Article d’opinió de JOAN RIBÓ CANUT aparegut a http://www.linformatiu.com
El proper 28 de novembre s'inaugura la Convenció Mundial del Clima, COP 17, en Durban, Sud-àfrica. Després del fracàs absolut de la COP 15, Copenhague 2009, l’any passat s'arribà en Cancún, COP 16, a un principi d'acord de tots els països respecte a la necessitat d'assolir enguany acords vinculants i justos que suposen unes fortes retallades en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEI). Durban es converteix, per tant, en una de les últimes oportunitats per aconseguir aturar el canvi climàtic a uns nivells que encara siguen controlables i que no suposen un col·lapse civilitzatori. En estos moments ja són milions de persones les que pateixen les conseqüències del canvi climàtic manifestat com a tifons, huracans, inundacions o sequeres extremes. I cada dia que passa sense posar solucions, el control del canvi climàtic es torna més difícil i costós.
La poca publicitat que s'està donant a aquesta Convenció, malgrat la distància geogràfica d'on va a produir-se, ens fa pensar el pitjor: La crisi econòmica actual i les seues urgències deixen en un pla secundari al COP 17, dibuixant un final semblant a Copenhague on tot acabà en bones paraules. Seria una pèssima solució pròpia dels que no veuen més que al curt termini i no tenen cap perspectiva de futur. L'actual crisi econòmica també és una crisi mediambiental on la creixent escassesa de petroli i de matèries primes juga un paper determinant en la seua generació i en la trobada d'eixides exitoses.
És l'hora d'impulsar una veritable Economia verda dirigint i impulsant les inversions productives cap a noves tecnologies d'energies renovables i d'eficiència energètica que contribuïsquen a la creació de milions de llocs de treball i, a la vegada, mitiguen el canvi climàtic i, per què no dir-ho, l'exagerada dependència econòmica i energètica de l'estranger. Cal augmentar el reciclatge i la reutilització de materials com a viver de generació de llocs de treball com ja han experimentat en molts països del món. Alemanya, el país més potent econòmicament d'Europa, acaba de superar ja el 20% d'energia renovable, un objectiu marcat en Europa per al 2020. També gaudeix d'unes taxes envejables de reutilització de materials i la seua producció i consum d'aliments ecològics es troba entre els millors de tota Europa. No és una casualitat ni una coincidència. Ambdós factors: potència econòmica i avanç cap a la sostenibilitat estan estretament lligats.
Les crisis com la que estem patint són també moments per a reorientar-nos. Hem de saber aprofitar l'actual crisi per a generar una forma de pensar i de viure menys malbaratadora de recursos, amb un nivell de major austeritat i consciència de què la felicitat de les persones no va lligada al fet de tenir més o gastar més.
Però avui tenim una amenaça que fins i tot el cosí del senyor Rajoy ja haurà detectat: el canvi climàtic és un fet. Només l'egoista política de l'estruç (ficar el cap a sota terra i no voler veure el que se'ns ve damunt) pot deixar que l'oportunitat de la Convenció de Durban passe una altra vegada sense pena ni gloria. Els sers humans vam saber fer front al problema de la capa d'ozó mitjançant el Protocol de Montreal i avui estem començant a veure ja els resultats de recuperació de la capa d'ozó vital per a la supervivència dels sers vius en el planeta. Ara necessitem un altre acord, sens dubte més complicat que el de Montreal, per a fer front al canvi climàtic. Ens hi va la supervivència com a civilització i com espècie.
