diumenge, 11 de setembre del 2011

Certamen de pel·lícules documentals AULA7

Està obert el termini per a presentar pel·lícules documentals al certamen AULA7 (dins de la 4a edició de MONDOC 2011).
El PREMI AULASET s'enquadra dins de la MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA DOCUMENTAL DE MONTAVERNER (MON-DOC), que se celebrarà del 20 al 27 de novembre de 2011 a la localitat de Montaverner.

Aquest premi sorgeix de la col·laboració de les entitats organitzadores del MON-DOC i el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, amb l'objectiu de promocionar les produccions documentals valencianes.

Al Web www.mon-doc.org teniu les bases i més informació, o també pots descarregar-les punxant ací.

dissabte, 10 de setembre del 2011

I Cursa Popular de Beniarjó


Per primera vegada l'Ajuntament de Beniarjó ha organitzat una Cursa Popular a la localitat. Se celebra aquest diumenge dia 11 de setembre, amb sortida dels nens a les 9h, i els adults a les 10,30 h. El circuit és sobre una distància de 8.000 metres i el 25% de la recaptació de les inscripcions es destinarà a la Lluita contra el Càncer. El lliurament de trofeus serà a la Plaça 3 d’abril, al costat del nou Ajuntament, on estarà ubicada la meta.

Més informació a la web www.conxip.com

Iniciativa per l’ensenyament públic


Circula per Facebook el següent esdeveniment:

12-S SAMARRETA PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT.

 
 AL CARRER, AL TREBALL, AL SUPERMERCAT, AL PARC...Volem defensar una educació pública i de qualitat per això us animem a vestir la vostra SAMARRETA DE DILLUNS DE DOL, PERÒ AMB UN LEMA PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA. És una iniciativa que es va a dur a terme a diferents Comunitats Autònomes i pensem que la nostra Comunitat no pot ser menys. Com que no dona temps de distribuir les samarretes per a eixa data, US ANIMEM A FER-VOS CADASCÚ LA ...VOSTRA. NOMÉS HAUREU DE ROTULAR-LA O PEGAR-VOS EL CARTELL QUE PROMPTE TINDREM PREPARAT.

LEMA: PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT.

divendres, 9 de setembre del 2011

Centenari de Sanchis Guarner

Hui divendres, dia 9 de setembre, se celebra el centenari del naixement de Manuel Sanchis Guarner (València 1911/1981). Va ser el primer catedràtic de Valencià de la Universitat de València, fundador de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i signant de les ‘Normes de Castelló’.

Sanchis Guarner és autor d’una obra molt extensa que comprén estudis de lingüística, literatura, història, etnografia i cultura popular, centrats en el País Valencià, però també en la resta de l’antiga Corona d’Aragó i la Península Ibèrica. Fou també un dels principals col·laboradors en l’elaboració de l’obra ‘Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)’.

D’entre les seues obres destaca ‘La llengua dels valencians’, publicat el 1933 i amb múltiples reedicions; la ‘Gramàtica valenciana’ (1950), ‘Els pobles valencians parlen els uns dels altres’, ‘La Ciutat de València’ (1979) i ‘Aproximació a la història de la llengua catalana’ (1980). També va col·laborar en altres obres cabdals, com ara en el ‘Diccionari català-valencià-balear’ o la ‘Història del País Valencià’. L’any 1974 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

dimecres, 7 de setembre del 2011

La importància de les sabatilles esportives

Durant 14 anys el Centre de medicina esportiva de Lió (França) ha estat estudiant les lesions dels joves esportistes i dels esportistes professionals.

L'estudi ha establert que la millor mesura a prendre és la prevenció ... i unes bones sabatilles esportives.


Colps, caigudes, desgast i esquinços

El 18 per cent dels esportistes d'entre 8 i 12 anys ja té lesions de taló. El cartílag del turmell dels futbolistes no respon bé als cops i el 25 per cent dels professionals han descobert ells mateixos que és un punt especialment feble.

