Mor als 54 anys el campió de golf Severiano Ballesteros

Ha mort als 54 anys a la seua casa de Pedrenya, a Cantàbria, després d'una recaiguda del tumor cerebral que li havien detectat el 2008.

 

Amb 94 títols, se l'ha considerat el millor golfista europeu de tots els temps.

 

El 16 de juliol de 2007 va posar fi a la seua carrera esportiva.

 

El govern de Cantàbria té previst decretar uns dies dol per la seua mort.

 

El golfista espanyol Severiano Ballesteros ha mort aquest dissabte a les 2.10 hores de la matinada als 54 anys d'edat per una insuficència respiratòria. Segons ha comunicat la seua família aquest mateix matí, Ballesteros havia patit un “empitjorament sever del seu estat neurològic”.

Severiano Ballesteros, que va ser intervingut d'un tumor cerebral a Madrid el 2008, ha estat a casa de Pedreña amb la seua família, que ha anat informant del seu estat de salut en les últimes hores de vida. La família agraeix el suport rebut i demana intimitat “en aquest moment tan dolorós”.

Severiano Ballesteros és un dels golfistes europeus més important , amb 94 títols aconseguits durant la seua carrera esportiva. Destaquen tres Opens Britànics i dos Masters d'Augusta. Va guanyar la Ryder Cup en sis ocasions com a jugador i també, en una, com a capità. També va guanyar cinc vegades el Campionat del Món Matchplay.

‘Seve', com el van conèixer primer al Regne Unit i després a tot el món, va néixer a Pedreña el 9 d'abril de 1957, una petita vila situada al sud de la badia de Santander, el racó de l'Europa continental probablement amb més tradició de golf.

Severiano va ser el quart i últim home d'una família golfista. Els seus germans Baldomero, Manuel i Vicente van ser professionals de golf. Fins i tot, un germà de la seua mare, Ramón Sota, va ser un dels millors golfistes d'Europa en la dècada dels 60: quatre vegades campió d'Espanya i sisè al Masters d'Augusta de 1965.

Des que el seu germà Manuel li va regalar, als 8 anys, el seu primer pal -un ferro 3- la vida de Seve va estar vinculada estretament al golf. En aquells dies, ja havia començat a treballar com caddie al Reial Club de Pedreña.

Des dels 9 anys, Severiano va ser caddie en aquest camp i quatre anys després va obtenir permís oficial per jugar, tot i que aprofitava algunes nits de lluna plena per fer-ho d'amagat.

Amb problemes a l'esquena, el declivi va començar a finals del noranta, i, finalment, el 16 de juliol de 2007, anunciava la seua retirada definitiva.

Gran aficionat al futbol, era un gran seguidor del Racing, però també del Barça i molts el recorden abraçant-se al president blaugrana Josep Lluís Núñez a Wembley després que el club aconseguira la primera copa d'Europa.