Només el 29% de l'alumnat rep l'escolarització en la llengua pròpia.
Es constata un creixement continu en l'última dècada, però molt lent amb tan sols dos punts per any.
Trenta anys després de ser aprovada per unanimitat a les Corts la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), només un 29% de l'alumnat rep l'ensenyament en valencià, malgrat el creixement de la demanda. Aquesta és la primera conclusió de l'Informe sobre l'ensenyament en valencià: de l'entrebanc a la involució, presentant per l'STEPV.
Cal denunciar una vegada més, el desequilibri amb què s'aplica tant pel que fa al territori —Castelló és la demarcació amb més alumnes escolaritzats en valencià—; la titularitat de les escoles (el 94% de l'ensenyament en valencià es fa als centres públics i sols un 6 per cent a la privada - concertada); i el tram d'ensenyament (màxim grau d'aplicació a infantil, que es va perdent a poc a poc, en la resta d'etapes).
La novetat de l'avaluació d'enguany rau, i és allò que justifica el títol, és el canvi d'actitud de la conselleria d'Educació envers l'ensenyament en valencià. “Fins ara Font de Mora s'ha dedicat a entrebancar l'expansió, perquè és cert que creix l'ensenyament en valencià, però ho fa molt lentament, tan sols dos punts per any en l'última dècada”. Una afirmació que pot constatar-se en la reducció de pressupost per a ajudes al valencià; la reducció del nombre d'assessors; la modificació de la normativa de desplegament de la LUEV; i les amenaces de fer desaparéixer els programes lingüístics, etc.
És un moment decisiu per al futur de la llengua en l'àmbit educatiu, perquè el govern valencià ha començat a canviar una política lingüística d'entrebancs, per una altra, de ben diferent, d'una autèntica involució contra l'extensió i consolidació del valencià en l'ensenyament.
