Lipdub de l'escola de Montaverner

Dia de la mare

Les primeres celebracions del Dia de la Mare es remunten a l'antiga Grècia, on se li rendien honors a Reva, la mare dels déus Zeus, Posidó i Hades. Igualment els romans van anomenar aquesta celebració La Hilaria quan la van adquirir dels grecs i se celebrava el 15 de març en el temple de Cibeles. Durant tres dies es feien oferiments. Els primers cristians van transformar aquestes celebracions en honor a la Mare de Déu.

En el santoral catòlic, el 8 de desembre, se celebra la festa de la Immaculada Concepció, data que es manté en la celebració del Dia de la Mare en alguns països com Panamà.

A Anglaterra, cap al segle XVII, tenia lloc un esdeveniment similar, també a la Verge, que es denominava Diumenge de les Mares. Els nens concorrien a missa i tornaven a les seues llars amb regals per a les seues progenitores.

Als Estats Units, en canvi, la celebració té els seus orígens cap a 1870, quan Julia Ward Howe, autora de l'Himne de batalla de la República, va suggerir que aquesta data fora dedicada a honrar la pau, i va començar celebrant cada any trobades a la ciutat de Boston, Massachusetts en celebració del Dia de la Mare.

La nord-americana Ana Jarvis de Philadelphia, després de la mort de la seua mare en 1905, decideix escriure, a mestres, religiosos, polítics, advocats i altres personalitats, perquè la recolzen en el seu projecte de celebrar el "Dia de la Mare" en l'aniversari de la mort de la seua mare, el 2n diumenge de maig. Va tenir moltes respostes i pel 1910 ja se celebrava en molts estats de la Unió. Veient la jove Jarvis, la gran acollida a la seua iniciativa, va assolir que el Congrés dels Estats Units presentés un projecte de llei a favor de la celebració del Dia de la Mare. Finalment, en 1914, el Congrés dels Estats Units va aprovar la data com el Dia de la Mare i la va declarar festa nacional, la qual cosa va tenir el suport del president Woodrow Wilson. Més tard altres països es van adherir a aquesta iniciativa i aviat Ana va poder veure que més de 40 països del món celebraven el Dia de la mare en dates similars. No obstant això, la festivitat impulsada per Ana Jarvis va començar a mercantilitzar-se, de manera tal que es desvirtuava l'origen sentimental de la celebració. Això va motivar que Ana presentés una demanda, en 1923, perquè s'eliminara la data del calendari de festivitats oficials. El seu reclam, de gran abast, va provocar que fos arrestada per disturbis durant una reunió de mares de soldats en lluita, que venien clavells blancs, el símbol que Jarvis havia impulsat per a identificar la data. Ana va lluitar amb insistència contra la idea que ella mateixa havia impulsat, perdent tot el suport d'aquells que l'acompanyaren inicialment.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_de_la_Mare

Moltes felicitats a totes les mares, especialment per a la meua dona, i un record per a ma mare.

Mou va rebre ajudes arbitrals en les seues dos Champions

Els terminis curts pel que es caracteritza el món del futbol fa que un tècnic com José Mourinho puga caure en conductes que freguen la hipocresia si es mira enrere. Mou va aprofitar la roda de premsa d'ahir per posar en dubte la neteja de la Lliga de Campions que va conquistar el Barcelona.

No obstant això i sense anar més lluny, el Porto i l'Inter de Milà dirigits pel propi Mourinho van rebre la col·laboració dels col·legiats en el seu camí cap a les dues Lligues de Campions conquerides pel tècnic lusità.

"A mi em faria vergonya guanyar així una Champions", etzibava Mou en roda de premsa oblidant el dany causat el Deportivo de la Corunya en les semifinals de 2004. Aquell Porto va gaudir de dues expulsions, totes dues dubtoses, i un penal a O Dragao xiulat més per la pilleria de Deco que per una acció punible. Les ajudes de Markus Merk, en l'anada, i de Pierluigi Collina, a la tornada, acabarien sent decisives en la classificació per a la final davant el Mònaco de Morientes.

La història es va repetir entrenant a l'Inter de Milà la passada campanya. En el partit d'anada dels vuitens contra el Chelsea, els italians van guanyar a Itàlia 2-1 i van comptar per a l'ocasió amb la col·laboració de Mejuto González, que no va assenyalar dues penes màximes a favor dels anglesos. Una d'elles sobre Salomon Kalou clamorosa.

