Extracte de l'article del mateix nom, publicant a www.elpunt.cat
Pràcticament s'han acabat les cinc mones de Pasqua, les dels tres dies grossos més les d'avui i demà, dia de Sant Vicent. El dimarts, els xiquets hauran de tornar a escola; i fins l'any que ve. Nosaltres tenim més pasqües que ningú del món, segurament perquè ens va millor celebrar les alegries, que no les processons penitencials, com prefereixen de fer els castellans i adjacents, especialment els andalusos. Ara bé, com durant el franquisme sofrírem la primera globalització, la de l'España una grande y libre, i intentaren arrabassar-nos les nostres coses (ja se sap, la llengua, costums, cultura... les claus de la casa, en definitiva, que canta Al Tall), i encolomant-nos les d'ells, ara tenim ració doble: primer, la setmana de natzarens, capirots, tabals i ciris, i dones envelades com les mores; tot seguit, la nostra setmana pasqüera, amb els catxerulos i les mones...
S'han acabat les mones de Pasqua, és veritat, però queda la gent que fa la mona, o siga el ridícul. I els que agafen una mona i la dormen. I sempre podrem jugar amb les cartes a la mona i si perdem ens quedarà la cara d'això, de mona. Derivat de mona són les monades que són els gests, el posat de qui vol ser graciós i no ho és. Ara que estem en període electoral en veurem, de polítics fent la mona i fent monades, fins que ens cansarem; però, com hi ha qui troba gust, a les mones i les sueus monades, finalment també veurem com les votaran. Total, que anem perduts entre tanta mona!
Com sabem, moltes de les nostres mones polítiques són de molt dubtosa moral o de dubtosa qualitat intel·lectual, la qual cosa significa que han de fer moltes monades perquè els voten. Hi haurà qui els vote, malgrat tot el que sabem que fan, que semblen mafiosos sicilians?
Cada polític té la seua especialitat, o siga que fa la mona a la seua manera: hi ha qui té la mà massa llarga; qui es deixa subornar; qui va regalant-ho tot, a càrrec de l'erari públic; els qui fan factures falses i cobren fortunes del tresor públic; els comissionistes; els qui “col·loquen” els familiars; els qui somien obres faraòniques i empenyoren el País de per vida; els malversadors... I els hi ha a tots els nivells, a nivell de l'Estat, a nivell autonòmic, a nivell provincial, a nivell municipal. I també fora de la política, en ONGs... Estem perduts!
No direu que no és fer la mona que Alfonso Rus reconega que té el doble d'assessors del que calen i tots cobrant sous de torero: per què els tenia, doncs, si no feien falta? I no direu que no és fer la mona reconèixer ara que la gent està farta d'obres i romanços; o siga que les obres i romanços que han estat fent, per què les feien? I diu que ara gestionarà bé i com vol la gent: i com ha gestionat fins ara?
A mi, aquestes monades, aquesta manera d'actuar, perquè venen les eleccions, em sembla ridícula, injusta i molt burra. Però. molts valencians i valencianes, pel que es veu, no pensen el mateix, i si s'acompleixen els pronòstics i malgrat tot, els votaran, sense tindre en compte que molts d'ells són uns possibles delinqüents, com demostrarà la Justícia, si arriba fins el final. De tota manera i, per si fa falta, ja van dient que les urnes els exoneraran! I és que, per si faltava poc, aquesta gent té el concepte de justícia a l'altura de l'engonal, possiblement com les mones de la selva.
Josep L. Pitarch Tortajada
