Com sona l'ESO. Fotos. Concert en directe.

A l'enllaç http://comsonaleso.com/ podeu seguir aquesta nit el CONCERT en directe i vore les fotos de dimecres 11 i dijous 12.

Free video streaming by Ustream

¿Què fer si ocorre un terratrèmol?

Davant les males notícies arribades de Lorca, com tots sabreu, considerem oportú tindre unes nocions bàsiques de com actuar en una situació com aquesta.

Un terratrèmol pot durar des d'uns pocs segons fins a una mica més d'un minut. Si és gran primer notarà una pertorbació moderada, les ones P, però després el sòl vibrarà violentament i possiblement perdrà l'equilibri. És també probable que no puga moure's: nombrosos objectes que cauen, les finestres i portes que s'obrin i tanquen violentament o la seua pròpia por poden impedir-li avançar.

Independentment d'on es trobe, procure mantenir la calma i no es deixe dominar per la por. Amb tota probabilitat la seua primera reacció serà de sorpresa o de confusió. A continuació s'adonarà que es tracta d'un terratrèmol. En cap cas i circumstància cride ¡és un terratrèmol!, que pot alimentar la por d'uns altres. Millor cridar ¡A cobert! que pot ajudar al fet que algú salve la seua vida situant-se en un lloc segur.

La seua resposta dependrà d'on es trobe quan ocórrega el terratrèmol. Considerem a continuació les circumstàncies més probables:

Dins d'un edifici:

• Continue dins fins que acabe el terratrèmol.
• Allunye's de tot objecte que puga caure-li damunt. Allunye's també de finestres o espills que el cristall dels quals puga esclatar i tallar-li.
• Evite passar sota portes amb finestrals damunt del marc de la porta.
• Cerque una taula o moble sòlid i fique's sota.
• Si troba un passadís, un pilar, una cantonada de la sala o el marc d'una porta (sempre que no tinguen un finestral damunt) assega's en el sòl, flexionant i alçant els genolls per a cobrir el seu cos i protegisca el cap amb les mans. Si té un llibre, periòdic, casc, un coixí o alguna cosa amb què cobrir el cap, faça-ho immediatament.

A casa: Seguisca les recomanacions anteriors però a més:

• Si està en la cuina, isca immediatament d'ella. És la cambra més perillosa de la seua casa pel gran nombre d'objectes que hi ha en els armaris i que poden caure.
• Si està descalç (en el llit, dutxa, etc.), llance una manta o tovallola al sòl i camine arrossegant els peus sobre ella per a evitar corts amb cristalls trencats. Procure ficar-se sota el llit fins que passe el terratrèmol.
• Si està en una cadira de rodes, bloquege les rodes i cobrisca el seu cos doblegant-se sobre si mateix i cobrint el seu coll i cap amb les mans, manta o un altre objecte que tinga a mà.

En un edifici públic (supermercat, cinema, biblioteca, etc):

• No córrega espaordit cap a l'eixida. Es pot crear un devessall humà que amb tota probabilitat provocarà més ferits que el propi terratrèmol.
• Allunye's de finestres o portes de cristall.
• Si està en el cinema o el teatre tire's al sòl, de genolls, cobrint el seu cap i coll amb les mans. Procure a més realitzar-ho en el buit de la seua butaca, de manera que els seus veïns puguen fer el propi en els seus respectius buits.
• En espais amb prestatgeries (biblioteques, arxius, supermercats, etc.) isca dels passadissos on es troben les prestatgeries i acatxe's, de genolls, cobrint el seu cap i coll, al costat dels laterals de les prestatgeries.
• En l'escola faça que els xiquets i estudiants s'agenollen sota el seu pupitre, posant-se un llibre sobre el cap.

Si es troba en un vehicle conduint:

• Detinga lentament el vehicle, en el voral de la carretera.
• No pare mai sota o sobre la plataforma d'un pont. Tampoc al costat de pals.
• No isca del vehicle fins que acabe el terratrèmol.
• Procure no bloquejar la carretera.

Si es troba en el carrer:

• Allunye's d'edificis, carreteres, pals o arbres. Cerque llocs oberts.
• Si no té a prop un lloc obert, cobrisca's en el vestíbul de la casa més pròxima, preferentment sota el marc de la porta d'entrada, sense penetrar en l'hall de l'habitatge. 

http://elblocdelmestre.blogspot.com/2011/05/que-fer-si-ocorre-un-terratremol.html

"Un 10 a Canal 9"

En aquest mateix bloc ja ho avançava el passat dimecres 4 de maig a la notícia "Un programa sobre llengua en “prime time” a Canal 9".

