El
físic valencià Pablo Jarillo Herrero va rebre ahir al Museu d'Història Natural
de Washington el Premi Presidencial a Joves Investigadors Científics (Pecase)
pel seu treball de recerca científica sobre les qualitats del grafé.
Jarillo, que desenvolupa les seues investigacions a l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) ha estat l'únic espanyol condecorat entre els 96 escollits pel Govern nord-americà per obtenir el premi del president nord-americà, Barack Obama. Es tracta del màxim reconeixement de l'executiu nord-americà en el camp de la investigació científica.
En el cas del jove físic valencià (34 anys), la Casa Blanca ha reconegut la seua tasca d'indagació sobre les propietats del grafé, considerat com un dels materials amb un major marge potencial per explotar en el futur. El 2012, el seu treball l'ha portat a publicar en prestigioses revistes científiques, com Nature Journals i Phisical Review.
D'altra banda, aquest premi no només suposa el reconeixement internacional al seu treball, sinó que Jarillo percebrà una sucosa subvenció de la Casa Blanca d'un milió de dòlars per als pròxims cinc anys, el que equival a prop de 200.000 euros anuals. La finalitat d'aquests fons no és altra que el científic valencià puga continuar els seus estudis sobre el grafé al llarg dels propers cursos.
Està previst que en els pròxims dies els 96 científics premiats realitzin una visita guiada per l'ala oest de la Casa Blanca, on seran rebuts pel president dels Estats Units.
Davant les expectatives de la comunitat científica sobre les propietats d'aquest compost, Jarillo creu que podria convertir-se en "el millor semiconductor del món", ja que si s'enrotlla una làmina de grafé, les seues propietats electròniques i mecàniques superen les d'altres materials. Posseeix unes propietats que propicia que els electrons circulen amb una mobilitat milers de vegades superior a la que arriben en altres materials, com el silici.
Tot això és fonamental per a un avanç significatiu en el camp dels microprocessadors informàtics, ja que es podrien fabricar xips capaços de funcionar milers de vegades més ràpids, i que pogueren transmetre informació a major velocitat. Si el treball desenvolupat per Jarillo continua avançant de forma positiva, el resultat en pocs anys podria transformar-se en la creació d'uns ordinadors més ràpids, aproximadament 100 vegades més veloços que en l'actualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada