Una altra sobre les jubilacions

Un correu electrònic que he rebut recentment...

Un símbol accessible.

Alguns pensen que el corredor mediterrani és una qüestió de diners. No, mai ho va ser. Ni ho serà tampoc en el futur, no almenys de forma exclusiva. El corredor mediterrani és una qüestió d'idees, de geopolítica. El corredor mediterrani necessita diners, és evident. Però fins i tot abans que els euros, com a condició prèvia, necessita ser plasmat en un mapa, entrar al privilegiat camp de la cartografia de l'Europa supervivent a aquesta gran crisi. Actualment, el corredor s'enfronta a un problema més gran que el del seu finançament: el no trobar-se encara en cap mapa.

Fa set anys, el corredor mediterrani no va entrar en el reduït cercle d'infraestructures que combinaven una certa inversió europea i, sobretot, una visualització social i política, un consens públic. Ni estava ni se l'esperava, més enllà de l'esforç d'alguns, pocs, per publicitar els seus beneficis. Siguem sincers. Quan començava la dècada i amb ella el segle XXI, podien comptar amb els dits d'una mà els que defensàvem la seua necessitat. Un ex ministre de Foment, de gran actualitat per cert, Álvarez Cascos, no ho va permetre. Avui sabem, gràcies a un informe del Tribunal de Comptes Europeu (desembre de 2010), que quan es va prendre la decisió d'establir les infraestructures de transport transeuropeu, van prevaler criteris polítics derivats d'una visió radial d'Espanya sobre els fluxos d'aquell moment i futurs de trànsit. Ara, quan Álvarez Cascos vol tornar, hauríem de recordar-li que no va ser un bon ministre per als valencians (tampoc ho va ser en aquest sentit la seua successora, d'idèntic cognom però diferent color polític, que mai va entendre la potencialitat d'aquest eix).

El gener de 2011, la pilota torna a Europa. Hem perdut una dècada, però aquest temps perdut no és decisiu. La idea d'un ferrocarril d'ample europeu que poguera fer oblidar als Pirineus i permetre exportar a les economies valencianes (i murcianes i catalanes) es pot rastrejar des dels anys vint del segle passat: fa gairebé cent anys. I no obstant això, aquí estem.

El corredor mediterrani que avui es discuteix a Europa és crucial perquè és més que una infraestructura essencial per a la nostra economia exportadora, és un símbol. Per als valencians, els Pirineus encara existeixen, encara que la seua frontera s'haja desplaçat desenes de quilòmetres al sud, al tram Castelló-Tarragona. Totes les societats necessiten símbols de progrés i esperança. Quan el ferrocarril arribava a les ciutats, quan els canals s'inauguraven, quan les autopistes s'obrien i els nous vaixells arribaven, tothom entenia que començava també un temps nou. Però el simbolisme s'estén a altres camps: aliances socials i polítiques amb comunitats autònomes veïnes per aconseguir un bé comú (oblidant velles querelles amb Catalunya), realpolitik d'empresaris i governants en planificar les necessitats d'una empresa i d'un país, obra pública al servei de l'economia productiva, visualització del mapa en funció dels interessos propis dels valencians ...

El corredor mediterrani ho té tot: fins el consens polític, cosa bastant poc freqüent en aquesta comunitat. Fem força tots per aconseguir-ho.

La FIFA insisteix que Messi és el millor jugador

El davanter blau-grana s'endú una pilota d'or disputada amb dos companys d'equip: Xavi i Iniesta. És el segon any consecutiu que guanya el premi

La incògnita s'ha resolt. Lionel Messi ha revalidat la consideració de millor jugador del món. Tres jugadors blau-grana han estat finalistes i tots tres es van formar al planter del Barça. És també un premi a la Masia, un model de club que ha arribat a la màxima expressió del futbol de la mà de Guardiola, que ha estat el responsable de lliurar la pilota daurada i ha utilitzat el català en la seva intervenció.

Tots els rumors previs a la gala de la FIFA apuntaven a Xavi o Iniesta com a candidats amb més possibilitats. La sorpresa s'ha escampat quan Josep Guardiola ha obert el sobre que guardava el nom del guanyador i ha llegit el nom de Lionel Messi.

Fins a la passada edició, aquest premi el lliurava la revista France Football però, a partir d'aquest any, substitueix el FIFA World Player que la federació internacional atorgava en la seua gala anual.

A més de Xavi, Iniesta i Messi, que va guanyar aquest mateix trofeu l'any passat, l'associació de jugadors professionals ha inclòs Carles Puyol, Gerard Piqué i David Villa a l'onze ideal del 2010. També Pep Guardiola era candidat a rebre el premi a millor entrenador de l'any, però tal com ja es va anunciar aquest reconeixement ha estat per a José Mourinho.

No és la primera vegada que els tres finalistes de la pilota d'or són del mateix equip. L'any 1988 i el 1989 Van Basten, Gullit i Rijkaard, primer, i Van Basten, Baresi i Rijkaard, després, van ser nominats quan tots jugaven al Milan.

Un poc d'humor amb les jubilacions...

Mor un jove de 15 anys durant un partit de cadets a Castelló.

Kevin, natural de Vila-real, ha caigut fulminat minuts després de començar el partit.

Un jove de 15 anys ha mort hui de forma sobtada mentre disputava aquest matí un partit de futbol en les Alqueries, ha informat el president del club local, Rafael Gargallo.

El jove, natural de Vila-real, jugava a les Alqueries, equip que s'enfrontava al Borriana en un partit de categoria cadet preferent.

La mort s’ha produït al voltant de les 11.00 hores, poc després de l'inici de l’encontre, que s’ha suspés en el moment en que el jove s’ha desplomat.

Serà l'autòpsia la que determine el que ha passat.

El Vila-real demanarà autorització a l'àrbitre del partit que li enfrontarà el Reial Madrid a l'estadi Santiago Bernabéu aquesta nit per portar braçalets negres en senyal de dol per la mort del jove de Vila-real i pel seu ex tècnic Ángel Pedraza.

El Vila-real té previst, en qualsevol cas, guardar un minut de silenci per ambdós en el partit de Copa del Rei que disputarà dimecres a El Madrigal davant el Sevilla.

“L'esquí és alguna cosa més que un esport”

 

ENTREVISTA A ANTONI REAL, DIRECTOR DE ‘TEMPS DE NEU' DEL CANAL 33, QUE DEMÀ FA 25 ANYS.

Apassionat de l'esquí de tota la vida, el director i presentador de ‘Temps de neu', Toni Real, celebra demà amb un especial a TV3 el quart de segle d'un espai que va néixer per un any i ha esdevingut dels més veterans i amb una marca més coneguda de TVC. En l'entrevista comenta com ha canviat el món de l'esquí en els últims 25 anys, en què s'ha popularitzat i ha deixat ser vist com un esport ‘pijo'.

Fa 25 anys el món de l'esquí no era tan estès com ara. Com va sorgir la idea del programa?

Fèiem un programa a Catalunya Ràdio, que es deia Punt de neu, amb en Carles Cuní i en Mikimoto, i teníem un metge que era el doctor Figueres, que col·laborava amb nosaltres, i ho va proposar ell. A més, va coincidir que llavors jo entrava a la tele. I vam començar amb la idea que seria una temporada i prou. En aquella època no hi havia programes especialitzats, l'únic esport que podia tenir un programa a la tele era el futbol. Llavors, la gent va dir ‘un programa d'esquí no durarà ni tres setmanes'. I ha durat 25 anys.

I quin creu que és el secret?

Un d'important és que és un programa de temporada, acabem a l'abril-maig i comencem de nou al desembre. Això permet que l'equip estigui fresc quan comença i que l'espectador també el desitgi. Això és com l'esquí, si l'esquí durés tot l'any, la gent no en tindria tantes ganes.

Entenc que era un apassionat de l'esquí ja abans del programa?

Sí, he esquiat tota la meva vida. Bé, tota la meva vida no, perquè és ara que els nens esquien de petits. En la meva època la gent començava a esquiar als 12-13 anys, que és quan jo vaig començar

Per què s'ha popularitzat tant l'esquí? La gent hi percep més oci que esport?

S'ha popularitzat perquè –això és una opinió molt personal– l'esquí és un esport que és una cosa més; si vas a la muntanya fas alguna cosa més que esquiar, et reuneixes amb els amics o la família, surts un dia o un cap de setmana... no és com anar a jugar a tennis, que marxes un parell d'hores i ja està. I a més comporta cultura, gastronomia... I després perquè l'esquí no és competitiu. Vas a esquiar amb la família sense competir amb ella, practiques esport i t'ho passes bé.