També en quarts, davant el CSKA de Moscou, Mou va poder gaudir d'un rival amb deu futbolistes, ja que l'àrbitre francés Stephane Lannoy va expulsar Odiah per doble groga quan més estava apretant l'equip moscovita. En la següent ronda, en semifinals davant el Barça, els de Guardiola van reclamar dos penals en el 3-1 favorable als de Mourinho del Giuseppe Meazza.

Fets tots aquests que posen en evidència la memòria selectiva de Mou quan s'enfronta a una roda de premsa.

País Valencià: 600.000 desocupats

La taxa d'atur arriba al 24,12%, segons l'EPA

24.000 nous desocupats en l'últim trimestre

L'Enquesta de Població Activa sobre l'últim trimestre ha proporcionat una xifra rècord d'aturats al País Valencià: 600.000 (599.900, exactament). El percentatge corresponent és del 24,12%, és a dir, que  quasi un de cada quatre valencians que vol treballar no ho pot fer.

 

La dada (24,12%) és significativament superior a la mitjana estatal (21,29%). A tot l'Estat hi ha 4.910.200 desocupats.

Segon l'Instituto Nacional de Estadística, responsable de l'enquesta, el País Valencià és una de les comunitats que presenta un dels més importants ascensos de l'atur en aquest període, amb 24.000 desocupats més que l'anterior: només per darrere d'Andalusia i Catalunya.

Un altre Madrid-Barça

L'anada de la semifinal de Champions comença a les 20.45

Tot és a punt perquè comence un dels partits més esperats de la temporada. L'eliminatòria de semifinal de Champions entre el Barça i el Madrid arriba amb un ambient crispat pel foc creuat entre Guardiola i Mourinho. Els blau-grana encaren el partit molt motivats després de la derrota en la final de la Copa la setmana passada, però amb la lliga al sac. La gespa no és tan alta com en el partit de lliga pel control més exigent de la UEFA.

 

 

Facebook suprimeix l'enllaç amb la festa a l'aeroport i expulsa al promotor

La convocatòria de la "rave" de l'aeroport ha desaparegut de Facebook a quatre dies de la suposada celebració. Així ho va denunciar ahir al diari Levante-EMV l'internauta que ha promogut la festa, el perfil també ha estat exclòs de la xarxa social per utilitzar una identitat falsa.

 
"Han anul·lat l'esdeveniment i el meu compte. L'empresa pot fer el que vulga, però estic cabrejat perquè ningú m'ha avisat", ha afirmat Pau, el jove valencià establert a Madrid que ha aconseguit més de 21.000 adhesions a la seua iniciativa. Segons va assegurar, ahir va intentar accedir al seu perfil -amb el pseudònim Patufet- i es va trobar que ha estat "inhabilitat" de la xarxa social per fer servir un nom fals. També han esborrat l'enllaç amb la festa. Pau ha dit entendre que suprimeixen l'esdeveniment "perquè tot es tractava d'una broma", però no que eliminaren el seu perfil personal.

40 anys d'esport valencià

Coincidint amb la celebració dels actes de la ciutat de València com a Capital Europea de l'Esport 2011 i el 40 aniversari del Corte Inglés de Pintor Sorolla, es repassa en una exposició de mig centenar de fotografies dels 40 anys d'activitat esportiva, amb la col·laboració de la Fundació Esportiva Municipal de l'Ajuntament de València i l'Agència EFE.

Els mateix anys que compleix el trofeu de la lliga 1970-1971 que va guanyar el València amb Di Estéfano d'entrenador.

Al mateix temps, s'ha organitzat un concurs fotogràfic on un jurat ha triat vint fotografies d'entre totes les enviades a la pàgina web www.deportevalencia.com / concurs-fotogràfic que millor ressalten l'esperit de sacrifici, cooperació i solidaritat que comporta la pràctica de l'esport tant popular com professional i reflecteixa a València, posteriorment, el públic assistent triarà per votació la guanyadora del premi dotat amb tres-cents euros. El jurat atorgarà tres premis amb regals del Corte Inglès. Fins al 3 de maig.

Ball de La Bandera: coincidència històrica

Enguany es produeix un fet històric: el pròxim dilluns 25 d’abril, si l’oratge ho permet, es realitzarà el Ball de la Bandera a Montaverner, el meu poble, i a Beniarjó, el poble on es troba l’escola on treballe.

