Pendents d'una possible tempesta de meteors

La Terra travessa aquesta nit el rastre deixat pel cometa 21P/Giacobini-Zinner en la seua òrbita al voltant del sol fa alguns segles. Per això, si els núvols i la lluna no ho impedeixen, és possible que avui molts puguen assistir a una gran tempesta de meteors, la pluja d'estels Dracònids. De pluja d'estels dels Dracònids n'hi ha sovint els primers dies d'octubre, però només es té constància que hi hagués una autèntica tempesta de milers de meteors els anys 1933 i el 1946. Segons diversos especialistes, avui es podria reviure una altra nit màgica com aquelles.

A la web Recerca en Acció, han obert un projecte sobre aquesta tempesta de meteors i fan un seguiment on expliquen tot allò que cal saber sobre els cometes i els meteors. A més a més, han convocat un concurs fotogràfic perquè hi participe qui vulga. És molt fàcil fotografiar els Dracònids, n'hi ha prou amb una càmera i un bon trípode i tenir l'objectiu obert durant un temps, encarat cap al nord-oest.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3936447/20111008/pendents-possible-tempesta-meteors.html

Diumenge 9 d'Octubre: manifestació

La comissió Nou d'Octubre, convoca la tradicional manifestació amb motiu de la diada del País Valencià. Enguany el lema és "Som País Valencià, volem decidir"

Manifest:

Aquest 9 d'octubre arriba en el marc de la més profunda crisi econòmica i política des de la transició, una crisi global del capitalisme financer que posa en evidència les contradiccions d'un sistema que es fonamenta en l'acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre que la immensa majoria de la gent veu deteriorades les seues condicions de vida.

Arribats ací no volem que decidesquen per nosaltres: tenim identitat pròpia, llengua, territori, persones que viuen i moren en aquest País Valencià i, per tant, volem decidir.

Sí, volem decidir

-- Noves normes amb l'objectiu de garantir un ordre econòmic i social equitatiu. No és just que la pretesa solució a la crisi es plantege al dictat dels interessos del neoliberalisme més depredador i s'ataquen els fonaments dels drets laborals i socials més bàsics, amb les retallades de les pensions, l'ampliació de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la reducció dels salaris dels treballadors públics, la reforma laboral, el pla d'ajustament, les retallades en els serveis públics, la generalització de la contractació temporal...

-- Volem decidir sobre la dació de l'habitatge en pagament del deute hipotecari. A la legislació espanyola hi ha un buit legal que ho impossibilita. Aquesta és una situació profundament injusta que urgeix modificar; la legislació no hauria de sobreprotegir les entitats de crèdit i castigar les famílies.

-- Volem mesures de canvi real de la política econòmica que signifiquen un gir estratègic per a dinamitzar l'economia, fomentar polítiques d'ocupació estable i controlar els sectors especulatius, una dinamització clara per al nostre camp i els nostres autònoms. No pot ser que milions de persones estiguen a l'atur, que milers d'empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d'impediment.

-- Volem les nostres escoles i els nostres centres educatius com cal amb un sistema educatiu digne, laic, de qualitat, gratuït i en valencià; les nostres administracions públiques amb personal que complesca el requisit lingüístic; els nostres artistes, actors, actrius, gent de la cultura i les arts en els espais de major audiència dels mitjans valencians de comunicació i en les xarxes públiques de cultura. Fem realitat allò que deia Enric Valor, "el nostre valencià, el català de tots".

-- Volem un nou model energètic: ni el Govern central ni la Generalitat Valenciana tampoc no pensen forçar el tancament de la nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop sobrepassar la seua capacitat d'emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius), ni han fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l'eliminació dels perills tràgics de l'energia nuclear, malgrat l'accident nuclear de Fukushima que torna a deixar en evidència l'autèntic perill d'aquesta energia.

-- Posats a reformar la Constitució, considerem prioritària la reforma del sistema electoral per a garantir la proporcionalitat, la pluralitat, el tracte igual a totes les formacions i la democràcia participativa, amb llistes obertes, primàries i la possibilitat d'Iniciativa Legislativa Popular amb 100.000 signatures i sense temes restringits. Que no ens torne a passar com amb la ILP de la TV3.
 

