Pesic sempre vol més

Svetislav Pesic no coneix el conformisme. Sempre vol més, sempre demana més. El tècnic serbi va recollir un equip, el Power Electronics València, fet miquetes i el recompondre. No content amb això, i encara que semblava gairebé utòpic, el va classificar per a la Copa del Rei primer i per al Top 16 de l'Eurolliga, després. Ara, a quarts de final de la competició continental, vol eliminar el Reial Madrid i obtenir l'últim bitllet que queda en competició per a la Final Four. Per a això haurà de guanyar aquesta nit en el cinqué i definitiu partit de la sèrie que ve disputant des de la setmana passada. Així, i tot i que Pesic reconeixia ahir que el que ha passat fins ara "és un miracle", va afegir que el seu equip vol "encara més". "Mai estàs prou content perquè sempre hi ha il·lusió per guanyar el pròxim partit", expressava amb un somriure irònic.

Pesic deixava caure ahir que el seu grup va just de forces a la cita d'aquesta nit. A les conegudes baixes de Víctor Claver i de James Augustine es sumen dos tocats: Nando de Colo i Serhy Lishchuk, encara que tots dos disputaran el xoc. El francés patia una sobrecàrrega als isquiotibials, mentre que el pivot ucraïnès es va torçar el turmell dret el passat diumenge. "No ens hem entrenat com s'ha de fer abans d'un partit com el de demà - per avui-" comentava. "No obstant això, amb motivació i il·lusió podem compensar", per tot seguit llançar: "Estem centrats i pensem que res és impossible". Tant és així que Dusko Savanovic assegurava ahir al seu bloc oficial a la pàgina de l'Eurolliga que si derroten el Reial Madrid es tallarà els cabells "com Zan Tabak". "Si a ell li va funcionar per a guanyar tres vegades l'Eurolliga amb la Jugoplastica, serà bo per a mi aquesta vegada", assegurava Savanovic.

El Reial Madrid recupera Sergi Llull per a tan transcendental compromís, ja que no està en una final a quatre des de 1996. El mateix Llull reconeixia ahir que es tracta del xoc "més important de la secció en diversos anys ". El títol continental només l'ha guanyat una vegada en els últims trenta anys, el 1995, amb Sabonis, Arlauckas i Antúnez.