Però, què passa si troben una substància prohibida? "Es realitza una nova anàlisi confirmatori", explica Segura. Si aquesta anàlisi confirma els resultats de l'examen anterior, el laboratori informa a l'autoritat competent del resultat advers de la mostra. "En cas de sol·licitud de contra-anàlisi, aquest es fa davant de testimonis, incloent al propi esportista si així ho desitja", afegeix.
El laboratori analitza mostres de diferents tipus d'esportistes, entre els quals es troben els ciclistes. De fet, l'equip de l'IMIM va participar en l'anàlisi de les mostres vinculades a l'Operació Puerto. Quant a la recent Operació Galgo, "fins ara", no han rebut cap petició per col·laborar.
Seguint la petjada de les transfusions
Les mostres que arriben al laboratori barceloní procedeixen de 60 països dels cinc continents. La majoria d'elles són enviades per les principals federacions internacionals, que realitzen programes de control antidopatge tant en moments de competició com per sorpresa.
"La planificació anual dels controls que es realitzen a Espanya, tant en competició com fora d'ella, correspon a la Comissió de Control i Seguiment de la Salut en l'Esport, òrgan dependent del Consell Superior d'Esports (CSD)", explica Francisco Javier Martín del Burgo.
A més de realitzar l'anàlisi diari de mostres, els laboratoris també es bolquen en tasques de recerca. Un dels seus últims projectes consisteix en desenvolupar mètodes que revelen l'ús de transfusions de sang. Així, el laboratori de l'IMIM es proposa detectar en l'orina substàncies plastificants que són alliberades des de les bosses de sang on s'emmagatzemen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada