Mor Xavier Tondo en quedar atrapat per la porta d'un garatge

El ciclista català Xavier Tondo, de 32 anys, ha mort avui en quedar atrapat entre el seu cotxe i la porta automàtic d'un edifici d'apartaments de la urbanització de Pradollano, a Sierra Nevada, on estava entrenant, han informat fonts de la Guàrdia civil.

Els fets han tingut lloc poc després de les 10.00 hores, quan, segons sembla, el ciclista de l'equip Movistar, que es preparava per al Tour de França, intentava treure del garatge de l'edifici el seu cotxe, del que es va baixar al veure que la porta s'estava tancant.

Una vegada fora del vehicle, segons la Guàrdia Civil, aquest s'ha desplaçat ja que era automàtic i tenia posada la marxa enrere, cosa que ha causat l'atropellament al ciclista, que hauria quedat atrapat entre el cotxe i la porta de l'aparcament.

Tondo, que en aquest moment estava acompanyat per un altre company, segons la Guàrdia Civil, preparava el Tour de França a Sierra Nevada i havia quedat amb el ciclista Alejandro Valverde per entrenar.

Un particular va alertar de l'accident al voltant de les 10.15 hores al centre de coordinació d'emergències 112, que va mobilitzar efectius sanitaris, de la Guàrdia Civil, la Policia Local i Protecció Civil de Monachil.

El cadàver de Tondo ha estat traslladat a l'Institut de Medicina Legal de Granada capital, on se li practicarà l'autòpsia.

Necessita millorar

Un article de MIREIA C. MAIQUES a www.linformatiu.com

Si ara mateix haguérem d’examinar-nos sobre l’estat de les consciències de molts valencians i valencianes, un nombre més alt del que seria desitjable suspendria. Després d’una jornada electoral, és el moment d’analitzar-nos. Més enllà hauríem d’anar. Un examen de consciència profund és altament recomanable per a dos col·lectius, en concret. Els impulsors i defensors de la figura de Jorge Alarte com a persona apta per liderar una alternativa davant la força arrasadora del Partit Popular a terres valencianes, per una banda. I per altra els professionals de la comunicació, signataris d’un codi ètic, que exerceixen la seua professió en Ràdio Televisió Valenciana i que han de trobar la manera, per la seua salut i per la de molts valencians, d’enfrontar-se al joc que, des de fa massa emissions, té el concepte de responsabilitat segrestat.

Els socialistes valencians han sigut els grans perdedors al País Valencià. La diferència respecte a la resta de l’Estat és que ací se sabia des de feia molt i no s’ha fet res. Els militants socialistes ni s’han indignat ni han reaccionat. A més, sumem-li que en cap moment han sabut visibilitzar cap alternativa a la realitat que el Partit Popular ens ha sabut vendre amb una destresa sensacional. Els professionals de la comunicació, sense afegir-hi res més, hauríem de trobar també una alternativa al que ara mateix fem. 

Les multitudinàries manifestacions contra la corrupció, el moviment Quinze de Maig, l’estat efectiu de la sanitat i educació pública valenciana que hem de patir al dia a dia i tantes altres coses, no s’han traslladat a les urnes. Tindrem un president de la Generalitat que serà el més votat de la història i el primer a asseure’s a la banqueta dels acusats. Encara que és el que hem decidit, haurem de confiar que seguim indignats i que el que acabem de començar a veure siga el principi d’un vertader trencament amb tota aquesta política contraproduent, casposa i tramposa.

Llistes obertes, per què no?

Avui anem a votar –perquè s'ha d'anar, que després no val a queixar-nos sortint al carrer–, però jo tornaré a tenir el mateix problema de sempre. M'agrada molt una de les candidatures que es presenten però, sincerament, me l'he de tragar tota. Dels candidats que jo i totes les enquestes diuen que sorgiran elegits d'aquesta llista, n'hi ha alguns que no m'acaben de convèncer. No em trameten confiança. Però me'ls he de tragar tots. 

