L'educació que polítics de tot signe enarboren com a salvavides de la crisi no es lliura de retallades. El curs passat van ser els sous, les beques, la formació del professorat o les activitats extraescolars les que van patir una tisorada de més de 2.000 milions d'euros a tota Espanya. El que comença en uns pocs dies -la data varia en funció de la comunitat- arribarà amb retalls en els pressupostos de gairebé totes les conselleries d'educació. El professorat de quatre autonomies -Madrid, Galícia, Castella-la Manxa i Navarra- està en peu de guerra per la retallada de les plantilles i l'augment d'hores lectives. I també pares i directors, que creuen que es ressentirà la qualitat d'un ensenyament, que ja suporta una taxa de fracàs escolar que supera el 30% i queda sempre per darrere del lloc 30 en tots els Informe Pisa, a l'altura de Turquia.
No ha començat el curs i ja hi ha convocades vagues i dies de braços creuats, els sindicats planegen manifestacions d'àmbit nacional i hi ha amenaces de dimissió de directors d'instituts. El professorat, més enllà d'una queixa laboral, argumenta que aquesta forma de retallada, la que els fa donar més classe pel mateix sou o per un petit plus, minva la qualitat de l'ensenyament i no els permet dedicar temps suficient a tasques organitzatives, a preparació de classes i atenció als alumnes.
La Xunta de Galícia va iniciar aquest camí quan el juny passat va anunciar que els mestres passarien de tenir 21 a 25 hores lectives -que no laborals, aquestes ascendeixen a 37,5, aproximadament igual que a tot Espanya- per setmana. Iniciatives similars han calat en altres comunitats amb govern conservador. Al juliol es van sumar Madrid i Navarra i ahir Castella-la Manxa amb un anunci de la seua presidenta, María Dolores de Cospedal, que augmentarà dues hores lectives setmanals. Pretén estalviar 28.000.000 suprimint centres de formació de professors i altres 111 milions en personal.
La mesura té un efecte sobre l'ocupació, que és precisament d'on ve l'estalvi. Les hores extra que donen els funcionaris no les han d'impartir els interins. La Conselleria d'Educació madrilenya calcula una reducció de la despesa de 80 milions gràcies a l'augment de dues hores lectives i la supressió d'una hora setmanal de tutoria amb els alumnes i una altra en què els docents responsables de cada classe es reunien per posar en comú la evolució educativa i a planificar.
L'impacte en els interins és gairebé impossible de mesurar a hores d'ara, quan en molts casos no estan tancades les matriculacions i es desconeix quants eventuals faran falta. Hi ha una borsa d'uns 65.000 dels més de 490.000 professors de l'ensenyament públic. A Madrid els sindicats xifren en més de 3.000 els llocs de treball que es perden, encara que Educació ho desmenteix per "impossible", ja que l'any passat, argumenta, hi va haver poc més de 1.700 interins. No és la primera vegada que la retallada se centra en el personal. El nombre d'alumnes per docent va pujar per segon any consecutiu a Espanya després de 18 baixades.
Les autonomies que estan augmentant hores lectives defensen la iniciativa com una forma de maximitzar recursos sense perdre qualitat educativa. Famílies i professors ho veuen incompatible. Jesús María Sánchez, president de Confederació Espanyola de Pares i Mares d'Alumnes (Ceapa) entén que l'augment de càrrega docent "repercutirà negativament en el sistema educatiu, ja que tots aquells alumnes que necessiten suports o amb necessitats educatives especials veuran minvada la seua atenció" .
Les dues, tres o quatre hores setmanals que se li afegeixen als professors tenen un impacte molt més profund del que suggereix el seu enunciat, segons José Antonio Martínez, president de la Federació d'Associacions de directius (FEDADI). "És no dedicar-los un temps de tutoria molt útil, no tenir capacitat per programar les classes, manca de flexibilitat, es perden les hores complementàries en què es fan activitats, mil coses que no es veuen i que fan que l'alumne estiga atés. És una qüestió merament econòmica. Ningú es creu això de que l'educació és el futur", lamenta.
La reacció a aquestes retallades no es quedarà en laments. Els professors gallecs ja tenen convocada una manifestació per Santiago el proper 9 de setembre, dos dies de vaga (el 19 i el 27) i un altre amb mitja hora d'inactivitat (el 20 de setembre). A més de l'augment d'hores, protesten perquè se'ls encomana la tasca de vigilar els nens en el temps que passa entre que arriba el transport escolar i comencen les classes i el que va des que acaben fins que marxen. "Som funcionaris altament qualificats, no cuidadors", protesta Julio Díaz, del sindicat Anpe.
A Navarra, l'Associació de Directors va plantejar al juliol, quan es van conèixer les retallades, la possibilitat de la dimissió en bloc de tots els directors d'institut davant la "impossibilitat manifesta" d'exercir el seu treball en les condicions necessàries. Ajornaren la presa d'aquesta decisió al proper 20 de setembre.
El d'ahir va ser un dia d'assemblea a Madrid. Els representants dels treballadors tenien la seua proposta de vaga preparada per al 14 de setembre, dia que comença el curs en els instituts madrilenys, però cinc hores de reunió van ser insuficients per a ratificar aquest dia. Se seguirà estudiant la data mitjançant assemblees. El 8 es tornaran a reunir sindicats i portaveus dels centres per posar en comú els acords. Si es pressuposa un fracàs de l'atur, la data podria canviar, però per ajustar-se als temps que marca la llei, els sindicats faran ja una convocatòria formal de vaga per al primer dia del curs, en què faran també una manifestació.
A Castella-la Manxa l'anunci és tan recent que els professors encara no han anunciat mesures, encara que ja les estan preparant, segons José Campos, secretari general de la Federació d'Educació de CCOO, que també anticipa manifestacions i aturades d'àmbit nacional entre setembre i octubre. Perquè les retallades no se cenyeixen a les comunitats abans esmentades. Segons explica, a les Canàries s'estudia una ampliació de l'horari docent molt similar als ja descrits. Les retallades també arriben a Catalunya, on els alumnes de les escoles públiques no cursaran la sisena hora, que era lectiva i servia per reforçar coneixements. El Govern català assegura que no hi haurà retallades de plantilla, però el sindicats estimen que s'acomiadaran a 3.500 docents.
Campos també alerta d'una minva de recursos en totes les comunitats que ha sondejat excepte a Andalusia i el País Basc. "Les partides de zero a tres anys estan paralitzades, en l'educació de tres a sis hi ha problemes amb les classes de suport i en Secundària amb l'atenció a la diversitat. S'està baixant la qualitat de l'ensenyament", assegura el sindicalista.
Augment d'hores
- Madrid. Augment de 18 a 20 hores lectives setmanals dels professors de Secundària i supressió de dues hores de tutoria. Estalvi previst: 80 milions.
- Galícia. Els mestres passen de 21 a 25 hores lectives que inclouen atenció als alumnes mentre esperen el transport escolar.
- Castella-la Manxa. Augment de dues hores lectives (de 18 a 20 a Secundària i de 23 a 25 en Infantil i Primària) i es deixarà de pagar dos mesos de vacances als interins que treballen més de 5,5 mesos. Estalvi estimat de més de 139 milions gràcies a altres mesures com supressió de centres de formació docent o congelació de plantilla.
- Navarra. La docència directa en Secundària passa de 17 a 18 hores. Estalvi estimat: més de 8 milions.
