Webs de descàrregues tanquen avui com a protesta contra la llei Sinde

Davant la imminent votació al congrés, insisteixen en la vulneració de llibertats que suposa aquesta disposició

Més de vint webs de descàrregues han tancat avui com a mesura de protesta per la possible aprovació, dimarts vinent, de la disposició de la llei d'Economia Sostenible coneguda com a 'llei Sinde'. Així, webs de descàrregues tan populars com Cinetube o Series Yonkis són avui una plana de color negre amb un missatge: 'Si s'aprova la llei Sinde, aquesta pàgina desapareixerà. Internet serà una tele més, al servei del poder. Per la llibertat d'expressió a la xarxa. No a la censura. No a la llei Sinde. No al tancament de webs'.

Totes aquestes webs redirigeixen avui al portal 'No al tancament de webs', on hi ha el manifest del moviment. Un text on alerta del 'perill per a les llibertats que representa la llei Sinde' i que anima la gent 'a sortir al carrer i explicar-ho a tothom'. També relata que la 'llei Sinde' és una 'imposició estrangera' i responsabilitza els Estats Units d'incitar el govern espanyol a aprovar-la 'per a aconseguir una xarxa sumbissa i acceptable'.

Segons aquesta disposició de la llei d'Economia Sostenible, una comissió del Ministeri de Cultura espanyol podrà tancar una web si considera que vulnera la propietat intel·lectual o que pot causar dany patrimonial als autors.

Tot apunta que la setmana vinent la comissió econòmica del congrés espanyol votarà la llei, però encara no és clar si tindrà el suport suficient. I és que és possible que el PNB demane una votació separada de la disposició per tal de tombar-la. CiU podria ser clau en la votació, però encara no ha definit la seva posició.

La política de gran velocitat del govern espanyol desfigura el país

Aquest cap de setmana entren en funcionament dues línies noves de TGV. L’una uneix Figueres i Perpinyà i París; l’altra València amb Madrid.

Demà començarà a funcionar el TGV entre València i Madrid i, demà passat, entre Figueres i Perpinyà i París. La nova línia entre València i Madrid demostra, una vegada més, que el govern espanyol torpedina el corredor mediterrani i abona la radialitat de l'estat. I això quan s'ha de decidir la proposta de la UE de comunicar la península amb el nord d'Europa i per molt que institucions i empresaris catalans i valencians reclamen amb fermesa el corredor mediterrani.

La radialitat per la qual aposta l'executiu espanyol queda palesa en els mapes que acompanyen aquesta notícia, i on es veu la distància real en quilòmetres entre les principals ciutats del país i la distància en hores de viatge en TGV.

La línia València - Madrid tindrà trenta trens, quinze en cada sentit, amb una oferta diària de 10.950 places. Els trens directes, onze en cada sentit, tardaran una hora i 35 minuts a completar el trajecte, de gairebé 400 km (aniran a una velocitat màxima de 300 km/h). El preu del bitllet serà de 79,80 euros.

Pel que fa a la línia Figueres - París, coberta per la companyia francesa SNCF, es farà encara no en cinc hores i mitja, amb escala a Perpinyà (Rosselló) i a les ciutats occitanes de Narbona, Montpeller i Nimes. Hi haurà dos trens en cada sentit: la sortida de Figueres serà a les 11.06 i a les 15.02; la de París, a les 7.20 i a les 15.20.

La inauguració de les dues línies de TGV arriba justament en un moment en què s'ha de decidir quina és l'aposta de la Unió Europea per a comunicar la península i el nord d'Europa i en què està en joc el corredor mediterrani. Un corredor que fa temps que és demandat per les institucions del país i un gran nombre d'empreses, però que depèn de l'aposta que faça el govern espanyol. I tal com es demostra, el govern espanyol no sembla tenir cap intenció de promoure el corredor mediterrani. En aquest sentit es pronunciava fa uns dies el geògraf Joan Becat, que recordava que l'executiu espanyol havia fins i tot combatut el corredor.

Amb Fabra, la loteria 'sempre toca'

El Bloc d'Ontinyent ven bitllets de la loteria de Reis amb la cara del president de la Diputació de Castelló.

El Bloc d'Ontinyent ha estampat la cara del president de la Diputació de Castelló i president del PP provincial, Carlos Fabra, als bitllets de la rifa de Reis. Al bitllet, hi ha la fotografia en blanc i negre de Fabra, acompanyada del logo del Bloc i de la Coalició Compromís, amb el lema 'La loteria que sempre toca'. La participació, de dos números, costa quatre euros. Es dóna el cas que Fabra va guanyar 268.000 euros jugant a la loteria entre el 2000 i el 2004, i el 2008 en va guanyar dos milions, justament a la rifa de Reis.

Segons l'informe pericial dels inspectors d'hisenda que investigaven Fabra per presumptes casos de frau fiscal, el president de la Diputació de Castelló va ingressar 113.000 euros l'any 2000, procedents de l'Organisme de Loteries i Apostes de l'Estat ; l'any següent en va ingressar 103.000; el 2002, 29.000, i el 2004, 23.000. Finalment, el 2008 va guanyar dos milions a la rifa de Reis.

El jutge denega a la Generalitat el tancament del repetidor de TV3 a la Safor

És la quarta vegada que els jutjats deneguen aquesta petició al govern de Francisco Camps.

El jutjat d'instrucció del contenciós administratiu número quatre de València ha denegat a la Generalitat l'autorització per tancar el repetidor de TV3 que té Acció Cultural al Mondúver, a la comarca de la Safor. segons consta en aquesta resolució del 3 de desembre que avui s'ha notificat a l'entitat. És la quarta vegada que els jutjats deneguen aquesta petició. L'argument del jutge és que la sentència del 2008 del TSJ sobre el fons de l'afer no és ferma i, per tant, no es pot invocar per tancar el repetidor.

L’any 2007 la Generalitat va demanar autorització d’entrada al repetidor del Mondúver, i l’entrada fou denegada perquè el jutjat número dos de València va trobar desproporcionada la mesura i perquè no considerava que l'activitat denunciada perjudiqués a tercers.

Més endavant, el febrer de 2008, un altre jutge va denegar novament l’autorització perquè Acció Cultural havia recorregut la resolució de fons en què es basava el tancament; executar la mesura hauria deixat sense sentit el plet, és a dir, hi hauria una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva interessada per l’entitat. La Generalitat recorregué la segona resolució denegatòria en apel·lació, i la denegació fou ratificada el juny del 2010.

Enguany l’administració argumentava que com que ja s’havia dictat sentència condemnatòria sobre el fons de l’afer (dictada pel TSJ en desembre de 2008) ja no podien invocar-se aquests arguments en defensa de la tutela judicial efectiva. Tanmateix, la Generalitat va ometre que la sentència recaiguda en el procediment principal no era ferma i que havia estat impugnada per Acció Cultural al Tribunal Suprem espanyol. El Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació presentat per l'entitat.

La cimera del clima es tanca amb acords de mínims

Després del fracàs a Copenhaguen, els dos-cents estats participants han acordat a Cancún ajornar el protocol de Kioto i retallar les emissions

La cimera del canvi climàtic celebrada a Cancún (Mèxic) amb l'assistència de dos-cents països i organitzada per les Nacions Unides ha acordat ajornar el protocol de Kioto i retallar les emissions de gasos amb efecte hivernacle. La decisió, però, ha comptat amb l'oposició frontal de Bolívia, que s'ha quedat sola en la seua voluntat de bloquejar l'acord.   'Consens no significa unanimitat ni significa que una delegació vulga imposar el veto sobre la voluntat d'unes delegacions que tant han treballat', ha conclòs la presidenta de la cimera, la mexicana Patrícia Espinosa, després de dues setmanes de negociacions.   'És una nova era per la cooperació internacional en el canvi climàtic', ha dit satisfeta.

Terol passa una tempesta amb vents de 150 km / h en el seu repte a la Patagònia

Nico Terol continua amb el seu repte d'escalar el turó Gorra Blanca (un cim de 3.000 metres de gel i neu situada a la frontera entre Xile i Argentina), encara que s'ha trobat diversos obstacles en el camí. Les últimes informacions que arriben de l'expedició dirigida pel muntanyenc i presentador Jesús Calleja, de la qual forma part el pilot, apunten que les condicions climatològiques estan sent pitjors del que s'esperava.
Els expedicionaris es troben atrapats en un refugi en el qual estan resguardats d'un temporal amb vents propers als 150 km / h. Durant tota una jornada, en la qual estava previst el començament del temporal, Nico aprofitar per entrenar de cara al Mundial i va carregar, a més de la seva motxilla -d 'entre 25 i 30 quilos-, amb un trineu amb altres 40 quilos de pes.