 

Imagineu-vos per un moment que vote el PP (que ja és posar imaginació). He d'assumir tots els candidats que estan imputats en causes judicials sense poder dir res? Per què no puc assenyalar un per un els noms de la candidatura que a mi em satisfan? Que és complicat? Sí, és clar, tant com al Senat, quan dipositem a l'urna aquella immensa papereta havent-hi marcat uns quants noms, siguen del color que siguen. I si ho fem al Senat, on els candidats no és que ens siguen precisament propers, per què carai no podem fer-ho en aquestes eleccions municipals, en les quals tenim moltes més possibilitats de conèixer els candidats i saber, o intuir, qui ens genera confiança i qui no? 

 

La classe política s'ha omplert la boca aquests dies parlant del distanciament entre els electors i els partits, i proclamant a tort i a dret que cal un acostament. Tenen raó. Però són els mateixos que fins ara han estat incapaços d'aprovar una llei electoral pròpia. Només per poder-nos colar enmig de les llistes candidats a qui els aparells dels partits deuen favors. No ho han entès. L'empresa som nosaltres, els administrats; i ells, els treballadors. I volem afinar la selecció del personal.

Els partits obtindran 0,64 euros per cada vot en les autonòmiques

Amb tot el que està passant, i en el dia anterior a les eleccions, unes dades per a "reflexionar":

La Comunitat Valenciana subvencionarà als partits polítics amb 0,64 euros per vot i 12.786 euros per diputat aconseguit en les pròximes eleccions autonòmiques d'aquest diumenge, 22 de maig.

Així es desprén de la confrontació de les ordres publicades en els diferents butlletins autonòmics, recollides per Europa Press, sobre les quanties de les subvencions per regidor i vot que les comunitats paguen els partits polítics com a compensació per les seues despeses electorals.

En les eleccions municipals, el Ministeri d'Economia és l'organisme encarregat de quantificar aquestes subvencions. En aquest cas, el Govern central subvencionarà amb 55 cèntims cada vot obtingut, sempre que es tradueixen en regidors, i amb 276,86 euros cada acta de regidor.

Però en el cas de les autonòmiques són les diferents comunitats les que ho determinen ja que són elles les convocants. Això fa que existeixa gran disparitat de xifres entre unes i altres comunitats, amb una forquilla que va dels 40 cèntims l'euro per vot i dels 10.000 fins als 20.000 euros per escó. En les últimes eleccions generals, l'Estat va pagar 21.167,64 euros per diputat i 79 cèntims per cada vot al Congrés.

Al maig, qui més abona per vot serà la Comunitat de Madrid (1,01 euros), seguida de Navarra (92 cèntims) i la Rioja (88 cèntims). A Madrid, la assemblea legislativa passarà a tenir 129 diputats després dels comicis de maig, també és una de les que més paga per escó aconseguit (19.981,18 euros), només superada per Canàries, que ha previst una compensació de 20.456,28 euros (3.000 més que fa quatre anys). En el costat contrari de la balança figura Castella i Lleó (10.205,62 euros per escó i 40 cèntims per vot).

Les protestes demostren que s'ha perdut la por

A la plaça de l'ajuntament de València hi ha hagut un creixement exponencial de l'acampada a nivell quantitatiu: si el primer dia eren un centenar, dimecres ja eren un miler, i dijous a la nit hi havia entre sis mil i vuit mil persones. En aquestes protestes hi ha un eix molt clar: el descontentament davant el capitalisme especulatiu i un sistema polític molt deficitari (llistes tancades, partits que es financen a través de la corrupció,…). A banda, hi ha tota una sèrie de propostes que van encaminades a aprofundir en la democràcia.

Les idees bàsiques de l'acampada de València van en sintonia amb allò que es reivindica a tot arreu: que s'incapaciten càrrecs públics corruptes; que se suprimisca el 5% per accedir a les Corts Valencianes; que s'aprofundisca en la participació ciutadana a través d'assemblees de barri i consultes populars; que es regenere el poder judicial; que les empreses que tinguen beneficis no puguen fer expedients de regulació d'ocupació; que el sistema d'incompatibilitats dels càrrecs públics siga molt més estricte; que el sistema fiscal siga progressiu, es grave les gran fortunes i es perseguisca el frau fiscal: I la proposta estrella i comuna: que els bancs cancel·len les hipoteques.