És interessant llegir l'article de JOAN CARLES GIRBÉ, publicat el dimarts 10 de maig a  

 

Avise d’entrada: hui vull aplaudir Canal 9. No busqueu ironia ni malícia en aquestes paraules introductòries, és que vull fer un elogi de veritat. Òbviament, no parlarem dels micromonòlegs electorals de divendres a les tantes, sinó d’un esdeveniment impactant que va ocórrer dijous passat en prime time. Poques hores abans de l’inici de la campanya, vaig apagar l’ordinador i vaig connectar la televisió per veure un programa que, pel que s’havia avançat en premsa, prometia. I, en efecte, quan va començar “Trau la llengua” vaig copsar d’immediat que allò era diferent del que havia vist fins el moment. Bé, del que havia vist fins el moment a Canal 9, perquè un programa idèntic, “Caçadors de paraules”, ja el seguia amb molt de goig quan encara se’ns permetia veure TV3.

L’esquema de “Trau la llengua” és senzill, però molt efectiu: a partir d’un tema (en el primer programa va ser l’oratge; el segon gira entorn a l’esport), el presentador, Eugeni Alemany, visita pobles i ciutats del nostre País per conversar amb la gent de cada indret, els quals li expliquen paraules i locucions que usen habitualment en la parla quotidiana. Ja ho veieu, sembla un format innocent, però en poc més de mitja hora uneix educació, entreteniment i (ai las!) vertebració, que no és poca cosa. Per motius que escapen a la raó (i obeeixen a la desraó) feia mil·lennis que els successius responsables de la televisió autonòmica ens havien privat de programes de divulgació lingüística. Potser des del concurs de refranys i frases fetes “Si l’encerte, l’endevine”, de Ximo Rovira (format que, per cert, també havien explorat els catalans primer), i que va arribar a quotes de share de més del 20% en horari de sobretaula.

Si us perdéreu el primer programa, el podeu gaudir a la carta, i comprovar que a Tàrbena es parla salat perquè va ser repoblada amb mallorquins després de l’expulsió dels moriscos, que els tarongers de Sueca reben aigua pel sistema de reg a manta o que els valencians tenim almenys una dotzena de formes distintes d’anomenar la creïlla (i, tot i amb això, ens entenem perfectament). I veure Pep el Botifarra proposant un joc de paraules, o escoltar “Camins”, de Sopa de Cabra... Aquest tipus de programes que, a més, admet la participació dels espectadors mitjançant Facebook, dignifiquen i donen sentit a una televisió pública. Tot i que aquesta siga una illa surant enmig d’una mar de manipulació informativa, també hem de lloar el treball ben fet, quan l’ens acompleix les funcions de servei públic que van motivar la seua creació. Ai, quantes coses bones més es podrien fer a Canal 9...! 

Com sona l'ESO 2011

Des d'avui dimecres 11 i fins el dissabte 14 té lloc a Morella (els Ports) la XII edició de "Com sona l'ESO".

Descarregar cartell .

 

 

Descarregar programa de mà   

La ciutat de Morella està ultimant tot tipus de preparatius per a acollir la dotzena edició del projecte educatiu i musical Com Sona l'ESO. La trobada tindrà lloc de l'onze al catorze de maig a la capital dels Ports, on es reuniran milers d'alumnes de diferents llocs del territori de parla catalana.

Una de les aportacions més destacades d'enguany és la col·laboració del compositor Carles Santos que regala una composició feta explícitament per a la trobada, Morellar Morella. Basada en els versos del Mural del País Valencià on Estellés parla de Morella, quatre rius d'alumnes ocuparan els carrers de Morella entrant per les quatre portes de la ciutat. Les veus, el foc i la dansa els conduiran a la basílica, on els esperaran els instruments al terra del temple i una soprano a l'altar acompanyada dels sons de l'orgue.

També s'estrenarà una altra obra, esta vegada de Jesús Santandreu: Think of Jazz, per a banda, cor i sextet de jazz. Un sextet de jazz format per grans noms del panorama jazzístic valencià i europeu: Voro Garcia a la trompeta, Toni Belenguer al trombó, Jesús Santandreu al saxo tenor, Ales Cesarini al contrabaix, Albert Palau al piano i Felip Santandreu a la bateria. En la segona part del concert es compta amb la participació de la cantant catalana Laura Simó que interpretarà junt amb la banda, el sextet i els cors de CSE, un seguit de peces conegudes del món del jazz.

