“L'esquí és alguna cosa més que un esport”

 

ENTREVISTA A ANTONI REAL, DIRECTOR DE ‘TEMPS DE NEU' DEL CANAL 33, QUE DEMÀ FA 25 ANYS.

Apassionat de l'esquí de tota la vida, el director i presentador de ‘Temps de neu', Toni Real, celebra demà amb un especial a TV3 el quart de segle d'un espai que va néixer per un any i ha esdevingut dels més veterans i amb una marca més coneguda de TVC. En l'entrevista comenta com ha canviat el món de l'esquí en els últims 25 anys, en què s'ha popularitzat i ha deixat ser vist com un esport ‘pijo'.

Fa 25 anys el món de l'esquí no era tan estès com ara. Com va sorgir la idea del programa?

Fèiem un programa a Catalunya Ràdio, que es deia Punt de neu, amb en Carles Cuní i en Mikimoto, i teníem un metge que era el doctor Figueres, que col·laborava amb nosaltres, i ho va proposar ell. A més, va coincidir que llavors jo entrava a la tele. I vam començar amb la idea que seria una temporada i prou. En aquella època no hi havia programes especialitzats, l'únic esport que podia tenir un programa a la tele era el futbol. Llavors, la gent va dir ‘un programa d'esquí no durarà ni tres setmanes'. I ha durat 25 anys.

I quin creu que és el secret?

Un d'important és que és un programa de temporada, acabem a l'abril-maig i comencem de nou al desembre. Això permet que l'equip estigui fresc quan comença i que l'espectador també el desitgi. Això és com l'esquí, si l'esquí durés tot l'any, la gent no en tindria tantes ganes.

Entenc que era un apassionat de l'esquí ja abans del programa?

Sí, he esquiat tota la meva vida. Bé, tota la meva vida no, perquè és ara que els nens esquien de petits. En la meva època la gent començava a esquiar als 12-13 anys, que és quan jo vaig començar

Per què s'ha popularitzat tant l'esquí? La gent hi percep més oci que esport?

S'ha popularitzat perquè –això és una opinió molt personal– l'esquí és un esport que és una cosa més; si vas a la muntanya fas alguna cosa més que esquiar, et reuneixes amb els amics o la família, surts un dia o un cap de setmana... no és com anar a jugar a tennis, que marxes un parell d'hores i ja està. I a més comporta cultura, gastronomia... I després perquè l'esquí no és competitiu. Vas a esquiar amb la família sense competir amb ella, practiques esport i t'ho passes bé.

Ja no és vist com un esport ‘pijo'?

No, ja no, tot i que depèn de quina estació d'esquí encara en té una mica la fama. L'esquí ha canviat moltíssim. No t'estic dient que sigui més barat, perquè anar un cap de setmana a depèn de quina estació és car, i més si vas amb família. Però ha canviat la filosofia, perquè ara hi ha molta gent de molts nivells que esquia. L'autocar també l'ha popularitzat molt.

El programa es diu ‘Temps de neu' i no ‘Temps d'esquí'. Suposo que es deu voler donar una visió més àmplia...

Sí, és clar. Ja no hi ha només esquí. Des de fa uns anys parlem d'snowboard cada setmana. Principalment parlem d'activitats que es poden fer a la neu, d'esports hivernals.

Acaba de publicar un llibre commemoratiu, amb records i anècdotes. Expliqui-me'n alguna.

Recordo quan vam anar a Sarajevo, vam ser els primers occidentals a entrar-hi després de la guerra. Més que una anècdota, va ser un tema una mica perillós: la realitzadora, el càmera i jo ens vam posar a filmar un hospital totalment destrossat, i recordo perfectament el crit d'en Carles Bosch, que llavors era el comissionat de la ciutat de Barcelona a Sarajevo: ‘Sortiu d'aquí!', perquè ens havíem ficat en un camp de mines.

Després recordo coses curioses amb el rei d'Espanya, amb qui hem tingut sempre molt bona relació. Recordo un rodatge a l'Iran, on la nostra realitzadora va haver d'esquiar amb el burca, gairebé. El primer cop que vam filmar a l'Àfrica...

Recorda bàsicament viatges a l'estranger. Hi ha hagut una vocació clara per no parlar només de les pistes d'aquí.

Això ho vam veure de seguida, al quart o cinquè any. Vam veure que la gent ens demanava més, que les estacions d'aquí ja eren prou conegudes. Vam començar a sortir una mica, cada cop anàvem més lluny. A més, va coincidir amb dos o tres anys de poca neu aquí. I vam veure que aquests reportatges funcionaven molt bé.

En què més ha evolucionat el programa al llarg d'aquests 25 anys?

Ha evolucionat molt en la meteorologia. Ja no donem gruixos de neu, perquè tenim càmeres a totes les estacions. Ha evolucionat en el ritme de l'editatge. I ha evolucionat sobretot a l'hora de gravar: abans portàvem unes càmeres molt pesades, era molt dur, i ara portem unes càmeres superpetites que graven mil cops millor. I després el gran canvi en què ens hem recolzat moltíssim ha estat tot internet. Vam ser el primer programa de TV3 que va tenir domini propi. L'esquí és un esport que provoca molta comunitat, i això ens ha funcionat molt bé des del principi. El Temps de neu és un programa de televisió que té un nom molt potent, la gent el veurà o no, però tothom el coneix.