Ja no és vist com un esport ‘pijo'?

No, ja no, tot i que depèn de quina estació d'esquí encara en té una mica la fama. L'esquí ha canviat moltíssim. No t'estic dient que sigui més barat, perquè anar un cap de setmana a depèn de quina estació és car, i més si vas amb família. Però ha canviat la filosofia, perquè ara hi ha molta gent de molts nivells que esquia. L'autocar també l'ha popularitzat molt.

El programa es diu ‘Temps de neu' i no ‘Temps d'esquí'. Suposo que es deu voler donar una visió més àmplia...

Sí, és clar. Ja no hi ha només esquí. Des de fa uns anys parlem d'snowboard cada setmana. Principalment parlem d'activitats que es poden fer a la neu, d'esports hivernals.

Acaba de publicar un llibre commemoratiu, amb records i anècdotes. Expliqui-me'n alguna.

Recordo quan vam anar a Sarajevo, vam ser els primers occidentals a entrar-hi després de la guerra. Més que una anècdota, va ser un tema una mica perillós: la realitzadora, el càmera i jo ens vam posar a filmar un hospital totalment destrossat, i recordo perfectament el crit d'en Carles Bosch, que llavors era el comissionat de la ciutat de Barcelona a Sarajevo: ‘Sortiu d'aquí!', perquè ens havíem ficat en un camp de mines.

Després recordo coses curioses amb el rei d'Espanya, amb qui hem tingut sempre molt bona relació. Recordo un rodatge a l'Iran, on la nostra realitzadora va haver d'esquiar amb el burca, gairebé. El primer cop que vam filmar a l'Àfrica...

Recorda bàsicament viatges a l'estranger. Hi ha hagut una vocació clara per no parlar només de les pistes d'aquí.

Això ho vam veure de seguida, al quart o cinquè any. Vam veure que la gent ens demanava més, que les estacions d'aquí ja eren prou conegudes. Vam començar a sortir una mica, cada cop anàvem més lluny. A més, va coincidir amb dos o tres anys de poca neu aquí. I vam veure que aquests reportatges funcionaven molt bé.

En què més ha evolucionat el programa al llarg d'aquests 25 anys?

Ha evolucionat molt en la meteorologia. Ja no donem gruixos de neu, perquè tenim càmeres a totes les estacions. Ha evolucionat en el ritme de l'editatge. I ha evolucionat sobretot a l'hora de gravar: abans portàvem unes càmeres molt pesades, era molt dur, i ara portem unes càmeres superpetites que graven mil cops millor. I després el gran canvi en què ens hem recolzat moltíssim ha estat tot internet. Vam ser el primer programa de TV3 que va tenir domini propi. L'esquí és un esport que provoca molta comunitat, i això ens ha funcionat molt bé des del principi. El Temps de neu és un programa de televisió que té un nom molt potent, la gent el veurà o no, però tothom el coneix.

Les rebaixes, a pèl

Un centenar de persones es vesteixen de franc per anar en roba interior a una botiga de Barcelona

La companyia catalana Desigual ha repetit la fórmula d'iniciar la campanya de rebaixes amb una proposta que no passa desapercebuda. Ha donat l'oportunitat a cent persones de vestir-se de franc a la botiga del Portal de l'Àngel de Barcelona, amb la condició d'accedir a l'establiment en roba interior. L'expectació per aquesta campanya ha estat tal, que la majoria de participants han passat la nit al ras, fent guàrdia a la porta. El sacrifici, però, ha valgut la pena per a la majoria.

Ha hagut gent que ha passat la nit dormint sobre cartrons. 'Si no tens feina i estudies, per un abric de 249 euros sí que val la pena, perquè no me'l puc pagar', ha comentat una d’aquestes persones.

RTVE veta les corregudes de bous, que veu com "violència amb animals".

El Manual d'Estil de RTVE, que va presentar el desembre de 2010 el president de la corporació, Alberto Oliart, davant la Comissió de Control de RTVE, inclou els bous a la secció 'violència amb animals' dins l'apartat 'qüestions sensibles' i veta les corregudes a RTVE.