A continuació, un poc d’informació que he trobat a Internet:

•       MONTAVERNER:

Des de la seua instauració oficial com a festa, ja fa tres segles, la celebració que Montaverner dedica a Sant Blai, o 'Festa dels Fadrins', en commemoració del suposat miracle que comportà el guariment dels malalts de diftèria, ha anat canviant al llarg del temps, encara que manté essencialment alguns dels seus aspectes originaris: la celebració diumenge i dilluns de Pasqua.

Sempre ha estat organitzada, a càrrec de 2 festers i 2 acompanyants, que segons resa la tradició han de ser fadrins.

Aquesta festa té els següents càrrecs: Capità, Alferes, i dos acompanyants.

L'acte més important de la festa és la "ballà de la bandera", en la Plaça Major, una bandera amb la imatge de Sant Blai.

Un poc d’història:

“Tots els anys se celebra el segon dia de Pasqua de Resurrecció la Festa del Miracle de Sant Blai Bisbe i Màrtir, que va fer en Montaverner a l’any 1678, amb l’alliberament d’un contagi de garrotillo (malaltia de gola, on es feien nafres que ofegaven). En pocs dies van morir 14 persones, d’un total de 30 cases que hi havien aleshores. En tant gran aflicció invocaren el Patrocini de San Blai, del qual no tenien imatge i acudiren a la parròquia de Bèlgida, pel camí de Bélgida, on va eixir el retor de dita parròquia i rebent en processó tot el lloc, varen ficar la imatge en el tabernacle, entrant a Montaverner en processó pel carrer major cap a d’alt fins arribar a l’església, i en la primera casa del carrer Major, tragueren una xiqueta d’uns déu anys malalta de dit accident moribund que amb nafres en la gola, no li podia passar el menjar, així que es va aclamar al Sant, assolint la seua cura, igual que en els altres malalts que hi havia al poble, que era en quasi totes les cases.

Hi ha documents escrits que corroboren tot aquest miracle: Llibre del Doctor Esplugues, Còpia de l’Acta notarial i després al llibre de defuncions.”

 

•      BENIARJÓ:

Cada 25 d'abril se celebren les festes en honor de sant Marc en què es ballen les danses conegudes com el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen a la Florència del segle XV.

El tradicional Ball de la Bandera, previ a la processó, actualment està a càrrec de Miguel Angel Miñana Mascarell, ‘Huma’, fill, a la plaça Major. Miñana va arreplegar el relleu l’any 2006, després de la mort de son pare, un any abans.

La dansa, que consisteix a rodar la bandera per diferents parts del cos, simbolitza el martiri de Sant Marc, i es creu que va ser introduïda al segle XIV des d’Itàlia pel cavaller Ausiàs March, senyor de Beniarjó.

Després parteix des de l’església parroquial la processó amb la imatge de Sant Marc, encapçalada per les ’caixes’, amb molts xiquets que garanteixen el futur de la festa. 

La bandera actual s’estrenà l’any 1997, data del 600 aniversari del naixement d’Ausiàs Marc , i és còpia exacta de l’anterior.  La bandera pesa 29 Kg.

Es tracta de la manifestació històrica cultural popular més antiga de la Safor. 

Els centres amb línies en valencià, recollits en una web

El Tempir d'Elx presenta una nova versió del mapa

L'Associació per la Llengua el Tempir d'Elx ha presentat, amb el suport de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana, una segona edició del mapa de centres del País Valencià que tenen línies en valencià. El mapa ajuda a trobar fàcilment les escoles i institucions del País Valencià que brinden una educació en valencià o bé bilingüe.

El Tempir d'Elx va llançar fa un any una guia de centres educatius, aprofitant Google Maps. La guia ajudava els pares a saber quina oferta educativa en  valencià hi havia on resideixen, o ben a prop. Doncs bé, ara, que és a punt de començar la campanya de matriculació de primària, ha presentat la segona versió del mapa i d'ací a uns quants dies presentarà el mapa dels centres de secundària.

La nova versió conté les dades actualitzades i acordades amb les de la Conselleria d'Educació i filtra més bé la localització dels centres, que ara es poden cercar per comarca, població o codi postal, i també per distància del domicili als centres.