Els 'Llourinhos' ara sonen al so de la bossa nova

José Mourinho està arrasant a internet gràcies a les seues queixes. Potser no semble res de nou, però sí que ho és, i és que en aquesta ocasió sonen al ritme de la bossa nova. Un professor i músic valencià ha compost una cançó amb les declaracions del portugués després del partit d'anada de la Lliga de Campions, en acabar el Reial Madrid-Barcelona. Material de sobres tenia, però cal reconèixer que la cançó 'Llourinho e os incomprendidos' està molt aconseguida, per alguna cosa triomfa a la xarxa.

No vos podeu perdre el següent vídeo

Moment crític per a la nostra llengua

Ha millorat l'ensenyament i l'ús social del valencià respecte a fa quatre anys? La situació actual de l'idioma es pot considerar satisfactòria? Són les dues preguntes per radiografiar l'estat de salut de la mortalitat-viva ara que es tanca una legislatura marcada en els seus dos últims terços per una severa crisi econòmica internacional.

A la primera pregunta es pot respondre que sí, que les xifres fredes indiquen un lent però continu avanç en l'ensenyament en valencià, que arriba ja al 29% dels alumnes no universitaris (el 1999 era el 16%). Però al costat d'això, si es deixen de banda els números i s'observa l'estratègia política, s'adverteixen una sèrie de decisions recents de la Conselleria d'Educació que poden marcar un canvi de rumb en el costós i desequilibrat progrés aconseguit fins ara. L'aposta per un model plurilingüe-que ningú discuteix-es planteja a costa de limitar el valencià en els programes d'incorporació progressiva (PIP) a una sola assignatura (fins ara podia ser més d'una) i de nous i necessaris recursos per aprofundir en l'extensió de la llengua pròpia en l'Educació Secundària.

Mentrestant, també les universitats donen per finalitzada la batalla i en aquests temps de retalls financers -la promoció de la llengua pròpia ha perdut un milió d'euros en la Generalitat aquest any- assumeixen que no és possible que tots els alumnes puguen estudiar en valencià.

 
Moment crític, per tant, per al valencià, llengua oficial -amb tots els seus drets- reconeguda per l'Estatut d'Autonomia i l'extensió social està recollida en una llei (la LUEV) de 1983.

Moment tan crític que fins l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va trencar el passat mes de febrer el seu beatífic silenci de l'últim lustre per denunciar -en una declaració oficial aprovada per unanimitat- que el Consell i les universitats vulneren el principi d'igualtat lingüística consagrat a l'Estatut en no garantir les classes en valencià.

Els resultats d'aquesta tèbia política lingüística serveixen com a resposta a la segona pregunta del principi: 28 anys després de la Llei d'Ús, ni la meitat de la població (el 48,5%) parla valencià, per molt que el Consell s'esforce a destacar que el 93,9% dels majors de 15 anys entén la llengua pròpia, segons l'últim estudi oficial d'Educació, presentat el desembre passat. Per contextualitzar aquesta xifra cal tenir en compte que gairebé no s'ha mogut en sis anys (en l'informe de 2005 era del 93,7%).

En aquesta legislatura també s'ha aconseguit que Educació accepte el títol de Filologia Catalana. És clar que han fet falta 28 sentències per a això.

És cert també que la tensió lingüística s'ha relaxat -els sectors blaverisme i l'AVL han iniciat ja el seguici-, però l'idioma continua sent una arma carregada d'intencions polítiques. El cas de TV3 o les apreciacions d'Alfonso Rus sobre els professors que diuen aleshores ("gilipolles" els va cridar) són un exemple.

Nova York estrenarà taxi

Grocs, però diferents. A partir de 2013, Nova York comptarà amb nous taxis. Nissan ha guanyat el concurs convocat per la ciutat nord-americana, i la seua furgoneta NV200 substituirà els 16 models diferents que circulen ara i es convertirà en l'únic taxi que rodarà per la Gran Poma. D'aquesta manera, the city segueix els passos d'altres capitals mundials com Londres, que compta també amb un model únic, i es prepara per afrontar un dels canvis més impactants dels últims anys.

Al principi, els nous taxis equiparan un motor de gasolina bastant més petit i fins a un 50% més eficient que tots els que s'utilitzen avui en dia. Encara que l'objectiu final és introduir mecàniques elèctriques sense emissions, 100% netes.

L'alcalde Michael Bloomberg va declarar que el NV200 va a ser "el taxi més segur, còmode i pràctic que haja tingut fins ara la ciutat". NY és la ciutat dels Estats Units amb major nombre de taxis: suma 13.000 en circulació, una flota que transporta cada dia a 600.000 persones i recorre 800 milions de quilòmetres cada any.

