Es calcula que mata a 10 milions cada any.
Els maies fumaven tabac embolicat en fulles de dacsa almenys en el segle I abans de Crist. Van ser els indis Arawaks els que li’n van oferir a Colom. Fins a finals del segle XIX el costum de fumar estava poc estés. Llavors el tabac es mastegava o aspirava. Era molt difícil embolicar un cigarret, a més, el full es guaria d'una manera que al cremar produïa un fum insuportable. Tot va començar a canviar amb la tecnologia.
Mentre els nens i dones a les fàbriques de tabac embolicaven només 300 cigarrets al dia, amb la màquina que va inventar Bonsack el 1880 es podien produir més de 100.000 al dia. La signatura Duke i fills va instal•lar el 1884 dues màquines a Carolina del Nord amb el que van poder produir 744 milions de cigarrets a l'any. En 1885 es van inventar els mistos de seguretat. Però encara a finals del XIX es fumava menys d'un paquet per persona i any. Feia falta alguna cosa més i aquesta vegada sí que va ser la guerra.
Com les companyies tabaqueres van convèncer als governs perquè inclogueren en la ració diària de menjar dels soldats un paquet de tabac, no ho sabem. El cas és que els supervivents d’aquesta guerra van tornar penjats del cigarret. Trenta anys més tard va explotar l'epidèmia. Molts dels que havien sobreviscut a les bombes, trets, accidents i malalties, van morir víctimes del tabac.
Però hi havia moltes generacions que encara no eren addictes. Les companyies havien de fer alguna cosa més, i una guerra cada 10 anys seria una forma exagerada de captar clients. Ací van tenir dos aliats.
La publicitat, que havia aconseguit una maduresa extraordinària en pocs anys, i els governs. Els ingressos per impostos al tabac van augmentar des d'uns 13 milions de dòlars el 1910 a prop de 5 mil milions en 1970. I en la difícil dècada dels 30 a Alemanya, el tabac era el 8% de tots els ingressos estatals. A la Xina d'avui, els ingressos per impostos al tabac constitueixen el 10% del total.
A més la companyia tabaquera més important és propietat de l'Estat, com passava a Espanya fins no fa molts anys. La nicotina el que fa fonamentalment és ajustar el temperament i millorar l'alerta. Un és capaç de tolerar millor les vicissituds, potser per això es van aficionar tant al tabac els soldats a les trinxeres.
Ja al segle XVIII alguns metges van percebre els seus efectes malignes: el càncer de nas en els que usaven rap que va notar l'anglés Hill o el de llavi en fumadors de pipa apreciat per l'alemany Sommering. Al XIX un francés, Boussin, va observar que de 68 casos de càncer de llavi, 63 fumaven. Fixeu-vos que tots eren càncers de cavitat oral perquè s’inhalava poc el fum i perquè eren més visibles.
En aquell moment, el càncer de pulmó era estrany i no s'havia inventat la radiografia per explorar els òrgans interns.
La bomba va explotar en la dècada dels 50, després del llarg període d'incubació que necessita el fum de tabac per causar càncer de pulmó. Diversos estudis en diferents parts del món van demostrar una associació estadística entre fumar i càncer. La crítica científica deia: com és possible que hi haja tants fumadors sense càncer de pulmó i que alguns que el pateixen no fumen.
No és el que passava amb els agents infecciosos, la referència inexcusable per la causalitat. Això va obligar a la ciència mèdica a modificar la forma de pensar. Avui es parla d'associacions estadístiques i de factors de risc perquè no sempre la seua presència és necessària ni suficient.
El tabac és avui la primera causa de malaltia i mort al món. Evitaríem molt dolor i mort si no es fumara.
http://www.levante-emv.com/vida-y-estilo/salud/2012/02/07/tabaco-doloroso-placer/880775.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada