Els partits obtindran 0,64 euros per cada vot en les autonòmiques

Amb tot el que està passant, i en el dia anterior a les eleccions, unes dades per a "reflexionar":

La Comunitat Valenciana subvencionarà als partits polítics amb 0,64 euros per vot i 12.786 euros per diputat aconseguit en les pròximes eleccions autonòmiques d'aquest diumenge, 22 de maig.

Així es desprén de la confrontació de les ordres publicades en els diferents butlletins autonòmics, recollides per Europa Press, sobre les quanties de les subvencions per regidor i vot que les comunitats paguen els partits polítics com a compensació per les seues despeses electorals.

En les eleccions municipals, el Ministeri d'Economia és l'organisme encarregat de quantificar aquestes subvencions. En aquest cas, el Govern central subvencionarà amb 55 cèntims cada vot obtingut, sempre que es tradueixen en regidors, i amb 276,86 euros cada acta de regidor.

Però en el cas de les autonòmiques són les diferents comunitats les que ho determinen ja que són elles les convocants. Això fa que existeixa gran disparitat de xifres entre unes i altres comunitats, amb una forquilla que va dels 40 cèntims l'euro per vot i dels 10.000 fins als 20.000 euros per escó. En les últimes eleccions generals, l'Estat va pagar 21.167,64 euros per diputat i 79 cèntims per cada vot al Congrés.

Al maig, qui més abona per vot serà la Comunitat de Madrid (1,01 euros), seguida de Navarra (92 cèntims) i la Rioja (88 cèntims). A Madrid, la assemblea legislativa passarà a tenir 129 diputats després dels comicis de maig, també és una de les que més paga per escó aconseguit (19.981,18 euros), només superada per Canàries, que ha previst una compensació de 20.456,28 euros (3.000 més que fa quatre anys). En el costat contrari de la balança figura Castella i Lleó (10.205,62 euros per escó i 40 cèntims per vot).

Les protestes demostren que s'ha perdut la por

A la plaça de l'ajuntament de València hi ha hagut un creixement exponencial de l'acampada a nivell quantitatiu: si el primer dia eren un centenar, dimecres ja eren un miler, i dijous a la nit hi havia entre sis mil i vuit mil persones. En aquestes protestes hi ha un eix molt clar: el descontentament davant el capitalisme especulatiu i un sistema polític molt deficitari (llistes tancades, partits que es financen a través de la corrupció,…). A banda, hi ha tota una sèrie de propostes que van encaminades a aprofundir en la democràcia.

Les idees bàsiques de l'acampada de València van en sintonia amb allò que es reivindica a tot arreu: que s'incapaciten càrrecs públics corruptes; que se suprimisca el 5% per accedir a les Corts Valencianes; que s'aprofundisca en la participació ciutadana a través d'assemblees de barri i consultes populars; que es regenere el poder judicial; que les empreses que tinguen beneficis no puguen fer expedients de regulació d'ocupació; que el sistema d'incompatibilitats dels càrrecs públics siga molt més estricte; que el sistema fiscal siga progressiu, es grave les gran fortunes i es perseguisca el frau fiscal: I la proposta estrella i comuna: que els bancs cancel·len les hipoteques.

Es tracta d'un moviment clarament reformista, que reclama més democràcia. I si bé en un principi podia semblar que el moviment provenia de sectors anarquistes, aquest, si hi era, ha quedat totalment sobrepassat per la resposta de la gent. El sentiment general és d'anar a votar i de castigar els grans partits, que són els més responsables de la precarietat democràtica, econòmica i social.

Aquest és un moviment de rebuig a un sistema, contra les seues nafres més vergonyoses, i sobretot és un moviment proactiu, de propostes. Per tant, s'està gestant la possibilitat d'una renovació democràtica i una millora de la qualitat democràtica. Els partits haurien de prendre'n nota.

Un altre aspecte interessant d'aquest moviment és que està representat, sobretot, per les classes mitjanes. Per tota aquella gent que ha pagat els plats trencats alhora que ha pogut observar la realitat i s'ha adonat de tot el que han perdut en els últims anys. Són joves, de 25 a 35 anys, molt preparats, amb estudis i alts nivells de qualificació, que es troben a l'atur. No són els pàries de la terra. I això també explica que el moviment siga tan pacífic.

Finalment, cal destacar l'horitzontalitat d'aquest moviment, que no té lideratges. Un aspecte nou, que es deu sobretot al fenomen de les xarxes socials.

És cert que, passades les eleccions, pot desinflar-se la visibilitat del moviment. Però es desinflarà això i prou. Perquè les idees fonamentals han vingut per quedar-se. Aquestes protestes són la demostració que s'ha perdut la por. Ja no tenim por.

Rafa Xambó, músic i sociòleg

Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb

El vot del dia 22 és important i ÚTIL.

Llegint les cròniques sobre el Moviment 15-M, pense que tenen molta raó. I me n'alegre. Me n'alegre, sobretot, que, per fi, una gran part de la població descontenta surta al carrer a dir que estan farts i que la situació ha de canviar. El perill rau en equivocar-se de finestreta, en protestar contra el sistema democràtic, no contra els que viuen a costa del sistema democràtic i l’estan destruint.

Tots els que surten al carrer perquè pensen que el sistema està podrit i que els partits no els representen han de votar massivament als partits d'esquerra i, a més, afiliar-se a ells per a, una vegada dins, provocar el canvi que reclamen promovent mesures com: una llei electoral proporcional que acabe amb el bipartidisme establert, la limitació de mandats, de manera que cap responsable polític estiga més de dues legislatures en el càrrec, les llistes obertes en totes les eleccions perquè no siga el partit sinó l'elector qui decideixa a qui cal triar, l’obligatorietat que qualsevol que siga elegit per a qualsevol lloc, una vegada que l'abandona al terme del termini establert, torne al lloc de treball que va deixar, que tota persona triada per a qualsevol lloc estiga obligada a declarar els seus ingressos i patrimoni, tant en incorporar com a l'abandonar el mateix, i que se'ls exigeixa als polítics que si durant l'exercici del càrrec són imputats per qualsevol delicte, han d’abandonar immediatament i, si són condemnats, se'ls impedirà presentar-se mai més.

És des de dins com pot aconseguir-se, però només si som multitud. I que la indignació es converteixa en acció transformadora. No permetem que s'apropien de la democràcia els que consideren que tot és seu: el sistema, les institucions, els diners...

Ahir vaig rebre la propaganda electoral dels principals partits i, sense obrir els sobres, els vaig trencar i els vaig tirar. Tinc clar que no els vaig a votar, ni ara ni en les generals de l'any que ve. Crec que no representen els meus interessos ni els de la població. Van als seus negocis. El problema és a qui votar.

A la nostra terra, sembla que tots els descontents i desencantats amb els socialistes poden decantar-se per Esquerra Unida o per la coalició Compromís. Donar el vot a Compromís pot resultar realment decisiu, cada vot compta. És el que podríem anomenar un veritable vot útil. Segons Enric Morera “de la nostra presència depén que les coses es facen d'una altra manera”. També diu que "Compromís fa por als poderosos i corruptes perquè saben que no ens poden tapar la boca".

Escolta

Llegeix fonèticament

PER A LA JORNADA DE REFLEXIÓ

 

El brillant Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa.

Shaw és l'única persona que ha guanyat un Premi Nobel (literatura, 1925) i també un Oscar (en la categoria de millor guió), per "My Fair Lady", basada en la seua obra Pigmalió.

"Els polítics i els bolquers 

s'han de canviar sovint ...
i pels mateixos motius. "

Quina capacitat de síntesi!

Indigna't i VOTA

Hui s'obri la inscripció a la Universitat d'Estiu de Gandia

Hui dijous, 19 de maig, s’obri el termini per a realitzar la inscripció de la XXVIII edició de la Universitat d’Estiu de Gandia. El lema sota el qual s’agrupen els cursos, tallers, seminaris i activitats obertes és ‘Gandia, estiu, excel·lència’. Les activitats començaran el dia 11 de juliol i la cloenda està prevista per al 22 del mateix mes.

L'oferta de cursos d’aquesta edició abraça tots els camps del coneixement, en consonància amb la diversitat d’estudis que ofereix la Universitat de València. Des de la salut fins la història. Des de la potència econòmica i cultural de Xina fins la protecció dels drets dels autors. L’admissió es realitzarà respectant estrictament l’ordre de recepció dels impresos de matrícula junt amb el resguard bancari acreditatiu d’haver fet efectiu el pagament corresponent.

A més dels cursos, la UEG ha programat diversos tallers i seminaris que es realitzaran en horari de vesprada (de 17:30 a 19:30 hores). El nombre de participants en alguns tallers (Taller de disseny gràfic: el cartell publicitari) és molt restringit i el nombre de places és d’un de màxim vint, així com els altres tallers que serà d’un màxim de vint-i-cinc alumnes. El sistema de selecció és idèntic al descrit en relació amb els cursos. La matrícula es fa a través de la pàgina web de la Universitat de València: www.uv.es/cig i/o www.fguv.org/cursos. També aquelles persones que ho vulguen podran matricular-se a la seu del CIG a València (c/Amadeu de Savoia, 4-planta 5ª) o a Gandia (c/Fundació Vicent Ferrer, 6).

