dimarts, 28 de desembre del 2010
Festa dels folls
Els folls al poder! Camp de Mirra (l’Alt Vinalopó)
Cada any pels volts dels Sants Innocents, un grup de persones del Camp de Mirra, agrupades en l’anomenada Germandat dels Folls, pren simbòlicament el poder del poble i imposa les seues lleis per uns dies. Que tremole el recte pensament i la moral del políticament correcte: el temps dels folls ha arribat!
La Festa dels Folls de Camp de Mirra és una modalitat de celebració festiva pròpia de l'hivern. També conegudes per Festes dels Boigs, dels Orats o dels Folls aquestes celebracions de tipus carnavalesc i que practiquen la inversió de rols socials són molt freqüents al País Valencià i tenen una arrel medieval.
Al Camp de Mirra la festa es va recuperar l'any 1995 però es té constància que havia estat una tradició molt arrelada al poble.
La Festa dels Folls del Camp de Mirra és un Ajuntament de Farsa. Per uns dies, la corporació municipal en ple dimiteix i és substituïda per l’alcalde, el secretari, el jutge, l’agutzil i també el Mossèn Rector de la Germandat dels Folls.
L’acte de presa del poder municipal d’aquesta corporació de farsa té lloc a les dependències municipals i compta amb la presència de tots els càrrecs electes que participen còmplices d’aquest joc, dimitint en ple i atorgant els poders simbòlicament als nous dirigents. Aquest traspàs de poders és contemplat per bona part dels ciutadans del Camp de Mirra, que escolten atents les noves disposicions que proclamen els titulars del nou règim establert des del balcó de l'ajuntament. Aquest Pregó Satíric fa referència als esdeveniments succeïts durant l’any.
Durant els dies que dura la festa tots ells manaran al poble, imposant la seva llei. D’aquesta manera l’endemà es passejaran pels carrers imposaran ridícules sancions als seus conciutadans, que inclouen multes pels que vagen pel sol i pels que vagen caminant per l’ombra, pels que travessen amb el semàfor en verd, pels que surten al carrer o als que es queden a casa mirant la tele, i d'altres per l'estil.
Tothom pot ser víctima de les seues bromes i tothom pot ser increpat pels membres d’aquesta peculiar corporació per tal que pague aquest impost revolucionari i festiu. L’objectiu és recaptar diners que, una vegada acabada la festa, serà destinat a fins benèfics.
La Festa dels Folls de Camp de Mirra és una modalitat de celebració festiva pròpia de l'hivern. També conegudes per Festes dels Boigs, dels Orats o dels Folls aquestes celebracions de tipus carnavalesc i que practiquen la inversió de rols socials són molt freqüents al País Valencià i tenen una arrel medieval.
Al Camp de Mirra la festa es va recuperar l'any 1995 però es té constància que havia estat una tradició molt arrelada al poble.
La Festa dels Folls del Camp de Mirra és un Ajuntament de Farsa. Per uns dies, la corporació municipal en ple dimiteix i és substituïda per l’alcalde, el secretari, el jutge, l’agutzil i també el Mossèn Rector de la Germandat dels Folls.
L’acte de presa del poder municipal d’aquesta corporació de farsa té lloc a les dependències municipals i compta amb la presència de tots els càrrecs electes que participen còmplices d’aquest joc, dimitint en ple i atorgant els poders simbòlicament als nous dirigents. Aquest traspàs de poders és contemplat per bona part dels ciutadans del Camp de Mirra, que escolten atents les noves disposicions que proclamen els titulars del nou règim establert des del balcó de l'ajuntament. Aquest Pregó Satíric fa referència als esdeveniments succeïts durant l’any.
Durant els dies que dura la festa tots ells manaran al poble, imposant la seva llei. D’aquesta manera l’endemà es passejaran pels carrers imposaran ridícules sancions als seus conciutadans, que inclouen multes pels que vagen pel sol i pels que vagen caminant per l’ombra, pels que travessen amb el semàfor en verd, pels que surten al carrer o als que es queden a casa mirant la tele, i d'altres per l'estil.
Tothom pot ser víctima de les seues bromes i tothom pot ser increpat pels membres d’aquesta peculiar corporació per tal que pague aquest impost revolucionari i festiu. L’objectiu és recaptar diners que, una vegada acabada la festa, serà destinat a fins benèfics.
2011
1. La vergonyosa pretensió del Consell de cedir sòl de tots a escoles i col·legis privats per consolidar més l’actual i lamentable situació de l'educació pública a València. Les societats civilitzades i avançades són aquelles en què els ciutadans tenen un alt grau d'orgull i compromís amb una educació pública de qualitat per a tots.
2. Un país de cambrers, de recepcionistes, de gent amb ocupacions precàries i mal pagats ... dedicada a atendre turistes i confiada que les economies europees funcionen perquè puguen venir ací a gastar. De debò és aquest el model econòmic que volem, entre tots, seguir fomentant i finançant amb els nostres impostos?
3. Ens baixaran el sou i, si més no als que som més o menys joves, també (i de forma substancial) les pensions. S'uneix a això una reforma laboral que fa que l'acomiadament no siga només lliure (que ja ho era) sinó, a més, molt barat. Crida l'atenció l'absència de solidaritat intergeneracional que totes aquestes mesures reflecteixen.
4. Després de les destrosses generades per l'última dècada i el tsunami ciment que va portar amb si, es pot aprofitar l'actual conjuntura per avaluar danys i, idealment, definir barreres perquè alguna cosa així no torne a passar. L'experiència mostra els escassos beneficis que, a l'hora de la veritat, deixen aquestes coses i les hipoteques enormes que comporten.
5. És hora de manifestar una major preocupació per com es gasta els diners dels ciutadans i potser hauria de ser el moment de començar a analitzar quin tipus d'activitats, empreses, ocupacions, persones, col·lectius ... (i exactament per quines raons) estan sent generosament regades amb fons públics.
6. Al maig hi ha eleccions. Estaria bé que, atès que l'Estatut d'Autonomia que obligava a canviar la llei electoral data ja de 2006, poguérem votar amb una llei ja adaptada. Si, a més, aquesta norma prevalguera la representativitat del que votem els valencians, millor encara.
7. Estem massa acostumats a justificar violacions de drets humans perquè, a canvi, algú obté un benefici. Prou de complaença social (i municipal!) amb qui es lucra a costa dels drets fonamentals dels altres.
8. La idea d'enviar requereix posar-se de perfil per no enfadar a ningú i després, sense que es note molt, repartir prebendes públiques i ajudes a certes activitats privades és patètica. L'oposició que, a l'hora de la veritat, copia el model, no sé el que és. Però sí que sembla clar que una societat que ho consent té un problema.
9. Si el Govern central no sap establir prioritats de despesa que beneficien els valencians haurem de començar a lluitar per tenir els diners nosaltres i gastar de manera més assenyada i propera als nostres interessos. Potser així tindríem trens de rodalies i regionals decents, per exemple, donant servei a diverses desenes de milers de persones al dia, en lloc d'un tren de luxe per als que vénen de Madrid (sí, també per als que van per feina a Madrid).
10. Tenim un problema si els canals de representació política es bloquegen i som incapaços de portar a algunes de les millors persones i de les millors idees a l'esfera pública.
11. Els ciutadans d'una societat madura no fan cartes a reis o bisbes demanant coses per Nadal. S'articulen per lluitar per elles i s'impliquen per aconseguir-les.
dijous, 23 de desembre del 2010
Felicitació nadalenca 2.0
Com hauria estat el naixement de Jesús si haguera sigut avui? Doncs molt probablement tindria alguns punts en comú amb el que mostra aquest original vídeo que s'està convertint en tot un fenomen a la xarxa. Sant Josep tindria perfil a Facebook, correu electrònic, compte a Foursquare i a YouTube. Faria servir el Google Maps per trobar el lloc més indicat perquè la Verge Maria tinguera el xiquet, i els Reis Mags anirien cap allí amb regals comprats a Amazon... Com diuen els responsables d'aquesta peculiar felicitació, l'agència portuguesa Excentric, els temps canvien. Fins i tot a Betlem.
dimarts, 21 de desembre del 2010
Cada any pitjor.
El Consell va dedicar 27 milions d'euros a l'esport el 2010 i rebaixarà a 15,5 el 2011 - La xifra de 5,26 euros d'inversió per habitant és la segona més baixa de tot Espanya.
La inversió en esport per habitant al País Valencià segueix en descens en 2010. Si fa només dos anys, el Consell va invertir 7,81 euros per habitant en matèria esportiva, aquest any la quantitat baixa fins als 5,26 euros, segons l'informe elaborat per la revista Esportistes-que edita la Federació Espanyola de Municipis i Províncies -, mentre que la mitjana nacional s'estableix en 14,14 euros. Això el situa en la penúltima posició d'Espanya, només per davant de Canàries.
Aquesta inversió puja fins als gairebé 27 milions d'euros, lluny de comunitats com la catalana, amb 99 milions, o l'andalusa, amb 93. El País Valencià és la desena comunitat autònoma en pressupost dedicat a matèria esportiva, tot i ser la quarta per nombre d'habitants.
D'aquesta manera, també li avancen en inversió Madrid, Castella-la Manxa, Navarra, Galícia, Astúries, Extremadura o Castella i Lleó. I tot això, tot i que moltes comunitats autònomes, a l'hora de redactar els seus pressupostos, van coincidir i van reduir les partides dedicades a l'esport en un any en el qual moltes administracions autonòmiques han passat per dificultats econòmiques a causa de la crisi en la qual segueix immers el país.
No obstant això, davant baixades que arriben, com a molt, el 32 per cent-en el cas d'Andalusia, que passa d'una inversió de 20,92 euros a 11,31 -, la que va a dur a terme el Consell que presideix Francisco Camps serà del 60 per cent, la retallada de major magnitud de totes les practicades a Espanya.
El cas de Navarra, que lidera la inversió per habitant amb 80,17 euros, és estrany a Espanya ja que és una de les poques comunitats autònomes en què creix la despesa en esport, amb un augment de gairebé un 60 per cent respecte a 2009.
Més baixada el 2011
El descens en inversió continuarà el 2011 ja que el Consell ha inclòs en els pressupostos per al proper any un apartat d'inversió dedicat a l'esport de només 15,5 milions d'euros. Des de 2008, quan es van destinar més de 38 milions d'euros a la pràctica esportiva, que convertien a l País Valencià en la sisena comunitat d'Espanya que més diners destinava a l'esport, la caiguda no ha tingut fre i s'ha passat als 29 milions en 2009, els 27 d'aquest exercici i els 15,5 previstos per al proper any.
Segons denúncia el PSPV-PSOE, "es certifica la defunció de les competències en matèria esportiva de la Generalitat". El Consell Valencià de l'Esport veu reduït el seu pressupost en un 42 per cent. La Fundació Proesport, que gestiona la concessió de beques per a esportistes, té un pressupost de manteniment de 100.000 euros, equivalents als diners que destina la Generalitat per a beques. La partida dedicada a les ajudes per a la promoció de l'esport fora de l'horari lectiu, la convocatòria s'ha publicat al desembre en comptes de al juny o al setembre, és lleugerament inferior als 100.000 euros, el que equival a menys de 50 euros per a cada un dels centres educatius valencians.
Aquests tres dades, inclosos en la valoració que fa dels pressupostos en matèria d'esports Jeannette Segarra, portaveu d'esports del grup parlamentari socialista, són una mostra "del desmantellament del servei esportiu que presta la Generalitat, deixant a la seua sort al teixit esportiu de la Comunitat Valenciana ", segons paraules de la diputada socialista.
El descens en la inversió en l'esport base contrasta amb els 1,7 milions d'euros que es deixa la Generalitat en el Màster de Castelló de Golf, xifra que roman estable des de 2008 tot i les contínues baixades en el pressupost, i el manteniment dels 1,6 milions que destina a la Diputació de Castelló, partida que tampoc ha baixat respecte l'any anterior.
De la mateixa manera, es mantenen les inversions en infraestructures esportives en pobles governats pel Partit Popular com Xàtiva, Alcoi, la Nucia i Dénia. De la Ciutat de l'Esport, un dels projectes emblemàtics de la legislatura, no es parla.
"Amb els nostres diners es promociona a altres com Ecclestone i companyia"
L'esport base és el principal afectat d'una política "basada en la promoció de veure l'esport que altres fan amb els nostres diners", va afirmar de manera rotunda la diputada del PSPV-PSOE Jeannette Segarra.
"Els impostos dels ciutadans no serviran per promocionar l'esport de base, aniran destinats a espectacles esportius", va continuar. "El desequilibri i el contrast entre l'esport professional i el de base s'incentiva per lucre d'alguna iniciativa privada sospitosa, i s'abandona als ajuntaments i les federacions esportives en la tasca de fomentar l'esport de base", va denunciar la diputada.
En repassar les pàgines dels pressupostos que dedica el Consell a l'esport, Segarra ha apuntat que "la consellera es nega a veure la realitat, sense voler entendre la situació tan delicada que estan vivint les federacions esportives, els clubs esportius i l'esport escolar" i qualificar a la conselleria com "minvant".
"El Circuit del Motor té una partida en el pressupost de 8 milions, el doble que per a l'esport base", en paraules de l'encarregada de l'esport en el grup socialista.
Per Segarra, la deixadesa del Govern Valencià pel que fa a l'esport popular és perquè "l'Edèn esportiu valencià només existeix en els somnis i lucinacions olímpiques del Molt Honorable com van ser els Jocs Europeus, la final de la Champions League o els mateixos Jocs Olímpics ".
Aquesta inversió puja fins als gairebé 27 milions d'euros, lluny de comunitats com la catalana, amb 99 milions, o l'andalusa, amb 93. El País Valencià és la desena comunitat autònoma en pressupost dedicat a matèria esportiva, tot i ser la quarta per nombre d'habitants.
D'aquesta manera, també li avancen en inversió Madrid, Castella-la Manxa, Navarra, Galícia, Astúries, Extremadura o Castella i Lleó. I tot això, tot i que moltes comunitats autònomes, a l'hora de redactar els seus pressupostos, van coincidir i van reduir les partides dedicades a l'esport en un any en el qual moltes administracions autonòmiques han passat per dificultats econòmiques a causa de la crisi en la qual segueix immers el país.
No obstant això, davant baixades que arriben, com a molt, el 32 per cent-en el cas d'Andalusia, que passa d'una inversió de 20,92 euros a 11,31 -, la que va a dur a terme el Consell que presideix Francisco Camps serà del 60 per cent, la retallada de major magnitud de totes les practicades a Espanya.
El cas de Navarra, que lidera la inversió per habitant amb 80,17 euros, és estrany a Espanya ja que és una de les poques comunitats autònomes en què creix la despesa en esport, amb un augment de gairebé un 60 per cent respecte a 2009.
Més baixada el 2011
El descens en inversió continuarà el 2011 ja que el Consell ha inclòs en els pressupostos per al proper any un apartat d'inversió dedicat a l'esport de només 15,5 milions d'euros. Des de 2008, quan es van destinar més de 38 milions d'euros a la pràctica esportiva, que convertien a l País Valencià en la sisena comunitat d'Espanya que més diners destinava a l'esport, la caiguda no ha tingut fre i s'ha passat als 29 milions en 2009, els 27 d'aquest exercici i els 15,5 previstos per al proper any.
Segons denúncia el PSPV-PSOE, "es certifica la defunció de les competències en matèria esportiva de la Generalitat". El Consell Valencià de l'Esport veu reduït el seu pressupost en un 42 per cent. La Fundació Proesport, que gestiona la concessió de beques per a esportistes, té un pressupost de manteniment de 100.000 euros, equivalents als diners que destina la Generalitat per a beques. La partida dedicada a les ajudes per a la promoció de l'esport fora de l'horari lectiu, la convocatòria s'ha publicat al desembre en comptes de al juny o al setembre, és lleugerament inferior als 100.000 euros, el que equival a menys de 50 euros per a cada un dels centres educatius valencians.
Aquests tres dades, inclosos en la valoració que fa dels pressupostos en matèria d'esports Jeannette Segarra, portaveu d'esports del grup parlamentari socialista, són una mostra "del desmantellament del servei esportiu que presta la Generalitat, deixant a la seua sort al teixit esportiu de la Comunitat Valenciana ", segons paraules de la diputada socialista.
El descens en la inversió en l'esport base contrasta amb els 1,7 milions d'euros que es deixa la Generalitat en el Màster de Castelló de Golf, xifra que roman estable des de 2008 tot i les contínues baixades en el pressupost, i el manteniment dels 1,6 milions que destina a la Diputació de Castelló, partida que tampoc ha baixat respecte l'any anterior.
De la mateixa manera, es mantenen les inversions en infraestructures esportives en pobles governats pel Partit Popular com Xàtiva, Alcoi, la Nucia i Dénia. De la Ciutat de l'Esport, un dels projectes emblemàtics de la legislatura, no es parla.
"Amb els nostres diners es promociona a altres com Ecclestone i companyia"
L'esport base és el principal afectat d'una política "basada en la promoció de veure l'esport que altres fan amb els nostres diners", va afirmar de manera rotunda la diputada del PSPV-PSOE Jeannette Segarra.
"Els impostos dels ciutadans no serviran per promocionar l'esport de base, aniran destinats a espectacles esportius", va continuar. "El desequilibri i el contrast entre l'esport professional i el de base s'incentiva per lucre d'alguna iniciativa privada sospitosa, i s'abandona als ajuntaments i les federacions esportives en la tasca de fomentar l'esport de base", va denunciar la diputada.
En repassar les pàgines dels pressupostos que dedica el Consell a l'esport, Segarra ha apuntat que "la consellera es nega a veure la realitat, sense voler entendre la situació tan delicada que estan vivint les federacions esportives, els clubs esportius i l'esport escolar" i qualificar a la conselleria com "minvant".
"El Circuit del Motor té una partida en el pressupost de 8 milions, el doble que per a l'esport base", en paraules de l'encarregada de l'esport en el grup socialista.
Per Segarra, la deixadesa del Govern Valencià pel que fa a l'esport popular és perquè "l'Edèn esportiu valencià només existeix en els somnis i lucinacions olímpiques del Molt Honorable com van ser els Jocs Europeus, la final de la Champions League o els mateixos Jocs Olímpics ".
dilluns, 20 de desembre del 2010
Eclipsi total de lluna el dimarts 21.
En la matinada d'aquest dimarts es produirà un eclipsi total de Lluna que, segons ha informat l'Institut Astrofísic de Canàries (IAC) durarà al voltant de dues hores i crearà una imatge "única" tenint en compte que pot observar-se en tota la seua esplendor minuts abans que surta el Sol, un fenomen que no passa des de 2001.
Concretament, aquest eclipsi es produirà a partir de les 08.40 hores, quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna, que es troba en fase de pleniluni, ocultant de manera gradual.
En aquest sentit, l'IAC ha explicat que en un eclipsi total de Lluna aquesta no desapareix del tot. El que passa és que els raigs del Sol, refractats en l'atmosfera terrestre, incideixen i il·luminen la superfície lunar que es veurà en tonalitats rogenques des de la Terra.
L'institut canari, en col·laboració amb l'associació científic cultural Shelios i el grup Cíclope de la Universitat Politècnica de Madrid, participa en retransmissió en directe de l'eclipsi des del Parc Nacional del Teide i que es podrà veure a l'adreça 'www.eclipsesolar.es '.
Concretament, aquest eclipsi es produirà a partir de les 08.40 hores, quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna, que es troba en fase de pleniluni, ocultant de manera gradual.
En aquest sentit, l'IAC ha explicat que en un eclipsi total de Lluna aquesta no desapareix del tot. El que passa és que els raigs del Sol, refractats en l'atmosfera terrestre, incideixen i il·luminen la superfície lunar que es veurà en tonalitats rogenques des de la Terra.
L'institut canari, en col·laboració amb l'associació científic cultural Shelios i el grup Cíclope de la Universitat Politècnica de Madrid, participa en retransmissió en directe de l'eclipsi des del Parc Nacional del Teide i que es podrà veure a l'adreça 'www.eclipsesolar.es '.
diumenge, 19 de desembre del 2010
Webs de descàrregues tanquen avui com a protesta contra la llei Sinde
Més de vint webs de descàrregues han tancat avui com a mesura de protesta per la possible aprovació, dimarts vinent, de la disposició de la llei d'Economia Sostenible coneguda com a 'llei Sinde'. Així, webs de descàrregues tan populars com Cinetube o Series Yonkis són avui una plana de color negre amb un missatge: 'Si s'aprova la llei Sinde, aquesta pàgina desapareixerà. Internet serà una tele més, al servei del poder. Per la llibertat d'expressió a la xarxa. No a la censura. No a la llei Sinde. No al tancament de webs'.
Totes aquestes webs redirigeixen avui al portal 'No al tancament de webs', on hi ha el manifest del moviment. Un text on alerta del 'perill per a les llibertats que representa la llei Sinde' i que anima la gent 'a sortir al carrer i explicar-ho a tothom'. També relata que la 'llei Sinde' és una 'imposició estrangera' i responsabilitza els Estats Units d'incitar el govern espanyol a aprovar-la 'per a aconseguir una xarxa sumbissa i acceptable'.
Segons aquesta disposició de la llei d'Economia Sostenible, una comissió del Ministeri de Cultura espanyol podrà tancar una web si considera que vulnera la propietat intel·lectual o que pot causar dany patrimonial als autors.
Tot apunta que la setmana vinent la comissió econòmica del congrés espanyol votarà la llei, però encara no és clar si tindrà el suport suficient. I és que és possible que el PNB demane una votació separada de la disposició per tal de tombar-la. CiU podria ser clau en la votació, però encara no ha definit la seva posició.
divendres, 17 de desembre del 2010
La política de gran velocitat del govern espanyol desfigura el país
Aquest cap de setmana entren en funcionament dues línies noves de TGV. L’una uneix Figueres i Perpinyà i París; l’altra València amb Madrid.
Demà començarà a funcionar el TGV entre València i Madrid i, demà passat, entre Figueres i Perpinyà i París. La nova línia entre València i Madrid demostra, una vegada més, que el govern espanyol torpedina el corredor mediterrani i abona la radialitat de l'estat. I això quan s'ha de decidir la proposta de la UE de comunicar la península amb el nord d'Europa i per molt que institucions i empresaris catalans i valencians reclamen amb fermesa el corredor mediterrani.
La radialitat per la qual aposta l'executiu espanyol queda palesa en els mapes que acompanyen aquesta notícia, i on es veu la distància real en quilòmetres entre les principals ciutats del país i la distància en hores de viatge en TGV.
La línia València - Madrid tindrà trenta trens, quinze en cada sentit, amb una oferta diària de 10.950 places. Els trens directes, onze en cada sentit, tardaran una hora i 35 minuts a completar el trajecte, de gairebé 400 km (aniran a una velocitat màxima de 300 km/h). El preu del bitllet serà de 79,80 euros.
Pel que fa a la línia Figueres - París, coberta per la companyia francesa SNCF, es farà encara no en cinc hores i mitja, amb escala a Perpinyà (Rosselló) i a les ciutats occitanes de Narbona, Montpeller i Nimes. Hi haurà dos trens en cada sentit: la sortida de Figueres serà a les 11.06 i a les 15.02; la de París, a les 7.20 i a les 15.20.
La inauguració de les dues línies de TGV arriba justament en un moment en què s'ha de decidir quina és l'aposta de la Unió Europea per a comunicar la península i el nord d'Europa i en què està en joc el corredor mediterrani. Un corredor que fa temps que és demandat per les institucions del país i un gran nombre d'empreses, però que depèn de l'aposta que faça el govern espanyol. I tal com es demostra, el govern espanyol no sembla tenir cap intenció de promoure el corredor mediterrani. En aquest sentit es pronunciava fa uns dies el geògraf Joan Becat, que recordava que l'executiu espanyol havia fins i tot combatut el corredor.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)