Es tracta d'un moviment clarament reformista, que reclama més democràcia. I si bé en un principi podia semblar que el moviment provenia de sectors anarquistes, aquest, si hi era, ha quedat totalment sobrepassat per la resposta de la gent. El sentiment general és d'anar a votar i de castigar els grans partits, que són els més responsables de la precarietat democràtica, econòmica i social.

Aquest és un moviment de rebuig a un sistema, contra les seues nafres més vergonyoses, i sobretot és un moviment proactiu, de propostes. Per tant, s'està gestant la possibilitat d'una renovació democràtica i una millora de la qualitat democràtica. Els partits haurien de prendre'n nota.

Un altre aspecte interessant d'aquest moviment és que està representat, sobretot, per les classes mitjanes. Per tota aquella gent que ha pagat els plats trencats alhora que ha pogut observar la realitat i s'ha adonat de tot el que han perdut en els últims anys. Són joves, de 25 a 35 anys, molt preparats, amb estudis i alts nivells de qualificació, que es troben a l'atur. No són els pàries de la terra. I això també explica que el moviment siga tan pacífic.

Finalment, cal destacar l'horitzontalitat d'aquest moviment, que no té lideratges. Un aspecte nou, que es deu sobretot al fenomen de les xarxes socials.

És cert que, passades les eleccions, pot desinflar-se la visibilitat del moviment. Però es desinflarà això i prou. Perquè les idees fonamentals han vingut per quedar-se. Aquestes protestes són la demostració que s'ha perdut la por. Ja no tenim por.

Rafa Xambó, músic i sociòleg

Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb

El vot del dia 22 és important i ÚTIL.

Llegint les cròniques sobre el Moviment 15-M, pense que tenen molta raó. I me n'alegre. Me n'alegre, sobretot, que, per fi, una gran part de la població descontenta surta al carrer a dir que estan farts i que la situació ha de canviar. El perill rau en equivocar-se de finestreta, en protestar contra el sistema democràtic, no contra els que viuen a costa del sistema democràtic i l’estan destruint.

Tots els que surten al carrer perquè pensen que el sistema està podrit i que els partits no els representen han de votar massivament als partits d'esquerra i, a més, afiliar-se a ells per a, una vegada dins, provocar el canvi que reclamen promovent mesures com: una llei electoral proporcional que acabe amb el bipartidisme establert, la limitació de mandats, de manera que cap responsable polític estiga més de dues legislatures en el càrrec, les llistes obertes en totes les eleccions perquè no siga el partit sinó l'elector qui decideixa a qui cal triar, l’obligatorietat que qualsevol que siga elegit per a qualsevol lloc, una vegada que l'abandona al terme del termini establert, torne al lloc de treball que va deixar, que tota persona triada per a qualsevol lloc estiga obligada a declarar els seus ingressos i patrimoni, tant en incorporar com a l'abandonar el mateix, i que se'ls exigeixa als polítics que si durant l'exercici del càrrec són imputats per qualsevol delicte, han d’abandonar immediatament i, si són condemnats, se'ls impedirà presentar-se mai més.

És des de dins com pot aconseguir-se, però només si som multitud. I que la indignació es converteixa en acció transformadora. No permetem que s'apropien de la democràcia els que consideren que tot és seu: el sistema, les institucions, els diners...

Ahir vaig rebre la propaganda electoral dels principals partits i, sense obrir els sobres, els vaig trencar i els vaig tirar. Tinc clar que no els vaig a votar, ni ara ni en les generals de l'any que ve. Crec que no representen els meus interessos ni els de la població. Van als seus negocis. El problema és a qui votar.

A la nostra terra, sembla que tots els descontents i desencantats amb els socialistes poden decantar-se per Esquerra Unida o per la coalició Compromís. Donar el vot a Compromís pot resultar realment decisiu, cada vot compta. És el que podríem anomenar un veritable vot útil. Segons Enric Morera “de la nostra presència depén que les coses es facen d'una altra manera”. També diu que "Compromís fa por als poderosos i corruptes perquè saben que no ens poden tapar la boca".