També el cartílag de la delicada articulació del genoll pot resultar danyat de forma irreparable i si no es prenen les precaucions adequades des de la infància (10-12 anys), això pot causar una artritis òssia prematura. Tampoc el maluc escapa a aquests danys i especialment quan està cansat, el jugador corre el risc de patir fractures com a resultat de les caigudes o col·lisions.

D'acord amb l'estudi, els futbolistes que porten jugant més de deu anys experimenten un creixement irregular dels ossos de la tíbia o del taló. Això és el que es coneix com "peu de futbolista", una deformació causada per les sabates amb soles i formes massa flexibles.

Protegir, subjectar, estabilitzar, absorbir

Si una sabatilla és massa rígida, dificulta el moviment. Si és massa flexible, incrementa el risc de lesions i esquinços.

Un bon calçat esportiu ha de complir quatre requisits:

• En primer lloc, ha de proporcionar protecció contra factors externs: resistir els impactes de la pilota o d'un altre jugador, defensar de la irregularitat del terreny i mantenir el peu calent i sec, fins i tot amb pluja i fred intens.

• Ha de donar subjecció al peu, i en especial a l'articulació del turmell, per evitar esquinços, inflor i altres problemes que poden fins i tot afectar el genoll.

• També ha de proporcionar una bona estabilitat al jugador, de manera que no rellisqui en sòl mullat o no ensopeguin amb superfícies massa seques.

• Finalment, cal esmorteir els cops, especialment els que pateixen els jugadors de voleibol i bàsquet que contínuament estan saltant.

Peus secs

Per evitar molèsties menors, però doloroses, com ampolles, esquerdes o "peu d'atleta" (infecció per fongs), el calçat ha de permetre l'evaporació de la suor i evitar que penetre la humitat exterior. El material ideal és el cuir, que pot haver estat impermeabilitzat per evitar que es xope quant ploga.

Escola pública


És setembre, i els pares i les mares valencians han de fer la compra: uniformes, material escolar, llibres de text... Per a pal·liar aquesta càrrega, Compromís insta al Consell que assumisca aquestes depeses per a aconseguir la gratuïtat total a les escoles públiques.

A punt de començar el curs escolar, molts pares es pregunten per a quan una educació veritablement gratuïta. Les despeses que els progenitors han d'assumir en aquest mes de setembre suposen per a molts una gran dificultat. Als uniformes escolars cal sumar el material escolar i els llibres de text, que la majoria de voltes es renoven cada dos o tres anys. Aquests fets deixen en evidència que no ens trobem davant d'una educació tan pública com el seu nom indica. 

Tot i que la Constitució Espanyola estableix a l'article 27.4 que l'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït, les despeses addicionals impliquen una càrrega més per als valencians. En eixe sentit, la portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, ha presentat en les Corts una proposició no de llei per a prendre les mesures necessàries per a garantir la gratuïtat total dels llibres de text a tota la població escolar que curse els estudis obligatoris en centres mantinguts amb fons públics. 

Amb l'objectiu d'aconseguir eixe benefici per als escolars, Compromís insta al Consell a incloure des del any 2012 les partides pressupostàries necessàries que garantisquen la gratuïtat total dels llibres en cadascun dels exercicis. Per a Oltra, “en temps de crisi és quan la ciutadania més necessita de l’acció dels seus governs” i, des d'aquesta perspectiva, la coalició Compromís creu que “ara més que mai s’ha de fer una aposta decidida per l’educació pública i gratuïta”.
 
Oltra ha assenyalat que “la Conselleria d’Educació, mitjançant ordres publicades al DOCV, estableix un mecanisme per subvencionar part de les despeses que suposa l’adquisició dels llibres de text als col·legis valencians per part de l’alumnat”. Malgrat que l’ordre fa referència a la gratuïtat dels llibres de text, segons la portaveu adjunta de Compromís, “el terme es queda sols en una mera enunciació, ja què de fet, les ajudes no acompleixen esta finalitat i són tan sols una ajuda que cobreix només una part de la despesa que els pares i mares valencians han de fer front curs rere curs”.

dilluns, 5 de setembre del 2011

Filettino es declara independent d'Itàlia


El petit municipi del Lazio no accepta la proposta de Berlusconi de fer desaparèixer els ajuntaments més petits · El govern provisional del Principat de Filettino ha començat a emetre moneda pròpia

El poblet de Filettino, de 550 habitants, s'ha declarat independent d'Itàlia aquest cap de setmana i s'ha constituït en Principat. La iniciativa independentista va sorgir el mes d'agost arran dels plans d'austeritat del govern italià, que poden acabar amb la desaparició dels ajuntaments dels pobles més petits -com el de Filettino-, obligat a fusionar-se amb la veïna Trevi. El govern provisional del Principat de Filettino ha demanat al príncep Emanuele Filiberto, de l'exiliada família reial italiana, que ocupi el nou tron.

El primer pas del nou govern provisional, presidit pel batlle Luca Sellari, ha estat d'encunyar moneda pròpia, el Fiorito, que ja circula pels comerços del poble. 'Volem una veritable autonomia respecte d'Itàlia i tenim els recursos financers necessaris per a fer-ho', assegura Sellari.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3924875/20110905/filettino-declara-independent-ditalia.html

diumenge, 4 de setembre del 2011

Vicent Andrés Estellés


El 4 de setembre de l'any 1924 va nàixer a Burjassot el més important poeta valencià del segle XX, Vicent Andrés Estellés.

L'any 1982 va anar a Puçol per a participar en el Dia de l'Arbre invitat pel primer ajuntament democràtic.

Ximo Gimeno, amb la col·laboració tècnica de Vicent Salvador, aprofitant les fotografies que en el seu moment va fer el periodista Juli Esteve del pas del poeta per Puçol, va fer un petit muntatge visual sobre un poema de Manel Alonso en homenatge a Estellés.

Per tal de commemorar el natalici del nostre poeta, Vicent Andrés Estellés, i alhora alçar un clam a favor del valencià com a llengua de cultura i de comunicació i en defensa del futur de les línies en valencià vos invitem a penjar el dia 4 de setembre aquest vídeo en totes les xarxes socials en les que participeu.



El pròxim divendres dia 16 se celebrarà la II Festa Estellés a Gandia en es jardins del restaurant Santanjordi, amb entrada lliure i lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés per part de tots els que ho desitgen. No hi falteu!

divendres, 2 de setembre del 2011

Els impostos i els rics.


Article de Neus Vidal.

Sembla que l’exemple de les grans fortunes franceses i que havia començat el multimilionari Warren Bufett, ha sensibilitzat també les grans fortunes alemanyes, segons publica Die Zeit.

La idea sembla prou raonable: si no ens hi posem tots, potser acabarem trencant la gallina dels ous d’or, la mà que ens dona de menjar. Si els mercats es moren, si no hi ha diners per moure, si la situació empitjora, potser tots sortirem perdent. I pagar una part de les seues immenses fortunes no sembla un preu molt gran per contribuir a que la situació millore.

Era la lògica de Bufett i d’altres fortunes americanes. Va ser la lògica de les grans fortunes franceses que es van posicionar en aquella carta. I sembla ser la lògica de les fortunes alemanyes.

“Jo no tindria cap problema si augmentara el tipus impositiu màxim” diu al setmanari alemany Michael Otto, president del grup alemany Otto Group, líder en la venda per correu.
El fet que la pujada de retencions a les grans fortunes siga temporal, facilita la seua posada en escena. A França, es deixarà d’aplicar quan el dèficit francés torne a estar sota el límit del 3% del PIB.

Mentre, a Portugal s’ha aprovat una pujada també temporal del 2’5% dels impostos a les rendes anuals superiors als 153.300€, així com la fiscalitat de les empreses amb guanys superiors a 1,5 milions d’euros. Aquestes dues mesures formen part d’un conjunt de mesures per acomplir l’objectiu de reduir el dèficit, i entre les que també s’inclou la congelació del sou dels funcionaris.

A Espanya, per la seua banda, en veiem de tots colors. La Generalitat de Catalunya va tenir com una de les seues primeres mesures en arribar al govern l’abolició de l’impost de successions per a les grans fortunes, quan du en ma la tisora en sanitat, educació, cultura, benestar...

El PP no vol sentir-ne ni parlar. González Pons va dir que si es fera una pujada d’impostos acabarien pagant les classes mitjanes: “suposaria una pujada d’impostos a aquells que tenen una nòmina i una hipoteca, perquè els que de veritat són rics, ni paguen patrimonis ni impostos”, La frase té la seua profunditat...

dijous, 1 de setembre del 2011

Rebel·lió contra la retallada educativa

L'educació que polítics de tot signe enarboren com a salvavides de la crisi no es lliura de retallades. El curs passat van ser els sous, les beques, la formació del professorat o les activitats extraescolars les que van patir una tisorada de més de 2.000 milions d'euros a tota Espanya. El que comença en uns pocs dies -la data varia en funció de la comunitat- arribarà amb retalls en els pressupostos de gairebé totes les conselleries d'educació. El professorat de quatre autonomies -Madrid, Galícia, Castella-la Manxa i Navarra- està en peu de guerra per la retallada de les plantilles i l'augment d'hores lectives. I també pares i directors, que creuen que es ressentirà la qualitat d'un ensenyament, que ja suporta una taxa de fracàs escolar que supera el 30% i queda sempre per darrere del lloc 30 en tots els Informe Pisa, a l'altura de Turquia.

No ha començat el curs i ja hi ha convocades vagues i dies de braços creuats, els sindicats planegen manifestacions d'àmbit nacional i hi ha amenaces de dimissió de directors d'instituts. El professorat, més enllà d'una queixa laboral, argumenta que aquesta forma de retallada, la que els fa donar més classe pel mateix sou o per un petit plus, minva la qualitat de l'ensenyament i no els permet dedicar temps suficient a tasques organitzatives, a preparació de classes i atenció als alumnes.

La Xunta de Galícia va iniciar aquest camí quan el juny passat va anunciar que els mestres passarien de tenir 21 a 25 hores lectives -que no laborals, aquestes ascendeixen a 37,5, aproximadament igual que a tot Espanya- per setmana. Iniciatives similars han calat en altres comunitats amb govern conservador. Al juliol es van sumar Madrid i Navarra i ahir Castella-la Manxa amb un anunci de la seua presidenta, María Dolores de Cospedal, que augmentarà dues hores lectives setmanals. Pretén estalviar 28.000.000 suprimint centres de formació de professors i altres 111 milions en personal.

La mesura té un efecte sobre l'ocupació, que és precisament d'on ve l'estalvi. Les hores extra que donen els funcionaris no les han d'impartir els interins. La Conselleria d'Educació madrilenya calcula una reducció de la despesa de 80 milions gràcies a l'augment de dues hores lectives i la supressió d'una hora setmanal de tutoria amb els alumnes i una altra en què els docents responsables de cada classe es reunien per posar en comú la evolució educativa i a planificar.

L'impacte en els interins és gairebé impossible de mesurar a hores d'ara, quan en molts casos no estan tancades les matriculacions i es desconeix quants eventuals faran falta. Hi ha una borsa d'uns 65.000 dels més de 490.000 professors de l'ensenyament públic. A Madrid els sindicats xifren en més de 3.000 els llocs de treball que es perden, encara que Educació ho desmenteix per "impossible", ja que l'any passat, argumenta, hi va haver poc més de 1.700 interins. No és la primera vegada que la retallada se centra en el personal. El nombre d'alumnes per docent va pujar per segon any consecutiu a Espanya després de 18 baixades.

Les autonomies que estan augmentant hores lectives defensen la iniciativa com una forma de maximitzar recursos sense perdre qualitat educativa. Famílies i professors ho veuen incompatible. Jesús María Sánchez, president de Confederació Espanyola de Pares i Mares d'Alumnes (Ceapa) entén que l'augment de càrrega docent "repercutirà negativament en el sistema educatiu, ja que tots aquells alumnes que necessiten suports o amb necessitats educatives especials veuran minvada la seua atenció" .