Tota la informació sobre els diferents cursos, seminaris, tallers... es pot consultar en el NOU DISE electrònic.

Què passa si no votes?

L'exemple de les bicis a Ferrara

Article d'opinió de Xavi Blasco, aparegut al diari Micro.

Fa unes setmanes en un “Abierto” es debatia sobre el projecte de la bici en Gandia. Una de les contertúlies, a la qual li profese una gran admiració, Agustina Pérez, va defensar l’ús de les bicicletes en la ciutat com a mitjà alternatiu i posà com exemple la ciutat de Ferrara. Amb la passió que sempre defensa els seus arguments, Agustina recomanà visitar esta ciutat italiana, coneguda com la ciutat de la bicicleta, perquè amagava molts altres encants a banda d’un passat borgià comú.

Com que qualsevol excusa pot ser bona per a encetar un nou projecte em vaig proposar conéixer Ferrara.

I ara que ja ho he fet he de dir que, una vegada més, Agustina tenia raó. La ciutat es meravellosa i molt recomanable de visitar, però sense dubte la gran sorpresa va ser el vore centenars o milers de bicicletes circulant pels carrers, sense escoltar ni cotxes ni motos... S’ho imaginen? Jo fins que ho vaig vore en directe tampoc m’ho podia imaginar.

Em sume a la recomanació d’Agustina... i m’encantaria que algun dia la meua ciutat, Gandia, es semblara un poquet en questió de la bici a Ferrara. I per arribar ahi, el primer que hem de fer és creure-nos-ho.

Ah! i si algun dia ho aconseguim que no es preocupe Begonya Boluda, perquè arguments per als seus “abiertos” no li’n faltaran... per exemple allà en Ferrara el problema el tenen en com aparcar les bicicletes i que no molesten.

Avui se celebra el dia internacional d'Internet

 

El Dia d'Internet (abreviatura del Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació) és una festa que commemora la utilització d'Internet i les noves tecnologies en la vida quotidiana de les persones. Es tracta d'una iniciativa espanyola de l'Associació d'Usuaris d'Internet, que l'Organització de Nacions Unides va reconèixer en 2006, fixant el 17 de maig com la data de la seua celebració.

Aquesta commemoració compta amb la seua pròpia pàgina web, en la qual s'explica que el Dia d'Internet és "una efemèride que pretén donar a conèixer les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per millorar el nivell de vida dels pobles i dels seus ciutadans". L'esdeveniment celebra els avanços tecnològics i reconèixer els canvis produïts amb l'arribada d'Internet.

La celebració d'aquest dia està promoguda per l'Associació d'usuaris d'Internet i compta amb comités d'impuls repartits per diversos països, a través dels quals es coordinen les activitats per commemorar la importància d'Internet i les noves tecnologies en la societat.

Els organitzadors d'aquest dia animen als usuaris i internautes a col·laborar amb el dia d'Internet i a participar del mateix. A més d'acudir als actes oficials per celebrar aquest dia, els usuaris poden participar mitjançant la difusió i participació de les activitats desenvolupades per a aquest dia.

Entre aquestes activitats que homenatgen al dia d'Internet hi ha un acte en el Senat en el qual es lliuraran els Premis d'Internet 2011. Aquests premis han estat promoguts pel Comité d'Impuls del Dia d'Internet a Espanya. En l'edició d'aquest any, Eduard Punset rebrà el premi d'Internet 2011 per la seua trajectòria professional i la seua contribució a la difusió de la ciència i la tecnologia.

A més d'aquests premis, en el dia d'Internet es realitzen tallers sobre xarxes socials i Internet, concurs per a totes les edats i conferències relacionades amb el món tecnològic. En total hi ha programats més de 400 esdeveniments a tot el món. 

 

Tota la informació sobre aquests actes es pot consultar a la pàgina oficial del dia d'Internet: www.diadeinternet.org

 

La indignació s'apodera de València

Prop de 5.000 persones van sortir ahir al carrer a València per mostrar la seua indignació per l'actual sistema econòmic i reclamar un canvi polític profund. La manifestació, organitzada pel moviment cívic Democràcia Reial Ja, es va celebrar de manera simultània en més de 50 ciutats de l'Estat, i, a jutjar per la nul·la mobilització que sol afectar a la societat valenciana, la massiva afluència a aquesta convocatòria "contra els abusos capitalistes" es pot considerar un èxit.