Escolta

Llegeix fonèticament

PER A LA JORNADA DE REFLEXIÓ

 

El brillant Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa.

Shaw és l'única persona que ha guanyat un Premi Nobel (literatura, 1925) i també un Oscar (en la categoria de millor guió), per "My Fair Lady", basada en la seua obra Pigmalió.

"Els polítics i els bolquers 

s'han de canviar sovint ...
i pels mateixos motius. "

Quina capacitat de síntesi!

Indigna't i VOTA

Hui s'obri la inscripció a la Universitat d'Estiu de Gandia

Hui dijous, 19 de maig, s’obri el termini per a realitzar la inscripció de la XXVIII edició de la Universitat d’Estiu de Gandia. El lema sota el qual s’agrupen els cursos, tallers, seminaris i activitats obertes és ‘Gandia, estiu, excel·lència’. Les activitats començaran el dia 11 de juliol i la cloenda està prevista per al 22 del mateix mes.

L'oferta de cursos d’aquesta edició abraça tots els camps del coneixement, en consonància amb la diversitat d’estudis que ofereix la Universitat de València. Des de la salut fins la història. Des de la potència econòmica i cultural de Xina fins la protecció dels drets dels autors. L’admissió es realitzarà respectant estrictament l’ordre de recepció dels impresos de matrícula junt amb el resguard bancari acreditatiu d’haver fet efectiu el pagament corresponent.

A més dels cursos, la UEG ha programat diversos tallers i seminaris que es realitzaran en horari de vesprada (de 17:30 a 19:30 hores). El nombre de participants en alguns tallers (Taller de disseny gràfic: el cartell publicitari) és molt restringit i el nombre de places és d’un de màxim vint, així com els altres tallers que serà d’un màxim de vint-i-cinc alumnes. El sistema de selecció és idèntic al descrit en relació amb els cursos. La matrícula es fa a través de la pàgina web de la Universitat de València: www.uv.es/cig i/o www.fguv.org/cursos. També aquelles persones que ho vulguen podran matricular-se a la seu del CIG a València (c/Amadeu de Savoia, 4-planta 5ª) o a Gandia (c/Fundació Vicent Ferrer, 6).

Tota la informació sobre els diferents cursos, seminaris, tallers... es pot consultar en el NOU DISE electrònic.

Què passa si no votes?

L'exemple de les bicis a Ferrara

Article d'opinió de Xavi Blasco, aparegut al diari Micro.

Fa unes setmanes en un “Abierto” es debatia sobre el projecte de la bici en Gandia. Una de les contertúlies, a la qual li profese una gran admiració, Agustina Pérez, va defensar l’ús de les bicicletes en la ciutat com a mitjà alternatiu i posà com exemple la ciutat de Ferrara. Amb la passió que sempre defensa els seus arguments, Agustina recomanà visitar esta ciutat italiana, coneguda com la ciutat de la bicicleta, perquè amagava molts altres encants a banda d’un passat borgià comú.

Com que qualsevol excusa pot ser bona per a encetar un nou projecte em vaig proposar conéixer Ferrara.

I ara que ja ho he fet he de dir que, una vegada més, Agustina tenia raó. La ciutat es meravellosa i molt recomanable de visitar, però sense dubte la gran sorpresa va ser el vore centenars o milers de bicicletes circulant pels carrers, sense escoltar ni cotxes ni motos... S’ho imaginen? Jo fins que ho vaig vore en directe tampoc m’ho podia imaginar.

Em sume a la recomanació d’Agustina... i m’encantaria que algun dia la meua ciutat, Gandia, es semblara un poquet en questió de la bici a Ferrara. I per arribar ahi, el primer que hem de fer és creure-nos-ho.

Ah! i si algun dia ho aconseguim que no es preocupe Begonya Boluda, perquè arguments per als seus “abiertos” no li’n faltaran... per exemple allà en Ferrara el problema el tenen en com aparcar les bicicletes i que no molesten.