La Comissió de Taxis i Limusines (TLC en les seues sigles en anglès), a través d'una votació popular en la qual han participat ciutadans i empreses, ha triat finalment a Nissan com subministrador oficial del servei de taxi durant 10 anys: de 2013-2023 . El motor de gasolina serà un 2.0 de quatre cilindres, clarament més eficient que el V8 dels Ford Crown Victoria, que és el model de taxi més popular d'entre els 16 que circulen actualment.

Encara que no hi ha dades oficials, un motor V8 gasolina pot consumir més de 15 litres cada 100 quilòmetres en ciutat. I tenint en compte els continus embussos i l'estil de conducció agressiu que practiquen els taxistes de NY, dos detalls tan famosos com el color groc dels seus vehicles, la despesa podria arribar tranquilament els 20 litres. El propulsor del NV200 hauria d'atorgar un consum inferior a 10 litres, de manera que la millora en consum i emissions serà notable. Per descomptat, el canvi serà automàtic.

Com a part de l'acord i de forma paral·lela a l'aparició dels nous taxis, es va a implantar també un programa pilot que assajarà en condicions reals la viabilitat de les futures mecàniques elèctriques. El 2012, Nissan posarà ja en circulació diverses unitats del seu model elèctric Leaf perquè els condueixen taxistes i reporten les seues experiències.

 

Mor als 54 anys el campió de golf Severiano Ballesteros

Ha mort als 54 anys a la seua casa de Pedrenya, a Cantàbria, després d'una recaiguda del tumor cerebral que li havien detectat el 2008.

 

Amb 94 títols, se l'ha considerat el millor golfista europeu de tots els temps.

 

El 16 de juliol de 2007 va posar fi a la seua carrera esportiva.

 

El govern de Cantàbria té previst decretar uns dies dol per la seua mort.

 

El golfista espanyol Severiano Ballesteros ha mort aquest dissabte a les 2.10 hores de la matinada als 54 anys d'edat per una insuficència respiratòria. Segons ha comunicat la seua família aquest mateix matí, Ballesteros havia patit un “empitjorament sever del seu estat neurològic”.

Severiano Ballesteros, que va ser intervingut d'un tumor cerebral a Madrid el 2008, ha estat a casa de Pedreña amb la seua família, que ha anat informant del seu estat de salut en les últimes hores de vida. La família agraeix el suport rebut i demana intimitat “en aquest moment tan dolorós”.

Severiano Ballesteros és un dels golfistes europeus més important , amb 94 títols aconseguits durant la seua carrera esportiva. Destaquen tres Opens Britànics i dos Masters d'Augusta. Va guanyar la Ryder Cup en sis ocasions com a jugador i també, en una, com a capità. També va guanyar cinc vegades el Campionat del Món Matchplay.

‘Seve', com el van conèixer primer al Regne Unit i després a tot el món, va néixer a Pedreña el 9 d'abril de 1957, una petita vila situada al sud de la badia de Santander, el racó de l'Europa continental probablement amb més tradició de golf.

Severiano va ser el quart i últim home d'una família golfista. Els seus germans Baldomero, Manuel i Vicente van ser professionals de golf. Fins i tot, un germà de la seua mare, Ramón Sota, va ser un dels millors golfistes d'Europa en la dècada dels 60: quatre vegades campió d'Espanya i sisè al Masters d'Augusta de 1965.

Des que el seu germà Manuel li va regalar, als 8 anys, el seu primer pal -un ferro 3- la vida de Seve va estar vinculada estretament al golf. En aquells dies, ja havia començat a treballar com caddie al Reial Club de Pedreña.

Des dels 9 anys, Severiano va ser caddie en aquest camp i quatre anys després va obtenir permís oficial per jugar, tot i que aprofitava algunes nits de lluna plena per fer-ho d'amagat.

Amb problemes a l'esquena, el declivi va començar a finals del noranta, i, finalment, el 16 de juliol de 2007, anunciava la seua retirada definitiva.

Gran aficionat al futbol, era un gran seguidor del Racing, però també del Barça i molts el recorden abraçant-se al president blaugrana Josep Lluís Núñez a Wembley després que el club aconseguira la primera copa d'Europa.

LA DIETA O MÈTODE DUKAN: Pros i contres

Per què aquesta dieta s'ha convertit en un bàsic en el món de les dietes? El seu mètode ha revolucionat França, convertint-se en la "dieta de moda" per perdre pes.