Els participants de l'expedició preveuen quatre dies de temporal radical en un dels llocs més inhòspits del planeta i han de racionar les provisions.

Calleja va afirmar al seu bloc que "Nico s'acobla d'una manera fantàstica, és un tipus molt dur". "Vol demostrar que la seua ment supleix al seu cos i que amb decisió es pot amb tot. Sense dubte l'any que ve serà campió del món, té una determinació a prova de bombes", va concretar.

Parlant clar

Benvinguda operació Galgo

Marta Domínguez a la reunió de Barcelona del 2009. / Foto: G.M

Per Jordi Camps.

(Publicat a: elpunt.cat)

Benvinguda siga l'operació contra el dopatge engegada per la Guàrdia Civil, que ha estat anomenada Galgo i que es va conèixer ahir. Benvinguda perquè sempre s'ha d'agrair que els organismes corresponents vetlen pel joc net en tots els àmbits de la societat. També en l'esport. Aquesta vegada, a més, a diferència del que va passar el 2006 amb l'operació Puerto, hi ha una base legal, la llei espanyola antidopatge, que només era un projecte quan va esclatar l'operació en què hi va haver implicats, principalment, ciclistes. Ara és el torn de l'atletisme, principalment. Tots aquells que fa quatre anys es queixaven que només es perseguia els ciclistes deuen estar contents. Potser només ho estan a mitges. Ara deuen pensar que per què no es fa el mateix amb els futbolistes o els tennistes. Temps al temps. Val més de mica en mica i tard, que mai.

En tot cas, el que cal esperar és que aquesta operació Galgo no acabe com la Puerto  –que, de fet, no ha acabat, més aviat està al ciberespai inexplorat de la justícia–. Cal esperar, cal exigir, resultats. Com n'hi va haver en l'operació Grial del novembre del 2009, la que va fer caure del pedestal el marxador Paquillo Fernández. Un positiu o una xarxa de traficants desvelada no ha de ser una mala notícia. Si sabem que existeixen, és bo que es descobrisca. I no val a dir que valdria més dedicar els esforços de la Guàrdia Civil a altres coses. El dopatge no només és fer trampes en l'esport, sinó que és atemptar contra la salut dels esportistes. I tampoc s'hi val a dir que, en tot cas, és un problema de salut personal de l'esportista que es dopa. Si fem servir els campions com a exemple de futur per als joves, quin exemple dóna un campió dopat?

A Espanya, a més, com que s'usen de manera descarada els èxits esportius com a element de la projecció internacional que no s'aconsegueix en altres àmbits, els casos de dopatge en què hi ha implicats estrelles de l'esport, es prenen com una ofensa a l'orgull nacional. I en qualsevol ofensa a l'orgull nacional hi ha d'haver un culpable exterior. Esperem amb delit les noves entregues de l'operació Galgo. Des de la presumpció d'innocència de Marta Domínguez i de les altres persones implicades –de la d'Eufemiano Fuentes ja costa creure-hi més–, només cal desitjar que la Guàrdia Civil i els organismes corresponents facen bé la feina i s'aclarisca tot. I si algun nom, medalla, palmarès, en surt tacat, doncs a aguantar-se. No seria el primer ni serà l'últim. El dopatge existeix. Organitzat o desorganitzat. A petita o gran escala. No s'ha d'oblidar, però, que per molts casos de dopatge que es descobrisquen, sempre hi haurà molts més esportistes nets.

 

Per al diumenge pel matí

 

El proper diumenge 12 de desembre a les 12.00 hores a l'auditori Luis Peiró. 

L'Orquestra Simfònica ATRIVM estrena a Montaverner l'adaptació que han realitzat de l'obra del compositor rus Sergéi Prokófiev "Pere i el Llop".  

L'entrada serà gratuïta.

Aquesta adaptació ha estat feta pensant en els més menuts, per això a més d'assistir al concert, els xiquets i xiquetes del C.P. Dr. Esplugues treballaran a la classe de música amb materials preparats especialment per a l'ocasió, de forma  que entenguen molt millor la història i puguen passar-s'ho molt bé amb l'espectacle.

El muntatge que presenta l'orquestra ATRIVM és un concert escenificat, on a més dels músics, un narrador i diversos actors ens guiaran durant tota l'obra. És una obra especialment recomanada per a que els pares i iaios porten els xiquets i xiquetes a gaudir amb la música clàssica, ja que no tindran ni un moment per avorrir-se.

