Una cita especial

Al VCF se li demana una actuació convincent, personalitat i criteri sobre el camp.

I els focus tornen a il·luminar el València. Des de la seua digníssima derrota al Camp Nou, on va demostrar que es pot jugar contra el Barça mirant als ulls, la càtedra nacional s'havia mig oblidat dels de Mestalla després de cedir el liderat. La seua visita d’avui al Bernabéu adquireix un irresistible atractiu després de la recent debacle madridista. El València compareix en un escenari que no porta massa bons records, encara que en l'última dècada ha sumat tres triomfs. El duel es converteix en una immillorable oportunitat per reivindicar-se i desmitificar les aparents distàncies que separen en el pressupost a uns i altres. Al València se li demana una actuació convincent, personalitat i criteri sobre el camp, capacitat per a superar l'ambient intimidatori, és a dir, les virtuts que va exhibir a la ciutat comtal.

Orgull ferit.

El Madrid està ferit en el seu orgull i humiliat per l'enèsim repàs que li ha donat el seu més aferrissat rival. El València ha d'aprofundir en aquesta ferida, transmetre amb determinació la seua ambició des del primer minut i intentar fer més gran els dubtes en l'equip de Mourinho. En massa ocasions, els valencianistes han anat a Chamartín en actitud timorata i amb l'ànim encongit. Aquest partit s'encara amb la màxima ambició. Es tracta d'una cita molt especial, el partit ha pres una dimensió insospitada gràcies als últims esdeveniments. El València no ha de fer soroll abans d'hora, seguint l'exemple de Guardiola i el seu equip, millor parlar sobre el terreny de joc. A més dels tres punts, hi ha molt en joc.

Tracte arbitral.

A Madrid també parlen dels àrbitres. La vella cançó ha saltat pels aires. Ells, -la premsa de la capital- no només es preocupen dels col·legiats sinó que els critiquen i fins els treuen a la portada. Quan l'entorn mediàtic del València va denunciar el tracte arbitral perjudicial per al club de Mestalla, s'argumentava des dels voltants del Bernabéu que aquest era un recurs de plorons i perdedors. A Iturralde el van condemnar abans del partit del Camp Nou i va haver de suportar una pressió que ratllava en la intimidació. La tàctica no és nova, caldrà observar amb lupa l’àrbitre d’aquesta nit.