És un poc llarg, però interessant. Ens fa pensar. Hauríem de començar a canviar moltes coses...
dilluns, 31 de gener del 2011
diumenge, 30 de gener del 2011
Apaga Tele 5
La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit al 'Manifest per la llengua comuna', que el passat 23 de Juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.
La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals,entre els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen al parlament espanyol que elabore una normativa per a fixar que el castellà siga la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que puga ser utilitzada pels seus ciutadans'.
Telecinco és la primera televisió que s'ha adherit a aquest manifest.
A més, Telecinco ha dit, en l'informatiu del migdia de divendres 28, que posa a la disposició del col·lectiu que du aquesta iniciativa el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.
Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco.
Junts podem!
dijous, 27 de gener del 2011
Estat d’excepció
Article de Bernat López sobre el cas d’Alberto Contador.
Si Alberto Contador haguera estat jutjat pels tribunals, segurament, a hores d'ara, encara no hi hauria sentència però, quan n'hi haguera, seria exculpatòria. En primer lloc, perquè la justícia ordinària dels països civilitzats no s'ocupa del que les persones es fan a si mateixes, sinó del que ens fem els uns als altres. Si els tribunals hagueren de jutjar a tots els que s'intenten suïcidar, als quals es va automutilar o als que s'acaben lesionant a causa de conductes temeràries, apaga i anem-nos. I en segon lloc, perquè en el món real dels principis universals de la justícia moderna, per condemnar a algú s'ha de demostrar la seua culpabilitat. I correspon a l'acusador fer-ho. D'això se'n diu, senzillament, presumpció d'innocència.
El triomf dels valors de la il·lustració en el camp de la justícia segurament hi haurà comportat força sentències exculpatòries a persones que en realitat mereixien una condemna. Però es considera que això és un mal menor en comparació amb l'incommensurable benefici que suposa evitar que es condemne a innocents. La càrrega de la prova sempre recau del costat de l'acusador: en absència d'evidència suficient com per demostrar més enllà de qualsevol dubte raonable la culpabilitat de l'acusat, aquest quedarà automàticament absolt. Aquesta és la norma, és el normal, i no crec que hi haja molta gent que vulga canviar-ho, en la mesura que tothom espera per a si una justícia humanitària, en el cas que li toque passar pel tràngol. És allò de no desitjar per al proïsme el que no vols per tu mateix.
Però en el món de l’antidopatge regeixen altres principis, que permeten condemnar tant als culpables com als que no ho són en nom de la guerra santa per la puresa de l'esport. Uns principis que es resumeixen en la doctrina de la responsabilitat objectiva, que està explícitament recollida en el Codi Mundial Antidopatge de l'AMA i que ha impedit que la federació espanyola de ciclisme haja pogut absoldre Contador en l'infame cas del clembuterol. El món de l'esport d'elit fa anys que està en estat d'excepció, que és aquell en el qual els drets constitucionals queden en suspens en nom d'una presumpta emergència nacional. Per exemple, el dret a la presumpció d'innocència, o el dret a l'honor i a la intimitat. Avui en dia els esportistes d'elit estan sotmesos a un règim de seguiment i de localització que només es pot comparar al que pateixen els pederastes en llibertat condicional. Tot el sistema antidopatge gira al voltant d'una idea central: l'esportista d'elit és sospitós pel sol fet de ser-ho, i com més rendeixa, més sospitós serà. I no només això: com a tal ha de ser vigilat les 24 hores del dia, i fins i tot assetjat si el nivell de la sospita puja per sobre d'un determinat llindar.
Un es pregunta com és possible que la propaganda antidopista haja aconseguit convéncer a les societats occidentals que el dopatge és una amenaça tan greu com per justificar que els esportistes d'elit queden despullats d'alguns dels seus drets fonamentals. Això només havia passat fins ara amb el terrorisme, i fins i tot en aquest cas s'han aixecat moltes veus denunciant els abusos que s'han comès en nom de les diverses lleis antiterroristes que han sembrat el terror en el cor del món "civilitzat". En canvi, molt poca gent ha criticat obertament l'aplicació d'aquesta lògica a un àmbit infinitament més innocu, com és el de la pràctica esportiva d'elit. Està clar que l’antidopisme li ha colat un gol com una catedral als drets i a la dignitat humana. No tan sols ha aconseguit anestesiar el sentit de la justícia de la immensa majoria, sinó que ha sabut mobilitzar i capitalitzar els instints sàdics i d’horda de milions de persones, que s'han apuntat entusiasmades a l'edificant activitat de encastellar als seus herois per acte seguit baixar-los als inferns del vituperi i el desprestigi. Encara que en realitat això no suposa cap novetat. Hi ha milers d'antecedents, entre ells el d'un tal Jesús de Natzaret, aclamat i venerat pel seu poble abans de ser lliurat alegrement a l'aniquilació.
Al Tall. Música per a un poble.
El divendres 28 de gener, a les 20 h, al Casal Jaume I de Gandia (C/Dona Teresa, 2) tindrà lloc la presentació d’ Al Tall. Música per a un poble, de Víctor Mansanet, un homenatge a la trajectòria del grup valencià de folk més representatiu. A més de l’autor hi intervindran Manuel Miralles i Vicent Torrent, fundadors del grup. Es pot fer un tast de l’obra ací.
dilluns, 24 de gener del 2011
diumenge, 23 de gener del 2011
La nova Ordre sobre sexennis s' ha publicat al DOCV
La nova Ordre de sexennis ja s' ha publicat al DOCV després de més de sis mesos desprès d' haver-ne passat per la mesa de negociació.
Cal llegir atentament l' estructuració del nou sistema de formació que sen's demana per tal d' acreditar un nou sexenni.
Mol important: tots aquells i aquelles docents que es troben en els tres últims anys abans de demanar el sexenni corresponent PODRAN acreditar-ho mitjançant l' ordre del 91 (això apareix a la Disposició Transitòria segona de la nova Ordre).
Cal llegir atentament l' estructuració del nou sistema de formació que sen's demana per tal d' acreditar un nou sexenni.
Mol important: tots aquells i aquelles docents que es troben en els tres últims anys abans de demanar el sexenni corresponent PODRAN acreditar-ho mitjançant l' ordre del 91 (això apareix a la Disposició Transitòria segona de la nova Ordre).
Així funciona un laboratori antidopatge
El dopatge s'ha convertit en una de les grans xacres de l'esport. Dins de la política de tolerància zero contra les males pràctiques esportives, resulta fonamental el paper dels laboratoris. Espanya és un dels tres països del món que compta amb dos centres homologats per l'Agència Mundial Antidopatge.
"Els laboratoris tenen un paper clau en l'àmbit del control i de la protecció de la salut de l'esportista i són una peça imprescindible en la política de tolerància zero", explica Francisco Javier Martín del Burgo, director de l'Agència Estatal Antidopatge. "El seu treball i els seus resultats ens permeten estar a l'avantguarda de la lluita contra aquesta xacra", afegeix.
De fet, Espanya és un dels tres països del món (al costat de EUA i Alemanya) que compta amb dos centres homologats per l'Agència Mundial Antidopatge (WADA-AMA): el Laboratori de Control Antidopatge de l'Institut de Recerca Hospital Mar (IMIM), a Barcelona, i el Laboratori de Control del Dopatge, situat a Madrid, que depèn de l'Agència Estatal Antidopatge.
El 2009, els dos laboratoris espanyols van realitzar més de 11.000 controls de sang i orina. Segons dades de l'Agència Estatal Antidopatge, el percentatge mitjà de resultats adversos va arribar al 1,12%, d'acord amb la mitjana dels resultats adversos detectats pels 35 laboratoris acreditats per l'Agència Mundial Antidopatge, que va ser del 1,11%.
"En el cas d'Espanya estem dins de la mitjana internacional i amb un percentatge molt baix", subratlla Francisco Javier Martín del Burgo. "En l'actualitat, la gran majoria dels esportistes competeixen netament, però hi ha alguns casos aïllats que busquen dreceres i posen en perill la seua salut i l'ètica esportiva", es lamenta.
Un procés confidencial
"El laboratori desconeix la identitat i nacionalitat dels esportistes les mostres dels quals analitzem ja que aquestes arriben només amb precinte i número, sense identificació". Amb aquesta confidencialitat treballa Jordi Segura, director del Laboratori de Control Antidopatge de l'IMIM, i el seu equip.
El procediment que segueixen, una vegada que els arriben les mostres, és senzill. En primer lloc, verifiquen la seua integritat. Després, una de les submostres en què es troba dividida la mostra s'emmagatzema per a un possible contra-anàlisi i amb l'altra, dividida en diverses parts proporcionals, s'inicien els procediments d'assaig.
Però, què passa si troben una substància prohibida? "Es realitza una nova anàlisi confirmatori", explica Segura. Si aquesta anàlisi confirma els resultats de l'examen anterior, el laboratori informa a l'autoritat competent del resultat advers de la mostra. "En cas de sol·licitud de contra-anàlisi, aquest es fa davant de testimonis, incloent al propi esportista si així ho desitja", afegeix.
El laboratori analitza mostres de diferents tipus d'esportistes, entre els quals es troben els ciclistes. De fet, l'equip de l'IMIM va participar en l'anàlisi de les mostres vinculades a l'Operació Puerto. Quant a la recent Operació Galgo, "fins ara", no han rebut cap petició per col·laborar.
Seguint la petjada de les transfusions
Les mostres que arriben al laboratori barceloní procedeixen de 60 països dels cinc continents. La majoria d'elles són enviades per les principals federacions internacionals, que realitzen programes de control antidopatge tant en moments de competició com per sorpresa.
"La planificació anual dels controls que es realitzen a Espanya, tant en competició com fora d'ella, correspon a la Comissió de Control i Seguiment de la Salut en l'Esport, òrgan dependent del Consell Superior d'Esports (CSD)", explica Francisco Javier Martín del Burgo.
A més de realitzar l'anàlisi diari de mostres, els laboratoris també es bolquen en tasques de recerca. Un dels seus últims projectes consisteix en desenvolupar mètodes que revelen l'ús de transfusions de sang. Així, el laboratori de l'IMIM es proposa detectar en l'orina substàncies plastificants que són alliberades des de les bosses de sang on s'emmagatzemen.
"Els laboratoris tenen un paper clau en l'àmbit del control i de la protecció de la salut de l'esportista i són una peça imprescindible en la política de tolerància zero", explica Francisco Javier Martín del Burgo, director de l'Agència Estatal Antidopatge. "El seu treball i els seus resultats ens permeten estar a l'avantguarda de la lluita contra aquesta xacra", afegeix.
De fet, Espanya és un dels tres països del món (al costat de EUA i Alemanya) que compta amb dos centres homologats per l'Agència Mundial Antidopatge (WADA-AMA): el Laboratori de Control Antidopatge de l'Institut de Recerca Hospital Mar (IMIM), a Barcelona, i el Laboratori de Control del Dopatge, situat a Madrid, que depèn de l'Agència Estatal Antidopatge.
El 2009, els dos laboratoris espanyols van realitzar més de 11.000 controls de sang i orina. Segons dades de l'Agència Estatal Antidopatge, el percentatge mitjà de resultats adversos va arribar al 1,12%, d'acord amb la mitjana dels resultats adversos detectats pels 35 laboratoris acreditats per l'Agència Mundial Antidopatge, que va ser del 1,11%.
"En el cas d'Espanya estem dins de la mitjana internacional i amb un percentatge molt baix", subratlla Francisco Javier Martín del Burgo. "En l'actualitat, la gran majoria dels esportistes competeixen netament, però hi ha alguns casos aïllats que busquen dreceres i posen en perill la seua salut i l'ètica esportiva", es lamenta.
Un procés confidencial
"El laboratori desconeix la identitat i nacionalitat dels esportistes les mostres dels quals analitzem ja que aquestes arriben només amb precinte i número, sense identificació". Amb aquesta confidencialitat treballa Jordi Segura, director del Laboratori de Control Antidopatge de l'IMIM, i el seu equip.
El procediment que segueixen, una vegada que els arriben les mostres, és senzill. En primer lloc, verifiquen la seua integritat. Després, una de les submostres en què es troba dividida la mostra s'emmagatzema per a un possible contra-anàlisi i amb l'altra, dividida en diverses parts proporcionals, s'inicien els procediments d'assaig.
Però, què passa si troben una substància prohibida? "Es realitza una nova anàlisi confirmatori", explica Segura. Si aquesta anàlisi confirma els resultats de l'examen anterior, el laboratori informa a l'autoritat competent del resultat advers de la mostra. "En cas de sol·licitud de contra-anàlisi, aquest es fa davant de testimonis, incloent al propi esportista si així ho desitja", afegeix.
El laboratori analitza mostres de diferents tipus d'esportistes, entre els quals es troben els ciclistes. De fet, l'equip de l'IMIM va participar en l'anàlisi de les mostres vinculades a l'Operació Puerto. Quant a la recent Operació Galgo, "fins ara", no han rebut cap petició per col·laborar.
Seguint la petjada de les transfusions
Les mostres que arriben al laboratori barceloní procedeixen de 60 països dels cinc continents. La majoria d'elles són enviades per les principals federacions internacionals, que realitzen programes de control antidopatge tant en moments de competició com per sorpresa.
"La planificació anual dels controls que es realitzen a Espanya, tant en competició com fora d'ella, correspon a la Comissió de Control i Seguiment de la Salut en l'Esport, òrgan dependent del Consell Superior d'Esports (CSD)", explica Francisco Javier Martín del Burgo.
A més de realitzar l'anàlisi diari de mostres, els laboratoris també es bolquen en tasques de recerca. Un dels seus últims projectes consisteix en desenvolupar mètodes que revelen l'ús de transfusions de sang. Així, el laboratori de l'IMIM es proposa detectar en l'orina substàncies plastificants que són alliberades des de les bosses de sang on s'emmagatzemen.
dimecres, 19 de gener del 2011
Siguem responsables, aprimem l'estat .
A continuació reproduisc un article d'opinió de Ferran Suay amb el que m'identifique plenament:
Amb sorprenent sincronia, les dos ales del PPSOE s'han manifestat en favor de retallar l'anomenat estat de les autonomies. D'una banda el hooligan Aznar, amb la seua retòrica casposa i d'inconfusible ferum falangista. De l'altra el discapacitat expressiu Zapatero amb el seu parlar sincopat i escàs d'idees. Tots dos sembla que estan ben d'acord que cal carregar contra les autonomies, aprofitant aquesta oportuna crisi, provocada —amb el seu beneplàcit— pels depredadors socials més salvatges, que han crescut durant els seus respectius mandats.
L'estat de les autonomies ja va ser un invent improvisat per tal d'aigualir les aspiracions legítimes de les anomenades nacions històriques. A més de concedir autonomia a qui ni la volia ni l'havia demanada, l'invent va servir per esquarterar territoris històrics i blindar la possibilitat que s'associaren entre ells. I tot això es va fer sense aprimar l'estat. En comptes d'això, varen duplicar o fins i tot triplicar administracions. Ni tan sols van eliminar les institucions netament colonials que són les diputacions provincials (no oblidem que província, en llatí, vol dir terra vençuda). Ara mateix, ministeris com el de cultura o el d'agricultura i pesca tenen totes les competències transferides i, tanmateix, continuen comptant amb molts milers de funcionaris, que cobren els seus sous i amb un pressupost propi, que inclou el sou dels corresponents ministres i una generosa partida de despeses de representació.
Si és veritat que estem en crisi i cal retallar depeses, retallem-ne. Com en una família, en un estat se n'haurien de retallar primer les més prescindibles. Les despeses supèrflues que no proporcionen cap benefici evident, i que poden abandonar-se sense necessitat de grans esforços ni privacions. Eliminem les diputacions, eliminem ministeris, aprimem l'estat i racionalitzem la distribució del poder. Tot poder que ja s'exerceix des d'un lloc, no s'ha d'exercir des de cap altre. Tota competència que ja té una autoritat assignada (és per això que se'n diu 'autoritat competent') no ha de caure en mans de cap altra institució.
En temps de crisi s'ha de prescindir dels luxes. I és evident que l'estat central és un luxe. Un luxe innecessari i inútil, si més no, per a una bona part de la població, que el mantenim econòmicament per tal que —després— actue descaradament en contra nostra en una pila de qüestions importants com ara les balances fiscals, la defensa dels nostres drets lingüístics o la nostra protecció front al terrorisme feixista. Estem en crisi: siguem responsables, aprimem l'estat.
dimarts, 18 de gener del 2011
Montaverner a Fitur 2011.
Vídeo de promoció turística de Montaverner.
L'estand de la Mancomunitat es troba en el pavelló 5 de Fitur, on reproduirà de forma contínua DVD turístics de la Vall d'Albaida, com les rutes temàtiques o les rutes de senderisme. Hi haurà actuacions i presentacions, com les del Palomar o Montaverner, que faran presentacions turístiques amb degustacions gastronòmiques dijous. Bocairent presenta la guia de senderisme el mateix dia, i Ontinyent donarà a conéixer les festes de Moros i Cristians, declarades d'interès turístic estaal. Dissabte a les 12 h es farà el ball de la Bandera de Montaverner.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)