Concretament, el manual estableix que RTVE "no emetrà corregudes de bous pel seu horari, generalment coincident amb l'horari protegit o d'especial protecció per a la infància", l'argument que la corporació ha defensat en els últims anys per no emetre aquest tipus d'esdeveniments .

No obstant això, el manual assenyala que "RTVE no és indiferent a la rellevància que té el món de la tauromàquia ni a la seua influència en molts aspectes socioculturals", de manera que aposta per reflectir la "actualitat" del món taurí "a la programació "tant de la televisió com de la ràdio, encara que no s'emeten les corregudes.

Per això, el manual aposta per "programes específics a TVE i RNE" dedicats a la tauromàquia i facilitar "el seguiment en la programació d'aspectes artístics, literaris, mediambientals i socials relacionats amb el bou de lídia i la tauromàquia".

El passat 2 de desembre la Comissió Mixta de Control Parlamentari de la Corporació RTVE va votar en contra d'una proposició no de Llei del PP en què es demanava a TVE l'emissió d'almenys 10 corregudes de bous cada temporada, amb 19 vots a favor del PP i 21 en contra del PSOE i CiU.

L'any 2006, es va decidir deixar de retransmetre les corregudes de bous, a causa de l'elevat cost d'aquests esdeveniments ja que coincideixen amb horari infantil, encara que tant la televisió com la ràdio cobreixen els esdeveniments taurins en els seus informatius.

En general, sobre la violència amb animals, el Manual d'Estil, que va ser aprovat pel Consell d'Administració el passat 2 de juny, estableix que "els nens poden veure amb angoixa la violència exercida sobre animals" de manera que advoca per "evitar per tots els mitjans ". "En les escenes de caça i les de la matança domèstica d'animals per a l'alimentació s'han d'evitar els aspectes més sagnants de manera que no es veja ni senta el sofriment dels sacrificats", assenyala.

D'altra banda, el manual recull el comportament que han de tenir els periodistes de RTVE davant altres temes "sensibles" com la infància, la violència de gènere, el terrorisme, el suïcidi o la immigració. Concretament, sobre la violència de gènere, el manual assenyala que no cal "confondre la morbositat i interès social".

Així, s'assenyala que "els recursos estètics i la narrativa habitual dels reportatges de successos no han d'utilitzar en la realització de notícies sobre violència contra les dones". Així mateix, el manual assenyala que "cal evitar aquells recursos d'ocultació de les víctimes que donen aparença de criminalització", com els efecte mosaic, tires en ulls, disfresses o distorsions de veu.

Igualment, el manual assenyala que cal evitar la reconstrucció dels fets que abunden en detalls escabrosos o en primers plans que provoquen "el morbo o la commiseració de la víctima". "Les reconstruccions són útils quan s'utilitzen amb afany informatiu que són necessàries per a la comprensió dels fets. Els detalls i imatges escabroses no indueixen al rebuig del maltractament en si i, en canvi, el que fan és donar forma a l'espectacle", subratlla.

A més, el manual també es refereix als polítics imputats en judici i aposta per evitar "judicis paral·lels". "Quan el jutge instructor o un tribunal implica un càrrec polític en un delicte, l'obligació de RTVE és mantenir informada l'audiència sense alimentar un judici paral·lel", subratlla, el que considera "compatible amb el manteniment d'un debat equilibrat i plural sobre la significació política de les dades que es van coneixent i la manera en què el partit implicat actua abans que es dicta sentència ".

Sobren les paraules...

EXCURSIÓ UPG: Les Fonts del Mondúver

Diumenge 9 de gener. Eixida: 9.30 h. Retorn: 14 h. 

Punt de trobada: passarel·la del Parc Ausiàs March. 

Assistència lliure i gratuïta.

Guies: Xavier Ródenas (enginyer forestal i professor del curs de Patrimoni Natural de la Safor a la UPG), i Claudi Sendra i José María Peiró (enginyers forestals). 

Gaudint de la imatge del Mondúver passejarem per la seua vora, visitant la font de l'Ull o la font del Xopet, fins que voltem per tornar, gaudint de l’immens blau que, als saforencs, constantment ens acarona la mirada.

Nivell mig de dificultat.