ESTAT D’ALARMA!

No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia.

En primer lloc cal deixar clar que la vaga salvatge dels controladors és totalment inacceptable. No poden deixar el país aturat de colp i de repent i és especialment greu que juguen amb el benestar de tants centenars de milers de persones que han de viatjar en un pont com aquest. No hi ha cap excusa per a la seua actuació.

Però dit això la reacció del govern espanyol és intolerable.

No hi ha cap raó ni una que justifique que un civil siga posat sota la jurisdicció militar. Això posa de relleu un dels pecats originals de la nostra democràcia, que és haver nascut d'una dictadura. Perquè va i resulta que en el cas d'excepcionalitat és el poder civil el que se sotmet al poder militar. Això estava sobre el paper en la constitució i era greu. Però ens havíem acostumat a que sonara retòric. Però ara, amb un govern socialista al poder, de sobte el malson es fa real.

Jo no tinc cap simpatia ni mitja per un controlador. Però no és una qüestió de si em cau malament o bé. La cosa és molt més greu. Perquè decretat l'estat d'alarma els militars, no només la policia, poden anar a per ell a sa casa, traure’l a la força, obligar-lo a treballar i si no vol treballar, jutjar-lo usant la jurisdicció militar en lloc de la civil. Jurisdicció que, encara accepta la pena de mort en casos molt excepcionals. De fet, i així ho deixa clar el decret, els controladors passen a ser personal militar a la força.

Cal aclarir que, en altres països d'Europa, l'exèrcit s'usa en situacions excepcionals per a garantir l'abastiment, per exemple. Però no es fa posant civils sota jurisdicció militar. Els militars són un instrument per a ajudar el poder civil, però el poder civil no cedeix els seus atributs al poder militar. Aquesta és la diferència amb el que ha passat hui a l'estat espanyol.

El decret diu, a més, que l'estat d'alarma només s'aplica al conflicte dels controladors. Això és molt dubtós jurídicament però, en qualsevol cas, els seus límits són impossibles de determinar. Si algú es manifesta a favor dels controladors, per exemple, també se li aplicarà el delicte de sedició militar?

Afirmar com fa algú que el decret només s'aplica contra un col·lectiu i que no hi ha una suspensió de garanties constitucionals generalitzada no és de rebut. Suspendre les garanties constitucionals a un sol ciutadà ja és massa. O on posem els límits sinó? Fins a quants no passa res? Si se suspenen les garanties constitucionals a mil és tolerable? I a deu mil? I a cent-mil? On posem el límit?

De la mateixa manera fer la distinció entre estat d'alarma i d'excepció, tot i que és important, no justifica l'actuació del govern. L'estat d'alarma s'ha decretat per primer vegada des que hi ha democràcia. No és prou excepcional això? El problema és haver donat el pas de militaritzar la societat civil. D'acord amb la constitució, sí. Però això només posa de relleu que cal canviar-la.

I tot aquest enrenou, a més, pera tapar la incompetència d'un ministre nefast.

Cal recordar que aquest no és un problema que apareix de la nit al matí, cosa que potser justificaria mesures excepcionals. Però no és el cas. Quants anys fa que els controladors provoquen situacions com aquesta? Quants mesos fa que venen avisant què prendrien posicions de força com aquesta? I el govern què ha fet per a preparar-se davant l'eventualitat que es complicara? És d'una incompetència total no haver previst el que podria passar i no haver previst, sobretot, alternatives viables de solució. Fa anys que el ministre Blanco sap que aquest problema li esclatarà a la cara i no ha previst com resoldre'l. Pitjor i tot: ha improvisat.

Quan aquesta matinada el govern espanyol ha enviat els militars a les torres de control no sabia que no podien controlar el tràfic aeri? No en són prou, no tenen la qualificació per a fer el control civil ni poden assumir la coordinació amb Europa. Què es pensava? Que portant els militars a les torres els controladors s'espantarien i tornarien a la feina? En els anys que dura el conflicte podia haver optat per moltes solucions, es podrien haver contractat controladors estrangers, es podia haver canviat l'estructura de treball dels controladors, es podria haver modificat l'empresa a la qual estan adscrits, es podria...

Això però, en ser greu, no és res al costat de la decisió brutal i desmesurada de decretar l'estat d'alarma. Decretar l'estat d'alarma és d'una gravetat històrica que pesarà sempre sobre la consciència de Zapatero.