Les claus del seu èxit es troba en un programa clar i senzill que compta amb una apetitiosa llista de cent aliments permesos, dels quals 72 són d'origen animal i 28 verdures i hortalisses. No passa gana, ja que no hi ha limitació en la quantitat dels aliments permesos, i si se segueix adequadament, els resultats es noten des dels primers dies.

Basada en les proteïnes, aquesta dieta sembla complir les seues promeses, almenys si se segueix al peu de la lletra. No obstant això, comporta cert risc de mancances, com passa en totes les dietes hiperproteiques. Una dieta tan rica en proteïnes pot ser sana? Segons DUKAN, els dies de proteïnes pures són molt pocs: de 2 a 5 segons el sobrepés. Després es van intercalant dies amb proteïnes i dies amb proteïnes i vegetals.

El mètode es divideix en quatre fases:

Les dues primeres són d'aprimament: fase d'atac (la més curta i severa de totes ja que només es poden prendre aliments proteics) i fase de creuer (en la qual s'alternen diversos dies de dieta proteínica, amb altres tants en els quals també es prenen verdura).

Les dues següents són de manteniment: fase de consolidació, (fase de transició entre la dieta total i la no dieta) i fase d'estabilització (l'objectiu és conservar el pes aconseguit). Segons DUKAN cal complir dues regles fonamentals per mantenir la línia: una jornada de dieta proteica pura per setmana i tres cullerades soperes de segó de civada al dia (un aliment que disminueix l'absorció de calories).
El segó de civada és un altre dels protagonistes del mètode. El motiu és perquè ajuda a aprimar millor i més ràpid, alhora que redueix la fam. El segó de civada disminueix el colesterol en la sang i té una acció preventiva de la diabetis en reduir la velocitat de penetració dels sucres de ràpida absorció a la sang. A més exerceix una acció reguladora del trànsit intestinal.
Durant tota la dieta és imprescindible beure molta aigua (1,5 litres) i limitar el consum de sal per evitar la sobrecàrrega renal. (No es recomana aquesta dieta als diabètics, ni a les persones que pateixen problemes cardíacs o renals).
Si se segueix amb prudència i sota el seguiment d'un especialista de la salut, els riscos per a l'organisme poden ser limitats i la massa muscular pot veure's reforçada. 

Els avantatges de la dieta DUKAN són els següents:

    * Un programa precís descrit perfectament en el llibre "Jo no sé aprimar"
    * Una llista d'aliments permesos relativament extensa
    * No es passa fam
    * Un llibre de receptes pràctiques i saboroses
    * Una pèrdua de pes ràpida i motivant
    * Una solució duradora per estabilitzar el pes
Els inconvenients de la dieta DUKANE són de diferent tipus:

    * La primera fase pot resultar difícil pel que fa al gust
    * Risc de sentir fàstic donat el gran consum de proteïnes
    * Possibles petits inconvenients: restrenyiment, mal alè, boca seca i cansament
    * Risc d'augment del colesterol, que cal controlar de prop
    * A aquesta dieta li falten lípids, especialment d'origen vegetal
    * Presenta els mateixos riscos de mancances en vitamines i minerals que les dietes hiperproteiques, de manera que cal preveure la necessitat de prendre complements alimentaris
    * Cansament degut a la pèrdua ràpida de pes
    * Resultats menys espectaculars per a la gent que busca una petita pèrdua de pes (menys de 5 quilos)
    * Risc de recuperar ràpidament el pes, ja que també es perd amb rapidesa
Per tant, cal controlar el risc de mancances alimentàries, per la qual cosa és aconsellable demanar assessorament a un especialista de la salut, perquè us oriente i valore si aquesta dieta és la més adequada per al vostre cas en particular.

Les Trobades es reprenen a Xeresa. Festa per la llengua de la Safor-Valldigna.

Les Trobades d'Escoles en Valencià es reprenen després de les vacances de Setmana Santa amb una nova cita, en aquesta ocasió a Xeresa, on tindrà lloc demà dissabte la Trobada de la Safor-Valldigna.

La festa per la llengua començarà a les 17 hores amb l'eixida de la cercavila davant l'escola nova de Xeresa, que estarà acompanyada per la colla de dolçainers i tabaleters Penya Roja de Xeresa i la Banda de música S.I.U.M.X.

Tot seguit les activitats començaran amb el muntatge del trencaclosques en homenatge a Enric Valor, que donarà pas a una vesprada farcida de tallers, actuacions musicals i teatrals i demostracions de pilota, entre d'altres.

La jornada finalitzarà amb un concert de La Gira 2011 al poliesportiu municipal, amb les actuacions de La Gossa Sorda, Aspencat i Sènior i el Cor Brutal.