Les dues, tres o quatre hores setmanals que se li afegeixen als professors tenen un impacte molt més profund del que suggereix el seu enunciat, segons José Antonio Martínez, president de la Federació d'Associacions de directius (FEDADI). "És no dedicar-los un temps de tutoria molt útil, no tenir capacitat per programar les classes, manca de flexibilitat, es perden les hores complementàries en què es fan activitats, mil coses que no es veuen i que fan que l'alumne estiga atés. És una qüestió merament econòmica. Ningú es creu això de que l'educació és el futur", lamenta.

La reacció a aquestes retallades no es quedarà en laments. Els professors gallecs ja tenen convocada una manifestació per Santiago el proper 9 de setembre, dos dies de vaga (el 19 i el 27) i un altre amb mitja hora d'inactivitat (el 20 de setembre). A més de l'augment d'hores, protesten perquè se'ls encomana la tasca de vigilar els nens en el temps que passa entre que arriba el transport escolar i comencen les classes i el que va des que acaben fins que marxen. "Som funcionaris altament qualificats, no cuidadors", protesta Julio Díaz, del sindicat Anpe.

A Navarra, l'Associació de Directors va plantejar al juliol, quan es van conèixer les retallades, la possibilitat de la dimissió en bloc de tots els directors d'institut davant la "impossibilitat manifesta" d'exercir el seu treball en les condicions necessàries. Ajornaren la presa d'aquesta decisió al proper 20 de setembre.

El d'ahir va ser un dia d'assemblea a Madrid. Els representants dels treballadors tenien la seua proposta de vaga preparada per al 14 de setembre, dia que comença el curs en els instituts madrilenys, però cinc hores de reunió van ser insuficients per a ratificar aquest dia. Se seguirà estudiant la data mitjançant assemblees. El 8 es tornaran a reunir sindicats i portaveus dels centres per posar en comú els acords. Si es pressuposa un fracàs de l'atur, la data podria canviar, però per ajustar-se als temps que marca la llei, els sindicats faran ja una convocatòria formal de vaga per al primer dia del curs, en què faran també una manifestació.

A Castella-la Manxa l'anunci és tan recent que els professors encara no han anunciat mesures, encara que ja les estan preparant, segons José Campos, secretari general de la Federació d'Educació de CCOO, que també anticipa manifestacions i aturades d'àmbit nacional entre setembre i octubre. Perquè les retallades no se cenyeixen a les comunitats abans esmentades. Segons explica, a les Canàries s'estudia una ampliació de l'horari docent molt similar als ja descrits. Les retallades també arriben a Catalunya, on els alumnes de les escoles públiques no cursaran la sisena hora, que era lectiva i servia per reforçar coneixements. El Govern català assegura que no hi haurà retallades de plantilla, però el sindicats estimen que s'acomiadaran a 3.500 docents.

Campos també alerta d'una minva de recursos en totes les comunitats que ha sondejat excepte a Andalusia i el País Basc. "Les partides de zero a tres anys estan paralitzades, en l'educació de tres a sis hi ha problemes amb les classes de suport i en Secundària amb l'atenció a la diversitat. S'està baixant la qualitat de l'ensenyament", assegura el sindicalista.


Augment d'hores


- Madrid. Augment de 18 a 20 hores lectives setmanals dels professors de Secundària i supressió de dues hores de tutoria. Estalvi previst: 80 milions.


- Galícia. Els mestres passen de 21 a 25 hores lectives que inclouen atenció als alumnes mentre esperen el transport escolar.


- Castella-la Manxa. Augment de dues hores lectives (de 18 a 20 a Secundària i de 23 a 25 en Infantil i Primària) i es deixarà de pagar dos mesos de vacances als interins que treballen més de 5,5 mesos. Estalvi estimat de més de 139 milions gràcies a altres mesures com supressió de centres de formació docent o congelació de plantilla.


- Navarra. La docència directa en Secundària passa de 17 a 18 hores. Estalvi estimat: més de 8 milions.



La Muixeranga