A més a més, la informació consultada apareix d'una manera gràfica i indexada i es pot compartir via Facebook. Finalment, la nova versió invita a fer suggeriments a l'associació i a enviar missatges electrònics als centres demanant més informació.

Biblioteca digital mundial

Reuneix mapes, textos, fotos, gravacions i pel·lícules de tots els temps i explica en set idiomes les joies i relíquies culturals de totes les biblioteques del planeta.

La BDM no oferirà documents corrents, sinó "amb valor de patrimoni, que permetran apreciar i conèixer millor les cultures del món en idiomes diferents: àrab, xinès, anglès, francès, rus, espanyol i portuguès. Però hi ha documents en línia en més de 50 idiomes".

"Entre els documents més antics Algunes de còdexs precolombins, gràcies a la contribució de Mèxic, i els primers mapes d'Amèrica, dibuixats per Diego Gutiérrez per al rei d'Espanya el 1562".

Els tresors inclouen el Hyakumanto darani, un document en japonès publicat l'any 764 i considerat el primer text imprès de la història, un relat dels asteques que constitueix el primer esment de l'Infant Jesús en el Nou Món; treballs de científics àrabs que revelen el misteri de l'àlgebra; ossos utilitzats com oracles i esteles xineses, la Bíblia de Gutenberg; antigues fotos llatinoamericanes de la Biblioteca Nacional de Brasil i la cèlebre Bíblia del Diable, del segle XIII, dela Biblioteca Nacional de Suècia.

És fàcil de navegar.

Cada joia de la cultura universal apareix acompanyada d'una breu explicació del seu contingut i el seu significat. Els documents van ser escanejats i incorporades en la llengua original, però les explicacions apareixen en set llengües, entre elles, el castellà.

La biblioteca comença amb uns 1.200 documents, però ha estat pensada per rebre un nombre il·limitat de textos, gravats, mapes, fotografies i il.lustracions.

Com s'accedeix al lloc global?

Tot i que serà presentat oficialment avui a la seu de la UNESCO, a París, la Biblioteca Digital Mundial ja està disponible a Internet, a través del lloc www.wdl.org

L'accés és gratuït i els usuaris poden ingressar directament per la web, sense necessitat de registrar-se.

Permet a l'internauta orientar la seua recerca per èpoques, zones geogràfiques, tipus de document i institució.

El sistema proposa les explicacions en set idiomes (àrab, xinès, anglès, francès, rus, espanyol i portuguès). Els documents, per la seua banda, han estat escanejats en la seua llengua original.

D'aquesta manera, és possible, per exemple, estudiar en detall l'Evangeli de Sant Mateu, traduït en aleutià pel missioner rus Ioann Veniamiov, el 1840 ...

Amb un simple clic, es poden passar les pàgines d'un llibre, acostar o allunyar els textos i moure'ls en tots els sentits. L'excel·lent definició de les imatges permet una lectura còmoda i minuciosa.

Entre les joies que conté de moment la BDM hi ha la Declaració d'Independència dels Estats Units, així com les Constitucions de nombrosos països, un text japonès del segle XVI considerat la primera impressió de la història, el diari d'un estudiós venecià que va acompanyar Fernando de Magallanes en el seu viatge al voltant del món; l'original de les "Fabulas" de Lafontaine, el primer llibre publicat a Filipines en espanyol i tagalog, la Bíblia de Gutemberg, i unes pintures rupestres africanes que daten de 8000 A. C.

Dues regions del món estan particularment ben representades: Amèrica Llatina i Orient Mitjà. Això es deu a l'activa participació de la Biblioteca Nacional del Brasil, la biblioteca Alexandrina d'Egipte i la Universitat Rei Abdullah de l'Aràbia Saudita.

L'estructura de la BDM va ser calcada del projecte de digitalització de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, que va començar el 1991 i actualment conté 11 milions de documents en línia.

Els seus responsables afirmen que la BDM està sobretot destinada a investigadors, mestres i alumnes. Però la importància que té aquest lloc va molt més enllà de la incitació a l'estudi a les noves generacions que viuen en un món audiovisual. Aquest projecte tampoc és un simple compendi d'història en línia: és la possibilitat d'accedir, íntimament i sense límit de temps, l'exemplar incalculable, inabordable, únic, que cadascú alguna vegada va somiar conèixer.