Malgrat que la concentració havia nascut del malestar col·lectiu, la veritat és que l'ambient durant l'acte era més bé de celebració, un cant a la resistència i la protesta pública, com més sorollosa i acolorida millor. Sota el lema "Democràcia Reial JA. No som mercaderia en mans de polítics i banquers", la marxa va començar cap a les 18.00 hores a la plaça de Sant Agustí i, després de recórrer el carrer Sant Vicent i la plaça de l'Ajuntament, va finalitzar davant de l'edifici del Tribunal Superior de Justícia. Va ser allà on, entre tambors, aplaudiments i ritmes de batukada, es va llegir un manifest que, clarament inspirat en el best-seller d’Stephane Hessel Indignaos, exigia un nou model financer i social i carregava contra les recents mesures econòmiques de tall neoliberal preses pels governs europeus.

El text, en què es reivindicava a la "gent corrent preocupada pel futur", reclamava la participació ciutadana en la política "mitjançant vies directes" i demanava als governs la recerca del "major benefici per al gruix de la societat, no la d'enriquir-se i créixer atenent només als dictats dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder a través d'una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE ".

"L'ànsia i acumulació de poder en uns pocs genera desigualtat, crispació i injustícia, la qual cosa condueix a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinària social en una espiral que es consumeix a si mateixa enriquint a uns pocs i sumint en la pobresa i l'escassetat a la resta. Fins al col·lapse", continuava l'escrit. Diversos minuts d'aplaudiments i un atronador "el poble unit mai serà vençut" donaven per acabada la concentració cap a les 20.30 hores.

Entre els assistents, joves, molts, però també jubilats, plataformes d'aturats i famílies amb nens al coll. Tots ells es van corejar amb ganes consignes com "les retallades feu-les en les corts", el ja clàssic "el president a Picassent", "no tenim pa per tant xoriço" i un "mans amunt que açò és un atracament" que es va xisclar amb ímpetu davant la seu bancària del carrer Barques.

Després dels milers de manifestants es podia veure a diversos equips de neteja municipals afanyant-se a netejar els carrers de octavilles i pamflets amb una rapidesa poc habitual a la ciutat i menys encara en diumenge. Algun malpensat podria suposar que l'ordre era no deixar ni rastre de la protesta ciutadana. Ara bé, a una setmana de les eleccions i després d'una manifestació que recull el clima de ràbia i descontent davant d'un sistema més que criticat, la pregunta inevitable és: es reflectirà aquesta indignació carrer a les urnes?

#15m, més que un toc d'alerta

La reflexió de Vicent Partal, director de Vilaweb.

En plena campanya electoral, ahir s'hi van esmunyir unes manifestacions imprevistes. Desenes de milers de manifestants, bàsicament joves, es van aplegar en moltes ciutats, agrupats darrere una etiqueta de Twitter, #15mani, però sobretot darrere un desencís que faríem mal fet de menystenir.

No era una manifestació com les altres. És cert que hi havia cares conegudes d'una esquerra tan independent com persistent en la denúncia, especialment les dels encarregats de llegir els manifestos, com ara Arcadi Oliveras o Carlos Taibo. Però no hi havia pràcticament partits, i som en plena campanya!, ni banderes o símbols que poguessen inclinar els manifestants cap a alguna urna, identificar-los d'un costat o d'un altre.

I és que la cosa no anava de vots. Ben a l'inrevés: la cosa era més que un toc d'alerta, també als partits polítics; una pinzellada esquemàtica, però suficient, per a retratar l'emergència d'una societat molt més connectada i complexa que aguanta amb poca paciència aquest espectacle amb prou feines engrescador en què s'ha convertit això d'anar a votar ritualment cada quatre anys.

Les manifestacions d'ahir són, en aquest sentit, un indici. Com ho és també la munió de noves candidatures petites que es presenten en els pobles, i que trenquen els esquemes dels partits tradicionals. L'era del bipartidisme, l'era dels dos grans partits polítics com a màxima alternativa, no sé si ha passat, però tinc la seguretat que, a una capa important de la població, ja no li sembla suficient explicar el món d'una manera tan elemental i sumària.

Ahir molts dels qui troben que la democràcia és més buida que no pas plena van fer el pas d'eixir al carrer. No és encara un terratrèmol, però ho podria arribar a ser. Perquè un quaranta per cent de desocupació juvenil abasta una generació condemnada, però també és una bomba de rellotgeria. Especialment si és la generació més preparada que hàgim tingut mai, si sap organitzar-se tota sola per internet i si això que li ofereixen els partits no li interessa. Que és el cas.

director@vilaweb.cat