-- Volem decidir sobre les inversions que els valencians necessitem: si tots els tributs que es generen al País Valencià es liquiden, recapten i gestionen des del País Valencià, podrem afrontar millor els problemes que ens escanyen ara mateix i podrem afrontar millor el futur que derive de les pròpies decisions.
 

Cal una nova economia i una nova política que prioritze el que és públic, amb polítics i polítiques capaços de reformar no solament l'actual política econòmica cap a una nova economia ecològica, sinó també el sistema electoral per a obrir-lo a la ciutadania, perquè s'acabe el bipartidisme neoliberal corrupte i perquè la política siga transparent, honesta i estiga realment controlada per una ciutadania activa i participativa.

És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix que ja n'hi ha prou d'aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense sacrificis però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just.

Som País Valencià, volem decidir!

Caixa Ontinyent i Caixa Pollença, les úniques supervivents

Ahir va culminar el procés de restructuració del sistema financer que va dinamitar el sistema de caixes d'estalvis tal com el coneixíem.

Són les més petites, no s'han fusionat, no han demanat diners al FROB, i no han esdevingut cap banc. Caixa Ontinyent i Caixa Pollença són les úniques supervivents del polèmic i frenètic procés de restructuració del sistema financer imposat pel govern espanyol. La clau: un volum de negoci reduït i concentrat al territori propi, una morositat baixa i taxes de solvència superiors a la mitjana. La fórmula, segons el director general de Caixa Pollença, Biel Bauzà, 'no té res de màgica; l'únic truc és el sentit comú'.

Totes dues caixes han resistit, aquests darrers dos anys, tot d'envits: del Banc d'Espanya, del govern espanyol i dels governs valencià i balear, respectivament. Uns i altres volien empènyer-les a fusionar-se amb unes entitats més grans. Però tant a Ontinyent com a Pollença, per més que hi han raonat, mai no han sortit de la conclusió que desaparèixer, amb totes les coses que implicava, com la d'esdevenir un banc, o diluir-se en una gran entitat tan sols per a ajudar a millorar una mica els balanços, no era gens convenient.

Amb pràcticament tota l'administració contra han aguantat i s'han convertit en els últims vestigis de l'històric model de caixes del nostre país, amb els centres de decisió financera al territori i amb el control de l'obra social. I l'horitzó, per a totes dues, és el de mantenir-se fermes en aquest camí, avalades, a més, per unes xifres de solvència envejables. Totes dues superen amb comoditat l'exigència del govern espanyol d'acreditar un coeficient de capital superior al 8%.

'Han passat dos anys parlant-nos de la magnitud de les entitats, de la necessitat de ser grossos per a poder resistir, i han aconseguit que hi raonàrem molt, però el temps ha demostrat, paradoxalment, que la magnitud hi té poc a veure, o que, en tot cas, som els més petits els que tenim uns comptes més sòlids i els únics que hem pogut resistir', explica Bauzà. Fonts de la direcció de Caixa Ontinyent indiquen que l'obsessió de créixer ràpidament i d'estendre's a uns altres territoris és el que ha acabat atacant la solvència de les altres entitats. Una obsessió que, segons les mateixes fonts, revela una ambició pel benefici impròpia d'una caixa i que va contra de l'essència de tota caixa.

Efectivament, les taxes de morositat de Caixa Ontinyent (5,1%) i de Caixa Pollença (3,51%) són les més baixes de totes, molt per sota de la mitjana del sector a l'estat espanyol, que supera el 7%. Això és degut, bàsicament, a la no-assumpció de riscos. 'No invertim més doblers dels que ens aporten els clients, no anem a cercar diners a fora i no tenim un interès especial en el mercat immobiliari', explica Bauzà.

Tot amb tot, admeten que la crisi també les ha afectades i que s'han vist obligades a fer ajustaments. De fet, Caixa d'Ontinyent tenia el 2009 una taxa de morositat del 3,29% (aleshores la mitjana espanyola era del 5%). La pujada, la consideren normal i no gens preocupant i l'atribueixen a l'esclat de la bombolla immobiliària, que poc o molt ha afectat totes les entitats.

Fidelitat del territori

La quota de mercat de totes dues entitats és molt reduïda, es basa sobretot en clients minoristes, i representa un percentatge petit del volum financer de tot l'estat espanyol. Potser per això, expliquen fonts de totes dues caixes, la pressió del Banc d'Espanya, que havia arribat a ser molt forta, es va aturar en un determinat moment, fa uns quants mesos. Tot i que va persistir en l'intent de convèncer-les dels possibles perills de no créixer i de no ampliar la quota de mercat. Ells tenien una resposta clara: la fidelitat al seu territori, amb una obra social arrelada i molt valorada, i la fidelitat dels clients. 'Si la comarca va bé, nosaltres anem bé', deia fa pocs mesos un directiu de Caixa Ontinyent, recordant que la caixa és la màxima interessada a potenciar l'activitat econòmica a la Vall d'Albaida.

Fonts de la direcció de la caixa valenciana destaquen una dada per a il·lustrar allò que l'entitat anomena 'creixement sostenible i responsable': fa deu anys Bancaixa era 40 vegades més gran que no Caixa Ontinyent; just abans de fusionar-se amb Caja Madrid, Bancaixa ja era 95 vegades més gran que no Caixa Ontinyent, que tampoc no havia parat de créixer.

Aquesta manera de créixer contingudament i tenint una cura molt especial en la gestió de l'obra social formen part de l'esperit fundacional de les caixes. I tant Caixa Ontinyent com Caixa Pollença, que tenen 127 i 131 anys d'història respectivament, poden continuar existint com a caixes mercès a la fidelitat a aquest model. 'El fet que ara puguem mantenir el nostre model és producte de la feina de molts d'anys i d'haver demostrat una gran fidelitat i proximitat al nostre territori, sense aventures estranyes', comenta Bauzà.

El darrer atac, des d'Europa

Tot i haver resistit amb força, els atacs no sembla pas que s'aturin. El darrer ha vingut de la Unió Europea, que, per sorpresa, va posar Caixa d'Ontinyent dins el sac d'entitats europees que podien necessitar recapitalitzar-se durant els mesos vinents. La notícia va ser rebuda amb desconcert i indignació per la direcció de la caixa, que no preveu cap mena d'injecció de diners argüint que no li fa cap falta.

A més, la declaració de la Unió Europea, basada en les proves d'estrès (resultats, pdf) fetes al mes de juliol, ha estat posada en dubte per algunes fonts, que l'han atribuïda a pressions del govern francès per mirar d'esvair els dubtes sobre la solvència d'algunes entitats franceses com Société Générale i PNB Paribas.

Aquestes proves van situar al juliol la caixa valenciana en una bona posició: la prova li va adjudicar un 5,6% de capital estimat de qualitat, una xifra superior a l'aprovat fixat per Europa (5%). Però ara la inesperada amenaça, ambigua i poc concreta, s'ha fet per a totes aquelles entitats que no van arribar al 6%. Aquestes proves d'estrès no van comptabilitzar el fons de provisió de les entitats, que és un coixí de diners constituït per totes les entitats de l'estat espanyol com a reserva en cas de dificultats. I, en el cas particular de Caixa Ontinyent, és un fons significatiu, més que no el d'algunes altres entitats, i que Ontinyent no ha necessitat mai, de tal manera que roman intacte. Si s'haguera tingut en compte, el resultat de la prova d'Ontinyent hauria estat d'un 7,2%, prou lluny del 5 i del 6%.

 

Dues caixes històriques

Caixa Pollença i Caixa Ontinyent són dues caixes històriques d'un gran caràcter local. La de Pollença va ser fundada l'any 1880 per Guillem Cifre de Colonya. Fins el 1960 només va tenir una sola oficina i no va ser fins el 1974 que va sortir de Pollença i va obrir una sucursal a Alcúdia. Els anys vuitanta va obrir les primeres oficines a Palma i aquesta darrera dècada n'ha obertes a Menorca i a Eivissa. Ara en té dinou, totes a les Illes.

Caixa Ontinyent es va fundar poc després, l'any 1884, i fins el 1965 va tenir, també, una sola oficina. En la segona part dels segle XX es va estendre per algunes poblacions de la Vall d'Albaida i també a València i a les comarques de la Safor i de la Costera. Darrerament ha obert algunes oficines a l'Alcoià. Actualment té quaranta-cinc oficines i una plantilla de poc més de dos-cents treballadors.

http://www.vilaweb.cat/ontinyent

Presentació del llibre 'Acabaren com Camot'

El dijous 29 de setembre a les 19.00 hores a la Biblioteca Pùblica de Montaverner, Manel Arcos i Martínez, un dels principals experts en el bandolerisme valencià del segle XIX, presentarà el seu últim llibre Acabaren com Camot, un llibre que parla sobre el bandolerisme en temps de Ferran VII (18314-1833) a la governació de Xàtiva (territori format per setanta-cinc pobles de la Costera, la Ribera Alta, la Vall d'Albaida, la Safor i la Valldigna).

'Pa negre' optarà als Oscar

Per primer cop un film en català pot ser candidat a una estatueta.

L'Acadèmia de Hollyood ho decidirà el 24 de gener.

'Pa Negre', d'Agustí Villaronga, podria competir als Oscar en la categoria de millor film en llengua no anglesa. Així ho ha decidit avui l'Acadèmia Espanyola de Cinema. És la primera vegada que un film parlat en català tindrà la possibilitat d'aconseguir un Oscar. Fins ara només una producció catalana hi havia arribat: fou el documental 'Balseros', que va arribar a ser nominat. 'Pa negre' ha obtingut nombrosos guardons enguany: va rebre tretze Premis Guadí i també va obtenir nou premis Goya.

Cada estat que ho vol, i després d'un procés intern, designa un film com a candidat als Oscar en la categoria de millor film de llengua no anglesa. Tots aquests films es presenten a l'acadèmia de cinema nord-americana en versió original i amb subtítols en anglès, i el comitè del premi selecciona, per votació secreta, les cinc candidates oficials que opten al premi. Una setmana abans de l'anunci oficial, es fa pública una llista amb les nou pel·lícules més ben posicionades en la votació. El film ha estat elegit per l'Acadèmia espanyola per davant de 'La piel que habito', de Pedro Almodóvar, i 'La voz dormida', de Benito Zambrano.

'Pa negre' és la versió cinematogràfica de la novel·la del mateix títol, obra d'Emili Teixidor. Ara, Villaronga també s'ha inspirat en unes altres obres de l'escriptor osonenc, com 'Sic transit Gloria Swanson' i 'Retrat d'un assassí d'ocells'.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3932878/20110928/pa-negre-seleccionada-anar-oscar.html

X DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES

Per cada idioma que parles, vius una vida diferent, si només saps un idioma, només viuràs una vegada.

Aquest proverbi txec és un dels lemes del X Dia Europeu de les Llengües, que se celebra el 26 de setembre amb esdeveniments que inclouen conferències, concursos, lectura de poesia i jocs al carrer (llista completa aquí).

L'objectiu és fomentar l'aprenentatge de llengües i celebrar la diversitat lingüística d'Europa, des de les vint-i-tres llengües oficials de la UE fins a les seues moltes llengües cooficials, regionals i minoritàries, i tots els seus dialectes.

La Comissària europea d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassilliou, signarà una declaració conjunta amb el Secretari General del Consell d'Europa, Thorbjørn Jagland, per reafirmar el seu compromís amb el multilingüisme.

La Presidència polonesa de la Unió Europea té entre les seues prioritats més destacades l'aprenentatge d'idiomes i està encoratjant als joves a que aprenguen dos idiomes, a més de la seua llengua materna, per ampliar els seus objectius personals i professionals.

El XVI Correllengua comença el dissabte a Gandia

Gandia sera aquest dissabte el punt de partida del Correllengua. Fins el 5 de novembre, la Flama, l'element simbòlic i cohesionador d'aquesta iniciativa, recorrerà el país de nord a sud, visitant més de 100 ciutats valencianes. Vinaròs, Benicarló, Castelló, Vila-real, Benicàssim, Llíria, València, Catarroja, Carcaixent, Cullera, Gandia, Ontinyent, Benissa, Alcoi, Cocentaina, Alacant, Xixona, el Campello, Novelda, Elx i Crevillent són algunes de les localitats participants. La setzena edició del Correllengua fara un homenatge a Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner quan es commemora el centenari del seu naixement.

Acció Cultural del País Valencià, organitzadora de la marxa, assenyala que aquesta convocatòria "serà més participativa que mai, ja que l'Auca 2011, un dels recursos didàctics que tradicionalment es treballa a les escoles amb motiu del Correllengua, serà il·lustrada per un dels alumnes guanyador del Concurs de dibuix organitzat per ACPV expressament per a aquesta edició". El guanyador del concurs s'anunciarà el proper 7 de novembre coincidint amb la commemoració de la signatura del Tractat dels Pirineus i amb el final del Correllengua a Perpinyà.

Els actes de Gandia començaran a les 19 hores amb la Trobada de Cultura Popular a càrrec de la Colla de Dimonis Fem Fredat de Simat, Dolçainers i Tabaleters de la Safor, Ball de nanos del grup de danses Roís de Corella, Grup de dansaires Uxiola de Pego, La Muixeranga de la Safor, La Muixeranga de Cullera, Grup de Dansa Popular Roda i Volta i la Xaranga 2x4. Mes tard tindra lloc el Cercavila, que finalitzarà amb la lectura del manifest a càrrec de l'escriptor Josep Piera. La jornada acabarà amb un sopar de germanor que contarà amb l'actuació dels grups Xerinola, King Kong Boy, Desgavell i Eina.

http://www.levante-emv.com/panorama/2011/09/22/gandia-encen-flama/841801.html

Informe de Save the Children

Save the Children fa una radiografia de la infància a Espanya i li posa deures al Govern per a la pròxima legislatura.

A dos mesos de les pròximes eleccions generals, Save the Children presenta l'Agenda d'infància 2012-2015, una anàlisi de la infància a Espanya que inclou una sèrie de propostes concretes per a la pròxima legislatura.

Amb aquesta Agenda d'infància s’ha fet una anàlisi de la situació dels nens i nenes que viuen a Espanya. Està dirigida al pròxim Govern, als partits polítics, als diputats i diputades així com a la resta d'institucions de l'Estat amb propostes específiques basades en les recomanacions del Comité dels drets del nen, per a una millor protecció i garantia dels drets de la infància al nostre país durant la X Legislatura.

En el Pròleg de l'Agenda, Jorge Cardona, Membre del Comité de drets de l'infant de Nacions Unides assegura que "aquells que treballem pels drets dels nens estarem molt atents a com responen els poders públics davant d'aquestes propostes i posarem tot el nostre esforç per fer arribar al major nombre possible de ciutadans el resultat".

En el nou curs polític, proposen al Govern cinc grans assignatures en matèria d'infància:

• Donar suport a les famílies, tant amb ajudes econòmiques com afavorint la conciliació laboral i promovent la parentalitat positiva (educar sense pegar) El 24,1% dels nens i nenes a Espanya es troba en risc de pobresa.

• Protegir als nens i nenes contra la violència, l'abús i l'explotació. A Espanya s'estima que al voltant del 20% de les nenes i el 15% dels nens pateix algun tipus d'abús sexual abans de complir els 17 anys, només el 10% ho denuncia.

• Assegurar una educació pública de qualitat per a tots els nens i nenes. El percentatge d'abandonament escolar a Espanya se situa en el 31,2%, més del doble de la mitjana europea.

• Promoure la participació infantil i el dret a ser escoltat. El 83% dels nens i nenes a Espanya no sabria com demanar ajuda en cas de que els seus drets siguen vulnerats.

• Garantir que la infància siga una prioritat de la Cooperació per al desenvolupament. Gairebé 8 milions de nens i nenes moren cada any al món abans del seu cinqué aniversari per causes prevenibles o curables.

Enfront d'aquests cinc grans reptes han elaborat una llista de recomanacions, entre les quals hi ha reformes legislatives, major dotació de recursos i major coordinació entre administracions, a més de noves mesures com la creació de la figura del Defensor de la infància, ampliar la durada de les baixes per maternitat i paternitat o prohibir el càstig físic en el Codi Civil.

"En legislatures passades s'han aconseguit avanços importants per donar resposta a problemes com la violència de gènere o la dependència amb mesures de gran abast i donant-los prioritat en l'agenda política. Creiem que ha arribat l'hora de visibilitzar el problema de la violència contra els nens i les nenes i donar-li resposta. El proper 20 de novembre, dia internacional del nen, Espanya ha de renovar el seu compromís amb els drets dels nens i les nenes. Creiem que la propera ha de ser la legislatura de la infància", explica Yolanda Román, la responsable d'Incidència Política.

El 2008 es van obrir més de 40.000 expedients sobre mesures de protecció de menors d'edat. Des Save the Children demanen que, amb vista a la pròxima legislatura, s'aprove una Llei de mesures integrals per combatre la violència contra la infància i s'augmente a 16 anys l'edat de consentiment per les relacions sexuals.

Espanya és un dels països europeus amb més pobresa infantil, amb un 24,1% de nens i nenes en risc de pobresa. La crisi ha afectat especialment a les famílies monoparentals i a aquelles amb 3 fills o més. A més d'un pla específic contra la pobresa infantil, assenyalen la necessitat d'incrementar la despesa pública destinada a famílies i infància fins a arribar a la mitjana europea, el 2,3%.

Els nens i nenes tenen dret a ser escoltats. El Comitè dels drets de l'infant ha expressat la seua preocupació davant l'incompliment a Espanya d'aquest dret, sobretot en els processos judicials i administratius, per això sol·liciten la creació d'una subcomissió al Congrés dels Diputats que garantisca el dret dels nens i nenes a ser escoltats i la realització d'una macroenquesta d'infància on els propis nens expressen les seues mancances, necessitats i obligacions i que servisca de base per orientar les polítiques d'infància.

A més proposen al nou Govern fer de la infància una prioritat en la Cooperació per al Desenvolupament. Arreu del món, més de 1.000 milions de nens i nenes pateixen una greu manca de, almenys, un dels béns i serveis necessaris per sobreviure, créixer i desenvolupar-se i cada any, gairebé 8 milions de nens i nenes perden la vida abans de complir els cinc anys per causes prevenibles o curables. Cal mantenir el compromís amb els Objectius de desenvolupament del mil·lenni per 2015, així com el d'aconseguir el 0,7% del PIB per a ajuda oficial al desenvolupament.

"En l'actual context econòmic i financer, a Espanya i a la resta del món, s'estan produint retallades pressupostàries que afecten de manera directa a la realització dels drets dels nens i les nenes. No poden ser el més afectats per una crisi de la qual no són responsables, per contra, creiem que invertir en la infància pot contribuir a un major desenvolupament i a aconseguir una societat més pròspera per a tots. Per això, és fonamental incloure a la infància en el debat social i en l'agenda política ", afegeix Román.

Aquestes i altres propostes es recullen en l'Agenda, que ja ha estat enviada als candidats que concorren a les pròximes eleccions generals. Una vegada que comence el curs polític, es lliurarà una agenda a cadascun dels diputats i diputades perquè la facen servir com a eina de treball al llarg de la legislatura. Cada 20 de novembre s’avaluarà fins a quin punt aquestes recomanacions s'han tingut en compte.

Dia Mundial de l'Alzhèimer 2011

L'alzhèimer és una malaltia degenerativa, classificada com a demencial, progressiva i irreversible.

Resulta d'una importància tan rellevant als nostres dies, que s'ha fixat l'any 2011 com l“Any Internacional de l'Alzhèimer”, per informar sobre la necessitat de fomentar la investigació sobre aquesta malaltia, a proposta de la Fundació Pasqual Maragall i la Fundació Reina Sofia.

Alzhèimer Internacional 2011 compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació, del Ministeri de Sanitat i Política Social, del Ministeri d'Economia i Hisenda, de la Fundació Centre de Malalties Neurològiques i de l'Institut de Salut Carles III.

El 21 de setembre, com cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alzhèimer. Data triada per l'Organització Mundial de la Salut i la Federació Internacional d'Alzhèimer.

L'any 1906 Alois Alzheimer descriu per primera vegada la malaltia que posteriorment n'ha de portar el nom. Cent cinc anys després, encara s'està lluitant contra l'estigma associat a la demència i continuen organitzant-se campanyes per aconseguir uns serveis i tractaments millors per a les persones amb la malaltia d'alzhèimer i per a qui en té cura i se n'ocupa.

Es tracta de fer conèixer la malaltia i difondre'n informació. Demanar suport i solidaritat a la societat en general, institucions i organismes públics.

Arreu del món se celebra aquest dia i s'organitzen activitats orientades a aquesta finalitat: un jornada per recordar la gent que ja no recorda!

La Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de Persones amb Alzhèimer i altres demències (CEAFA) l'organitza amb un objectiu doble: sensibilitzar i informar la societat sobre aquesta epidèmia del segle XXI i les seves conseqüències sociosanitàries; i desplegar una campanya d'educació sanitària adreçada a promoure la prevenció d'aquesta patologia que afecta més de tres milions i mig de persones a l'Estat espanyol.

Amb el lema “Cada diagnòstic, una persona”, CEAFA defensa amb fermesa que la persona afectada per la malaltia d'alzhèimer s'ha de convertir en el centre d'atenció preferent, l'eix en torn del qual han de girar tots els esforços i inspirar totes les passes a fer.

Cal millorar-ne la qualitat de vida i la de les persones que en tenen encomanada la cura i atenció constants.

Insta el Govern a adoptar les mesures necessàries que permetin elaborar i dur a la pràctica, com més aviat millor, una veritable Política d'Estat d'Alzhèimer; que consideri l'alzhèimer com una prioritat sanitària de primera magnitud a l'àmbit de la política estatal.

La Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat col·labora enguany amb CEAFA en la promoció i sensibilització del Dia Mundial de l'Alzhèimer. Amb finalitat exclusivament publicitària, n'inclou la imatge corporativa, amb el lema “Cada diagnòstic, una persona”, als dècims del sorteig de la Loteria Nacional de dissabte 17 de setembre de 2011.

L'Informe mundial sobre l'alzhèimer 2010, del Consell Superior d'Investigacions Científiques del Ministeri de Ciència i Innovació recull en 56 pàgines moltes dades estadístiques sobre la malaltia, dependència, la salut mental, la dependència, la demència, la depressió, l'estrés, el deteriorament cognitiu, etc.

Molt bona informació de suport a investigadors, estudiants o professional que treballen a les àrees de Gerontologia i Geriatria, com també d'ajuda a les famílies i les pròpies persones majors afectades.

Campanya contra les retallades en EDUCACIÓ

S’estan organitzant mobilitzacions a nivell estatal per a protestar per les retallades en educació.

S’està preparant una jornada de lluita per al 20 de setembre i una manifestació per al pròxim 22 d’octubre.

Per al 20 de setembre, teniu més avall tres models d’adhesió al manifest sindical: per al claustre, per al Consell Escolar i per al professorat. També es pot adaptar per a les AMPA.

Si pot ser, el mateix 20 de setembre, o al llarg de la setmana que ve, envieu els manifestos a la Conselleria d’Educació i als Sindicats. En els manifestos teniu les adreces.

Descarrega't els models i expressa la teu adhesió al manifest sindical: 

Manifest 20S-Claustres

Manisfest 20S-Consell escolar

Manifest 20S-Professorat