Ha millorat l'ensenyament i l'ús social del valencià respecte a fa quatre anys? La situació actual de l'idioma es pot considerar satisfactòria? Són les dues preguntes per radiografiar l'estat de salut de la mortalitat-viva ara que es tanca una legislatura marcada en els seus dos últims terços per una severa crisi econòmica internacional.
A la primera pregunta es pot respondre que sí, que les xifres fredes indiquen un lent però continu avanç en l'ensenyament en valencià, que arriba ja al 29% dels alumnes no universitaris (el 1999 era el 16%). Però al costat d'això, si es deixen de banda els números i s'observa l'estratègia política, s'adverteixen una sèrie de decisions recents de la Conselleria d'Educació que poden marcar un canvi de rumb en el costós i desequilibrat progrés aconseguit fins ara. L'aposta per un model plurilingüe-que ningú discuteix-es planteja a costa de limitar el valencià en els programes d'incorporació progressiva (PIP) a una sola assignatura (fins ara podia ser més d'una) i de nous i necessaris recursos per aprofundir en l'extensió de la llengua pròpia en l'Educació Secundària.
Mentrestant, també les universitats donen per finalitzada la batalla i en aquests temps de retalls financers -la promoció de la llengua pròpia ha perdut un milió d'euros en la Generalitat aquest any- assumeixen que no és possible que tots els alumnes puguen estudiar en valencià.
Moment crític, per tant, per al valencià, llengua oficial -amb tots els seus drets- reconeguda per l'Estatut d'Autonomia i l'extensió social està recollida en una llei (la LUEV) de 1983.
Moment tan crític que fins l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va trencar el passat mes de febrer el seu beatífic silenci de l'últim lustre per denunciar -en una declaració oficial aprovada per unanimitat- que el Consell i les universitats vulneren el principi d'igualtat lingüística consagrat a l'Estatut en no garantir les classes en valencià.
Els resultats d'aquesta tèbia política lingüística serveixen com a resposta a la segona pregunta del principi: 28 anys després de la Llei d'Ús, ni la meitat de la població (el 48,5%) parla valencià, per molt que el Consell s'esforce a destacar que el 93,9% dels majors de 15 anys entén la llengua pròpia, segons l'últim estudi oficial d'Educació, presentat el desembre passat. Per contextualitzar aquesta xifra cal tenir en compte que gairebé no s'ha mogut en sis anys (en l'informe de 2005 era del 93,7%).
En aquesta legislatura també s'ha aconseguit que Educació accepte el títol de Filologia Catalana. És clar que han fet falta 28 sentències per a això.
És cert també que la tensió lingüística s'ha relaxat -els sectors blaverisme i l'AVL han iniciat ja el seguici-, però l'idioma continua sent una arma carregada d'intencions polítiques. El cas de TV3 o les apreciacions d'Alfonso Rus sobre els professors que diuen aleshores ("gilipolles" els va cridar) són un exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada