Amb Fabra, la loteria 'sempre toca'

El Bloc d'Ontinyent ven bitllets de la loteria de Reis amb la cara del president de la Diputació de Castelló.

El Bloc d'Ontinyent ha estampat la cara del president de la Diputació de Castelló i president del PP provincial, Carlos Fabra, als bitllets de la rifa de Reis. Al bitllet, hi ha la fotografia en blanc i negre de Fabra, acompanyada del logo del Bloc i de la Coalició Compromís, amb el lema 'La loteria que sempre toca'. La participació, de dos números, costa quatre euros. Es dóna el cas que Fabra va guanyar 268.000 euros jugant a la loteria entre el 2000 i el 2004, i el 2008 en va guanyar dos milions, justament a la rifa de Reis.

Segons l'informe pericial dels inspectors d'hisenda que investigaven Fabra per presumptes casos de frau fiscal, el president de la Diputació de Castelló va ingressar 113.000 euros l'any 2000, procedents de l'Organisme de Loteries i Apostes de l'Estat ; l'any següent en va ingressar 103.000; el 2002, 29.000, i el 2004, 23.000. Finalment, el 2008 va guanyar dos milions a la rifa de Reis.

El jutge denega a la Generalitat el tancament del repetidor de TV3 a la Safor

És la quarta vegada que els jutjats deneguen aquesta petició al govern de Francisco Camps.

El jutjat d'instrucció del contenciós administratiu número quatre de València ha denegat a la Generalitat l'autorització per tancar el repetidor de TV3 que té Acció Cultural al Mondúver, a la comarca de la Safor. segons consta en aquesta resolució del 3 de desembre que avui s'ha notificat a l'entitat. És la quarta vegada que els jutjats deneguen aquesta petició. L'argument del jutge és que la sentència del 2008 del TSJ sobre el fons de l'afer no és ferma i, per tant, no es pot invocar per tancar el repetidor.

L’any 2007 la Generalitat va demanar autorització d’entrada al repetidor del Mondúver, i l’entrada fou denegada perquè el jutjat número dos de València va trobar desproporcionada la mesura i perquè no considerava que l'activitat denunciada perjudiqués a tercers.

Més endavant, el febrer de 2008, un altre jutge va denegar novament l’autorització perquè Acció Cultural havia recorregut la resolució de fons en què es basava el tancament; executar la mesura hauria deixat sense sentit el plet, és a dir, hi hauria una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva interessada per l’entitat. La Generalitat recorregué la segona resolució denegatòria en apel·lació, i la denegació fou ratificada el juny del 2010.

Enguany l’administració argumentava que com que ja s’havia dictat sentència condemnatòria sobre el fons de l’afer (dictada pel TSJ en desembre de 2008) ja no podien invocar-se aquests arguments en defensa de la tutela judicial efectiva. Tanmateix, la Generalitat va ometre que la sentència recaiguda en el procediment principal no era ferma i que havia estat impugnada per Acció Cultural al Tribunal Suprem espanyol. El Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació presentat per l'entitat.

La cimera del clima es tanca amb acords de mínims

Després del fracàs a Copenhaguen, els dos-cents estats participants han acordat a Cancún ajornar el protocol de Kioto i retallar les emissions

La cimera del canvi climàtic celebrada a Cancún (Mèxic) amb l'assistència de dos-cents països i organitzada per les Nacions Unides ha acordat ajornar el protocol de Kioto i retallar les emissions de gasos amb efecte hivernacle. La decisió, però, ha comptat amb l'oposició frontal de Bolívia, que s'ha quedat sola en la seua voluntat de bloquejar l'acord.   'Consens no significa unanimitat ni significa que una delegació vulga imposar el veto sobre la voluntat d'unes delegacions que tant han treballat', ha conclòs la presidenta de la cimera, la mexicana Patrícia Espinosa, després de dues setmanes de negociacions.   'És una nova era per la cooperació internacional en el canvi climàtic', ha dit satisfeta.

Terol passa una tempesta amb vents de 150 km / h en el seu repte a la Patagònia

Nico Terol continua amb el seu repte d'escalar el turó Gorra Blanca (un cim de 3.000 metres de gel i neu situada a la frontera entre Xile i Argentina), encara que s'ha trobat diversos obstacles en el camí. Les últimes informacions que arriben de l'expedició dirigida pel muntanyenc i presentador Jesús Calleja, de la qual forma part el pilot, apunten que les condicions climatològiques estan sent pitjors del que s'esperava.
Els expedicionaris es troben atrapats en un refugi en el qual estan resguardats d'un temporal amb vents propers als 150 km / h. Durant tota una jornada, en la qual estava previst el començament del temporal, Nico aprofitar per entrenar de cara al Mundial i va carregar, a més de la seva motxilla -d 'entre 25 i 30 quilos-, amb un trineu amb altres 40 quilos de pes.

Els participants de l'expedició preveuen quatre dies de temporal radical en un dels llocs més inhòspits del planeta i han de racionar les provisions.

Calleja va afirmar al seu bloc que "Nico s'acobla d'una manera fantàstica, és un tipus molt dur". "Vol demostrar que la seua ment supleix al seu cos i que amb decisió es pot amb tot. Sense dubte l'any que ve serà campió del món, té una determinació a prova de bombes", va concretar.

Parlant clar

Benvinguda operació Galgo

Marta Domínguez a la reunió de Barcelona del 2009. / Foto: G.M

Per Jordi Camps.

(Publicat a: elpunt.cat)

Benvinguda siga l'operació contra el dopatge engegada per la Guàrdia Civil, que ha estat anomenada Galgo i que es va conèixer ahir. Benvinguda perquè sempre s'ha d'agrair que els organismes corresponents vetlen pel joc net en tots els àmbits de la societat. També en l'esport. Aquesta vegada, a més, a diferència del que va passar el 2006 amb l'operació Puerto, hi ha una base legal, la llei espanyola antidopatge, que només era un projecte quan va esclatar l'operació en què hi va haver implicats, principalment, ciclistes. Ara és el torn de l'atletisme, principalment. Tots aquells que fa quatre anys es queixaven que només es perseguia els ciclistes deuen estar contents. Potser només ho estan a mitges. Ara deuen pensar que per què no es fa el mateix amb els futbolistes o els tennistes. Temps al temps. Val més de mica en mica i tard, que mai.

En tot cas, el que cal esperar és que aquesta operació Galgo no acabe com la Puerto  –que, de fet, no ha acabat, més aviat està al ciberespai inexplorat de la justícia–. Cal esperar, cal exigir, resultats. Com n'hi va haver en l'operació Grial del novembre del 2009, la que va fer caure del pedestal el marxador Paquillo Fernández. Un positiu o una xarxa de traficants desvelada no ha de ser una mala notícia. Si sabem que existeixen, és bo que es descobrisca. I no val a dir que valdria més dedicar els esforços de la Guàrdia Civil a altres coses. El dopatge no només és fer trampes en l'esport, sinó que és atemptar contra la salut dels esportistes. I tampoc s'hi val a dir que, en tot cas, és un problema de salut personal de l'esportista que es dopa. Si fem servir els campions com a exemple de futur per als joves, quin exemple dóna un campió dopat?

A Espanya, a més, com que s'usen de manera descarada els èxits esportius com a element de la projecció internacional que no s'aconsegueix en altres àmbits, els casos de dopatge en què hi ha implicats estrelles de l'esport, es prenen com una ofensa a l'orgull nacional. I en qualsevol ofensa a l'orgull nacional hi ha d'haver un culpable exterior. Esperem amb delit les noves entregues de l'operació Galgo. Des de la presumpció d'innocència de Marta Domínguez i de les altres persones implicades –de la d'Eufemiano Fuentes ja costa creure-hi més–, només cal desitjar que la Guàrdia Civil i els organismes corresponents facen bé la feina i s'aclarisca tot. I si algun nom, medalla, palmarès, en surt tacat, doncs a aguantar-se. No seria el primer ni serà l'últim. El dopatge existeix. Organitzat o desorganitzat. A petita o gran escala. No s'ha d'oblidar, però, que per molts casos de dopatge que es descobrisquen, sempre hi haurà molts més esportistes nets.

 

Per al diumenge pel matí

 

El proper diumenge 12 de desembre a les 12.00 hores a l'auditori Luis Peiró. 

L'Orquestra Simfònica ATRIVM estrena a Montaverner l'adaptació que han realitzat de l'obra del compositor rus Sergéi Prokófiev "Pere i el Llop".  

L'entrada serà gratuïta.

Aquesta adaptació ha estat feta pensant en els més menuts, per això a més d'assistir al concert, els xiquets i xiquetes del C.P. Dr. Esplugues treballaran a la classe de música amb materials preparats especialment per a l'ocasió, de forma  que entenguen molt millor la història i puguen passar-s'ho molt bé amb l'espectacle.

El muntatge que presenta l'orquestra ATRIVM és un concert escenificat, on a més dels músics, un narrador i diversos actors ens guiaran durant tota l'obra. És una obra especialment recomanada per a que els pares i iaios porten els xiquets i xiquetes a gaudir amb la música clàssica, ja que no tindran ni un moment per avorrir-se.

ESTAT D’ALARMA!

No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia.

En primer lloc cal deixar clar que la vaga salvatge dels controladors és totalment inacceptable. No poden deixar el país aturat de colp i de repent i és especialment greu que juguen amb el benestar de tants centenars de milers de persones que han de viatjar en un pont com aquest. No hi ha cap excusa per a la seua actuació.

Però dit això la reacció del govern espanyol és intolerable.

No hi ha cap raó ni una que justifique que un civil siga posat sota la jurisdicció militar. Això posa de relleu un dels pecats originals de la nostra democràcia, que és haver nascut d'una dictadura. Perquè va i resulta que en el cas d'excepcionalitat és el poder civil el que se sotmet al poder militar. Això estava sobre el paper en la constitució i era greu. Però ens havíem acostumat a que sonara retòric. Però ara, amb un govern socialista al poder, de sobte el malson es fa real.

Jo no tinc cap simpatia ni mitja per un controlador. Però no és una qüestió de si em cau malament o bé. La cosa és molt més greu. Perquè decretat l'estat d'alarma els militars, no només la policia, poden anar a per ell a sa casa, traure’l a la força, obligar-lo a treballar i si no vol treballar, jutjar-lo usant la jurisdicció militar en lloc de la civil. Jurisdicció que, encara accepta la pena de mort en casos molt excepcionals. De fet, i així ho deixa clar el decret, els controladors passen a ser personal militar a la força.

Cal aclarir que, en altres països d'Europa, l'exèrcit s'usa en situacions excepcionals per a garantir l'abastiment, per exemple. Però no es fa posant civils sota jurisdicció militar. Els militars són un instrument per a ajudar el poder civil, però el poder civil no cedeix els seus atributs al poder militar. Aquesta és la diferència amb el que ha passat hui a l'estat espanyol.

El decret diu, a més, que l'estat d'alarma només s'aplica al conflicte dels controladors. Això és molt dubtós jurídicament però, en qualsevol cas, els seus límits són impossibles de determinar. Si algú es manifesta a favor dels controladors, per exemple, també se li aplicarà el delicte de sedició militar?

Afirmar com fa algú que el decret només s'aplica contra un col·lectiu i que no hi ha una suspensió de garanties constitucionals generalitzada no és de rebut. Suspendre les garanties constitucionals a un sol ciutadà ja és massa. O on posem els límits sinó? Fins a quants no passa res? Si se suspenen les garanties constitucionals a mil és tolerable? I a deu mil? I a cent-mil? On posem el límit?

De la mateixa manera fer la distinció entre estat d'alarma i d'excepció, tot i que és important, no justifica l'actuació del govern. L'estat d'alarma s'ha decretat per primer vegada des que hi ha democràcia. No és prou excepcional això? El problema és haver donat el pas de militaritzar la societat civil. D'acord amb la constitució, sí. Però això només posa de relleu que cal canviar-la.

I tot aquest enrenou, a més, pera tapar la incompetència d'un ministre nefast.

Cal recordar que aquest no és un problema que apareix de la nit al matí, cosa que potser justificaria mesures excepcionals. Però no és el cas. Quants anys fa que els controladors provoquen situacions com aquesta? Quants mesos fa que venen avisant què prendrien posicions de força com aquesta? I el govern què ha fet per a preparar-se davant l'eventualitat que es complicara? És d'una incompetència total no haver previst el que podria passar i no haver previst, sobretot, alternatives viables de solució. Fa anys que el ministre Blanco sap que aquest problema li esclatarà a la cara i no ha previst com resoldre'l. Pitjor i tot: ha improvisat.

Quan aquesta matinada el govern espanyol ha enviat els militars a les torres de control no sabia que no podien controlar el tràfic aeri? No en són prou, no tenen la qualificació per a fer el control civil ni poden assumir la coordinació amb Europa. Què es pensava? Que portant els militars a les torres els controladors s'espantarien i tornarien a la feina? En els anys que dura el conflicte podia haver optat per moltes solucions, es podrien haver contractat controladors estrangers, es podia haver canviat l'estructura de treball dels controladors, es podria haver modificat l'empresa a la qual estan adscrits, es podria...

Això però, en ser greu, no és res al costat de la decisió brutal i desmesurada de decretar l'estat d'alarma. Decretar l'estat d'alarma és d'una gravetat històrica que pesarà sempre sobre la consciència de Zapatero.

Una cita especial

Al VCF se li demana una actuació convincent, personalitat i criteri sobre el camp.

I els focus tornen a il·luminar el València. Des de la seua digníssima derrota al Camp Nou, on va demostrar que es pot jugar contra el Barça mirant als ulls, la càtedra nacional s'havia mig oblidat dels de Mestalla després de cedir el liderat. La seua visita d’avui al Bernabéu adquireix un irresistible atractiu després de la recent debacle madridista. El València compareix en un escenari que no porta massa bons records, encara que en l'última dècada ha sumat tres triomfs. El duel es converteix en una immillorable oportunitat per reivindicar-se i desmitificar les aparents distàncies que separen en el pressupost a uns i altres. Al València se li demana una actuació convincent, personalitat i criteri sobre el camp, capacitat per a superar l'ambient intimidatori, és a dir, les virtuts que va exhibir a la ciutat comtal.

Orgull ferit.

El Madrid està ferit en el seu orgull i humiliat per l'enèsim repàs que li ha donat el seu més aferrissat rival. El València ha d'aprofundir en aquesta ferida, transmetre amb determinació la seua ambició des del primer minut i intentar fer més gran els dubtes en l'equip de Mourinho. En massa ocasions, els valencianistes han anat a Chamartín en actitud timorata i amb l'ànim encongit. Aquest partit s'encara amb la màxima ambició. Es tracta d'una cita molt especial, el partit ha pres una dimensió insospitada gràcies als últims esdeveniments. El València no ha de fer soroll abans d'hora, seguint l'exemple de Guardiola i el seu equip, millor parlar sobre el terreny de joc. A més dels tres punts, hi ha molt en joc.

Tracte arbitral.

A Madrid també parlen dels àrbitres. La vella cançó ha saltat pels aires. Ells, -la premsa de la capital- no només es preocupen dels col·legiats sinó que els critiquen i fins els treuen a la portada. Quan l'entorn mediàtic del València va denunciar el tracte arbitral perjudicial per al club de Mestalla, s'argumentava des dels voltants del Bernabéu que aquest era un recurs de plorons i perdedors. A Iturralde el van condemnar abans del partit del Camp Nou i va haver de suportar una pressió que ratllava en la intimidació. La tàctica no és nova, caldrà observar amb lupa l’àrbitre d’aquesta nit.

Educació continua sense revisar les cistelles 11 dies després de la mort de l'escolar.

La Conselleria d'Educació no ha inspeccionat cap cistella ni porteria dels 1.371 escoles i instituts públics de la Comunitat Valenciana 11 dies després de la mort d'un escolar de 15 anys a l'IES de Vilamarxant en caure-li una cistella damunt.

El dimecres 24 de novembre, l'endemà de la tragèdia, el departament que dirigeix el conseller Alejandro Font de Mora va anunciar una "revisió exhaustiva" de l'equipament esportiu dels centres educatius "amb caràcter immediat per part de tècnics especialistes de l'Institut Tecnològic de Biomecànica de la Universitat Politècnica "de València.

No obstant això, els portaveus de les associacions de directors de Secundària i Primària, Vicent Baggetto i Vicent Ripoll, van confirmar ahir que la inspecció encara no ha començat.

Mentre aquesta revisió generalitzada arriba, conselleria va recomanar fa 10 dies a les escoles i instituts, a través d'un "comunicat urgent" de la Secretaria Autonòmica d'Educació, que no s'utilitzen les cistelles i porteries sense sistema d'ancoratge o fixació al sòl així com aquelles sobre les quals no hi haja certesa sobre la seua estabilitat.

Davant d'aquesta comunicació, alguns IES i escoles han optat per precintar o inutilitzar les seues cistelles i porteries. Així, a Riba-roja, municipi veí a Vilamarxant, els dos instituts públics van sol·licitar que la Policia Local precintara cistelles i porteries perquè els alumnes prengueren consciència que no es poden utilitzar. Fonts de l'equip directiu de l'IES número 2 de Riba-roja van explicar ahir que es va adoptar aquesta decisió perquè els professors no tenen els coneixements tècnics per garantir que una cistella o una porteria no es vaja a caure. Així doncs, tots dos equipaments estaran clausurats fins que el personal de l'Institut de Biomecànica revise les instal·lacions.

Anelles desmuntades.

En altres instituts, com el de l'Eliana, igualment pròxim a Vilamarxant, han optat per mètodes més dràstics com desmuntar les anelles de les cistelles. Escoles públiques com el Grau de València, a l'avinguda Balears, també han precintat les seues cistelles i porteries, encara que en aquest cas no es feien servir a classe d'Educació Física pel mal estat de la pista esportiva.

Altres centres, davant la sensació que la revisió no va ser tan immediata, han comprovat amb els seus propis mitjans l'estat de cistelles i porteries. Aquest és el cas de l'IES Malilla de València, que després de realitzar una inspecció ocular i encarregar una revisió a la persona que porta el manteniment del centre, ha augmentat la vigilància del pati per evitar que els alumnes es pengen de cistelles i porteries.

La conselleria va enviar aquest dimarts 30 de novembre una altra circular als IES en què anunciava la signatura del conveni amb Biomecànica per a la revisió no només de cistelles i porteries, sinó també d'altres equipaments escolars esportius fixos i mòbils com xarxes, espatlleres de gimnasos, poltres i plints. Aquest nou comunicat de la Secretaria Autonòmica d'Educació conclou que properament s'indicarà als directors dels IES les dates en què es realitzaran les revisions.

La revisió de 1.000 escoles, en l'aire.

La inspecció dels equipaments esportius que conselleria ha acordat amb Biomecànica podria deixar fora les 1.000 escoles públiques de la C. Valenciana. El portaveu dels directors de Primària, Vicent Ripoll, assenyala que pel que sembla Biomecànica només revisarà els 371 IES, mentre que la inspecció d'escoles correspon als ajuntaments, responsables per llei del manteniment dels centres de Primària.

Consistoris com Paterna i l'Eliana van inspeccionar les escoles fa 7 dies per iniciativa pròpia. L'alcalde de l'Eliana i secretari de Política Municipal del PSPV, Josep Maria Àngel, explica que han actuat d'ofici "perquè ens preocupen els nostres alumnes". No obstant això, opina que l'obligació que els consistoris revisen cistelles i porteries pot ser polèmica "perquè caldria discutir si aquests equipaments són o no són material escolar, que depén de conselleria".