Siguem responsables, aprimem l'estat .

A continuació reproduisc un article d'opinió de Ferran Suay amb el que m'identifique plenament:

Amb sorprenent sincronia, les dos ales del PPSOE s'han manifestat en favor de retallar l'anomenat estat de les autonomies. D'una banda el hooligan Aznar, amb la seua retòrica casposa i d'inconfusible ferum falangista. De l'altra el discapacitat expressiu Zapatero amb el seu parlar sincopat i escàs d'idees. Tots dos sembla que estan ben d'acord que cal carregar contra les autonomies, aprofitant aquesta oportuna crisi, provocada —amb el seu beneplàcit— pels depredadors socials més salvatges, que han crescut durant els seus respectius mandats.

L'estat de les autonomies ja va ser un invent improvisat per tal d'aigualir les aspiracions legítimes de les anomenades nacions històriques. A més de concedir autonomia a qui ni la volia ni l'havia demanada, l'invent va servir per esquarterar territoris històrics i blindar la possibilitat que s'associaren entre ells. I tot això es va fer sense aprimar l'estat. En comptes d'això, varen duplicar o fins i tot triplicar administracions. Ni tan sols van eliminar les institucions netament colonials que són les diputacions provincials (no oblidem que província, en llatí, vol dir terra vençuda). Ara mateix, ministeris com el de cultura o el d'agricultura i pesca tenen totes les competències transferides i, tanmateix, continuen comptant amb molts milers de funcionaris, que cobren els seus sous i amb un pressupost propi, que inclou el sou dels corresponents ministres i una generosa partida de despeses de representació.

Si és veritat que estem en crisi i cal retallar depeses, retallem-ne. Com en una família, en un estat se n'haurien de retallar primer les més prescindibles. Les despeses supèrflues que no proporcionen cap benefici evident, i que poden abandonar-se sense necessitat de grans esforços ni privacions. Eliminem les diputacions, eliminem ministeris, aprimem l'estat i racionalitzem la distribució del poder. Tot poder que ja s'exerceix des d'un lloc, no s'ha d'exercir des de cap altre. Tota competència que ja té una autoritat assignada (és per això que se'n diu 'autoritat competent') no ha de caure en mans de cap altra institució.

En temps de crisi s'ha de prescindir dels luxes. I és evident que l'estat central és un luxe. Un luxe innecessari i inútil, si més no, per a una bona part de la població, que el mantenim econòmicament per tal que —després— actue descaradament en contra nostra en una pila de qüestions importants com ara les balances fiscals, la defensa dels nostres drets lingüístics o la nostra protecció front al terrorisme feixista. Estem en crisi: siguem responsables, aprimem l'estat.